❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Ombres per parlar al món ("Shadows for speaking to the world")

A multidisciplinary team of 10 people, two villages in the north of Senegal, a question: "What do you say to the world?" Puppets, shadow projector and three major challenges: build a theater using local materials, collectively create a show and edit a documentary.

Cia. Cap de Pardals

A project of

Category

Created in

0
seconds
123
Pledges
5.205€
From 4.766€
Contribute to the project
View project in Castellano and Català

Choose your reward

Or support it with a donation

Contribute without a reward
Donate to the project without receiving any reward:

Our project is called “Ombres per parlar al món” (Shadows to Speak to the World) and its main objective is a knowledge and cultural exchange using Chinese shadow puppets as means of expression and communication. This project was created by Cia. Cap de Pardals (a young traditional and shadow puppetry company) with the collaboration of the Associació pel Desenvolupament del riu de Senegal (The Development of the Senegal River Association, cooperating with the Sant Louis Region in Senegal) and Terram (architects specialised in bio-construction).

The project is carried out in Thille Boubacar and Marda, two towns in Northern Senegal.

Objectives of the project

1- Bioconstruction of a social theatre using materials from the local area and with a shadow theatre structure inside. In these villages, there is a very active theatre group, but they don’t have a place to rehearse and perform.

2- Performing “Somnis d’Àfrica” (Dreams of África), a puppetry and shadow performance by the company Cap de Pardals.

3- Co-creating a shadow (and puppetry) performance with the local community about a topic chosen through a debate with the community and participatory actions.

3.1- Training a local team that will eventually be responsible for maintenance and dynamization of the theatre.

3.2 – Choosing the topic by carrying out debates with the community and participatory actions.

3.3- Collective creative process and rehearsals: creating a script and shadows using local materials, building wooden puppets (if required by the script), setting up the stage, creating a soundtrack with local instruments, etc.

4- Editing a video documentary with audiovisual footage recorded throughout the project.

5- Editing a storybook based on the performance created by the community, illustrated with images of the shadows that have been made.

6- Disclosure

Previous experience

In 2011 some members of the project were in Colombia on a puppet shows tour in several afro-colombian villages in the Caribbean and Pacific Coast, working with local projects of social and environmental issues and offering workshops to build puppets with recycled materials.

Members of the project

Thanks to your contributions:

We will build a theater-local social in Thille Boubacar, we will cover the travel expenses of specialist on ecoconstruction and documentry, buying material for the collective creation of shadow show. Part of the budget will go to the rewards.

In agreement with the college ERAM, we will make a documentary about the project. An illustrated storybookwill be created and edited, using shadow images created by the local community.

Some of your rewards

T-shirt "Cap de Pardals!"

Cotton bag "Cap de Pardals"

Wood puppet (choose yourself!)

Tickets to "Somins d'Àfrica" show

Project's Calendar

November

7/11 “Somnis d’Àfrica” at the Taller Pepe Otal, Barcelona, 21.00 h

9/11 “Somnis d’Àfrica” at Aiguviava, 12.00 h

15/11 Sales de Llierca Festival: workshops, performances, poesy, puppetry, shadows, Senegalese cuisine, concerts

24-27/11 Research stage at the ““Institute Internationale de la Marionette”, France

December

2/12 Flying to SENEGAL

  • during the whole month: bioconstruction of the social theatre (phase 1), “Somnis d’Àfrica” performance, participative dynamics to create a creative group and choose the topic for the performance. Audiovisual recording.

January

  • during the whole month: bioconstruction of the social theatre (phase 2), co-creation process with the local community of a puppetry and shadow performance (script, shadows, puppets, stage, cast, music). Audiovisual recording.

February

  • during the whole month: performance rehearsal, social theatre opening with the created performance, performance of the show in nearby towns and villages.

March

2/3 Flight back home from Senegal

  • during the whole month: editing a documentary with the recorded audiovisual footage during the project, editing a storybook based on the topic of the performance and illustrated with images of the different shadows created, projection of the video documentary (different towns). Performing in fairs and festivals.

April

  • during the whole month: editing a documentary with the recorded audiovisual footage during the project, editing a storybook based on the topic of the performance and illustrated with images of the different shadows created, projection of the video documentary (different towns). Delivering Verkami rewards. Performing in fairs and festivals.

Would you like to know more about the Project?

blog
Facebook
Twiter

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

Ask the author

2 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Cia. Cap de Pardals

    Cia. Cap de Pardals
    Author

    over 8 years

    Cual es la foto? Creo que solo hay dos fotos que no hicimos nosotros (la del rio y la reunión de senegaleses), y que nos las pasó un chico del senegal que, por lo que preguntas, imagino las buscaria por internet. Perdona. Si nos dices cual es la foto en seguida la eliminaremos de la página. Grácias.

  • J

    J

    over 8 years

    En la seleccion de fotos hay una foto hecha por mi. De donde la habeis sacado y quien autorizo publicarla ?

#13 / el plaer de compartir

Volem dir-vos moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-nos el dissabte en la presentació dels resultats del projecte al Senegal, i tots aquests mesos, en aquesta aventura nostra i vostra, pel Senegal!

Ha estat un immens plaer poder-ho compartir amb vosaltres i sentir el vostre suport! Tot això li ha donat un valor afegit preciós.

MOLTES GRÀCIES!

Aprofitem per invitar-vos aquest dissabte 27 de juny a la Mostra Art Multidisciplinar de Palafolls "FISURES". Nosaltres hi serem amb el nostre espectacle "Somnis d'Àfrica", a les 20:30h al Teatre Municipal. Entrada gratuïta. Espectacle per tots els públics (requisit: que vulguin transportar-se fins al Senegal!).

Si algun mecenes vol aprofitar l'ocasió podrà recollir les seves recompenses (en aquest cas millor que ens confirmi l'assistència per tal de tenir-ho llest).


#12 / 20 de juny: un dia per comapartir!

Benvolguts i benvolgudes!

Finalment ha arribat el dia:

Ens posem en contacte amb vosaltres per recordar-vos que aquest dissabte dia 20 a les 12 del migdia esteu convocats al teatre de El Canal (Salt, al costat de la ComaCros). Serà un matí per compartir amb tots vosaltres la nostra experiència al Senegal, explicar-vos quins han estat els resultats del projecte i agrair-vos el vostre suport. El programa és el següent:

12h "Somnis d'Àfrica", espectacle d'ombres i titelles. Tots els públics

12:50h Presentació dels resultats del projecte al Senegal + tuBAG

13:20h Entrega recompenses als mecenes del Verkami

L'entrada és gratuïta, però si voleu que us guardem entrades a taquilla caldrà confirmar assistència ([email protected]), sinó a la Biblioteca de Salt donen entrades també. Tots els acompanyants seran benvinguts.

Ens encantaria veure-us'hi a tots i totes!

read more

#11 / Diumenge: TUBAG, un projecte de dones

Estimats i estimades,

volem compartir amb vosaltres la nostre alegria: des de Thille Boubacar (SENEGAL) ens acaben d'informar que el sistema de recollida de deixalles que vam dissenyar i implantar ja està operatiu: el carro i burro que havíem encarregat al ferrater ja està acabat i l'Iba (el jove escollit per a responsabilitzar-se del carro i encarregat de fer la recollida de deixalles dels contenidors que vam instal·lar) ja l'ha estrenat. Això no és tot, perquè veient que la cosa tira endevant i que els joves de Cudaari Ganndal s'ho han près en serio, l'Ajuntament a destinat un pressupost de 300000 CFCS a aquesta associació que s'encarregarà de gestionar la recollida de deixalles. És un petit gran èxit, en un poble on fins ara les deixalles es tiraven a tort i a dret, una catifa de brossa recobria tots els carrers, mil problemes se'n derivaven i ningú feia res al respecte.

a
a

read more

#10 / engrunes del Senegal: les últimes fotos

Amb aquestes engrunes fotogràfiques dels últims dies que vam pasar a Thille Boubacar, ens despedim de tots vosaltres dient-vos que això no acaba aquí, ja hem escrit la FASE 2 del projecte i estem buscant finançament, per tal de poder acabar el sostre del teatre, editar el documental, editar el conte il·lustrat, fer un seguiment i posible expensió del projecte de gestió de residus i donar suport a les dones en la seva tasca amb el ganxet i les bosses de plàstic. De moment, donem per finalitzades les cròniques i en breu, ens posarem en contacte amb tots els mecenes per entregar-vos les recompenses que us mereixeu per tot el suport i l'ajuda que ens heu donat.

De nou, moltes gràcies!









#09 / El retorn

Girona, 11:02 del matí, Universitat de lletres, temperatura suau, ambient assolellat, peus i mans descansades, estrès occidental...

Doncs si, ja fa més de 10 dies que vam tornar del nostre estimat Sénégal. Tots hem restablert les nostres vides, les nostres feines, el nostre estrès. Però la nostra ànima encara camina pels carrers de Thille Boubacar. Hem tardat a fer la última crònica perquè no hem tingut ni un moment per respirar des que hem tornat, doncs aquí la vida passa molt diferent.

Doncs aquí comença la última crònica d’aquest projecte al Senegal:

Pel que fa el tema constructiu, vam estar treballant intensament fins l’últim matí però per causes de la qualitat de la fusta, quan nosaltres ja teníem la certesa que acabaríem el teatre, el pont de la coberta es va partir en dos parts. Aquell dia els nostres ànims van tocar fons però vam guardar les forces per… read more

#07 / in shalaa

A l’estació de Dakar: “- A quina hora sortirà el bus?

  • Això no se sap mai, aquí al Senegal no tenim horaris!

-Però sortirà avui, no?
- In Shalaa!”

A la construcció del teatre: “- Demà vindreu a treballar?Podeu?

-In Shalaa!”

A la fusteria de Richard Toll: “- Ens podreu portar la fusta de les finestres aquesta setmana?
- In Shalaa!

-Però si o no?

  • In Shalaa”

Ni si ni no. Sempre: In shalaa. Si li plau a Allah. Naveguem pels dominis de la incertesa. Ens agafem ben fort a la fe de que tot acabarà sortint bé (perquè així li plaurà a Allah ) per no enfonsar-nos, com nàufrags que sobre un tros de fusta intenten arribar a la costa. Si pensem que sols queden 6 dies per marxar se’ns fa un nus a l’estomac i ens impacientem (i si t’impacientes a l’Àfrica, l’has cagat!), però tenim la certesa que ho aconseguirem. Sigui com sigui,… read more

#06 / els punts cardinals de Senegal

Aquests han estat dies de transició: del marró al verd, de la pols a la humitat, del bullici a la tranquil•litat, del Senegal humil al Senegal encara més humil. Damunt de cotxes atrotinats, hem creuat Senegal en horitzontal, en vertical i en diagonal per les planúries dels grans baobabs, exèrcits de gegants despentinats i rabassuts.

Per entrar a la sabana i al país dels “mangoteros” fins a Teyel, llogaret encantador carregat d’essència, carregat d’històries, carregat de nens feliços i de dones fortes, simpàtiques i ballarines, pler d'ocells bonics, paisatge esquitxat de casetes d’ argila i sostres de palla. Ho hem gaudit plenament.

La tranquil•litat ens ha permès fer uns quants bolos de l’espectacle “Somnis d’Àfrica” en poblets que semblaven trets de les ombres del nostre espectacle. No oblidarem mai el bolo a Kolinko, on hi vam arribar amb carro i burro, creuant boscos i sabanes sota la llum de la lluna plena i acariciats per les ombres dels imponents baobabs.

read more

#05 / unes imatges més que mil paraules

Ja som al Sud, a Oussuye, un poble preciós entre manglars i selva, instalats comodament (literalment aquí gaudim de comoditats de les que ja ens en haviem oblidat) a casa d'en Toti, un amic català que fa 12 anys que viu aquí. Però abans de pasar crónica d'aquests dies i d'aquest nou escenari, us enviem les fotos que no vam poder adjuntar al mail anterior. I en la següent entrada parlarem de molts Senegals diferents: el Nord, el Sud, l'Est i l'Oest; el negre i el molt negre; l'humil i l'encara més humil; el marro i el verd; el sec i l'humit.

#04 / a l'equador del projecte

Aquí s’ha d’empènyer molt fort perquè el temps i el projecte avancin. Convivim amb una cultura on el temps se l’inventen doncs tots tenen el rellotge parat.

A causa d’aquest petit entrebanc cultural us hem de confessar que no ens ha sigut un camí de roses arribar fins aquí, hem portat a terme moltes reunions per saber si era viable la continuïtat del projecte o havíem d’encarar-lo cap a un altre costat.

El calendari que teníem establert ha canviat d’una manera bastant considerable sobretot pel que fa la construcció. Ara us n’oferim detalls:

Pel que fa la construcció ens hem passat més de tres setmanes perseguint la màquina excavadora, motllos, ferro, sorra, argila, palla i gent que vingui a treballar i treballi i quan ja pensàvem que tot estava perdut, un dia per altre per art de màgia arrenca tot així que ja hem pogut començar a fer brics, s’han… read more

#03 / Aventura a Marda

El crit, les dents, els colors, l’euforia, el vent, la pols, els somriures, les mans resseques i la pell suau. Saber què pensen és una incognita. L’infinit, els límits de l’infinit, l’horitzó petit. El tacte de l’aire gruixut. L’injusticia natural. La lleugeresa del ser. L’ordre del caos.

Dijous a la tarda. Dalt d’un carro, allunyant-nos de Dodel, atravessant deserts sembrats de vaques mortes i amb cabres enfilades als arbres. Arbres punxeguts, armats de valor, herois de la sequia, guardians de les planuries, arquitectes de la sabana, vida dins la mort potencial, refugi d’ocells de cues llargues i becs grans, d’ocells metalitzats. Si no hi fòssim nosaltres no existiria el soroll. Creuem el regne del silenci.

Hon iaarama, a iaarama, merci, thank you. Aquesta gent habita el paradigma de l’agraïment. Gràcies per visitar-nos, gràcies per somriure, grpacies per mirar-nos, gràcies per donar-me la ma, gràcies per menjar-te el meu menjar, gràcies.

read more

#02 / any nou, teatre nou

Aquest desert que estem coneixent és marró i és de colors, és aire sec, és bellesa i exhuberància humana que resalta enmig de planuries infinites cobertes d’un vel de polç. Són cants de mesquites que s’intercalen en una conversa languida i esqueixada. Són dies lents que s’aturen al mig dia, que apareixen catapultats i desapareixen sense avisar en una dòcil successió. És alegria, generositat, cordialitat, i sobretot, hospitalitat. És gent forta, gent guapa, gent energètica, gent presumida, gent dura. És el sentit del deure, és l’acceptació màxima dels rols, el respecte absolut per la religió. És el benestar perquè sí, despullat de necessitats, buit de preocupacions.

BENVOLGUTS!

Fa 20 dies que vam marxar cap a terres senegaleses amb tot de maletes plenes de material i il•lusió pel projecte “Ombres per parlar al món”. Hem canviat d’any i aquí a l’Àfrica el temps passa que “vola”! Hem estat treballant i preparant tots els fonamentls del projecte per començar a construir-lo:

#01 / Bon jour des del Senegal!

Retard al vol. Control de l’ebola. Dos hores per fer la visa. Maletes perdudes. Quatre hores per fer la reclamació. Calor, mosquits, vent sorrenc, caos. Benvinguts al ritme africà!

Arròs amb peix, vestits de colors, hospitalitat, tè super concentrat, cabres, paisatges infinits i molts plàstics arreu. Sorra als ulls. Sonen tambors a la llunyania. El cant de la mesquita. Nens i nenes, molts nens i nenes. Moltíssim.

No tinc res però t’ho dono tot: el seu lema. La mà dreta per menjar i l’esquerra per rentar-se el cul, és una de les primeres coses que aprens quan arribes a l’Àfrica. Modals occidentals obsolets.

Bon jour, des de Thille Boubacar!

Després d’una gran benvinguda ens estem integrant al poble per començar. No érem conscients de la gran expectativa que hi havia per a la nostra arribada: rebuda amb tambors la primera nit, tothom ens dóna la… read more

We use essential cookies to provide our service and third-party cookies to track the usage of the page. Cookie Policy