❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Ombres per parlar al món

Un equipo pluridisciplinar de 10 personas, dos pueblos en el norte del Senegal, una pregunta : "Qué quieres decir al mundo?", unos títeres, un proyector de sombras y tres grandes retos: construir un teatro utilizando materiales locales, crear colectivamente un espectáculo y editar un documental.

Cia. Cap de Pardals

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
123
Aportaciones
5.205€
De 4.766€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català y English

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

El proyecto “Ombres per parlar al món” se realizarà en el Senegal y tiene como objetivo el intercambio cultural y de conocimientos utilizando las sombras chinas como medio de expresión y comunicación. El proyecto fue creado por la Cia. Cap de Pardals (joven compañía de títeres y sombras) y cuenta con la colaboración de la Associació pel Desenvolupament del riu de Senegal (cooperación en provincia Sant Louis del Senegal), Terram (arquitectos especializados en bioconstrucción) y l'ERAM (Escuela universitaria de audiovisuales).

El proyecto se realizará en Thille Boubacar y Marda, dos localidades al norte del Senegal.

Objetivo del proyecto

1- La bioconstrucción de un teatro-local social con materiales de la zona y con una estructura de teatro de sombras en el interior. En estos pueblos existe un grupo de teatro muy activo, pero no disponen de local donde ensayar y realizar sus espectáculos.

2- Representación del espectáculo de títeres y sombras Somnis d’Àfrica de la compañía Cap de Pardals.

3- Creación conjunta con la comunidad local de un espectáculo de sombras (y títeres):

3.1– Formación y capacitación de un equipo local que se responsabilizará del mantenimiento y dinamización del teatro a largo plazo.

3.2- Elección de la temática mediante debates con la comunidad y acciones participativas.

3.3- Proceso creativo colectivo y ensayos: elaboración del guión, creación de sombras incorporando materiales del entorno y construcción de títeres de madera (si el guión lo requiere), escenografía, banda sonora con instrumentos locales, etc.

4- Edición de un vídeo documental con el material audiovisual registrado durante el proyecto.

5- Edición de un cuento basado en el espectáculo creado por la comunidad, ilustrado con imágenes de las sombras realizadas.

5.1- Divulgación

Experiencia previa

En 2011 algunos de los integrantes del proyecto estuvieron en Colombia realizando una gira de espectáculos de títeres en los pueblos afrocolombianos de la costa Caribe y Pacífico, colaborando con proyectos locales de temática social y ambiental, y ofreciendo talleres de construcción de títeres con materiales reutilizados.

Integrantes del proyecto

Thanks to your contributions:

We will build a theater-local social in Thille Boubacar, we will cover the travel expenses of specialist on ecoconstruction and documentry, buying material for the collective creation of shadow show. Part of the budget will go to the rewards.

In agreement with the college ERAM, we will make a documentary about the project. An illustrated with images of Chinese shadows created by the local community will also publish the story ..

Algunas de vuestras recompensas

Camiseta de "Cap de Pardals!"

Bolsa de algodón de "Cap de Pardals"

Títere de madera a la carta

Entradas al espectáculo "Somins d'Àfrica"

Calendario previsto

Noviembre

7/11 "Somnis d'Àfrica" en el Taller Pepe Otal, Barcelona, 21h

9/11 "Somnis d'Àfrica" en Aiguaviava, 12h

15/11 Festival Sales de Llierca: talleres, espectáculos, poesía, títeres, sombres, comida del Senegal, conciertos

22/11 "Somnis d'Àfrica" Centre Cívic Pont Major (Girona)

24-27/11 Residencia de investigación en el “Institute Internationale de la Marionette”, Francia

Diciembre

2/12 Traslado al SENEGAL

  • todo el mes: bioconstrucció del teatro-local social (fase 1), espectáculo "Somnis d'Àfrica", dinámicas participativas de cohesión para formar un grupo creativo y elegir un tema para el espectáculo. Registro audiovisual.

Enero

  • todo el mes: bioconstrucción del teatro-local social (fase 2), proceso de creación conjunta con la comunidad local de un espectáculo de sombres y títeres (guión, sombras, títeres, escenografía, reparto, música). Registro audiovisual.

Febrero

  • todo el mes: ensayos del espectáculo, inauguración del teatro-local social con el espectáculo creado, representación del espectáculo en localidades vecinas.

