What's up with Catalonia?

#01 / We are the media

Són les 3 de la matinada a casa meva i no puc dormir. Només penso en aquesta campanya i en què haig de fer perquè funcioni aquesta vegada. Encara que sé que els únics qui ho podeu fer sou vosaltres. Bé, deixeu-me començar al principi.

Com he explicat en el vídeo, al novembre va fer 25 anys des de que vaig aterritzar a Catalunya, amb una maleta, una motxila, i una guitarra. Tenia 22 anys. Portava $800 a sobre, i tenia pensat quedar-m'hi un parell de mesos. Havia estudiat català a Califòrnia, havia asistit a l'Universitat Catalana d'Estiu l'any anterior, i tenia ganes d'entendre perquè la gent fa servir un idioma o un altre quan en té més d'un de què triar. Al final m'hi vaig quedar sis anys, i per molts d'ells, pensava que mai no marxaria. No sé el que és, però a Catalunya em trobo molt a gust.

Però la família tira molt i quan em van convidar a editar La Biblia del Macintosh en anglès, vaig tornar cap aquí, a Massachusetts, on visc ara. És clar que Catalunya no es deixa tan fàcilment i jo hi continuava pensant, i continuava tornant-hi.

I sobre tot continuava intentant explicar què és Catalunya a la gent d'aquí. Jo hi vaig estar quan la gent d'aquí el desconeixia per complert. No puc dir que jo el conegués abans d'anar-hi. No sortia mai als diaris, igual es parlava alguna vegada de Barcelona, però mai de Catalunya. Crec que van ser els Jocs Olímpics que ho van començar a canviar això. Algún póster de "Freedom for Catalonia" o "Catalonia is not Spain". Llavors el turisme, i l'esclat d'interés en la Sagrada Família—jo em recordo d'haver-hi anat i haver-me trobat completament sola en aquelles escales caracol—i el Barça, i el menjar, i de mica en mica, la gent de fora comença a saber què és.

Jo mentrestant anava fent la meva campanya particular per fer conèixer la seva realitat. De feina, escric llibres d'informàtica, explico a la gent com fer pàgines web, i últimament com fer llibres digitals. I en els meus llibres, sempre he fet servir el que m'agrada denominar "exemples subliminals"... sobre Catalunya. Un dels primers va ser en la segona edició del meu llibre sobre HTML en el que volia explicar què eren els "frames" (una manera, ara anticuada, de dividir una pàgina web en trocets que podien canviar-se individualment, deixant un troç estàtic). I l'exemple que vaig crear era una llicó de català, molt rudimentari com pots imaginar, i encara que només tingui una llicó i mig (era un exemple de frames, al final de tot) va arribar a ser tan popular que si ara busques "Learning Catalan" a Google, continua a dalt de tot dels resultats.

També he parlat de Gaudí, del Barça, dels castells, de Vilaweb (per explicar com incrustar un vídeo en una página web). Em fa força gràcia que la gent que vingui a aprendre sobre HTML o EPUB i que acabin aprenent també alguna cosa sobre Catalunya!

L'any 2010-2011, la meva família i jo vam passar tot l'any a Barcelona, sobre tot perquè els nens acabessin d'aprendre bé el català. Va ser poc desprès de publicar el meu llibre sobre EPUB, el format estándar de llibres digitals. Vaig topar per casualitat amb la página web de Matthew Tree, molt conegut per vosaltres però bastant menys a Estats Units. Tenia una página amb tots els seus articles en anglès i em feien molta gràcia, però feia nosa llegir-los en la pantalla gran. Li vaig oferir de fer-hi una col·lecció en format EPUB, i em va dir que sí.

Poc després, vaig trobar un enllaç a un projecte súper interessant de Toni Strubell i Lluís Brunet. En Toni, encara no diputat per SI al Parlament de Catalunya, havia entrevistat a 36 personatges del món català i Lluís els havia retratat amb les seves fotografies impressionants. Toni va traduir els articles a l'anglès (va nèixer a Oxford, fill de refugiats i nét del Doctor Trueta). El resultat va ser un llibre impressionant que es deia, “What Catalans Want” i que tenia un propósit molt semblant al meu actual: donar a conèixer al món la situació real a Catalunya. Em vaig posar en contacte amb ells per oferir a fer el llibre en format digital.

I vaig fer els dos llibres. Fins i tot vaig arribar a fer versions impreses, gràcies a les noves tecnologies d'impressió sota comanda que permeten fer llibres en paper sense grans inversions financieres: Barcelona, Catalonia: The View from the Inside, de Matthew. La versió en color de What Catalans Want és particularment atractiu, i el text ajuda molt a entendre la situació a Catalunya. (També vam fer-ne una versió més económica en blanc i negre.)

I estan molt bé, molt interessants, i han tingut un cert éxit. Però no han tingut el ressó que jo volia fora de Catalunya. Encara.

I per què? Primer, haig d'assumir les culpes jo. En sé molt sobre fer llibres, tant en paper com en format digital, però de màrketing i publicitat en sé bastant menys. I no he sapigut fer-los conèixer. Tinc cert renom en el món de llibres d'informàtica, però aquests no compren molts llibres sobre Catalunya!

També haig de dir que els americans vivim en un país molt gran i a part de tenir certa tendència a pensar que estem al centre del món, és ben conegut, en la nostra defensa puc dir que és prou difícil per un de la costa est estar a l'aguait del que passa per exemple a Montana o Arizona, per estar vigilant el que passa a una petita nació a l'altre costat del món. Sobre tot si aquesta està permanent amagada per un país molt més gran i conegut.

Bé, doncs com podem captar la seva atenció? I no només dels americans sinò de tots els no-catalans. Crec que hi ha dues maneres. Aquesta campanya té dos propósits: recaudar diners per fer arribar 500 llibres a biblioteques, diaris i polítics d'arreu del món, perquè el llibre estigui a l'abast de la gent, perquè el puguin trobar sense haver de buscar-lo i dos, i sobre tot, fer conèixer el llibre. Si aquesta campanya és molt gran, si té molt d'éxit, si l'expliqueu a tots els amics, i sobre tot als que viuen fora, potser la campanya mateixa guanyará atenció i llavors igual pararan atenció també en el contingut del llibre i en la situació real del que passa a Catalunya.

Puc tuitejar tot el dia sobre Catalunya en anglès i puc fer un grapat de llibres i la gent com Sharif poden fer vídeos, però si només ens escolteu els catalans, no ajudará gaire. Necessitem arribar als de fora. No és que ningú de fora us hagi de solucionar res, però no és de més que almenys se n'assabentin, que sàpigan interpretar les notícies que cada vegada més estiguin sortint als seus diaris.

Doncs, per acabar aquest post excessivament llarg (prometo que sóc molt més escueta a Twitter!), us prego que no només doneu suport financier a aquest projecte, si és que ho trobeu adient, sinò que també en parleu d'aquest llibre amb la gent que coneixeu fora de Catalunya. Que escriviu un mail a aquell cosí que viu a San Diego, a l'Erasmus que vas conèixer d'Amsterdam, a la neboda que ha anat a Londres a buscar-se la vida, i que entre tots fem conèixer el que passa de debò a Catalunya.

Com diu l'Amanda Palmer, cantant independent que ha tingut molt éxit recentment en KickStarter, "We are the media", som nosaltres els mitjans.

Moltes gràcies pel vostre suport. Entre tots ho aconseguirem.

Liz