❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Cor de Mariners de l'òpera NABÍ de Josep Carner i Rafael Subirachs

L’òpera Nabí de Rafael Subirachs sobre el text íntegre de l’obra mestra en poesia del poeta Josep Carner donada la seva grandària es farà per entregues anuals. Enguany preparem el Segon Acte En el mar en el que hi concorren un cor d'homes i dos solistes, Nabí i Jonàs, baríton i tenor respectivament.

Rafael Subirachs

Un proyecto de

Categoría

0
segundos
69
Aportaciones
7.285€
De 33.000€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:

Benvinguda

Jan Brueghel (1568-1625) - Jonas entsteigt dem Rachen des Walfisches (Bildausschnitt) © Artothek

L’òpera Nabí de Rafael Subirachs sobre el text íntegre de l’obra mestra en poesia del poeta Josep Carner té una durada d’unes cinc hores. Aquest fet obliga a lliurar-la en entregues i per matèries. La primera entrega, d'una hora i escaig de durada, constarà del Segon Acte: En el mar, compost dels Cant III. La tempesta; Cant IV. La balena i Cant V. La platja. Intervindran un cor de mariners i dos solistes en els papers principals de Nabí i de Jonàs, baríton i tenor respectivament.

Visita la web Segon Acte Nabí

Demanem un ajut per sufragar el cost dels assajos i l’estrena de la part del cant, el cor de mariners, 24 cantants professionals, i 2 solistes, Nabí i Jonàs.

Ens centrem en la part dels homes. En una propera edició ens centrarem en la de les dones i el cor mixt. Un cor i uns cantants com els que es requereixen per a interpretar l'òpera, com la majoria d'òperes, han de ser professionals amb una bona formació de cantants. El país proveeix d'un bon nombre de cantants d’aquestes característiques i només el cor del Gran Teatre del Liceu pot acollir-els i donar-els-hi feina.

Les necessitats del país excedeixen aquest únic ens operístic i neixen en diferents ciutats del país iniciatives i obres de nova creació que responen a la demanda d'òpera de la ciutadania, com un fenomen cultural en el seu màxim esplendor i en la seva màxima excel·lència, i gràcies a la sensibilitat dels seus creadors, dels seus promotors i de l'esforç continu de les escoles de música.

El truncament polític i social dels tres segles precedents a Catalunya ha condicionat el nostre desenvolupament estètic. Aquest fet fa que el patrimoni operístic català arrossegui un dèficit històric. Se'ns ha negat i se'ns nega el poder satisfer aquesta necessitat. De tots és conegut que els cantants dramàtics ho fan en italià, en alemany, en francès, en castellà o en anglès i la nostra llengua resta rellegada a una presència menor, quan no folklòrica o nostàlgica.

Amb Nabí de Josep Carner disposem d’un dels artefactes més ben escrits de poesia de tots els temps, fet que ens sensibilitza i ens prepara la veu humana per a assolir les més altes cotes d’expressivitat a les que els cantants podem arribar. Carner sentia aquesta necessitat de superació. Amb ell podem aprendre a cantar i a bastir una òpera nacional. No és l’únic poeta que ens ho brinda, és clar, però sí que probablement va ser el primer que ens ho va proposar, conscient i deliberadament, amb un llibret fet i pensat per a una òpera, que hi va posar música Eduard Toldrà, El giravolt de maig, un entreteniment al costat de Nabí. Nabí és la seva obra mestra en la que hi va sembrar la llavor per a aquesta futura òpera nacional que ell pressentia. M'explico.

Nabí vol dir, en hebreu, veu, torsimany o portaveu de Déu. I Carner creia en un Déu en un sentit participatiu i còsmic, un sentit en el qual tots en seríem una part. I creia, endemés, en quelcom de semblant a que som una barreja d'Ell i del Destí que forjem. El profeta Jonàs, però, no volia fer de Veu, va desoir i va desobeir, va fer com sovint fem la majoria. Ell va tenir sort, va anar a raure al ventre d'una balena i en va sortir renovat després de passar-hi tres dies i tres nits. Nosaltres ens hi haurem passat trescents anys. Quina coincidència! D'aquesta manera Carner fa un retrat de nosaltres mateixos a escala nacional, si em permeteu dir-ho així, però ho fa amb una mirada pietosa i irònica alhora, una mirada crítica amb la que ens invita a estar alerta davant les determinacions que haurem de prendre. I això ara és oportú pels canvis que s'intueixen i per no caure en innecessaris errors. I probablement és per això mateix que el compositor va musicar-la.