Marzo

2/3 tornada del Senegal

  • todo el mes: edición de un documental con el material audiovisual registrado durante el proyecto, edición de un cuento basado en la temática del espectáculo e ilustrado con imágenes de las sombras creadas, proyección del video-documental (distintas localidades). Actuación en ferias y festivales.

Abril

-todo el mes: edición de un documental con el material audiovisual registrado durante el proyecto, edición de un cuento basado en la temática del espectáculo e ilustrado con imágenes de las sombras creadas, proyección del video-documental (distintas localidades). Entrega de les recompensas del Verkami. Participación en ferias y festivales.

Quieres saber más?

blog
Facebook
Twiter

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

2 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Cia. Cap de Pardals

    Cia. Cap de Pardals
    Autor/a

    más de 8 años

    Cual es la foto? Creo que solo hay dos fotos que no hicimos nosotros (la del rio y la reunión de senegaleses), y que nos las pasó un chico del senegal que, por lo que preguntas, imagino las buscaria por internet. Perdona. Si nos dices cual es la foto en seguida la eliminaremos de la página. Grácias.

  • J

    J

    más de 8 años

    En la seleccion de fotos hay una foto hecha por mi. De donde la habeis sacado y quien autorizo publicarla ?

Volver a todas las actualizaciones

#02 / any nou, teatre nou

Aquest desert que estem coneixent és marró i és de colors, és aire sec, és bellesa i exhuberància humana que resalta enmig de planuries infinites cobertes d’un vel de polç. Són cants de mesquites que s’intercalen en una conversa languida i esqueixada. Són dies lents que s’aturen al mig dia, que apareixen catapultats i desapareixen sense avisar en una dòcil successió. És alegria, generositat, cordialitat, i sobretot, hospitalitat. És gent forta, gent guapa, gent energètica, gent presumida, gent dura. És el sentit del deure, és l’acceptació màxima dels rols, el respecte absolut per la religió. És el benestar perquè sí, despullat de necessitats, buit de preocupacions.

BENVOLGUTS!

Fa 20 dies que vam marxar cap a terres senegaleses amb tot de maletes plenes de material i il•lusió pel projecte “Ombres per parlar al món”. Hem canviat d’any i aquí a l’Àfrica el temps passa que “vola”! Hem estat treballant i preparant tots els fonamentls del projecte per començar a construir-lo:

  • Els de Terram ja han fet tots els assajos i provetes i ja tenen la combinació perfecte per als briks amb els que contruirem el teatre, els ingredients testats són: argila de diferents localitats, pallofa d’arrós, palla, farina de pallofa d’arrós i excrements de cavall. Aquesta setmana ja entra a escena l’excavadora i amb els motlles aconsguits fabricarem els adobes.

  • La Cia Cap de Pardals ja han localitzat tot d’associacions i col•lectius del poble per començar a triar el tema per a l’espectacle mitjançant dinàmiques participatives. Aquesta setmana es reuniran amb els nens de l’escola, els adolescents del collage, els joves del licee, les dones del poble, els alcaldes i el grup de savis per saber quines coses els preocupa i quines d’altres els agraden. Llavors, juntament amb els Cudaari Ganddal (associació cultural local) acabaran de redefinir el tema i començaran a crear l’espectacle per difondre el missatge.

  • L’Andrew, el nostre amic irlandès, des que va arribar qu no ha parat de fer classes d’informàtica a tothom del poble! Fins i tot ha fet classes de com fer anar el ratolí als agricultors (tota una aventura!).

  • Des de què vam arribar estem preocupats pel tema de les deixalles. El poble esta cobert per una catifa de deixalles, especialment plàstics. No hi ha cap tipus de recollida de deixalles ni cap opció de reciclatge ni tractament. Així que tothom ho tira tot a terra i és una imatge bastant impactant. Per aixó ha nascut un nou objectiu del projecte (o bé un estudi previ per a un projecte futur de gestió de deixalles) que lideren en Víctor i la Triona: sensibilitzar a nens, joves i adults respecte aquest tema a través de jocs i dinàmiques d’educació ambiental i a través d’espectacles, i proposar alternatvies per a reutilitzar el plàstic (estem organitzant unes classes per a les dones per ensenyar a fer ganxet amb bosses de plàstic –en comptes de llana- per poder fabricar bolsos, moneders, xancletes, etc..) i proposar opcions per a reduir l’impacte (estem estudiant com fabricar, amb la col•laboració dels estudiants de l’institut, uns contenidors amb materials reutilitzats o bé amb bioconstrucció per poder col•locar a diferents punts del poble i organitzar una batuda setmanal.

  • La Carla, la nostra càmera, no para de seguir-nos a tot arreu grabant tot el que veu, tota la gent, totes les preocupacions, totes les reunions, tots els colors, sons, olors i batècs d’aquest projecte. És l’ull que tot ho veu i no abandona mai la càmera.

Cada dia estem més integrats i adaptats, tant que ja vestim com ells i ens han batejat amb noms locals, a continuació us fem les presentacions:

La Carla R és la Javi, l’Alba és la Fatumata, en Carlos és en Mamadou, en Xavi és l’Aliu, en Víctor és en Tchierno, la Carla és l’Aisata, la Triona és la Binta i l’Andrew és en Boulaye.

El nostre cap d’any va ser bastant espectacular! Vam canviar d’any cantant els segadors i balant una sardana amb tot el poble de Thille mirant-nos!

Per estrenar el 2015, el dia 1 de Gener vam fer camí cap a Marda, un petit poble rural, dificil d’accedir (autobus compartit amb cabres, un carro, una canoa i un altre carro). L’arribada..quina arribada! Dos patges del rei Baltasar van venir a buscar-nos i allà al poble de Marda tota la gent ens esperava amb els seus vestits i productes de la terra per donar-nos la benvinguda. Si voleu podeu reviure aquesta avenutra amb nosaltres a la següent entrada del blog que dediquem exclusivament a Marda. Va ser una explosió de colors, emocions i sensacions!

Des de Thille Boubacar, una abraçada molt gran! Fins ben aviat!

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#13 / el plaer de compartir

Volem dir-vos moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-nos el dissabte en la presentació dels resultats del projecte al Senegal, i tots aquests mesos, en aquesta aventura nostra i vostra, pel Senegal!

Ha estat un immens plaer poder-ho compartir amb vosaltres i sentir el vostre suport! Tot això li ha donat un valor afegit preciós.

MOLTES GRÀCIES!

Aprofitem per invitar-vos aquest dissabte 27 de juny a la Mostra Art Multidisciplinar de Palafolls "FISURES". Nosaltres hi serem amb el nostre espectacle "Somnis d'Àfrica", a les 20:30h al Teatre Municipal. Entrada gratuïta. Espectacle per tots els públics (requisit: que vulguin transportar-se fins al Senegal!).

Si algun mecenes vol aprofitar l'ocasió podrà recollir les seves recompenses (en aquest cas millor que ens confirmi l'assistència per tal de tenir-ho llest).


#12 / 20 de juny: un dia per comapartir!

Benvolguts i benvolgudes!

Finalment ha arribat el dia:

Ens posem en contacte amb vosaltres per recordar-vos que aquest dissabte dia 20 a les 12 del migdia esteu convocats al teatre de El Canal (Salt, al costat de la ComaCros). Serà un matí per compartir amb tots vosaltres la nostra experiència al Senegal, explicar-vos quins han estat els resultats del projecte i agrair-vos el vostre suport. El programa és el següent:

12h "Somnis d'Àfrica", espectacle d'ombres i titelles. Tots els públics

12:50h Presentació dels resultats del projecte al Senegal + tuBAG

13:20h Entrega recompenses als mecenes del Verkami

L'entrada és gratuïta, però si voleu que us guardem entrades a taquilla caldrà confirmar assistència ([email protected]), sinó a la Biblioteca de Salt donen entrades també. Tots els acompanyants seran benvinguts.

Ens encantaria veure-us'hi a tots i totes!

leer más

#11 / Diumenge: TUBAG, un projecte de dones

Estimats i estimades,

volem compartir amb vosaltres la nostre alegria: des de Thille Boubacar (SENEGAL) ens acaben d'informar que el sistema de recollida de deixalles que vam dissenyar i implantar ja està operatiu: el carro i burro que havíem encarregat al ferrater ja està acabat i l'Iba (el jove escollit per a responsabilitzar-se del carro i encarregat de fer la recollida de deixalles dels contenidors que vam instal·lar) ja l'ha estrenat. Això no és tot, perquè veient que la cosa tira endevant i que els joves de Cudaari Ganndal s'ho han près en serio, l'Ajuntament a destinat un pressupost de 300000 CFCS a aquesta associació que s'encarregarà de gestionar la recollida de deixalles. És un petit gran èxit, en un poble on fins ara les deixalles es tiraven a tort i a dret, una catifa de brossa recobria tots els carrers, mil problemes se'n derivaven i ningú feia res al respecte.

a
a

leer más

#10 / engrunes del Senegal: les últimes fotos

Amb aquestes engrunes fotogràfiques dels últims dies que vam pasar a Thille Boubacar, ens despedim de tots vosaltres dient-vos que això no acaba aquí, ja hem escrit la FASE 2 del projecte i estem buscant finançament, per tal de poder acabar el sostre del teatre, editar el documental, editar el conte il·lustrat, fer un seguiment i posible expensió del projecte de gestió de residus i donar suport a les dones en la seva tasca amb el ganxet i les bosses de plàstic. De moment, donem per finalitzades les cròniques i en breu, ens posarem en contacte amb tots els mecenes per entregar-vos les recompenses que us mereixeu per tot el suport i l'ajuda que ens heu donat.

De nou, moltes gràcies!









#09 / El retorn

Girona, 11:02 del matí, Universitat de lletres, temperatura suau, ambient assolellat, peus i mans descansades, estrès occidental...

Doncs si, ja fa més de 10 dies que vam tornar del nostre estimat Sénégal. Tots hem restablert les nostres vides, les nostres feines, el nostre estrès. Però la nostra ànima encara camina pels carrers de Thille Boubacar. Hem tardat a fer la última crònica perquè no hem tingut ni un moment per respirar des que hem tornat, doncs aquí la vida passa molt diferent.

Doncs aquí comença la última crònica d’aquest projecte al Senegal:

Pel que fa el tema constructiu, vam estar treballant intensament fins l’últim matí però per causes de la qualitat de la fusta, quan nosaltres ja teníem la certesa que acabaríem el teatre, el pont de la coberta es va partir en dos parts. Aquell dia els nostres ànims van tocar fons però vam guardar les forces per… leer más

#07 / in shalaa

A l’estació de Dakar: “- A quina hora sortirà el bus?

  • Això no se sap mai, aquí al Senegal no tenim horaris!

-Però sortirà avui, no?
- In Shalaa!”

A la construcció del teatre: “- Demà vindreu a treballar?Podeu?

-In Shalaa!”

A la fusteria de Richard Toll: “- Ens podreu portar la fusta de les finestres aquesta setmana?
- In Shalaa!

-Però si o no?

  • In Shalaa”

Ni si ni no. Sempre: In shalaa. Si li plau a Allah. Naveguem pels dominis de la incertesa. Ens agafem ben fort a la fe de que tot acabarà sortint bé (perquè així li plaurà a Allah ) per no enfonsar-nos, com nàufrags que sobre un tros de fusta intenten arribar a la costa. Si pensem que sols queden 6 dies per marxar se’ns fa un nus a l’estomac i ens impacientem (i si t’impacientes a l’Àfrica, l’has cagat!), però tenim la certesa que ho aconseguirem. Sigui com sigui, els… leer más

#06 / els punts cardinals de Senegal

Aquests han estat dies de transició: del marró al verd, de la pols a la humitat, del bullici a la tranquil•litat, del Senegal humil al Senegal encara més humil. Damunt de cotxes atrotinats, hem creuat Senegal en horitzontal, en vertical i en diagonal per les planúries dels grans baobabs, exèrcits de gegants despentinats i rabassuts.

Per entrar a la sabana i al país dels “mangoteros” fins a Teyel, llogaret encantador carregat d’essència, carregat d’històries, carregat de nens feliços i de dones fortes, simpàtiques i ballarines, pler d'ocells bonics, paisatge esquitxat de casetes d’ argila i sostres de palla. Ho hem gaudit plenament.

La tranquil•litat ens ha permès fer uns quants bolos de l’espectacle “Somnis d’Àfrica” en poblets que semblaven trets de les ombres del nostre espectacle. No oblidarem mai el bolo a Kolinko, on hi vam arribar amb carro i burro, creuant boscos i sabanes sota la llum de la lluna plena i acariciats per les ombres dels imponents baobabs.

leer más

#05 / unes imatges més que mil paraules

Ja som al Sud, a Oussuye, un poble preciós entre manglars i selva, instalats comodament (literalment aquí gaudim de comoditats de les que ja ens en haviem oblidat) a casa d'en Toti, un amic català que fa 12 anys que viu aquí. Però abans de pasar crónica d'aquests dies i d'aquest nou escenari, us enviem les fotos que no vam poder adjuntar al mail anterior. I en la següent entrada parlarem de molts Senegals diferents: el Nord, el Sud, l'Est i l'Oest; el negre i el molt negre; l'humil i l'encara més humil; el marro i el verd; el sec i l'humit.

#04 / a l'equador del projecte

Aquí s’ha d’empènyer molt fort perquè el temps i el projecte avancin. Convivim amb una cultura on el temps se l’inventen doncs tots tenen el rellotge parat.

A causa d’aquest petit entrebanc cultural us hem de confessar que no ens ha sigut un camí de roses arribar fins aquí, hem portat a terme moltes reunions per saber si era viable la continuïtat del projecte o havíem d’encarar-lo cap a un altre costat.

El calendari que teníem establert ha canviat d’una manera bastant considerable sobretot pel que fa la construcció. Ara us n’oferim detalls:

Pel que fa la construcció ens hem passat més de tres setmanes perseguint la màquina excavadora, motllos, ferro, sorra, argila, palla i gent que vingui a treballar i treballi i quan ja pensàvem que tot estava perdut, un dia per altre per art de màgia arrenca tot així que ja hem pogut començar a fer brics, s’han… leer más

#03 / Aventura a Marda

El crit, les dents, els colors, l’euforia, el vent, la pols, els somriures, les mans resseques i la pell suau. Saber què pensen és una incognita. L’infinit, els límits de l’infinit, l’horitzó petit. El tacte de l’aire gruixut. L’injusticia natural. La lleugeresa del ser. L’ordre del caos.

Dijous a la tarda. Dalt d’un carro, allunyant-nos de Dodel, atravessant deserts sembrats de vaques mortes i amb cabres enfilades als arbres. Arbres punxeguts, armats de valor, herois de la sequia, guardians de les planuries, arquitectes de la sabana, vida dins la mort potencial, refugi d’ocells de cues llargues i becs grans, d’ocells metalitzats. Si no hi fòssim nosaltres no existiria el soroll. Creuem el regne del silenci.

Hon iaarama, a iaarama, merci, thank you. Aquesta gent habita el paradigma de l’agraïment. Gràcies per visitar-nos, gràcies per somriure, grpacies per mirar-nos, gràcies per donar-me la ma, gràcies per menjar-te el meu menjar, gràcies.

leer más

#02 / any nou, teatre nou

Aquest desert que estem coneixent és marró i és de colors, és aire sec, és bellesa i exhuberància humana que resalta enmig de planuries infinites cobertes d’un vel de polç. Són cants de mesquites que s’intercalen en una conversa languida i esqueixada. Són dies lents que s’aturen al mig dia, que apareixen catapultats i desapareixen sense avisar en una dòcil successió. És alegria, generositat, cordialitat, i sobretot, hospitalitat. És gent forta, gent guapa, gent energètica, gent presumida, gent dura. És el sentit del deure, és l’acceptació màxima dels rols, el respecte absolut per la religió. És el benestar perquè sí, despullat de necessitats, buit de preocupacions.

BENVOLGUTS!

Fa 20 dies que vam marxar cap a terres senegaleses amb tot de maletes plenes de material i il•lusió pel projecte “Ombres per parlar al món”. Hem canviat d’any i aquí a l’Àfrica el temps passa que “vola”! Hem estat treballant i preparant tots els fonamentls del projecte per començar a construir-lo:

#01 / Bon jour des del Senegal!

Retard al vol. Control de l’ebola. Dos hores per fer la visa. Maletes perdudes. Quatre hores per fer la reclamació. Calor, mosquits, vent sorrenc, caos. Benvinguts al ritme africà!

Arròs amb peix, vestits de colors, hospitalitat, tè super concentrat, cabres, paisatges infinits i molts plàstics arreu. Sorra als ulls. Sonen tambors a la llunyania. El cant de la mesquita. Nens i nenes, molts nens i nenes. Moltíssim.

No tinc res però t’ho dono tot: el seu lema. La mà dreta per menjar i l’esquerra per rentar-se el cul, és una de les primeres coses que aprens quan arribes a l’Àfrica. Modals occidentals obsolets.

Bon jour, des de Thille Boubacar!

Després d’una gran benvinguda ens estem integrant al poble per començar. No érem conscients de la gran expectativa que hi havia per a la nostra arribada: rebuda amb tambors la primera nit, tothom ens dóna la… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies