❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.
No hay proyectos en marcha, categorías o tags con esta búsqueda...
Pulsa ‘Enter’ para buscar entre todos los proyectos :)
Proyectos en marcha
Categorías y Tags
Proyecto de Restauración de Trofeos del BM. Granollers
El BM. Granollers, club de balonmano decano de la liga ASOBAL, cumplirá 70 años en 2014. Una comisión formada por colaboradores y simpatizantes del club, constituida al amparo de la Fundación BM. Granollers, ha emprendido el proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' para conmemorar este 70º aniversario.
El enlace al proyecto se ha copiado a tu portapapeles
¡Proyecto seguido!
Te avisaremos a tu email de usuario/a cuando el proyecto esté en marcha, consiga el objetivo y antes de que termine la campaña para que puedas aportar si lo deseas.
1 entrada para ver un partido de la Liga Asobal en el 'Palau d'Esports'
+ Agradecimiento en la página web del club
22€
4 mecenas
☆
Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG'
+ Agradecimiento en la página web del club
30€
Quedan 141 (de 150)
☆
Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG'
+ Entrada para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Agradecimiento en la página web del club
40€
Quedan 72 (de 75)
☆
2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en el catálogo de la exposición
+ Agradecimiento en la página web del club
50€
Quedan 42 (de 50)
☆
Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en el catálogo de la exposición
+ Agradecimiento en la página web del club
75€
Quedan 21 (de 25)
☆
Foto con el primer equipo del BM Granollers
+ Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en el catálogo de la exposición
+ Agradecimiento en la página web del club
100€
Quedan 18 (de 20)
☆
Entrenamiento con el primer equipo femenino o con el filial masculino
+ Mención especial en el catálogo de la exposición
+ Foto con el primer equipo del BM Granollers
+ Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga Asobal en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en la página web del club
150€
Quedan 8 (de 10)
☆
Entrenamiento con el Fraikin BM. Granollers de Asobal
+ Mención especial en el catálogo de la exposición
+ Foto con el primer equipo del BM Granollers
+ Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en la página web del club
200€
Quedan 3 (de 4)
☆
Pelota de balonmano autografiada por los jugadores del Fraikin BM. Granollers
+ Entrenamiento con el Fraikin BM. Granollers de Asobal
+ Mención especial en el catálogo de la exposición
+ Foto con el primer equipo del BM Granollers
+ Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en la página web del club
400€
2 mecenas (agotada)
☆
Camiseta del BM Granollers firmada por los jugadores de Asobal
+ 2 abonos en el 'Palau d'Esports' para la segunda vuelta de la liga Asobal
+ Mención de Honor en el catálogo de la exposición
+ Pelota de balonmano autografiada por los jugadores del Fraikin BM. Granollers
+ Entrenamiento con el Fraikin BM. Granollers de Asobal
+ Foto con el primer equipo del BM Granollers
+ Foto con tu jugador favorito del BM. Granollers
+ 2 entradas para ver un partido de la liga ASOBAL en el ‘Palau d’Esports’
+ Foto en la pista del ‘Palau d’Esports’
+ Catálogo de la exposición 'Sala de Trofeos del BMG’
+ Agradecimiento en la página web del club
O apóyalo con una donación
Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:
El BM. Granollers, club de balonmano decano de la liga ASOBAL, cumplirá setenta años en 2014. Una comisión formada por colaboradores y simpatizantes del club, constituida al amparo de la Fundación BM. Granollers, ha emprendido el proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' como uno de los actos conmemorativos de este 70º aniversario.
Este proyecto consta de tres fases :
1 ª Restauración de los 17 trofeos más importantes del primer equipo del BM. Granollers: 2 Campeonatos de España 'Modalidad Campo', 1 Campeonato de España en propiedad, 3 Campeonatos de Liga en propiedad, 2 Campeonatos de S.E. el Generalísimo, 1 Recopa de Europa, 2 Copas de Europa EHF, 1 Copa Asobal, 4 Ligas Catalanas y 1 Liga de los Pirineos.
2 ª Elaboración del catálogo de la 'Sala de Trofeos del BMG ': Este catálogo, de unas 40 páginas en papel de calidad extra, contendrá fotografías de los trofeos restaurados acompañadas de textos a cargo de periodistas y escritores como Santi Montagud, Karles Torra o Juan Viñallonga.
3 ª Exposición pública de los trofeos restaurados y presentación del catálogo durante la primavera del 2014.
Jaume Vivé y Alex Viaña , miembros de la comisión organizadora del 70º aniversario, con el capitán del equipo campeón de la Recopa de 1976 , Miquel Prat (¡y no ' Prats', señor Canut!)
¿A QUÉ DESTINAREMOS EL DINERO DE LA CAMPAÑA?
Los 2.500 euros que pretendemos conseguir con esta campaña de micromecenazgo servirán para cubrir los costes de las fases 1 y 2 del proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' mencionadas más arriba, es decir, la restauración de los 17 trofeos (ver lista detallada) y la confección del catálogo.
Copa de Campeón de España en propiedad perteneciente a los campeonatos de España de las temporadas 1955-56, 56-57 y 57-58
Trofeo 'Carlos Albert' de División de Honor en propiedad perteneciente a las temporadas 1965-66, 66-67 y 67-68
Joaquín Crespo 'Quini' (entrenador) y Ferran Raga (ayudante) con la Recopa de Europa de 1976
MEMORIA VIVA DEL BM. GRANOLLERS
Durante los cuarenta días que durará esta campaña, iremos publicando en el blog de VERKAMI una serie de entrevistas con personas muy cercanas al BM. Granollers en diferentes etapas de la historia del club. Con sus historias y anécdotas han querido contribuir en una de las tareas primordiales que nos hemos encomendado con esta campaña: recuperar y difundir la leyenda de uno de los clubes más genuinos y entrañables de la historia del deporte, una leyenda que sigue llenando de orgullo el corazón de muchos aficionados al balonmano.
Alex Viaña entrevistando a Pep Vilà, entrenador decano del balonmano español y el más laureado de la historia del BM. Granollers
CALENDARIO DE ENTREGA DE RECOMPENSAS
Los catálogos serán entregados el día de la presentación pública de los trofeos durante la primavera del 2014 (fecha aún por concretar).
El resto de recompensas (entradas, merchandising, entrenamientos con el primer equipo... ) se harán efectivas entre enero de 2014 y el final de la presente Liga ASOBAL, es decir, mayo de 2014.
Los ex-capitanes del BMG Álex Viaña y Carlos Viver te invitan a disfrutar de una de las recompensas que te ofrecemos: ¡Entrénate con el primer equipo del BM. Granollers!
BM. GRANOLLERS, PIONEROS DEL 'CROWDFUNDING'
En 1955 se inauguraba en Granollers la primera pista de juego en todo el Estado español para la práctica exclusiva del balonmano. Lluís Sitjes, presidente del BM. Granollers por entonces, encabezó una campaña de microaportaciones populares con la que se consiguió financiar gran parte de la construcción de este ya desaparecido 'Pabellón del Deporte' en la calle Tetuán de Granollers.
Versos dedicados al ‘Pabellón del Deporte' que aparecieron publicados en la revista conmemorativa del 10º aniversario del BM. Granollers
Título de colaborador en la campaña de microaportaciones populares de 1955 con el objetivo de construir el 'Pabellón del Deporte' de la calle Tetuán
Los míticos y ya desaparecidos jugadores del BMG y de la Selección Española Martí Font (intentando parar un lanzamiento de 7 metros) y José Fontdevila (al fondo) en el campo de la calle Tetuán
AGRADECIMIENTOS
Queremos agradecer la colaboración de todos los que nos habéis ayudado a poner en marcha este proyecto, sobre todo a los protagonistas de las entrevistas que iremos publicando en el blog durante los 40 días de la campaña, así como también la colaboración del fotógrafo granollerense Jordi Ribó, y de su modelo, Miquel Prat, por las sensacionales fotos para la campaña. ¡Y a todos los que a partir de ahora decidáis colaborar con nosotros, también muchas gracias! Pit i collons!
#20 /
'Memòria Viva' del BM. Granollers: Sílvia Vernet Mejan
26 Diciembre 2013
L’objectiu principal de ‘Memòria Viva’ és donar a conèixer espisodis memorables de la història del BM. Granollers de la mà de les persones que els van viure in situ. Sovint, però, la memòria dels nostres entrevistats no és suficient per recordar la data concreta en què es va celebrar una final, o el resultat exacte amb què va finalitzar cert encontre. Per aclarir aquests dubtes hem de recórrer a materials d’arxiu, que en aquest cas, donat que el club encara no compta amb uns arxius oficials, sempre són els de persones particulars que s’han dedicat a guardar fotografies i retalls de diari en àlbums casolans al llarg dels anys.
Estan essent fonamentals en aquesta tasca de rehabilitació històrica tots els documents que Nardi Viaña va coleccionar durant els anys que el seu marit Alejandro i el seu fill Àlex van ser jugadors d’handbol en actiu. També hem d’esmentar els magnífics reculls fotogràfics publicats per Francesc Garrell, que han estat molt útils en la nostra feina de documentació i recerca, així com els arxius d’Emili Botey (una exhaustiva colecció de retalls de diari i documents personals relacionats amb el BM. Granollers recopilats en 16 volums) que es poden trobar a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.
Recollim avui el testimoni de Sílvia Vernet, vídua de Martí Font, el mític porter del BM. Granollers i de la selecció espanyola durant la dècada dels cinquanta i els primers anys seixanta. Descobrim durant la conversa que ella va ser la persona que confegí els arxius d’Emili Botey que ens estan essent tan útils en el nostre projecte. També hem trobat petites joies en aquest sentit als àlbums personals de Martí Font, que la Sílvia va recopilar durant els anys que el seu marit va dedicar-se a l’handbol, i que amablement ha posat a la nostra completa disposició.
Serveixi aquesta entrada de ‘Memòria Viva’ com un petit homenatge a totes aquelles persones que s’han dedicat a forjar la història del club des de l’anonimat, amb contribucions més grans o més petites però sempre de gran valor, ja que venien de l’estima desinteressada per uns colors i, sobretot, per les persones que els han representat al llarg de 70 anys d’història.
Sense els esportistes o els directius, potser cap club no hauria pogut aconseguir un palmarès tan reeixit com el que avui ostenta el BM. Granollers, però sense les persones que amb paciència i dedicació constant han conservat la memòria de tots aquests triomfs, avui no ens seria posible rememorar-los ni sentir-nos orgullosos d’aquest passat compartit. Sense la feina de la Nardi, la Sílvia i tants altres, d’anar passant la rella pacientment damunt els records, avui aquesta memòria no arribaria de forma tan viva a les nostres mans. Per molts anys, doncs, i prenem exemple d’aquesta labor d’arxiu tan lloable, si no volem que el vent s’acabi enduent per sempre el relat de les nostres fites.
Arxius de Martí Font recopilats en quatre toms per la seva muller, Sílvia Vernet
Amb quina victòria es quedaria d’entre totes les aconseguides pel BMG des de la seva fundació fa 70 anys?
Amb en Martí ens vam prometre l’any 58. Ell era llavors membre de la junta del Casino i jo hi anava a ballar amb la colla d’amics. Va ser allà que ens vam conèixer, un 11 de novembre (casualitats de la vida), dia de Sant Martí, i va ser a partir d’aquí que el meu pare va deixar d’anar a veure els partits del BM. Granollers, tot i ser-ne un gran fanàtic, perquè deia que patia massa si al Martí no li sortien bé les coses. Un porter està sol sota pals, i qualsevol errada el deixa clarament en evidència, potser és per això que pateixes més per ell que pels altres jugadors de l’equip.
Jo, en canvi, no podia faltar a cap partit. L’Emili Botey em considerava el talismà de l’equip i s’assegurava que hi anés sempre. Llavors, les noies no érem tan lliures com ara per anar on vulguéssim, ens tenien més controlades, i quan jo tenia altres obligacions, o els partits es feien tard al vespre o fora de casa, en Botey trucava al meu pare i li deia: “Jaume, a viam si em deixes venir la Sílvia, que anem a Sabadell i será un partit fomut…” I així el convencia perquè m’hi deixés anar.
Sigués jo el talismà o no, recordo que en aquella época ho guanyàvem gairebé tot, i no podria destacar una victòria per sobre de les altres, però sí recordo viure tots els partits intensament, sempre animant des de la grada.
Als partits sempre ens ajuntàvem unes quantes nòvies o dones de jugadors, érem les que més cridàvem i animàvem. Jo sempre seia amb el grupet de la Nardi, la Rosita i la Asunción (senyores Viaña, Vilà i Pregona, respectivament) i no paràvem de cridar en tota l’estona. També venien als partits les dones dels directius, però aquestes eren més discretes i no es feien sentir gaire.
Després d’una victòria a casa sempre es seguia el mateix ritual, el president convidava a l’equip a un pa amb tomàquet a La Masia i allà ens juntàvem tots els jugadors i les seves parelles. En canvi, si no guanyàvem, aquella nit no es sopava, literalment, com a mínim a casa nostra. Fins i tot després d’una bona actuació, En Martí sempre era molt crític amb sí mateix, i sempre acabava els partits pensant que li havien fet un gol de més. Imagina’t el disgust el dia que perdíem...!
Una final que sempre em ve al cap és la del Campionat d’Espanya ‘a onze’ del 59 al camp de les Corts. Va ser l’últim campionat ‘a onze’ que es va fer i el segon que guanyàvem nosaltres, i el recordo sobretot perquè hi havia un periodista, un tal Costa, un ‘pinta’ del qui totes les noies fugiem quan vèiem que s’apropava. És per aquest detall concret que recordo aquesta final, per aquest Costa i com fugiem les noies d’ell, no pas pel partit en si ni per la celebració que hi va haver després.
Una de les primeres participacions de Martí Font amb el primer equip del BMG 'a onze' l'agost de 1950. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Font, Capdevila, F. Garrell, Catot, Morera, Frauca, Canals, F. Bellavista, Estrada, P. Planas i Panadés
Martí Font en un partit 'a onze' de la temporada 51-52
Partit de finals dels 50 a la desapareguda pista del carrer Tetuan
Breu perfil de Martí Font i Massana en un exemplar del setmanari Vida Deportiva de l'any 1957
Els membres de la penya ARSA, amb qui Martí Font va començar a jugar a handbol en els campionats de penyes que s'organitzaven a Granollers als anys 40 i 50, li van dedicar aquest poema congratulatori pel seu prometatge amb la Sílvia l'any 1958
Quin és el moment, experiència o anècdota que primer li ve al cap de tots els que ha viscut amb el balonmano?
Des que era molt jove, vaig viure molt de prop l’ambient del balonmano a través del meu pare, que era molt amic de l’Emili Botey i un gran aficionat al BM. Granollers. Quan van inaugurar la pista de Tetuan l’any 55, junt amb uns amics, els meus pares hi van llogar una mena de palco a la part baixa de les grades on anàvem tota la família a veure els partits.
Abans d’això, però, com que jo treballava des de joveneta a l’empresa T.E.M., que era propietat de l’Emili Botey, ja estava familiaritzada amb tots els noms dels jugadors del Granollers i havia sentit parlar molt d’ells. Sovint, a les hores que no hi havia tanta feina a l’empresa, el Sr. Botey em demanava que li organitzés els papers del balonmano, i havia repassat moltes vegades les fitxes dels jugadors i llegit les cròniques dels partits. Una de les coses que em dedicava a fer era a recopilar els retalls de premsa relacionats amb el BM. Granollers i a colocar-los ordenadament en uns fulls. Llavors, dúiem aquestes fulls a la llibreria Can Carbó perquè en féssin àlbums.
De vegades, perquè havia de parlar amb el president Botey, algun jugador s’acostava a la T.E.M. a fer-nos una visita. A les noies de la fàbrica ens agradava molt el Gunter i sempre ens alegrava el matí que ens visités. Després, anant als partits amb els pares, vaig començar a fixar-me en el Martí més que en cap altre perquè el teníem sempre just davant dels nostres seients, dret a la línia de set metres.
L’única vegada que en Martí es va trencar algun os jugant a balonmano va ser durant un entrenament, intentant parar un xut del Viaña. Es va esquerdar el dit gros d’una mà, la qual cosa en el seu cas podia acabar siguent delicada, ja que era joier de professió i la seva feina depenia de ser molt precís amb les mans. El traumatòleg del club era el doctor Coll, però aquest estava fent un safari quan va passar aixó i en Martí va a anar a visitar-se primer a la policlínica, on el va atendre el doctor Jimeno, que el va voler operar per posar-li un ferro.
Com que això no el va convèncer, en Martí se’n va anar a veure el doctor Font, el traumatòleg de l’hospital, qui era un gran fan seu com a porter –potser li feia gràcia tenir el mateix cognom que ell- i es passava els partits sencers animant-lo i observant els seus moviments des de darrere de la porteria. A l’hospital no van operar-lo i només li van posar un guix, i el doctor Font, tot i ser un home molt ocupat i car de veure, potser per la falera que tenia pel meu marit com a esportista, feia que el Martí el visités cada tres o quatre dies per mirar-li el dit i asegurar-se que li estava quedant perfecte. “Hem de fer que aquest dit se’t curi ben aviat i puguis tornar a jugar”, li deia cada cop que el visitava.
Carta de la Federació Espanyola a Martí Font per comunicar-li la seva selecció per l'equip espanyol que participaria al mundial celebrat a la desapareguda RDA l'any 1958*
Cinc del BM. Granollers (Fontdevila, Font, Pregona, Garriga i Viaña) en un Espanya-França classificatori del mundial que es va celebrar a la RFA l'any 1961. Aquest encontre va acabar amb empat a 12 gols i Espanya no es va acabar classificant per al mundial
Els matrimonis Font i Viaña atenent un sopar de gala al 'Real Automóbil Club' organitzat per la Federació Espanyola l'any 1960
La Federació Espanyola va concedir la seva insignia d'or a Martí Font i Massana l'any 1965 "por su dedicación al balonmano"
L'any 1967, El BM. Granollers va homenatjar als ex-jugadors Font, Gunter, Casajuana, Cabrera, Pregona, Illa i Vacca
6 Horitzontal: "Fue durante mucho tiempo el guardameta internacional del BM. Granollers"
Quina creu que és l’essència del BM. Granollers i quin missatge li agradaria fer arribar a l’actual junta directiva?
L’essència del club d’abans, i que potser s’ha perdut avui dia, era la unió que hi havia entre tots nosaltres. Érem com una gran familia i vam compartir moltes vivències junts. Per exemple, amb els Viaña vam anar tenint els nens a la mateixa vegada, nosaltres vam començar amb dos nois i ells amb dues noies, però a la tercera això va canviar i totes dues parelles vam tenir nens, nosaltres en Jaume i ells l’Àlex. Quan va néixer l’Àlex, l’Alejandro, per ser el seu primer noi, va venir a la nostra joieria per comprar-li un rellotge a la Nardi -encara el recordo, un rellotge rodó d’or amb una corretja de pell negra.
Per altra banda, les coses llavors eren molt diferents, en aquella època tots estàvem disposats a fer més sacrificis per aconseguir certes coses. Penseu que pel Mundial del 58 a Alemanya de l’Est, el Martí va ser fora tot un mes i de la federació només va rebre un vestit oficial i 1500 pessetes. És possible que avui dia encara hi hagi esportistes disposats a fer aquests sacrificis, però no crec que les seves parelles estiguin disposades a quedar-se esperant-los a casa com feiem nosaltres. És perquè la vida ha canviat que aquells temps ja no tornaran, esperem que que sigui millor el que vingui a partir d’ara.
Benvolgut Ricard, hem contactat amb la Sílvia Vernet per confirmar la dada que ens dones... Lamentablement, el pare de la Sílvia va morir fa tres anys a l'edat de 95. La seva mare sí que es viva encara amb 96 anys.
Ricard Mumany Villa
más de 10 años
Recordeu que encara es viu el pare. Jugador a 11 del BMG i durant molt anys membre de les diferents juntes directives. El proper 07.02 fara 92 anys.
Silvia
más de 10 años
Moltes gràcies Benet per el teu record, que tingueu tu i els teus un bon 2014 espero que un dia en veurem una abraçada
Benet Torrecilla Oca
más de 10 años
Silvia, soc el Benet Torrecilla. M´agradat molt lleguir aquests records vostres, teus i del Martí. Magnífic jugador, gran persona.Molts records.
La història de l’handbol a Granollers comença l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia Coll, qui inverteix 500 pessetes prestades de son pare en la creació d’un equip de ‘Balón a Mano’ a l’empara del ‘Frente de Juventudes’ (FJ) local. Aquest primer equip dirigit per Sobrevia es converteix l’any 1948 en el club BM. Granollers, ja constituït com a entitat independent fora de l’aixopluc del FJ, i Lluís Sitjes Ballescà s’erigeix en el seu primer president.
Sitjes hereta de Sobrevia un equip que ja comença a despuntar en el Campionat de Catalunya de balonmano ‘a onze’, amb una colla de jugadors-amics totalment entregats a la pràctica i promoció d’aquest esport. L’handbol ‘a set’, tot i ja haver estat modalitat olímpica a Berlin l’any 1936, roman a la saó un esport pràcticament desconegut a Catalunya, i serà durant el mandat de vuit anys del president Sitjes que Granollers es convertirà en ciutat pionera i “Meca del nuevo deporte” al nostre país.
L’objectiu principal de ‘Memòria Viva’ és donar a conèixer espisodis memorables de la història del BM. Granollers de la mà de les persones que els van viure in situ. Sovint, però, la memòria dels nostres entrevistats no és suficient per recordar la data concreta en què es va celebrar una final, o el resultat exacte amb què va finalitzar cert encontre. Per aclarir aquests dubtes hem de recórrer a materials d’arxiu, que en aquest cas, donat que el club encara no compta amb uns arxius oficials, sempre són els de persones particulars que s’han dedicat a guardar fotografies i retalls de diari en àlbums casolans al llarg dels anys.
Estan essent fonamentals en aquesta tasca de rehabilitació històrica tots els documents que Nardi Viaña va coleccionar durant els anys que el seu marit Alejandro i el seu fill Àlex van ser… leer más
El 23 de juliol de l’any 1944 no va ser per als granollerins un diumenge qualsevol, donat que aquesta va ser la data de presentació a la ciutat de Granollers d’un nou esport, el ‘Balón a Mano’. El Frente de Juventudes local, amb la col•laboració de la Federació Catalana de ‘Balón a Mano’, va organitzar un partit d’exhibició per celebrar l’esdeveniment, aquest partit es va disputar al camp de futbol de l’Esport Club Granollers entre el C. D. Ilerda i el F. de J. de Barcelona.
Avui compartim aquesta ‘Memòria Viva’ amb Eduard Barbany, testimoni privilegiat d’aquell primer matx i, amb el seu germà Joan, un dels herois de l’equip del BM. Granollers que es va proclamar Campió d’Espanya per primer cop i per partida doble, en les modalitats ‘de campo’ i ‘a 7’, la temporada 1955-56.
El BM. Granollers va iniciar l’any del seu 50è aniversari de la millor manera possible, guanyant la Copa ASOBAL de la temporada 93-94, el primer títol estatal que aconseguia el club en vint anys -des de la Lliga del 74 amb Perramon, Prat i Labaca. Han tornat a passar vint anys més (qui ho diria!) i la participació del BM. Granollers en aquesta XXIVª edició de la Copa ASOBAL és la millor manera d’iniciar la celebració del 70è aniversari del club que comença partir de gener. Des d’aquí li volem desitjar tota la sort als homes de Toni Garcia en aquest campionat, i agrair-los la extraordinària temporada que han fet fins ara.
I per començar a fer boca de cara a la semifinal de demà contra el Naturhouse de La Rioja, us convidem a veure el partit de semifinals de la IV edició de la Copa ASOBAL que enfrontà al BM. Granollers contra l'Elgorriaga Bidasoa:
En menys de 24 hores s’iniciarà a Barcelona la XXIVª edició de la Copa ASOBAL (veure’n informació oficial), a la consecució de la qual aspirarà el BM. Granollers de Toni Garcia, “l’entrenador de moda a la Lliga ASOBAL” (segons el definia el periodista Pere Escobar en una recent entrevista).
Han passat vint anys des que el BM. Granollers assolí el seu últim títol estatal, la Copa ASOBAL de la temporada 1993-94, i ens agradaria aprofitar aquesta vigília de semifinals per rememorar de la mà de Joan Cruells, qui era el metge de l’equip aleshores, aquella final memorable del 94 celebrada a Alcobendas, en la qual el BM. Granollers de Manolo Montoya -en un soberbi partit defensiu- es va imposar per 19-21 al F.C. Barcelona de Valero Rivera.
Joan Cruells és natural de La Garriga, però també es considera granollerí des… leer más
L’handbol arriba a Granollers l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia, hereu d’una família molt ben aposentada en la societat granollerina de l’època. Sobrevia es convertirà en fundador i primer president del club d’handbol de Granollers quan, segons expliquen els qui ho van viure, li va demanar 500 pessetes a son pare i, amb l’aixopluc del Frente de Juventudes local, les va invertir en crear un equip d’handdol, un nou esport concebut pels alemanys i que ja feia furor a tota Europa en la seva modalitat a onze jugadors.
En un text publicat dins la revista commemorativa del Xè aniversari del club, Sobrevia explicava l’origen del seu interès per l’handbol: "Fue en la Fiesta Mayor de San Pedro de Rubí, cuando coincidimos con Carlos Reichardt, el gran jugador del Ilerda y Provensals Poblet de aquella época, quien… leer más
L’èxit d’un club esportiu no ve mai donat pel talent d’una sola persona, més aviat depen de l’empenta i treball de tot un equip. Fins i tot en els esports individuals, l’èxit d’un esportista dependrà de la feina exercida per entrenadors, federatius, metges… També es sol dir que ningú es indispensable en cap empresa, cosa que sembla raonable (inclús desitjable) fins que un es troba amb biografies com la del nostre entrevistat d’avui, persones sense la intervenció de les quals aquests gairebé 70 anys d’història del balonmano a Granollers no haurien estat possibles.
Tothom suma, clar que sí, i tots prodríem estar d’acord en el fet que és la unió de petits esforços el que sol dur-nos a l’assoliment de grans fites. També, però, podríem coincidir tots en afirmar -encara que no es sol dir per correcció-, que la paternitat de l’èxit en un club o institució, malgrat ser de comú molt disputada, sol sempre ser atribuïble a unes persones més que a unes altres.
Quan ens posem a parlar d’handbol amb en Joan, la primera cosa que ens fa saber és que ell no utilitzarà aquest germanisme durant l’entrevista per referir-se a l’esport que estima. Ell sempre ha fet servir ‘balonmano’, la paraula que va aprendre de son pare, Jaume, qui va ser membre de la primera junta del BM. Granollers a mitjans dels anys 40; el mateix castellanisme amb què la majoria de granollerins, sobretot els més veterans, coneixem l’esport dels Vilà, Pregona, Viaña, Pagoaga…
Dit això, ens parla dels seus inicis com a jugador de balonmano dins les competicions escolars, les quals recorda amb molta estima pel que van suposar en els vessants tant esportiu com social per a la ciutat de Granollers. L’handbol de la infància d’en Joan era l’esport dels granollerins i es jugava a tot arreu i a tota hora, en els llocs més impensables i a les hores més intempestives. I d’això eren responsables, fonamentalment, les persones que regien aleshores el BM. Granollers.
Una de coses que demanem als entrevistats en aquesta ‘Memòria Viva’ és que ens descriguin l’essència del BM. Granollers. Les seves respostes són naturalment diverses, però una que vam publicar de Pitu Perramon incloïa un característica fonamental en la història del club, i és el fet que en aquests gairebé 70 anys sempre hi ha hagut persones de la societat granollerina, moltes d’elles fora de l’àmbit estrictament esportiu, que s’han ‘arremangat’ pel bé del balonmano cada cop que ha calgut, sobretot en aquelles etapes més fosques en què els títols i la glòria s’han vist molt llunyans, ja gairebé impossibles d’atènyer, i la fi de la institució, en canvi, s’intuïa molt propera.
Ramon Puigdollers diu que està jubilat, però costa de creure’l veient la seva vitalitat i empenta desbordants. Seiem amb ell a fer un… leer más
gràcies a les gestions d'un dels nostres col·laboradors, hem pogut reduir el cost d'edició del catàleg 'Sala de Trofeus del BMG'. És per això que ens plau anunciar-vos la inclosió d'una nova recompensa per aquells que desitgin contribuir al nostre projecte.
A partir d'ara, tothom que faci una aportació de 22 Euros, rebrà a canvi un catàleg de l'exposició, a més d’un agraïment a la página web del club.
Per no desequilibrar el sistema de recompenses i assegurar-nos que tothom reb un premi just d'acord amb la contribució aportada, tots aquells que fins ara hagin optat per la recompensa de 20 euros podran optar a la de vint-i-dos pagant la diferència de 2 euros. Per fer-ho, només s'han de posar en contacte amb nosaltres a través d'aquesta página, o directament amb la Fundació BM. Granollers a través d'aquesta adreça: [email protected].
Una de les victòries més recordades pels afeccionats veterans del BM. Granollers és l’obtinguda contra l’Ivry l’any 1970 a París, la qual va servir perquè l’equip es classifiqués, per primera vegada en la seva història, per als quarts de final de la Copa d’Europa.
Miquel Roca, l’entrenador llavors del Granollers, va haver de prendre una decissió que aleshores era molt poc freqüent per part seva: va haver de seure Pitu Perramon a la banqueta perquè el ‘Niño de Oro’ no n’estava veient ni una. Roca era un bon psicòleg, va pensar que a Perramon li convenia un descans i va fer sortir a la pista en Josep Mª Pérez, un jove porter acabat de ser ascendit al primer equip aquella mateixa temporada, per donar un petit respir al porter titular i estrella del conjunt vallesà. No van passar ni dos minuts que Perramon ja va demanar reintegrar-se a la portería i Pérez va tornar a la banqueta.
Segons el diccionari, delegat-da és la persona en la qual hom delega una facultat o poder. A un delegat, en altres paraules, li solen caure tots els ‘marrons’. En un equip d’handbol de Divisió d’Honor, al delegat li encarreguen coses la directiva, els jugadors, entrenadors… Fins i tot els afeccionats se li acosten perquè els aconsegueixi un banderí autografiat o una samarreta.
L’any 1996, després que el BM. Granollers es va proclamar campió de la Copa EHF per segona temporada consecutiva, Josep Vega va deixar vacant el seu càrrec de delegat del primer equip. Àlex Viaña, que n’era el capità aleshores, de seguida va pensar en un amic "de la colla balonmanera" per substituir Vega en la seva funció. “Tot i que ja érem professionals de l’handbol la majoria, a la meva època el club encara era una… leer más
Les llegendes esportives no sempre es forgen a partir de grans conquestes. Hi ha biografies en el món de l’esport que no necessiten estar trufades de triomfs per ser exemplars, i els seus protagonistes es converteixen en herois a ulls dels afeccionats independentment del nombre de victòries que hagin aconseguit al llarg de les seves carreres. El talent natural, el coratge, l’envergadura moral o el carisma són factors tan o més importants que les victòries a l’hora de conquerir el cor de l’afició per part d’un esportista.
Josep Mª Junqueras ‘Tro’, tot i no haver guanyat cap títol important durant els dotze anys que va jugar al primer equip del BM. Granollers, és un dels jugadors més recordats i estimats per l’afició en la història d’aquest club.
Aquells contraatacs fulminants que li llançava el Perico… leer más
Les trajectòries esportives de Josep ‘Papitu’ Perramon i Santos Labaca van ser pràcticament paral·leles des que l’any 1969 ambdós fitxen pel BM. Granollers. Perramon tenia aleshores 23 anys i ja havia començat a despuntar com a porter del Barça, mentre que Labaca era encara un jove estudiant d’arquitectura que sortia per primera vegada del seu País Basc natal.
El fitxatge d’aquest parell de grans jugadors, que arribarien a ser dos dels pilars de la selecció espanyola durant l’Olimpíada de Munich, es podria considerar l’últim gran servei a la causa del BM. Granollers per part de l’entrenador i director tècnic del club Pep Vilà, que un any més tard deixaria les regnes de l’equip després que aquest hagués guanyat imbatut la Lliga.
Perramon i Labaca van deixar el BM. Granollers… leer más
Un dels grans ídols d’aquell gloriós BM. Granollers dels anys 60 i 70, capità de l’equip guanyador de la Recopa d’Europa l’any 1976, Miquel Prat és l’esportista més llorejat de la història del club juntament amb l’entrenador Pep Vilà (veure palmarès de Miquel Prat). Apart d’haver-se prestat amb gran amabilitat i entusiame a ser l’abanderat de la nostra campanya, el senyor Prat ha volgut compartir amb nosaltres alguns records i anècdotes amb què ens plau inaugurar aquesta ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers.
Amb quina victòria es quedaría d’entre totes les aconseguides pel BM.Granollers des de la fundació del club fa 70 anys?
Costa escollir-ne només una, perquè vaig tenir la sort que a la meva època es guanyava gairebé tot. Potser el que resultava més difícil quan jo jugava era guanyar el doblet de Lliga i Copa. Les dues primeres finals que nosaltres vàrem jugar de la Copa del Generalísimo foren a Madrid contra l’Atlético, que a casa sempre tenia els àrbitres al seu favor.
Coincidint amb una altra gran victòria de l'equip davant el Naturhouse La Rioja, hem iniciat la campanya a Verkami per restaurar els trofeus del BM. Granollers. Moltíssimes gràcies a tots els que ja ens heu fet arribar els vostres bons desitjos i subscripcions!
També volem donar la benvinguda a un nou col·laborador en el projecte, l'empresa 100% Rètols, i agraïr-los que ens hagin proporcionat el roller-up que avui hem estrenat al Palau, així com la pancarta que muntarem per al partit de dimarts.
Pit i collons, companys! Víctor Escudero, Àlex Viaña i Jaume Vivé, membres de la Comissió 70è aniversari, amb el roller-up que anuncia la campanya de Verkami
Widget vertical/Widget horizontal
Escoge el estilo que quieras, pincha en 'Copiar código' y pégalo para insertarlo en tu web.
Cerrar
El código del widget se ha copiado a tu portapapeles.
El usuario no existe
El email que se ha proporcionado para la creación de la aportación manual no corresponde a ningun usuario. Comprueba el email e inténtalo de nuevo.
Víctor Escudero, Àlex Viaña i Jaume Vivé, membres de la Comissió 70è aniversari, amb el roller-up que anuncia la campanya de Verkami
2 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Fundació Balonmano Granollers / Comissió 70è aniversari
Autor/a
Hem començat molt bé, gràcies! Esperem que la gent del balonmano ho rebi amb il·lusió i entre tots ho poguem tirar endavant.
Gràcies per posar-te en contacte.
Pit i Collons!
Oriol Sole Barbany
Hola, com va el projecte?
Benvinguts a Verkami!!!