❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

BM. Granollers Trophy Restoration Project

BM. Granollers, the oldest handball club in the Spanish league, will celebrate its 70th anniversary in 2014. A group of BM. Granollers collaborators and supporters, with the backing of the club’s Foundation, have formed a commission to set in motion a project called ‘Trophy Room of BM. Granollers'.

0
seconds
51
Patron
2.858€
From 2.500€
Contribute to the project
View project in Català and Castellano

BM. Granollers, the oldest club in the Spanish league (ASOBAL), will celebrate its 70th anniversary in 2014. A group of BM. Granollers collaborators and supporters, with the backing of the club’s Foundation, have formed a commission to set in motion a project called ‘Trophy Room of BM. Granollers'. This project will be one of the commemorative events of the 70th anniversary next year.

The project consists of 3 steps:

  1. To restore 17 of the most important trophies won by BM. Granollers’ senior team: 2 Spanish Championship Cups ‘11 aside handball’, 1 Spanish Championship Cup in the club’s permanent possession, 3 Spanish League Cups in the club’s permanent possession, 2 Supreme General's Cups, 1 EHF Cup Winners' Cup, 2 EHF Cups, 1 ASOBAL Cup, 4 Catalan League Cups and 1 Pyrenees League Cup.

  2. To compile the catalogue 'Trophy Room of BM. Granollers'. This catalogue will consist of 40 odd pages of good quality paper. It will include photographs of the restored cups coupled with texts written by various local journalists such as Santi Montagud, Karles Torra and Joan Viñallonga.

  3. To exhibit the restored trophies and present the catalogue to the general public during the spring of 2014.


Jaume Vivé and Älex Viaña, members of the 70th Anniversary Commission, with Miquel Prat, the captain of the team that won the 1976 EHF Cup Winners' Cup

WHAT WILL WE DO WITH THE MONEY COLLECTED THROUGH THIS CROWDFUNDING CAMPAIGN?

The 2500 euro we hope to make will be used to cover steps 1 and 2 of the project ‘Trophy Room of BM. Granollers’, that is to restore the above listed 17 trophies (see detailed list) and to produce an accompanying catalogue.


Spanish Championship Cup in the club’s permanent possession from the 3 consecutive sessions 1955-56, 56-57, 57-58
‘Carlos Albert’ Trophy, Spanish Premier Professional League, in the club’s permanent possession from the 3 consecutive sessions 1965-66, 66-67, 67-68

The coach Joaquin Crespo ‘Quini’, and his second coach Ferran Raga with the 1976 EHF Cup Winners' Cup

RECOUNTING MEMORIES OF BM. GRANOLLERS

Each day during the 40 days this campaign lasts, we will publish a series of interviews on VERKAMI’s Blog. The interviewees are all people who have been very involved with the club at different stages throughout its history. With their stories and anecdotes they are contributing to one of the most important tasks set in motion by this campaign, which is to spread the story of one of the most genuine and beloved clubs in Catalan sport. A club that even today fills the hearts of many handbol lovers with pride.


Alex Viaña interviewing Pep Vilà, the most senior Spanish coach and the most acclaimed in all the history of BM. Granollers

CALENDAR FOR DELIVERY OF REWARDS

The catalogue will be given to contributors to the campaign on the day of the public presentation of the restored trophies some time in the spring of 2014. The exact date has yet to be confirmed.
The rest of the rewards (entrance tickets, merchandise, training sessions...) will be effective from the beginning of January 2014 until the end of the current Spanish League (ASOBAL) in May.


Two ex-captains of BM Granollers, Alex Viaña and Carlos Viver, invite you to enjoy one of the rewards we are offering: Train with the first team of BM. Granollers!

BM. GRANOLLERS, PIONEERS IN CROWDFUNDING

In 1955 the first court in all Spain exclusively for handball was inaugurated in Granollers. Lluis Sitjes, the president of the club at the time, started a local fundraising campaign to collect money to finance the building of this outdoor court and stands known as ‘Pavelló de l’Esport’.


A poem dedicated to the ‘Pavelló de L’Esport’, which was published in the magazine celebrating BM. Granollers 10th anniversary

A certificate with the distinction of contributor to the 1955 fundraising campaign to help build the outdoor court and stands ‘Pavelló de l’Esport’ in Tetuan street, Granollers

The late Marti Font (trying to stop a penalty) and Josep Fontdevila (in the background), 2 legendary players from both BM. Granollers and the Spanish Selection on the court in Tetuan street

ACKNOWLEDGEMENTS

We would like to thank everyone who has helped to get this project off the ground, especially the protagonists of the 40 interviews we will be publishing in the VERKAMI blog during the 40 days crowdfunding. We would also like to thank the photographer Jordi Ribó and his model Miquel Prat for our wonderful campaign photographs. And finally, everyone who from this point on decides to collaborate with us, thank you very much! Pit i Collons!

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

2 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Hem començat molt bé, gràcies! Esperem que la gent del balonmano ho rebi amb il·lusió i entre tots ho poguem tirar endavant.

    Gràcies per posar-te en contacte.

    Pit i Collons!

  • Oriol Sole Barbany

    Oriol Sole Barbany

    about 6 years

    Hola, com va el projecte?
    Benvinguts a Verkami!!!

Go back to all the updates

#21 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Francesc Pregona Ferrer

La història de l’handbol a Granollers comença l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia Coll, qui inverteix 500 pessetes prestades de son pare en la creació d’un equip de ‘Balón a Mano’ a l’empara del ‘Frente de Juventudes’ (FJ) local. Aquest primer equip dirigit per Sobrevia es converteix l’any 1948 en el club BM. Granollers, ja constituït com a entitat independent fora de l’aixopluc del FJ, i Lluís Sitjes Ballescà s’erigeix en el seu primer president.

Sitjes hereta de Sobrevia un equip que ja comença a despuntar en el Campionat de Catalunya de balonmano ‘a onze’, amb una colla de jugadors-amics totalment entregats a la pràctica i promoció d’aquest esport. L’handbol ‘a set’, tot i ja haver estat modalitat olímpica a Berlin l’any 1936, roman a la saó un esport pràcticament desconegut a Catalunya, i serà durant el mandat de vuit anys del president Sitjes que Granollers es convertirà en ciutat pionera i “Meca del nuevo deporte” al nostre país.

L’any 1949 es va celebrar a Granollers el Campionat de Penyes de balonmano ‘a set’, el primer torneig d’aquesta modalitat esportiva celebrat mai a Espanya (ocasió que el periodista Mario Duran qualificava de “efemérides nacional” en la seva crònica de l’esdeveniment al Mundo Deportivo). Aquest Campionat de Penyes va ser organitzat per Pere Planes, cunyat de Lluís Sitjes i conegut entre els locals com Pere Paperines, i el club BM. Granollers junt amb l’empresa Xampanys Gomà van ser-ne els patrocinadors. Les penyes A.R.S.A i Catalans, comandades pels joves Martí Font i Francesc Pregona respectivament, van disputar-se el premi de la final, consistent en dotze ampolles de xampany i dotze medalles. Diuen les males llengües que Pere Paperines va voler aprofitar una data en què Pregona era de viatge i no podia assistir-hi per celebrar la final, i afavorir així la penya esportiva i flamenca A.R.S.A. , però la camàndula no va prosperar i la data al cap escollida va permetre que el gran Quicu Pregona liderés els Catalans envers la victòria final.

Una altra gran efemèride en la història de l’handbol estatal va tenir lloc l’any 1955 a Granollers: la inauguració del primer pavelló d’esports a tota Espanya dedicat a la pràctica exclusiva de l’handbol (el mític i ja enderrocat Palau d’Esports del carrer Tetuan), obra amb què Lluís Sitjes culminava brillantment la seva tasca de vuit anys al front del BMG (una tasca en què també cal ressaltar la primera gira internacional organitzada pel club l’any 1954 per enfrontar-se als equips de Göppingen, Wiesbaden i Frankfurt , quan viajtar a l’estranger per disputar partits d’handbol encara suposava un fet extraordinari dins l’àmbit de l’esport espanyol.)

Mirant enrere, i veient com va continuar la història, potser hauria estat just que el president Sitjes hagués vist premiada la seva gran labor al front del BM. Granollers amb algun triomf important. Va ser Emili Botey qui, prenent brillantment el relleu de Sitjes durant els tres lustres posteriors, s’endugué, aquest sí, la glòria dels títols.

Un dels grans encerts de la junta directiva que va encapçalar Lluís Sitges durant la seva presidència, en què sobresurt la tasca gairebé evangèlica de Joan Barbany, factòtum d’aquells inicis de l’handbol granollerí, va ser captar practicants d’altres esports perquè s’unissin al projecte pioner que els oferia el BM. Granollers, un projecte engrescador per diverses raons, però sobretot per l’entusiasme i voluntat de reeixir per part dels seus impulsors, l’actitud dels quals queda palesa en els primers quatre versos de l’himne del club: “Amb braó, dinàmics i optimistes, / ferma voluntat i decidits, / fem de l'esport una gran fal·lera, / per augmentar els èxits conquerits.”

Tot i haver participat exitosament en el Campionat de Penyes, les passes en la seva adolescència de Francesc Pregona, el nostre entrevistat d’avui, no anaven encaminades envers la pràctica de l’handbol: “El que a mi m’agradava de veritat era el bàsquet...”, ens confessa el mateix Pregona durant la conversa, “van ser en Barbany, en Murtra i tota aquella colla que van venir-me a buscar quan tenia divuit anys per anar a jugar amb ells a Alemanya.” I amb aquella gira per Alemanya l’any 1954, encara per disputar partits de balonmano ‘a onze’, s’iniciava la trajectòria handbolística de Francesc Pregona Ferrer, trajectòria que el duria a ser capità del BM. Granollers i de la selecció espanyola entre els anys 50 i 60, i a ser considerat pel mític Bernhard Kempa com un dels millors jugadors europeus de la seva generació.

Martí Montané, qui va ser l’extrem esquerrà titular del BM. Granollers durant gran part de la dècada dels 60, i el testimoni del qual es publicarà en breu en aquest ‘Memòria Viva’, ens recorda en una altra conversa els temps del Pregona basquetbolista: “Sovint, anàvem amb els amics al pati dels Escolapis per veure jugar en Pregona, que era un gran jugador de bàsquet!”

Donat el seu talent atlètic innat, Francesc Pregona hauria pogut ser un ‘crack’ en qualsevol esport, però de ben segur hauria triat ser-ho del bàsquet, i no de l’handbol, si no hagués estat pels Barbany, Murtra i tota la seva colla: “El bàsquet m’agradava més, però la gent del balonmano era molt més trempada i s’ho passaven molt millor. Els del bàsquet, en canvi, eren tots molt seriosos, molt tocats i posats...”

Amb quina victòria es quedaria d’entre totes les aconseguides pel BMG des de la seva fundació fa 70 anys?

La victòria que millor recordo és la que ens va donar el primer Campionat d’Espanya ‘a set’ contra l’Atlètic de Madrid, al Palau dels Esports de Barcelona l’any 56, quan aquest pavelló s’acabava d’inaugurar. L’any anterior havíem perdut la final amb el Sabadell, i semblava que mai més no podríem tornar-la a jugar sent un equip tan petit i amb tants pocs recursos com el nostre, sobretot si ens comparàvem amb l’Atlètic de Madrid o el Barça, que tenien clubs de futbol importants al darrere amb grans pressupostos per fer-los coixí.

Recordo que a primera fila del Palau d’Esports, controlant-ho tot, hi havia l’Alberto San Román, que era seleccionador nacional aleshores i un dels que sempre va tallar el bacallà dins la Federació Espanyola de balonmano. No cal dir que San Román era un home de l’Atlètic, i per l’ambient previ a la final que es respirava al pavelló, amb ell de mestre de cerimònies i la directiva en ple de l’Atlètic rendint-li honors a la tribuna, quedava clar que els àrbitres no ens ajudarien gens i, tot i ser millors que ells, vam haver de lluitar molt per guanyar.

La rebuda que vam tenir quan vàrem arribar a casa va ser molt maca. Els del Club Motorista Granollers van venir-nos a rebre a l’entrada del poble i ens van escortar fins la Plaça de la Corona amb una caravana de motos Vespa. Allà vam sortir de l’autocar i la gent ens dugué ‘a hombros’ fins l’Ajuntament, on ens esperava l’alcalde Font Llopart i la seva dona per donar-nos la benvinguda i fer un brindis. Al vespre, hi va haver el sopar tradicional de les grans ocasions a l’Hotel Europa, i, per acabar, un gran ball al Casino amb l’orquestra Selección. També vam anar a Montserrat amb tot l’equip i les famílies uns dies després per oferir-li el trofeu a la Verge i fer-li ofrena del banderí del club. Va ser aquesta, sens dubte, potser per haver estat la primera, la victòria més celebrada per la gent de Granollers i la que recordo amb més estima

.
Entrevista a Bernhard Kempa al MD (on elogia la gran qualitat de Pregona) durant una de les gires estivals del Göppingen al nostre país

"El Campionat de Penyes de 1949 a Granollers va ser qualificat com una "efeméfides nacional" pel MD

Equip Campió d'Espanya 'a set' temporada 1955-56: Vilà (entrenador), Fontdevila, Vacca, Pregona, Cabrera, Casajuana, J. Barbany, Maymó (utiller), Font, Riquer, E. Barbany, Illa, Gunter, Rogelio (delegat)

"Ecos de la Final" del Campionat d'Espanya de balonmano 'a set' de la temporada 1955-56

Expedició del BM. Granollers a Montserrat, després de proclamar-se Campió d'Espanya 'a onze' i 'a set' l'any 1956, per fer l'ofrena del banderí del club a la Moreneta

Quin és el moment, experiència o anècdota que primer li ve al cap de tots els que ha viscut amb el balonmano?

Al fer-me gran, em costa més recordar-me del que vaig sopar ahir vespre que no pas de les coses que van passar fa cinquanta anys. Per exemple, encara recordo com si fos ara el pati de la Unió, on em passava la vida jugant a bàsquet –encara sento el so de la piloteta botant si tanco els ulls...

Abans de la guerra, la seu actual del Museu de Granollers pertanyia a la Unió Lliberal, que era en aquells temps la societat cultural més important i influent de la ciutat. En aquest edifici hi havia un bar molt gran i un teatre, i a la part posterior hi havia un pati on es podia jugar a bàsquet . En aquell pati em passava la vida, era com casa meva... Com que hi havia llum, hi anava a jugar fins i tot al vespre després de l’escola, i sempre m’havien de venir a buscar a les hores dels àpats, perquè jo no me’n recordava ni de menjar, aquell so de la pilota botant se’m ficava al cap i ja no pensava en res més.

Amb la meva penya d’amics ens vam apuntar al Campionat de Penyes que organitzava el Pere Planes i el vam guanyar, tot i que no en sabíem gens de jugar a balonmano. Se’n fotien de mi al principi perquè em passava els partits botant i driblant, com al bàsquet, però poc a poc en vaig anar aprenent i van venir a parlar amb mi els del BM. Granollers perquè deixés el bàsquet i me n’anés a jugar amb ells.

Em va costar decidir-me perquè el bàsquet era la meva vida, però quan vaig fer divuit anys, just abans de marxar a la mili, en Joan Barbany em van plantejar la possibilitat d’anar-me de gira per Alemanya amb l’equip de balonmano, encara per jugar ‘a onze’, i aquesta oferta va ser el que em va convèncer. El club de bàsquet estava una mica deixat i cada cop anàvem a menys; en canvi, els del balonmano semblaven gent amb molta empenta i ganes de fer coses, i la possibilitat de fer una gira per Alemanya en aquella època, per a un nano humil com jo, era un gran al·licient per decidir-me a fer el salt a l'handbol.

Com que havia d’anar-me’n a la mili, vaig prometre als directius del balonmano que, en acabat el servei militar, deixaria el bàsquet per jugar amb ells si m’aconseguien un permís per anar a fer el viatge a Alemanya, que havia de durar un vint dies aproximadament. L’Amadeu Barbany, pare d’en Joan i l’Eduard, sembla ser que tenia bona relació amb el general Muscardó i li va escriure per demanar-li que em concedís el permís, i va ser un dit i fet! Jo estava de maniobres a la Pobla de Segur, dormint en un catre ple de xinxes a dalt d’una muntanya, quan un dia, molt esverat, em ve a buscar el furrier, un noi de Granollers que es deia Garriga, per ensenyar-me un telegrama: “Pregona, Pregona , t’han donat el permís i te’n pots anar de viatge!”

El viatge a Alemanya va ser una gran experiència, ens ho vàrem passar molt i molt bé. El Vacca amb la guitarra i l’harmònica, l’Eduard Barbany amb l’acordió, i la resta fent el burro amb un cap de toro que dúiem amb nosaltres i cantant caramelles... Quins farts de riure! Recordo que passejàvem per Frankfurt i la ciutat estava completament en runes, feia basarda veure-ho tot tan destrossat pels bombardejos, aquella pobra gent devia haver patit molt! Com que els locals de les botigues havien anat tots a terra, els comerciats tenien parades cobertes amb tendals al mig del carrer i allà feien negoci. Pocs anys després, anant-hi amb el Granollers o la selecció a jugar, ja ho veies tot net i reconstruït, semblava mentida un canvi tan gran en tan poc temps i feia la impressió que fossis en un altre lloc. És cert que van rebre moltes ajudes del americans, però també ho és que els alemanys son gent molt ferma i emprenedora, d’una altra manera aquell canvi radical en tan poc temps no hauria pogut pas ser.

D’anècdota sempre n’explico una que va passar a San Sebastià, al camp de l’Amaikat-bat, on jugava un tal Perico Arístegui, que passava per ser el bromista del seu equip, el tio graciós que sempre hi ha als vestuaris a qui li agrada tocar la pera a tothom. Resulta que l’Arístegui, que era un bon defensor, un d’aquells ‘chicarrones del norte’ cepat i fort, ens va robar una pilota i va començar a marxar en contraatac. Jo era al seu darrere i se’m va acudir cridar-li “¡Mía Perico, mía Perico!” Ell, pensant que jo era un company seu demanant-li la pilota, va i me la passa, i jo que m’escapo sol cap al seu porter i faig gol. Fins i tot els companys de l’Arístegui reien i se li’n fotien, però ell, tan disposat sempre a fer bromes als demés, s’ho va prendre molt a la tremenda, i es va disgustar tant amb mi que no m’ha tornat mai més a saludar.


Lluís Siges, amb els directius Francesc Garrell i Tomàs Puyol recollint donatius pel viatge a Alemanya de l'any 1954

Quicu Pregona, amb barret i fumant una cigarreta, viatjant amb l'expedició del BM. Granollers cap a Alemanya el juny 1954 tot escoltatnt l'acordió d'Eduard Barbany

Primera celebració a Granollers d'un encontre d'handbol internacional que va enfrontar l'equip local contra el Saarbrucken, campió alemany de l'any 1949

Rebuda a Granollers dels jugadors i directius del Göppingen alemany a finals d'estiu de l'any 1954

Quina creu que és l’essència del BM. Granollers i quin missatge li agradaria fer arribar a l’actual junta directiva?

L’essència d’aquell Granollers de la primera època, i la clau per haver guanyat tants campionats en aquell temps, era l’amistat que hi havia entre els jugadors, i el fet que haguéssim jugat tant temps junts. No basàvem el nostre joc en grans tàctiques, però sí teníem un entrenador com en Vilà que sempre ens empenyia a lluitar per guanyar. El que sabíem, ho havíem après pràcticament tot de les classes del Kempa, que venia als estius a fer-nos seminaris d’handbol on ens ajudava a millorar la tècnica ensenyant-nos els moviments de cames per fer una finta o per defensar, o la manera de posicionar el braç a l’hora de llançar o tirar... També ens va ensenyar a fer servir recursos tàctics com el bloqueig, el passe-i-va, el dos contra dos...

En vam aprendre molt del Kempa i de tots aquells equips alemanys, com el Frankfurt o el Göppingen, quan venien a jugar contra nosaltres als estius. A part de jugar a handbol, la gent de Granollers sabia muntar grans festes, i aquells alemanys que venien s’ho passaven d’allò més bé. És per això que els agradava venir, i gràcies en vam tenir d’aquelles visites! Sense el que ens van ensenyar els alemanys, no hauríem progressat pas tan ràpid com ho vam fer.

A mi mai m’ha agradat massa veure esport, sempre he preferit practicar-lo, i haig de reconèixer que no he anat gaire al Palau per veure balonmano. De tota manera, potser hi hauria anat més si aquell caliu d’abans s’hagués sabut mantenir, quan no es tractava només de veure els partits, sinó de trobar-te amb els amics per saludar-los i passar una estona junts els caps de setmana. Però tot canvia i jo ja sóc molt gran, a mi ja no em pertoca aconsellar sobre el que es caldria fer, només desitjar-los ànims perquè segueixin tirant el club endavant per molts anys.

Gràcies, Quicu!

2 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

  • Un plaer i un honor rememorar amb tu els vells temps del balonmano. Gràcies per compartir amb nosaltres les teves memòries! Salut!

  • Francisco Pregonq

    Francisco Pregonq

    almost 6 years

    Moltes gràcies per la feina que esteu fent, recuperant la memòria "balonmanista" de Granollers.
    Us agraeixo de tot cor la vostra entrevista. Vam passar una estona molt agradable recordant els vells temps !! Molta salut a tots.

#21 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Francesc Pregona Ferrer

La història de l’handbol a Granollers comença l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia Coll, qui inverteix 500 pessetes prestades de son pare en la creació d’un equip de ‘Balón a Mano’ a l’empara del ‘Frente de Juventudes’ (FJ) local. Aquest primer equip dirigit per Sobrevia es converteix l’any 1948 en el club BM. Granollers, ja constituït com a entitat independent fora de l’aixopluc del FJ, i Lluís Sitjes Ballescà s’erigeix en el seu primer president.

Sitjes hereta de Sobrevia un equip que ja comença a despuntar en el Campionat de Catalunya de balonmano ‘a onze’, amb una colla de jugadors-amics totalment entregats a la pràctica i promoció d’aquest esport. L’handbol ‘a set’, tot i ja haver estat modalitat olímpica a Berlin l’any 1936, roman a la saó un esport pràcticament desconegut a Catalunya, i serà durant el mandat de vuit anys del president Sitjes que Granollers es convertirà en ciutat pionera i “Meca del nuevo deporte” al nostre país.

read more

#20 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Sílvia Vernet Mejan

L’objectiu principal de ‘Memòria Viva’ és donar a conèixer espisodis memorables de la història del BM. Granollers de la mà de les persones que els van viure in situ. Sovint, però, la memòria dels nostres entrevistats no és suficient per recordar la data concreta en què es va celebrar una final, o el resultat exacte amb què va finalitzar cert encontre. Per aclarir aquests dubtes hem de recórrer a materials d’arxiu, que en aquest cas, donat que el club encara no compta amb uns arxius oficials, sempre són els de persones particulars que s’han dedicat a guardar fotografies i retalls de diari en àlbums casolans al llarg dels anys.

Estan essent fonamentals en aquesta tasca de rehabilitació històrica tots els documents que Nardi Viaña va coleccionar durant els anys que el seu marit Alejandro i el seu fill Àlex van ser… read more

#18 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Eduard Barbany i Pujol

El 23 de juliol de l’any 1944 no va ser per als granollerins un diumenge qualsevol, donat que aquesta va ser la data de presentació a la ciutat de Granollers d’un nou esport, el ‘Balón a Mano’. El Frente de Juventudes local, amb la col•laboració de la Federació Catalana de ‘Balón a Mano’, va organitzar un partit d’exhibició per celebrar l’esdeveniment, aquest partit es va disputar al camp de futbol de l’Esport Club Granollers entre el C. D. Ilerda i el F. de J. de Barcelona.

Avui compartim aquesta ‘Memòria Viva’ amb Eduard Barbany, testimoni privilegiat d’aquell primer matx i, amb el seu germà Joan, un dels herois de l’equip del BM. Granollers que es va proclamar Campió d’Espanya per primer cop i per partida doble, en les modalitats ‘de campo’ i ‘a 7’, la temporada 1955-56.

El cognom Barbany sempre ha anat… read more

#16 / Semifinal Copa ASOBAL, temporada 1993-94: BM. Granollers - Elgorriaga Bidasoa

El BM. Granollers va iniciar l’any del seu 50è aniversari de la millor manera possible, guanyant la Copa ASOBAL de la temporada 93-94, el primer títol estatal que aconseguia el club en vint anys -des de la Lliga del 74 amb Perramon, Prat i Labaca. Han tornat a passar vint anys més (qui ho diria!) i la participació del BM. Granollers en aquesta XXIVª edició de la Copa ASOBAL és la millor manera d’iniciar la celebració del 70è aniversari del club que comença partir de gener. Des d’aquí li volem desitjar tota la sort als homes de Toni Garcia en aquest campionat, i agrair-los la extraordinària temporada que han fet fins ara.

I per començar a fer boca de cara a la semifinal de demà contra el Naturhouse de La Rioja, us convidem a veure el partit de semifinals de la IV edició de la Copa ASOBAL que enfrontà al BM. Granollers contra l'Elgorriaga Bidasoa:

#15 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Joan Cruells i Pagès

En menys de 24 hores s’iniciarà a Barcelona la XXIVª edició de la Copa ASOBAL (veure’n informació oficial), a la consecució de la qual aspirarà el BM. Granollers de Toni Garcia, “l’entrenador de moda a la Lliga ASOBAL” (segons el definia el periodista Pere Escobar en una recent entrevista).

Han passat vint anys des que el BM. Granollers assolí el seu últim títol estatal, la Copa ASOBAL de la temporada 1993-94, i ens agradaria aprofitar aquesta vigília de semifinals per rememorar de la mà de Joan Cruells, qui era el metge de l’equip aleshores, aquella final memorable del 94 celebrada a Alcobendas, en la qual el BM. Granollers de Manolo Montoya -en un soberbi partit defensiu- es va imposar per 19-21 al F.C. Barcelona de Valero Rivera.

Joan Cruells és natural de La Garriga, però també es considera granollerí des… read more

#13 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Oriol Murtra Garrell

L’handbol arriba a Granollers l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia, hereu d’una família molt ben aposentada en la societat granollerina de l’època. Sobrevia es convertirà en fundador i primer president del club d’handbol de Granollers quan, segons expliquen els qui ho van viure, li va demanar 500 pessetes a son pare i, amb l’aixopluc del Frente de Juventudes local, les va invertir en crear un equip d’handdol, un nou esport concebut pels alemanys i que ja feia furor a tota Europa en la seva modalitat a onze jugadors.

En un text publicat dins la revista commemorativa del Xè aniversari del club, Sobrevia explicava l’origen del seu interès per l’handbol: "Fue en la Fiesta Mayor de San Pedro de Rubí, cuando coincidimos con Carlos Reichardt, el gran jugador del Ilerda y Provensals Poblet de aquella época, quien… read more

#12 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Vilà Purtí

L’èxit d’un club esportiu no ve mai donat pel talent d’una sola persona, més aviat depen de l’empenta i treball de tot un equip. Fins i tot en els esports individuals, l’èxit d’un esportista dependrà de la feina exercida per entrenadors, federatius, metges… També es sol dir que ningú es indispensable en cap empresa, cosa que sembla raonable (inclús desitjable) fins que un es troba amb biografies com la del nostre entrevistat d’avui, persones sense la intervenció de les quals aquests gairebé 70 anys d’història del balonmano a Granollers no haurien estat possibles.

Tothom suma, clar que sí, i tots prodríem estar d’acord en el fet que és la unió de petits esforços el que sol dur-nos a l’assoliment de grans fites. També, però, podríem coincidir tots en afirmar -encara que no es sol dir per correcció-, que la paternitat de l’èxit en un club o institució, malgrat ser de comú molt disputada, sol sempre ser atribuïble a unes persones més que a unes altres.

read more

#11 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Joan Viñallonga Moré

Quan ens posem a parlar d’handbol amb en Joan, la primera cosa que ens fa saber és que ell no utilitzarà aquest germanisme durant l’entrevista per referir-se a l’esport que estima. Ell sempre ha fet servir ‘balonmano’, la paraula que va aprendre de son pare, Jaume, qui va ser membre de la primera junta del BM. Granollers a mitjans dels anys 40; el mateix castellanisme amb què la majoria de granollerins, sobretot els més veterans, coneixem l’esport dels Vilà, Pregona, Viaña, Pagoaga…

Dit això, ens parla dels seus inicis com a jugador de balonmano dins les competicions escolars, les quals recorda amb molta estima pel que van suposar en els vessants tant esportiu com social per a la ciutat de Granollers. L’handbol de la infància d’en Joan era l’esport dels granollerins i es jugava a tot arreu i a tota hora, en els llocs més impensables i a les hores més intempestives. I d’això eren responsables, fonamentalment, les persones que regien aleshores el BM. Granollers.

read more

#09 / ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers: Ramon Puigdollers Font

Una de coses que demanem als entrevistats en aquesta ‘Memòria Viva’ és que ens descriguin l’essència del BM. Granollers. Les seves respostes són naturalment diverses, però una que vam publicar de Pitu Perramon incloïa un característica fonamental en la història del club, i és el fet que en aquests gairebé 70 anys sempre hi ha hagut persones de la societat granollerina, moltes d’elles fora de l’àmbit estrictament esportiu, que s’han ‘arremangat’ pel bé del balonmano cada cop que ha calgut, sobretot en aquelles etapes més fosques en què els títols i la glòria s’han vist molt llunyans, ja gairebé impossibles d’atènyer, i la fi de la institució, en canvi, s’intuïa molt propera.

Ramon Puigdollers diu que està jubilat, però costa de creure’l veient la seva vitalitat i empenta desbordants. Seiem amb ell a fer un… read more

#08 / NOVA RECOMPENSA PER AQUELLS QUi CONTRIBUEIXIN AMB *22 EUROS* AL PROJECTE!

Benvolguts amics i seguidors,

gràcies a les gestions d'un dels nostres col·laboradors, hem pogut reduir el cost d'edició del catàleg 'Sala de Trofeus del BMG'. És per això que ens plau anunciar-vos la inclosió d'una nova recompensa per aquells que desitgin contribuir al nostre projecte.

A partir d'ara, tothom que faci una aportació de 22 Euros, rebrà a canvi un catàleg de l'exposició, a més d’un agraïment a la página web del club.

Per no desequilibrar el sistema de recompenses i assegurar-nos que tothom reb un premi just d'acord amb la contribució aportada, tots aquells que fins ara hagin optat per la recompensa de 20 euros podran optar a la de vint-i-dos pagant la diferència de 2 euros. Per fer-ho, només s'han de posar en contacte amb nosaltres a través d'aquesta página, o directament amb la Fundació BM. Granollers a través d'aquesta adreça: verkami@bmgranollers.cat.

read more

#07 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Mª Pérez Sardà

Una de les victòries més recordades pels afeccionats veterans del BM. Granollers és l’obtinguda contra l’Ivry l’any 1970 a París, la qual va servir perquè l’equip es classifiqués, per primera vegada en la seva història, per als quarts de final de la Copa d’Europa.

Miquel Roca, l’entrenador llavors del Granollers, va haver de prendre una decissió que aleshores era molt poc freqüent per part seva: va haver de seure Pitu Perramon a la banqueta perquè el ‘Niño de Oro’ no n’estava veient ni una. Roca era un bon psicòleg, va pensar que a Perramon li convenia un descans i va fer sortir a la pista en Josep Mª Pérez, un jove porter acabat de ser ascendit al primer equip aquella mateixa temporada, per donar un petit respir al porter titular i estrella del conjunt vallesà. No van passar ni dos minuts que Perramon ja va demanar reintegrar-se a la portería i Pérez va tornar a la banqueta.

read more

#06 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Jordi Boixaderas Barrachina

Segons el diccionari, delegat-da és la persona en la qual hom delega una facultat o poder. A un delegat, en altres paraules, li solen caure tots els ‘marrons’. En un equip d’handbol de Divisió d’Honor, al delegat li encarreguen coses la directiva, els jugadors, entrenadors… Fins i tot els afeccionats se li acosten perquè els aconsegueixi un banderí autografiat o una samarreta.

L’any 1996, després que el BM. Granollers es va proclamar campió de la Copa EHF per segona temporada consecutiva, Josep Vega va deixar vacant el seu càrrec de delegat del primer equip. Àlex Viaña, que n’era el capità aleshores, de seguida va pensar en un amic "de la colla balonmanera" per substituir Vega en la seva funció. “Tot i que ja érem professionals de l’handbol la majoria, a la meva època el club encara era una… read more

#04 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Mª Junqueras Pujadas

Les llegendes esportives no sempre es forgen a partir de grans conquestes. Hi ha biografies en el món de l’esport que no necessiten estar trufades de triomfs per ser exemplars, i els seus protagonistes es converteixen en herois a ulls dels afeccionats independentment del nombre de victòries que hagin aconseguit al llarg de les seves carreres. El talent natural, el coratge, l’envergadura moral o el carisma són factors tan o més importants que les victòries a l’hora de conquerir el cor de l’afició per part d’un esportista.

Josep Mª Junqueras ‘Tro’, tot i no haver guanyat cap títol important durant els dotze anys que va jugar al primer equip del BM. Granollers, és un dels jugadors més recordats i estimats per l’afició en la història d’aquest club.

Aquells contraatacs fulminants que li llançava el… read more

#03 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Perramon Acosta i Santos Carlos Labaca Martínez

Les trajectòries esportives de Josep ‘Papitu’ Perramon i Santos Labaca van ser pràcticament paral·leles des que l’any 1969 ambdós fitxen pel BM. Granollers. Perramon tenia aleshores 23 anys i ja havia començat a despuntar com a porter del Barça, mentre que Labaca era encara un jove estudiant d’arquitectura que sortia per primera vegada del seu País Basc natal.

El fitxatge d’aquest parell de grans jugadors, que arribarien a ser dos dels pilars de la selecció espanyola durant l’Olimpíada de Munich, es podria considerar l’últim gran servei a la causa del BM. Granollers per part de l’entrenador i director tècnic del club Pep Vilà, que un any més tard deixaria les regnes de l’equip després que aquest hagués guanyat imbatut la Lliga.

Perramon i Labaca van deixar el BM. Granollers… read more

#02 / ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers: Miquel Prat i Palaus

Un dels grans ídols d’aquell gloriós BM. Granollers dels anys 60 i 70, capità de l’equip guanyador de la Recopa d’Europa l’any 1976, Miquel Prat és l’esportista més llorejat de la història del club juntament amb l’entrenador Pep Vilà (veure palmarès de Miquel Prat). Apart d’haver-se prestat amb gran amabilitat i entusiame a ser l’abanderat de la nostra campanya, el senyor Prat ha volgut compartir amb nosaltres alguns records i anècdotes amb què ens plau inaugurar aquesta ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers.

Amb quina victòria es quedaría d’entre totes les aconseguides pel BM.Granollers des de la fundació del club fa 70 anys?

Costa escollir-ne només una, perquè vaig tenir la sort que a la meva època es guanyava gairebé tot. Potser el que resultava més difícil quan jo jugava era guanyar el doblet de Lliga i Copa. Les dues primeres finals que nosaltres vàrem jugar de la Copa del Generalísimo foren a Madrid contra l’Atlético, que a casa sempre tenia els àrbitres al seu favor.

read more

#01 / Comença el recapte!

Coincidint amb una altra gran victòria de l'equip davant el Naturhouse La Rioja, hem iniciat la campanya a Verkami per restaurar els trofeus del BM. Granollers. Moltíssimes gràcies a tots els que ja ens heu fet arribar els vostres bons desitjos i subscripcions!

També volem donar la benvinguda a un nou col·laborador en el projecte, l'empresa 100% Rètols, i agraïr-los que ens hagin proporcionat el roller-up que avui hem estrenat al Palau, així com la pancarta que muntarem per al partit de dimarts.

Pit i collons, companys!
*Víctor Escudero, Àlex Viaña i Jaume Vivé, membres de la Comissió 70è aniversari, amb el roller-up que anuncia la campanya de Verkami*

10€
14 backers

Aknowledgment in the club's web page

20€
2 backers

1 ticket to attend a BM. Granollers league match at 'Palau d'Esports'
+ Aknowledgement in the club's web page

22€
4 backers

Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the club's web page

30€
141 left (of 150)

Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Ticket to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Aknowledgement in the club’s web page

40€
72 left (of 75)

2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir 'on court' photograph at ‘Palau d’Esports’

+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the exhibition’s catalogue
+ Aknowledgement in the club’s web page

50€
42 left (of 50)

Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the exhibition’s catalogue
+ Aknowledgement in the club’s web page

75€
21 left (of 25)

Souvenir photograph with BM. Granollers senior team
+ Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the exhibition's catalogue
+ Aknowledgement in the club’s web page

100€
18 left (of 20)

Training session with BM. Granollers female senior team or male senior B team
+ Special Mention in the exhibition’s catalogue

+ Souvenir photograph with BM. Granollers senior team
+ Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the club’s web page

150€
8 left (of 10)

Training session with Fraikin BM. Granollers ASOBAL team
+ Special Mention in the exhibition’s catalogue
+ Souvenir photograph with BM. Granollers senior team
+ Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the club’s web page

200€
3 left (of 4)

Handball autographed by Fraikin BM. Granollers players
+ Training session with Fraikin BM. Granollers ASOBAL team
+ Special Mention in the exhibition’s catalogue
+ Souvenir photograph with BM. Granollers senior team
+ Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the club’s web page

400€
2 patrons (sold out)

BM. Granollers jersey autographed by the Asobal team players
+ 2 season tickets at 'Palau d'Esports' for the second half of the Asobal league
+ Mention of Honor in the exhibition’s catalogue

+ Handball autographed by Fraikin BM. Granollers players
+ Training session with Fraikin BM. Granollers ASOBAL team
+ Souvenir photograph with BM. Granollers senior team
+ Souvenir photograph with your BM. Granollers favourite player
+ 2 tickets to attend a BM. Granollers league match at ‘Palau d’Esports’
+ Souvenir ‘on court’ photograph at ‘Palau d’Esports’
+ Catalogue of the exhibition ‘Trophy Room of BM. Granollers’
+ Aknowledgement in the club’s web page

Cookies help us to offer our services. Continuing to browse entails acceptance of their use.