El 26 de junio... ¡ Estrenamos nueva web !
×

Novena meditació i punt final.

No sempre es guanya. Aquesta vegada no he guanyat. Dol. Però s’accepta el resultat. Guanyo nous amics i en conservo d’antics i fidels. Compteu amb mi. Un dia ens trobarem al gran teatre.

No perdo de vista la realitat. Aquells que em coneixeu personalment ho sabeu. El projecte de l’òpera NABÍ és un ‘bon’ projecte. L’esforç que ens demanem i ens exigim és molt gran. No vull enredar-vos ara, no vaig voler enredar-vos abans i tampoc ho faré en el futur.

Si després de 74 anys –l’any vinent farà setanta cinc anys que Carner va publicar NABÍ per primera vegada– ningú no havia aconseguit rescatar l’obra del silenci i dels prejudicis que arrossega la nostra cultura contra aquesta obra, “que si és massa difícil”, “que si és un tema religiós extemporani” (d’una bocada alguns es cruspeixen cinc mil·lennis i es queden tan amples..), “que si les condicions sociopolítiques actuals no donen per a tant”, “el poble té altres prioritats, altres necessitats”, etcètera, etcètera... què aconseguiré, jo, sense més armes que la sola i nua poesia de Carner i vosaltres, amics i mecenes?

Ara, no estigmatitzem el fet de no haver aconseguit els 33.000 €, que val el cor d’homes del segon acte de l’òpera, amb el fet de no haver-se aconseguit popularitzar l’obra de Carner en aquest assalt. No hi ha cap gran obra de la literatura universal que hagi estat fàcil de popularitzar o comunicar. Les obres, tot i que la majoria no les ha llegides, formen part del pensament col·lectiu. Aquesta realitat, formació permanent del pensament col·lectiu i desinformació i ignorància compartida de tants segments socials coetanis, llevat d’algunes excepcions, conforma la complexitat a la qual milions de persones ens enfrontem cada dia. També nosaltres. I això passa d'ençà que hi ha obres d'art. Demano a tots prudència i no caure en el desànim. Ajudeu-m’hi. L’humor carnerià ens anirà bé. Tant de bo que els detractors de Carner se’l prenguin amb calma, menys fanàticament, menys irreductibles al goig del paladar, sense prejudicis. En cosa de gustos no hi ha una regla fixa. Ara, negar una obra com NABÍ és negar-se un mateix.

Acabo amb uns versos oportuns de l’obra, què millor puc fer?

–...qui nega Déu / no nega més que un sòrdid pensar que ell sol es féu, / qui vol eixir-se’n hi ensopega; / el trist i abandonat el fa venir quan prega; / dins son esclat es tapa d’ulls el fugitiu / i qui l’ignora en viu–.

Post data. Catalunya, creus que pots ignorar-ho? Ara, n'hi han que ensopeguen amb el concepte tancat del mot inabastable de "Déu", en fan una reducció radical i miren a un altre costat religiosament afirmant la fe en un materialisme i en una radicalitat física. I això ho fan consagrant la negació per sempre des del present. I llavors afirmen que no són fanàtics i religiosos. Per sucar-hi pa, la cosa comuna de les nostres devocions, blanques, grises i negres, opaques i transparents.

Uns versos més avall, Carner segueix. Amb ell m'acomiado bo i desitjar-vos que passeu un bon primer dia de juliol.

"I va esclatar la riallada / del descreient; / i tot seguit em va muntar la foguerada / d'un pensament: / –La teva fe salva amatent!– / I amb un escreix de força fera / vaig anar al reptador com un esperitat, / i aferrrant-lo pel pit ben anusat / el vaig capitombar per la cinglera".

Carner acaba l'obra d’una manera enormement difícil per a mi, raó per la qual no trobo el meu final, ni de l’òpera ni de l’escrit.

10 comentarios en esta entrada
  • Roser
    Roser
    casi 4 años

    Lamento molt que no s'hagi pogut dur a terme. Quan ho tornis intentar, també hi col·laboraré. Roser Noguer

  • Fina i Josep
    Fina i Josep
    casi 4 años

    Anim RAFAEL, esperen sentir el NABÏ ben aviat i allá hi serem amb tot el nostre cor i l´empenta !! Abraçades

  • Elvi
    Elvi
    casi 4 años

    Rafael, el teu era un gran repte. Calia intentar-ho i fer els esforços que has fet per saber si es podia aconseguir. A mi, m'ha servit per descobrir una mica més la persona, artista, compositor, músic i gran amic que ets. Continua lluitant com fins ara que els teus amics sempre et recolzarem.

  • Sònia
    Sònia
    casi 4 años

    Em reitero com la Roser, la Fina, en Josep i l'Elvi. Endavant que estarem al teu costat!

  • Rafael Subirachs
    Rafael Subirachs [author]
    casi 4 años

    Roser Noguer, Gràcies per haver donat suport al projecte. Espero tenir ocasió de saludar-te personalment i poder-te expressar el meu agraïment en presència.

  • Rafael Subirachs
    Rafael Subirachs [author]
    casi 4 años

    Fina i Pep, ens hi trobarem, on sigui que ho fem. Ara, ja estic fet a les incerteses, seguim maldant perquè es faci. Depèn exclussivament de Sant Feliu de Guíxols, de les institucions financeres i provincials de Girona i de la Generalitat. Temps de crisi solucions heroiques.

  • Rafael Subirachs
    Rafael Subirachs [author]
    casi 4 años

    Elvi, coratjosa i batalladora i gran esportista dona, amb la feinada que fas amb els Specials Olympics, quin sentit per mi tenen les teves paraules coratjoses. Tu sí que lluites. Gràcies.

  • Rafael Subirachs
    Rafael Subirachs [author]
    casi 4 años

    Sònia, com l'any passat, espero tenir-te al costat amb l'equip de producció i des de dins de l'escena. T'agraeixo l'ajuda que m'has ofert amb el videu, les fotografies i els programes infomàtics del conjunt de comunicacions. Seguim a la caça d'una nau, diuen, "impossible". No ho creiem pas, nosaltres, emperò.

  • Carme Puig
    Carme Puig
    casi 4 años

    Em reitero i espero, com tots, que era un gran repte i que calia fer tots els esforços...continua lluitant et recolzarem sempre

  • Ariel Serra
    Ariel Serra
    casi 4 años

    És clar que aquesta no és pas la manera com Josep Carner acaba la seva obra màxima. Ja n'hem parlat aquests mesos. L'acabament de Nabí és el més bell de tota la poesia contemporània —vull dir, que se m'entengui amb claredat: més bell, fins i tot, que els versos finals de Little Gidding, de T.S. Eliot, que és tingut pel gran acabament d'un poema del segle.

    I com que l'acabament no és pas aquest, amic Rafael Subirachs, el periple de l'òpera Nabí tampoc no s'acabarà aquí. Ja ho veurà. Persisteixi, que Déu i el poble català hi ajudaran, i veurà l'obra representada i ben representada, tota sencera i amb cors i al millor lloc possible.

    Li recordo el final, i li demano disculpes per no haver llegit aquesta nota abans. Avui al vespre faltaran tres setmanes justes per a Cap d'Any, al·ludit al principi i al final del Cant X de Nabí, i menjarem les pomes i la mel:

    "—Salta en mon cor com un infant al raig del dia, oh pensament de Déu, tu que ajustes els plecs de l'alegria i fas com amb un cant el nostre dol més breu. Oh jaç, oh font que corre, oh tast de marinada, ull d'or mirant per les escletxes del parral, i, a l'hora que estavella la calda empolsegada, ombra segura d'un penyal. Car tota cosa, tret de Déu, és fugissera. ¿Qui dirà mai ses menes d'eternes resplendors en parla forastera i amb llavi farfallós? Adéu, però, grans grapes de càstig i avarícia! Morir per a una nova naixó, clara delícia! Només amor esdevindrà l'home rebel. Car ultrapassaràs del Pare la justícia oh maternal condícia del brossat, de les pomes i la mel! "

Añade un comentario