Vaig concebre aquesta òpera i la seva posta en escena com un acte dramàtic i musical que entronca amb el teatre consuetudinari. De fet Nabí és una formidable consueta actual. Obra unes possibilitats inimaginades fins ara per a la nostra lírica dins l'àmbit recuperat de la nostra cultura popular en la seva màxima expressió i sense renúncia del seu nivell. Ens uneixen els esforços culturals, socioeconòmics i polítics que ens modelen i representen. Els cors polifònics nascuts de la tradició dels Cors de Clavé i dels Orfeons, amb l'incorporació que impulsaríem amb aquesta i altres òperes de la mateixa procedència, donarien un pas endavant, i d'ells naixeria l'òpera pendent encara a Catalunya, una necessitat desassistida que volem i necessitem atendre.

Crec que aquesta és una de les potes essencials en què reposa la poesia carneriana, una poesia autènticament popular en el sentit més noble i ampli del terme.

Evidentment, aquest assoliment demana una estratègia de producció i de creació que ens obliga a tots plegats a fer l'esforç de fer real i possible allò a què aspirem.

L'acte del mar s'estrenarà dins els actes commemoratius del cinquantanari del Festival de la Porta Ferrada de Sant Felu de Guíxols.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

DESTINAREM ELS DINERS a sufragar els assajos i l'estrena dels cantants del cor i dels solistes.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

CALENDARI

L'estrena tindrà lloc els dies 13 i 14 d'agost d'enguany a la capital de la Costa Brava i a tres poblacions més de Catalunya dintre la temporada 2013-2014, Vic, Manresa i Lleida, ciutats unides per l'Eix Tranversal. No obstant això, les tres actuacions fora de les dues de Sant Feliu de Guíxols estarien pendents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya que, com sabeu, el govern no ha pogut fer aprovar encara.

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Volver a todas las actualizaciones

#08 / Vuitena meditació a quatre dies per finalitzar la campanya. Primera Acta de Gratitud

PRIMERA ACTA DE GRATITUD

Esther Soler, Cristina Samsó, Armida Cumberbirch, Joan Argemí i Abadal, Helios Lasheras, Marta Cecilia Bolaños Blanca, Pilar Sentis, Santiago Vilanova, Montserrat Vaqueiro, Francesc Codina, Joan Trayter, Carme Casas, Mont Plans, Josep Comas, Fina Montseny, Maria del Mar Nadal Arraut, Alberto Udaeta, Dolors Oller, Clara Estrada, Narcís Comadira, Francesc Vilanova i Abadal, Josep Maria Gregori i Cifré, Judit Subirachs-Burgaya, Aries (anònim), Trivium Gestió Cultural, Francesc Bellmunt, Xavier Pagès, Montserrat Saurí, Enric Pladevall, Jaume Gabaldà i Subirachs, Salvi Jacomet, Anton Granero, Maica Bernal, Josep Boltaina, Carles Duarte i Montserrat, Joan Matamala, Andreu Barnils, Neus Galí, Manuel Unzeta, Elvira Nadal Arraut, Lluís Jaile Benítez, Marina Llansana, Sònia Camps, Josep Vernis, Carmen Eyaralar, Pedro Gómez Toledano, Sílvia Olona, Pere Molera, Trinitat Molera, Xevialde, Anna Ma. Muñoz Vila, Carles Guillén, Josep Mª Agulló i Sidera, Toni Strubell i Trueta, Llorenç Balsach, Manel Riera-Eures, Josep Cullell, Boris Porter, Núria Barnolas Noguer, Pere Carreras, Manel Marzo-Mart, Mait Cruañas, Adriana Vila, Carme Puig, Joaquim Agulló Solà.

I a un altre nivell, el suport mediàtic rebut d'Assumpció Maresma i de Vicent Partal, de Vilaweb, de Quim Monzó i d'una colla de companys que ens han retuitat i compartit des de les xarxes socials, d'entre els que destaquem l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Sr. Joan Alfons Albó, el setmanari Àncora i la publicació digital Tribuna Ganxona, ambdós de la mateixa capital de la Costa Brava.

A tots ells i a totes elles, gràcies. (Si m’hagués deixat algun nom, sis plau, feu-m’ho notar, ho esmenaré. Encara hi som a temps. Prudentia és bona companya.

Com vaig escriure en la passada meditació, la campanya de verkami és una iniciativa nostra personal, de l’equip de producció, substitutòria i pal·liativa, davant la situació econòmica per la que atravessa el govern de la Generalitat de Catalunya per causa de la no aprovació dels pressupostos d’enguany, i per fer menys onerosa la càrrega del Festival i de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Ha estat una manera de col·laborar, d'intentar alleugerir la producció, no per substituir el compromís que hem contret amb l'estrena.

Ens trobem davant un fet excepcional, inusual. La crisi econòmica i institucional del deute sobirà de l'Estat junt els demés països anomenats PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya). Davant d'això NABÍ no és un imponderable negat, és un potent i sòlid artefacte, és pura llibertat, una obra indestructible, com va dir Gabriel Ferrater, em recordava fa uns dies una professora de Literatura Catalana de la Universitat de Jerusalem.

Com deia, també, en la passada meditació, l’espectacle té les entrades i les capacitats recaudatòries i subvencionables que té. En aquests dies la Generalitat ha obert el plaç de presentació de sol·licituds de subvenció a la que NABÍ té dret, però aquestes no s’aprovaran fins el setembre i l’octubre. Per tant, en data posterior als corresponents pagaments contrafacturats que s’hauran de fer a favor dels cantants i dels treballadors que hi intervindran. Recordeu que l'estrena del segon acte del mar tindrà lloc el divendres 16 d'agost. Comptarem, també, amb les entrades venudes i altres aportacions que, em consta, es faran, fora de la campanya de verkami. Conclusió, el projecte segueix ben viu.

Com que és una obra que té uns propietaris que són els autors, el poeta Josep Carner, en aquest cas els seus hereus, i jo mateix, som cadascun de nosaltres, hereus del poeta, músics, compositor i intèrprets, productors de l'òpera i tot el personal que s’hi ajunti els darrers dies, responsables de que tot es porti a bon port. I aquest és l'esperit que recullo de tots aquells amb què parlo i estan vinculats en el projecte. Les incerteses totes, els ànims i la responsabilitat ferms.

Vosaltres, mecenes, sou els destinataris absoluts d'aquesta acta de gratitud que avancem a fer pública aquí. El vostre nom constarà ja des del primer moment i per sempre en qualsevol futura llista de mecenes que es faci de l'òpera. Us en donem la paraula, sigui quin sigui el resultat de la campanya de verkami. Només en justícia haurem de preveure les proporcionalitats i les corresponents recompenses a que teniu dret. Estic a la vostra disposició. Cadascú de vosaltres té el meu mail personal. En seguirem parlant. Estarem en contacte. Us informaré de les novetats, puntualment.

L’única raó que a la nostra responsabilitat li queda és la gratitud. El tresor és la certesa de que sense guanyar la partida hem guanyat la batalla. Aquesta és la impressió que vull que us quedeu, que, real com és, ningú no pot ni us podrà rebatre.

La crisi ja comencem a entendre-la, ja comencem a veure com fer-hi front, no ens quedarem amb els braços caiguts ni participarem en actes demagògics ni populistes, lucratius només per a uns. Es deuen molts diners a la Música, el cas Palau, no l'oblidem. Es fan actes musicals en nom de la llibertat, però no en parlen d'aquest fet deplorable de la música. Aquest silenci còmplice deixa pensar que seguiran nous capítols de dispendi de la música. El país malversarà recursos amb diners de l’ensenyament, la conservació, la recerca i la creació musicals. I hem de mirar per tots els mitjans de que això no passi. Personalment estic en guàrdia. Però estic sol i tinc la força que la vida m'ha concedit, ni més ni menys. Alguns volen silenciar-me. Saben perquè ho fan. Parleu de música, parleu de NABÍ i de mi, no per un afany de protagonisme, feu-ho en els termes en que ho faig, en la dimensió musical i cultural a la que em remeto. No siguem víctimes de la ignorància musical del país. Que no hàgim de veure mai més que la música catalana és la porta per on entren lladres.

D’alguna manera, vulgues o no vulgues, som una contra-proposició a aquesta pobra realitat musical que ens toca de viure, la xerrameca provinciana que hem de suportar cada dia. Som uns romàntics. Però hem aconseguit una altra cosa no menys important. Avui hi han moltíssimes més persones que saben què és NABÍ. No és conya, fa un any més d'un despistat em preguntava: –"¿US Navy? Una película amb Frank Sinatra?"–.

2 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Rafael Subirachs

    Rafael Subirachs
    Autor/a

    casi 11 años

    Gràcies, Pep i Fina. Sí, efectivament, és un esforç. Sabem que de catalans n'hi ha de tota mena, uns, com vosaltres i el vostre nucli d'amics i familiars, que valoren la música, d'altres, que no –comprenc que no a tothom li interessa igual que a nosaltres la música, aquesta no s'imposa, és una expressió de llibertat en estat pur–, i d'altres, que li roben tot el que poden. El menyspreu és el d'aquesta darrera classe que alhora és molt influent, malauradament. Ells són i han estat i segueixen sent el problema.

  • Josep i Fina

    Josep i Fina

    casi 11 años

    Agraim i entenem l´esfoç per representar "NABI" malgrat les dificultats tan economiques com del poca apreci dels cataalans envers la cultura i la música.

    Una forta abraçada

#09 / Novena meditació i punt final.

No sempre es guanya. Aquesta vegada no he guanyat. Dol. Però s’accepta el resultat. Guanyo nous amics i en conservo d’antics i fidels. Compteu amb mi. Un dia ens trobarem al gran teatre.

No perdo de vista la realitat. Aquells que em coneixeu personalment ho sabeu. El projecte de l’òpera NABÍ és un ‘bon’ projecte. L’esforç que ens demanem i ens exigim és molt gran. No vull enredar-vos ara, no vaig voler enredar-vos abans i tampoc ho faré en el futur.

Si després de 74 anys –l’any vinent farà setanta cinc anys que Carner va publicar NABÍ per primera vegada– ningú no havia aconseguit rescatar l’obra del silenci i dels prejudicis que arrossega la nostra cultura contra aquesta obra, “que si és massa difícil”, “que si és un tema religiós extemporani” (d’una bocada alguns es cruspeixen cinc mil·lennis i es queden… leer más

#08 / Vuitena meditació a quatre dies per finalitzar la campanya. Primera Acta de Gratitud

PRIMERA ACTA DE GRATITUD

Esther Soler, Cristina Samsó, Armida Cumberbirch, Joan Argemí i Abadal, Helios Lasheras, Marta Cecilia Bolaños Blanca, Pilar Sentis, Santiago Vilanova, Montserrat Vaqueiro, Francesc Codina, Joan Trayter, Carme Casas, Mont Plans, Josep Comas, Fina Montseny, Maria del Mar Nadal Arraut, Alberto Udaeta, Dolors Oller, Clara Estrada, Narcís Comadira, Francesc Vilanova i Abadal, Josep Maria Gregori i Cifré, Judit Subirachs-Burgaya, Aries (anònim), Trivium Gestió Cultural, Francesc Bellmunt, Xavier Pagès, Montserrat Saurí, Enric Pladevall, Jaume Gabaldà i Subirachs, Salvi Jacomet, Anton Granero, Maica Bernal, Josep Boltaina, Carles Duarte i Montserrat, Joan Matamala, Andreu Barnils, Neus Galí, Manuel Unzeta, Elvira Nadal Arraut, Lluís… leer más

#07 / Setena meditació a dotze dies de finalitzar la campanya.

Bon dia. Abans de res, un punt avançat de gratitud envers les persones que fins la data d’avui han fet aportació econòmica.

Esther Soler, Cristina Samsó, Armida Cumberbirch, Joan Argemí i Abadal, Helios Lasheras, Marta Cecilia Bolaños Blanca, Pilar Sentis, Santiago Vilanova, Montserrat Vaqueiro, Francesc Codina, Joan Trayter, Carme Casas, Mont Plans, Josep Comas, Fina Montseny, Maria del Mar Nadal Arraut, Alberto Udaeta, Dolors Oller, Clara Estrada, Narcís Comadira, Francesc Vilanova i Abadal, Josep Maria Gregori i Cifré, Judit Subirachs-Burgaya, Trivium Gestió Cultural, Francesc Bellmunt, Xavier Pagès, Montserrat Saurí, Enric Pladevall, Jaume Gabaldà i Subirachs, Salvi Jacomet, Anton Granero, Maica Bernal, Josep Boltaina, Carles Duarte i Montserrat, Joan Matamala, Andreu Barnils,… leer más

#06 / Sisena meditació el 10 de juny a tres setmanes justes del darrer dia de campanya.

Bon dia. Estem completant la primera mitja part del període de campanya. Aquesta primera part s’ha centrat en informar i difondre Verkami, l’empresa de campanya de micromecenatge, i l’òpera NABÍ amb tot el que pressuposa com a projecte operístic nacional. Dues realitats, campanya i obra, d’una elevada intensitat no fàcil de resumir sota l’imperatiu de la brevetat que se’ns obliga.

El repte és enormement gran. Ho sabíem de bon principi. Només amb perseverància guanyarem. Ara, hi ha una cosa que necessito aclarir-la. Potser ja està clara, però, per prudència hi insistiré. Els euros que han aportat els mecenes, i els que nous mecenes aportaran, en el supòsit de que al final no aconseguim reunir 33000€, es reintegraran als comptes dels seus propietaris, és a dir,… leer más

#05 / Cinquena meditació tretze dies després de l’inici de campanya.

Bona estirada la d’avui. Hem de seguir presionant, donar veus, estar atents per tal que cap dels nostres coneguts, amics i amigues que volen i poden aportar estiguin al cas i degudament informats d’allò que intentem dur a terme; precisament perquè hi ha molts amics i persones que no poden aportar, ja que no poden arribar a fi de mes, però que necessiten i desitjen que l’òpera sigui una realitat exitosa. Els necessito. Perquè, com vosaltres mateixos, amics mecenes, han entès allò que representa una obra col·lectiva que algú des del seu estudi, aïllat, ha elaborat per a tots ells i per a tots vosaltres, i l'ha fet més que digna –aviat està dit una en la que ha pogut esmerçar-hi vint anys de la seva vida d'una manera reflexiva i sense esbojarraments, que d'esbojarrades… leer más

#04 / Quarta meditació dotze dies després de l’inici de campanya.

Costa, costa molt. Sento un pes indescriptible. No arriba a ser angoixa. No perdo l’esperança. El mar està quiet, quiet. Una bonança enganyosa. Segur que és una percepció personal, fora de mi la vida transcorre plàcida i serena. La crisi no ens afecta. Estem il·lusionats. Per tant, no hauria de preocupar-me. Tot anirà bé. Els amics, els germans, els veïns, homes i dones de tota la vida que he tingut a prop, que m’han transmès forces i ànims, que jo els n’he donat a ells, ¿on sou, on pareu? Estem confiats, res ens amenaça. Seguim el curs normal de les coses. No passa res. Res d’inquietant. I tanmateix el silenci és opac i insistent. La Montse, la Sílvia, en Pedro, la Marta i l’altra i l’altre em donen un cop de mà. Som els que som i jo amb ells. Però no hi som tots. Confiats,… leer más

#03 / Tercera meditació feta set dies després de l’inici del projecte

L’etapa inicial resulta costosa. Es nota la crisi econòmica. Penso en la quantitat d’amics, alguns m’ho han deixat escrit, que no poden i voldrien ajudar-m’hi. És d’agrair. Rebo mostres d’nterés però també de preocupació. Alguns diuen –“És un mal moment”–. I tenen raó. Pitjor ho havíem passat les generacions de la posguerra, i les previsions ara no són bones. Tot apunta que empitjorarà. Perquè m’ha tocat viure en aquest temps i per responsabilitat jo personalment opto per surtir a mar a buscar-me la vida. No vull pensar en fer altra cosa que seguir endavant i ajudar el meu entorn a seguir endavant. No tenim quatre braços ni podem fer més feina de la que fem. La falta d’audàcia, de generositat i d’intel·ligència poden ser perjudicials i més ara en temps de crisi. Per això crec… leer más

#02 / Segona meditació feta tres dies després de l'inici del projecte

Montse i Sònia, comparteixo amb vosaltres els dos comentaris que m'heu escrit arran de la meditació que vaig publicar el primer dia.

Perseguim l'impossible, el país està si cau o si no cau, com en vigílies de l’11 de setembre del 1714 o del 26 de gener del 1939, dia en que les tropes franquistes van entrar 'victorioses' a Barcelona. Però encara hi ha molta tropa nostra enllenegada i amb els músculs per eixorivir, poc mentalitzada davant el que es prepara i el que els espera. Dóna la impressió que estem empantanegats. Si hem d’aconseguir qualsevol objectiu, sense concertació, sense generositat, sense audàcia i sense una àmplia visió del “tot”, –i el tot és el conjunt del sistrema nacional, sense excepció–, tantes coses que, espero que no quedaran desassistides, no… leer más

#01 / Meditació del primer dia de campanya

A l'hora de tancar del primer dia hem recaudat 460 €. No està malament per començar. Com que de mena sóc optimista he de fer l'esforç de no perdre el món de vista ni per exultació ni per desànim. L'objectiu és difícil. No paro de pensar que en cas de no assolir la fita de la campanya hauré de renunciar-hi sense abdicar de la creació ni de l'obra de Nabí. Diuen que és un mal averany pensar que les coses poden anar malament. No, penso el contrari, hem de pensar-hi que poden anar malament, i ens hem de preparar per tal de superar-ho, ser aptes per fer front en el combat de les dificultats contínues que se'ns presenten. Absolutament res del que venim fent és fàcil. Tot costa. I creure el contrari ens porta a engany. No, si no aconsegueixo aquesta fita seguiré lluitant com he fet fins ara. I us exhorto a fer el mateix amb les vostres coses. Tot menys sentir-nos acabats o fracassats.

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies