❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Proyecto de Restauración de Trofeos del BM. Granollers

El BM. Granollers, club de balonmano decano de la liga ASOBAL, cumplirá 70 años en 2014. Una comisión formada por colaboradores y simpatizantes del club, constituida al amparo de la Fundación BM. Granollers, ha emprendido el proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' para conmemorar este 70º aniversario.

0
segundos
51
Aportaciones
2.858€
De 2.500€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català y English

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

El BM. Granollers, club de balonmano decano de la liga ASOBAL, cumplirá setenta años en 2014. Una comisión formada por colaboradores y simpatizantes del club, constituida al amparo de la Fundación BM. Granollers, ha emprendido el proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' como uno de los actos conmemorativos de este 70º aniversario.

Este proyecto consta de tres fases :

1 ª Restauración de los 17 trofeos más importantes del primer equipo del BM. Granollers: 2 Campeonatos de España 'Modalidad Campo', 1 Campeonato de España en propiedad, 3 Campeonatos de Liga en propiedad, 2 Campeonatos de S.E. el Generalísimo, 1 Recopa de Europa, 2 Copas de Europa EHF, 1 Copa Asobal, 4 Ligas Catalanas y 1 Liga de los Pirineos.

2 ª Elaboración del catálogo de la 'Sala de Trofeos del BMG ': Este catálogo, de unas 40 páginas en papel de calidad extra, contendrá fotografías de los trofeos restaurados acompañadas de textos a cargo de periodistas y escritores como Santi Montagud, Karles Torra o Juan Viñallonga.

3 ª Exposición pública de los trofeos restaurados y presentación del catálogo durante la primavera del 2014.

Jaume Vivé y Alex Viaña , miembros de la comisión organizadora del 70º aniversario, con el capitán del equipo campeón de la Recopa de 1976 , Miquel Prat (¡y no ' Prats', señor Canut!)

¿A QUÉ DESTINAREMOS EL DINERO DE LA CAMPAÑA?

Los 2.500 euros que pretendemos conseguir con esta campaña de micromecenazgo servirán para cubrir los costes de las fases 1 y 2 del proyecto 'Sala de Trofeos del BMG' mencionadas más arriba, es decir, la restauración de los 17 trofeos (ver lista detallada) y la confección del catálogo.

Copa de Campeón de España en propiedad perteneciente a los campeonatos de España de las temporadas 1955-56, 56-57 y 57-58

Trofeo 'Carlos Albert' de División de Honor en propiedad perteneciente a las temporadas 1965-66, 66-67 y 67-68

Joaquín Crespo 'Quini' (entrenador) y Ferran Raga (ayudante) con la Recopa de Europa de 1976

MEMORIA VIVA DEL BM. GRANOLLERS

Durante los cuarenta días que durará esta campaña, iremos publicando en el blog de VERKAMI una serie de entrevistas con personas muy cercanas al BM. Granollers en diferentes etapas de la historia del club. Con sus historias y anécdotas han querido contribuir en una de las tareas primordiales que nos hemos encomendado con esta campaña: recuperar y difundir la leyenda de uno de los clubes más genuinos y entrañables de la historia del deporte, una leyenda que sigue llenando de orgullo el corazón de muchos aficionados al balonmano.

Alex Viaña entrevistando a Pep Vilà, entrenador decano del balonmano español y el más laureado de la historia del BM. Granollers

CALENDARIO DE ENTREGA DE RECOMPENSAS

Los catálogos serán entregados el día de la presentación pública de los trofeos durante la primavera del 2014 (fecha aún por concretar).

El resto de recompensas (entradas, merchandising, entrenamientos con el primer equipo... ) se harán efectivas entre enero de 2014 y el final de la presente Liga ASOBAL, es decir, mayo de 2014.

Los ex-capitanes del BMG Álex Viaña y Carlos Viver te invitan a disfrutar de una de las recompensas que te ofrecemos: ¡Entrénate con el primer equipo del BM. Granollers!

BM. GRANOLLERS, PIONEROS DEL 'CROWDFUNDING'

En 1955 se inauguraba en Granollers la primera pista de juego en todo el Estado español para la práctica exclusiva del balonmano. Lluís Sitjes, presidente del BM. Granollers por entonces, encabezó una campaña de microaportaciones populares con la que se consiguió financiar gran parte de la construcción de este ya desaparecido 'Pabellón del Deporte' en la calle Tetuán de Granollers.

Versos dedicados al ‘Pabellón del Deporte' que aparecieron publicados en la revista conmemorativa del 10º aniversario del BM. Granollers

Título de colaborador en la campaña de microaportaciones populares de 1955 con el objetivo de construir el 'Pabellón del Deporte' de la calle Tetuán

Los míticos y ya desaparecidos jugadores del BMG y de la Selección Española Martí Font (intentando parar un lanzamiento de 7 metros) y José Fontdevila (al fondo) en el campo de la calle Tetuán

AGRADECIMIENTOS

Queremos agradecer la colaboración de todos los que nos habéis ayudado a poner en marcha este proyecto, sobre todo a los protagonistas de las entrevistas que iremos publicando en el blog durante los 40 días de la campaña, así como también la colaboración del fotógrafo granollerense Jordi Ribó, y de su modelo, Miquel Prat, por las sensacionales fotos para la campaña. ¡Y a todos los que a partir de ahora decidáis colaborar con nosotros, también muchas gracias! Pit i collons!

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

2 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Hem començat molt bé, gràcies! Esperem que la gent del balonmano ho rebi amb il·lusió i entre tots ho poguem tirar endavant.

    Gràcies per posar-te en contacte.

    Pit i Collons!

  • Oriol Sole Barbany

    Oriol Sole Barbany

    más de 10 años

    Hola, com va el projecte?

    Benvinguts a Verkami!!!

Volver a todas las actualizaciones

#04 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Mª Junqueras Pujadas

Les llegendes esportives no sempre es forgen a partir de grans conquestes. Hi ha biografies en el món de l’esport que no necessiten estar trufades de triomfs per ser exemplars, i els seus protagonistes es converteixen en herois a ulls dels afeccionats independentment del nombre de victòries que hagin aconseguit al llarg de les seves carreres. El talent natural, el coratge, l’envergadura moral o el carisma són factors tan o més importants que les victòries a l’hora de conquerir el cor de l’afició per part d’un esportista.

Josep Mª Junqueras ‘Tro’, tot i no haver guanyat cap títol important durant els dotze anys que va jugar al primer equip del BM. Granollers, és un dels jugadors més recordats i estimats per l’afició en la història d’aquest club.

Aquells contraatacs fulminants que li llançava el Perico Garcia per banda dreta i que el Junqui resolia magistralment de rosqueta o vaselina; aquells potents cuàdriceps de saltador amb que propulsava el seu escàs metre seixanta per, literalment, sobrevolar l’àrea del porter com un Superman sense capa i rematar un flight que li acabava de tirar l’Eric Cailleaux; aquell somriure franc i aquell puny enlairant-se envers la graderia després de marcar un gol al Barça en l’últim segon del partit, i aquell gran pundonor, aquella gran intensitat en defensa!

Per als qui vàrem tenir l’honor de veure’l jugar en aquell Granollers tan irregular dels vuitanta i principis dels 90, en aquell Pavelló Municipal de les cases barates, sempre ple a petar d’una afició vehement i cridanera -i a voltes, en aquells duels agònics contra l’Atlético, el Bidasoa o el Barça, fins i tot embogida-, el Tro sempre serà un dels nostres jugadors d’handbol favorits perquè encarna com cap altre el lema de sempre del BM. Granollers: Pit i collons!

Amb el Tro enmig de la tormenta. Junqueras es dedica ara a la docència com a professor d'història a l'IES Celestí Bellera

Amb quina victòria es quedaria d’entre totes les aconseguides pel BMG des de la seva fundació fa 70 anys?

Al Balonmano Granollers tinc un rècord, no hi vaig guanyar mai cap títol important tot i haver-ne estat jugador del primer equip durant dotze anys. Però sí que recordo grans victòries en partits concrets com a jugador, sobretot una.

Per tot el que va generar i el record que en tinc destacaria una victòria contra el Barça a la antiga pista de parquet. Crec recordar que la temporada era la 83-84. De fet, d’això n’estic segur perquè el Barça acabava de fitxar Wunderlich.

Anàvem empatats a falta de 20 segons i nosaltres amb un de menys. El Barça atacant, pilota de dreta esquerra i em llanço a interceptar la passada. La pilota em ve a parar a les mans i m’apodero d’ella amb un moviment reflex. A partir d’aquí ja només veig porteria. Recordo que aquells 30 metres botant la pilota se’m van fer eterns, llarguíssims. El porter del Barça era el Cid i recordó que jo només veia un forat a la portería, a baix al curt, a baix al curt, tiraré allà, tiraré allà…

Si el Cid hagués anat a tapar aquell forat amb tot el cos me la para segur, però per sort la pilota va voler entrar i quedaven molt pocs segons per acabar. Un partit que podíem haver perdut tot i haver-lo tingut dominat des del principi, al final el vam acabar guanyant. Va ser una d’aquelles victòries èpiques en què tothom s’ho va passar molt bé (els del Granollers, sobretot), ja que havia sigut contra el Barça, amb un Wunderlich que havia vingut a arrasar-ho tot, i per part d’un equip com el nostre, en teoria molt inferior als blaugrana.

Més enllà de les victòries esportives –que són una anècdota- em quedo amb el fet d’haver pogut tractar amb tantes persones al llarg dels anys a través de l’handbol, persones amb les quals encara em vaig trobant pel món de tant en tant quan viatjo. Per exemple, el pare del Juan del Arco, que també havia estat jugador i havia jugat amb mi, amb qui em vaig retrobar quan el seu fill començava al Granollers, i amb qui ens vam reconèixer i abraçar de seguida que ens vam veure. Això és el que realment queda, les persones, les vivències…

Article del Mundo Deportivo sobre la victòria del Granollers davant el Barça del ja tristament desaparegut Erhard Wunderlich

Dos dels títols que, malgrat ser 'menors', Junqueras sí va guanyar amb el BM. Granollers

Quin és el moment, experiència o anècdota que primer li ve al cap de tots els que ha viscut amb el balonmano?

Doncs em ve al cap un moment que no és precisament esportiu, i que té a veure amb totes aquestes vivències amb persones de tota mena i en tota mena de cicumstàncies. Aquesta anècdota que recordo va passar l’any 85 a l’aeroport de Barajas, tornant l’equip d’un partit a Madrid. Se’ns va acostar una parella gran amb una tercera persona que els acompanyava, i ens van explicar que la dona havia d’operar-se urgentment de la vista a la clínica Barraquer. Per desgràcia, no quedaven bitllets en cap vol a Barcelona, i ens van demanar si els faríem el favor de cedir-los dos dels nostres seients a l’avió perquè poguessin arribar a temps a l’operació.

Ens vam reunir tot l’equip i vam decidir que dos dels veterans es quedarien a Madrid, i els seients vacants serien per a la senyora que s’havia d`operar i el seu marit. Naturalment, l’alegria d’aquella parella quan els vam donar la notícia va ser inmensa, així com la satisfacció per part de l’equip per haver-los pogut ajudar.

Despedida del Tro el gener del 92 al Palau Olímpic: "Me'n vaig com a jugador, però no com a persona"

Quina creu que és l’essència del BM. Granollers i quin missatge li agradaria fer arribar a l’actual junta directiva?

La constància, el treball ben fet, saber anar a buscar aquelles persones que per les seves aptituds siguin mereixedores de dur les regnes de la institució, persones que puguin defendre els colors del BM. Granollers tenint per primer objectiu la formació esportiva: aquestes han estat sempre les essències del nostre club. El que hem de fer els que seguim en contacte amb el BM. Granollers d’una o altra manera, és lluitar per mantenir aquestes essències.

Malgrat els temps que corren, el club encara té una llarga trajectòria per davant, però estar entre els millors a dalt de tot no ha de ser una prioritat en aquests moments. No cal que ens proposem tornar a ser campions d’Europa, però sí ens hem de proposar arribar a ser els millors en formació esportiva.

Crec que l’actual directiva ho enten així, i espero que les que vinguin segueixin per aquesta via. Hem de tornar als orígens del balonmano a Granollers, quan hi havia una mena de semi-amateurisme, en què el club només pagava una petita remuneració als esportistes, però a canvi els facilitava feina i els ajudava a formar-se, o possibilitava als que venien de fora que s’integressin en la societat granollerina.

Tot aquest replantejament l’hem de fer amb el cap ben alt, sense tenir la sensació que fem un pas enrere, i sense obsesionar-nos pensant que sense grans jugadors fitxats de fora els afeccionats deixaran de venir al Palau. Al contrari, crec que si tinguéssim un equip integrat en la seva major part per jugadors de la casa, la gent de Granollers encara acudiria amb més interès a veure els partits del seu equip.

Gràcies, Josep Mª!

1 comentario

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Josep

    Josep

    más de 10 años

    A alguns també se'ns va fer eterns aquells segons del partit amb el Barça, no sé si ho va sentir però el vam ajudar una mica a marcar: aquests instants forem part de la nostra petita història.

    Aquests fets, si es vol aquestes anècdotes són la matèria primera dels nostres records.

    La seva energia i entusiasme han de seguir essent útils al Club!

#21 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Francesc Pregona Ferrer

La història de l’handbol a Granollers comença l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia Coll, qui inverteix 500 pessetes prestades de son pare en la creació d’un equip de ‘Balón a Mano’ a l’empara del ‘Frente de Juventudes’ (FJ) local. Aquest primer equip dirigit per Sobrevia es converteix l’any 1948 en el club BM. Granollers, ja constituït com a entitat independent fora de l’aixopluc del FJ, i Lluís Sitjes Ballescà s’erigeix en el seu primer president.

Sitjes hereta de Sobrevia un equip que ja comença a despuntar en el Campionat de Catalunya de balonmano ‘a onze’, amb una colla de jugadors-amics totalment entregats a la pràctica i promoció d’aquest esport. L’handbol ‘a set’, tot i ja haver estat modalitat olímpica a Berlin l’any 1936, roman a la saó un esport pràcticament desconegut a Catalunya, i serà durant el mandat de vuit anys del president Sitjes que Granollers es convertirà en ciutat pionera i “Meca del nuevo deporte” al nostre país.

leer más

#20 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Sílvia Vernet Mejan

L’objectiu principal de ‘Memòria Viva’ és donar a conèixer espisodis memorables de la història del BM. Granollers de la mà de les persones que els van viure in situ. Sovint, però, la memòria dels nostres entrevistats no és suficient per recordar la data concreta en què es va celebrar una final, o el resultat exacte amb què va finalitzar cert encontre. Per aclarir aquests dubtes hem de recórrer a materials d’arxiu, que en aquest cas, donat que el club encara no compta amb uns arxius oficials, sempre són els de persones particulars que s’han dedicat a guardar fotografies i retalls de diari en àlbums casolans al llarg dels anys.

Estan essent fonamentals en aquesta tasca de rehabilitació històrica tots els documents que Nardi Viaña va coleccionar durant els anys que el seu marit Alejandro i el seu fill Àlex van ser… leer más

#18 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Eduard Barbany i Pujol

El 23 de juliol de l’any 1944 no va ser per als granollerins un diumenge qualsevol, donat que aquesta va ser la data de presentació a la ciutat de Granollers d’un nou esport, el ‘Balón a Mano’. El Frente de Juventudes local, amb la col•laboració de la Federació Catalana de ‘Balón a Mano’, va organitzar un partit d’exhibició per celebrar l’esdeveniment, aquest partit es va disputar al camp de futbol de l’Esport Club Granollers entre el C. D. Ilerda i el F. de J. de Barcelona.

Avui compartim aquesta ‘Memòria Viva’ amb Eduard Barbany, testimoni privilegiat d’aquell primer matx i, amb el seu germà Joan, un dels herois de l’equip del BM. Granollers que es va proclamar Campió d’Espanya per primer cop i per partida doble, en les modalitats ‘de campo’ i ‘a 7’, la temporada 1955-56.

El cognom Barbany sempre ha anat… leer más

#16 / Semifinal Copa ASOBAL, temporada 1993-94: BM. Granollers - Elgorriaga Bidasoa

El BM. Granollers va iniciar l’any del seu 50è aniversari de la millor manera possible, guanyant la Copa ASOBAL de la temporada 93-94, el primer títol estatal que aconseguia el club en vint anys -des de la Lliga del 74 amb Perramon, Prat i Labaca. Han tornat a passar vint anys més (qui ho diria!) i la participació del BM. Granollers en aquesta XXIVª edició de la Copa ASOBAL és la millor manera d’iniciar la celebració del 70è aniversari del club que comença partir de gener. Des d’aquí li volem desitjar tota la sort als homes de Toni Garcia en aquest campionat, i agrair-los la extraordinària temporada que han fet fins ara.

I per començar a fer boca de cara a la semifinal de demà contra el Naturhouse de La Rioja, us convidem a veure el partit de semifinals de la IV edició de la Copa ASOBAL que enfrontà al BM. Granollers contra l'Elgorriaga Bidasoa:

#15 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Joan Cruells i Pagès

En menys de 24 hores s’iniciarà a Barcelona la XXIVª edició de la Copa ASOBAL (veure’n informació oficial), a la consecució de la qual aspirarà el BM. Granollers de Toni Garcia, “l’entrenador de moda a la Lliga ASOBAL” (segons el definia el periodista Pere Escobar en una recent entrevista).

Han passat vint anys des que el BM. Granollers assolí el seu últim títol estatal, la Copa ASOBAL de la temporada 1993-94, i ens agradaria aprofitar aquesta vigília de semifinals per rememorar de la mà de Joan Cruells, qui era el metge de l’equip aleshores, aquella final memorable del 94 celebrada a Alcobendas, en la qual el BM. Granollers de Manolo Montoya -en un soberbi partit defensiu- es va imposar per 19-21 al F.C. Barcelona de Valero Rivera.

Joan Cruells és natural de La Garriga, però també es considera granollerí des… leer más

#13 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Oriol Murtra Garrell

L’handbol arriba a Granollers l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia, hereu d’una família molt ben aposentada en la societat granollerina de l’època. Sobrevia es convertirà en fundador i primer president del club d’handbol de Granollers quan, segons expliquen els qui ho van viure, li va demanar 500 pessetes a son pare i, amb l’aixopluc del Frente de Juventudes local, les va invertir en crear un equip d’handdol, un nou esport concebut pels alemanys i que ja feia furor a tota Europa en la seva modalitat a onze jugadors.

En un text publicat dins la revista commemorativa del Xè aniversari del club, Sobrevia explicava l’origen del seu interès per l’handbol: "Fue en la Fiesta Mayor de San Pedro de Rubí, cuando coincidimos con Carlos Reichardt, el gran jugador del Ilerda y Provensals Poblet de aquella época, quien… leer más

#12 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Vilà Purtí

L’èxit d’un club esportiu no ve mai donat pel talent d’una sola persona, més aviat depen de l’empenta i treball de tot un equip. Fins i tot en els esports individuals, l’èxit d’un esportista dependrà de la feina exercida per entrenadors, federatius, metges… També es sol dir que ningú es indispensable en cap empresa, cosa que sembla raonable (inclús desitjable) fins que un es troba amb biografies com la del nostre entrevistat d’avui, persones sense la intervenció de les quals aquests gairebé 70 anys d’història del balonmano a Granollers no haurien estat possibles.

Tothom suma, clar que sí, i tots prodríem estar d’acord en el fet que és la unió de petits esforços el que sol dur-nos a l’assoliment de grans fites. També, però, podríem coincidir tots en afirmar -encara que no es sol dir per correcció-, que la paternitat de l’èxit en un club o institució, malgrat ser de comú molt disputada, sol sempre ser atribuïble a unes persones més que a unes altres.

leer más

#11 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Joan Viñallonga Moré

Quan ens posem a parlar d’handbol amb en Joan, la primera cosa que ens fa saber és que ell no utilitzarà aquest germanisme durant l’entrevista per referir-se a l’esport que estima. Ell sempre ha fet servir ‘balonmano’, la paraula que va aprendre de son pare, Jaume, qui va ser membre de la primera junta del BM. Granollers a mitjans dels anys 40; el mateix castellanisme amb què la majoria de granollerins, sobretot els més veterans, coneixem l’esport dels Vilà, Pregona, Viaña, Pagoaga…

Dit això, ens parla dels seus inicis com a jugador de balonmano dins les competicions escolars, les quals recorda amb molta estima pel que van suposar en els vessants tant esportiu com social per a la ciutat de Granollers. L’handbol de la infància d’en Joan era l’esport dels granollerins i es jugava a tot arreu i a tota hora, en els llocs més impensables i a les hores més intempestives. I d’això eren responsables, fonamentalment, les persones que regien aleshores el BM. Granollers.

leer más

#09 / ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers: Ramon Puigdollers Font

Una de coses que demanem als entrevistats en aquesta ‘Memòria Viva’ és que ens descriguin l’essència del BM. Granollers. Les seves respostes són naturalment diverses, però una que vam publicar de Pitu Perramon incloïa un característica fonamental en la història del club, i és el fet que en aquests gairebé 70 anys sempre hi ha hagut persones de la societat granollerina, moltes d’elles fora de l’àmbit estrictament esportiu, que s’han ‘arremangat’ pel bé del balonmano cada cop que ha calgut, sobretot en aquelles etapes més fosques en què els títols i la glòria s’han vist molt llunyans, ja gairebé impossibles d’atènyer, i la fi de la institució, en canvi, s’intuïa molt propera.

Ramon Puigdollers diu que està jubilat, però costa de creure’l veient la seva vitalitat i empenta desbordants. Seiem amb ell a fer un… leer más

#08 / NOVA RECOMPENSA PER AQUELLS QUi CONTRIBUEIXIN AMB *22 EUROS* AL PROJECTE!

Benvolguts amics i seguidors,

gràcies a les gestions d'un dels nostres col·laboradors, hem pogut reduir el cost d'edició del catàleg 'Sala de Trofeus del BMG'. És per això que ens plau anunciar-vos la inclosió d'una nova recompensa per aquells que desitgin contribuir al nostre projecte.

A partir d'ara, tothom que faci una aportació de 22 Euros, rebrà a canvi un catàleg de l'exposició, a més d’un agraïment a la página web del club.

Per no desequilibrar el sistema de recompenses i assegurar-nos que tothom reb un premi just d'acord amb la contribució aportada, tots aquells que fins ara hagin optat per la recompensa de 20 euros podran optar a la de vint-i-dos pagant la diferència de 2 euros. Per fer-ho, només s'han de posar en contacte amb nosaltres a través d'aquesta página, o directament amb la Fundació BM. Granollers a través d'aquesta adreça: [email protected].

leer más

#07 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Mª Pérez Sardà

Una de les victòries més recordades pels afeccionats veterans del BM. Granollers és l’obtinguda contra l’Ivry l’any 1970 a París, la qual va servir perquè l’equip es classifiqués, per primera vegada en la seva història, per als quarts de final de la Copa d’Europa.

Miquel Roca, l’entrenador llavors del Granollers, va haver de prendre una decissió que aleshores era molt poc freqüent per part seva: va haver de seure Pitu Perramon a la banqueta perquè el ‘Niño de Oro’ no n’estava veient ni una. Roca era un bon psicòleg, va pensar que a Perramon li convenia un descans i va fer sortir a la pista en Josep Mª Pérez, un jove porter acabat de ser ascendit al primer equip aquella mateixa temporada, per donar un petit respir al porter titular i estrella del conjunt vallesà. No van passar ni dos minuts que Perramon ja va demanar reintegrar-se a la portería i Pérez va tornar a la banqueta.

leer más

#06 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Jordi Boixaderas Barrachina

Segons el diccionari, delegat-da és la persona en la qual hom delega una facultat o poder. A un delegat, en altres paraules, li solen caure tots els ‘marrons’. En un equip d’handbol de Divisió d’Honor, al delegat li encarreguen coses la directiva, els jugadors, entrenadors… Fins i tot els afeccionats se li acosten perquè els aconsegueixi un banderí autografiat o una samarreta.

L’any 1996, després que el BM. Granollers es va proclamar campió de la Copa EHF per segona temporada consecutiva, Josep Vega va deixar vacant el seu càrrec de delegat del primer equip. Àlex Viaña, que n’era el capità aleshores, de seguida va pensar en un amic "de la colla balonmanera" per substituir Vega en la seva funció. “Tot i que ja érem professionals de l’handbol la majoria, a la meva època el club encara era una… leer más

#04 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Mª Junqueras Pujadas

Les llegendes esportives no sempre es forgen a partir de grans conquestes. Hi ha biografies en el món de l’esport que no necessiten estar trufades de triomfs per ser exemplars, i els seus protagonistes es converteixen en herois a ulls dels afeccionats independentment del nombre de victòries que hagin aconseguit al llarg de les seves carreres. El talent natural, el coratge, l’envergadura moral o el carisma són factors tan o més importants que les victòries a l’hora de conquerir el cor de l’afició per part d’un esportista.

Josep Mª Junqueras ‘Tro’, tot i no haver guanyat cap títol important durant els dotze anys que va jugar al primer equip del BM. Granollers, és un dels jugadors més recordats i estimats per l’afició en la història d’aquest club.

Aquells contraatacs fulminants que li llançava el Perico… leer más

#03 / 'Memòria Viva' del BM. Granollers: Josep Perramon Acosta i Santos Carlos Labaca Martínez

Les trajectòries esportives de Josep ‘Papitu’ Perramon i Santos Labaca van ser pràcticament paral·leles des que l’any 1969 ambdós fitxen pel BM. Granollers. Perramon tenia aleshores 23 anys i ja havia començat a despuntar com a porter del Barça, mentre que Labaca era encara un jove estudiant d’arquitectura que sortia per primera vegada del seu País Basc natal.

El fitxatge d’aquest parell de grans jugadors, que arribarien a ser dos dels pilars de la selecció espanyola durant l’Olimpíada de Munich, es podria considerar l’últim gran servei a la causa del BM. Granollers per part de l’entrenador i director tècnic del club Pep Vilà, que un any més tard deixaria les regnes de l’equip després que aquest hagués guanyat imbatut la Lliga.

Perramon i Labaca van deixar el BM. Granollers… leer más

#02 / ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers: Miquel Prat i Palaus

Un dels grans ídols d’aquell gloriós BM. Granollers dels anys 60 i 70, capità de l’equip guanyador de la Recopa d’Europa l’any 1976, Miquel Prat és l’esportista més llorejat de la història del club juntament amb l’entrenador Pep Vilà (veure palmarès de Miquel Prat). Apart d’haver-se prestat amb gran amabilitat i entusiame a ser l’abanderat de la nostra campanya, el senyor Prat ha volgut compartir amb nosaltres alguns records i anècdotes amb què ens plau inaugurar aquesta ‘Memòria Viva’ del BM. Granollers.

Amb quina victòria es quedaría d’entre totes les aconseguides pel BM.Granollers des de la fundació del club fa 70 anys?

Costa escollir-ne només una, perquè vaig tenir la sort que a la meva època es guanyava gairebé tot. Potser el que resultava més difícil quan jo jugava era guanyar el doblet de Lliga i Copa. Les dues primeres finals que nosaltres vàrem jugar de la Copa del Generalísimo foren a Madrid contra l’Atlético, que a casa sempre tenia els àrbitres al seu favor.

leer más

#01 / Comença el recapte!

Coincidint amb una altra gran victòria de l'equip davant el Naturhouse La Rioja, hem iniciat la campanya a Verkami per restaurar els trofeus del BM. Granollers. Moltíssimes gràcies a tots els que ja ens heu fet arribar els vostres bons desitjos i subscripcions!

També volem donar la benvinguda a un nou col·laborador en el projecte, l'empresa 100% Rètols, i agraïr-los que ens hagin proporcionat el roller-up que avui hem estrenat al Palau, així com la pancarta que muntarem per al partit de dimarts.

Pit i collons, companys!
Víctor Escudero, Àlex Viaña i Jaume Vivé, membres de la Comissió 70è aniversari, amb el roller-up que anuncia la campanya de Verkami

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies