Jan Brueghel (1568-1625) - Jonas entsteigt dem Rachen des Walfisches (Bildausschnitt) © Artothek
L’òpera Nabí de Rafael Subirachs sobre el text íntegre de l’obra mestra en poesia del poeta Josep Carner té una durada d’unes cinc hores. Aquest fet obliga a lliurar-la en entregues i per matèries. La primera entrega, d'una hora i escaig de durada, constarà del Segon Acte: En el mar, compost dels Cant III. La tempesta; Cant IV. La balena i Cant V. La platja. Intervindran un cor de mariners i dos solistes en els papers principals de Nabí i de Jonàs, baríton i tenor respectivament.
Visita la web Segon Acte Nabí
Demanem un ajut per sufragar el cost dels assajos i l’estrena de la part del cant, el cor de mariners, 24 cantants professionals, i 2 solistes, Nabí i Jonàs.
Ens centrem en la part dels homes. En una propera edició ens centrarem en la de les dones i el cor mixt. Un cor i uns cantants com els que es requereixen per a interpretar l'òpera, com la majoria d'òperes, han de ser professionals amb una bona formació de cantants. El país proveeix d'un bon nombre de cantants d’aquestes característiques i només el cor del Gran Teatre del Liceu pot acollir-els i donar-els-hi feina.
Les necessitats del país excedeixen aquest únic ens operístic i neixen en diferents ciutats del país iniciatives i obres de nova creació que responen a la demanda d'òpera de la ciutadania, com un fenomen cultural en el seu màxim esplendor i en la seva màxima excel·lència, i gràcies a la sensibilitat dels seus creadors, dels seus promotors i de l'esforç continu de les escoles de música.
El truncament polític i social dels tres segles precedents a Catalunya ha condicionat el nostre desenvolupament estètic. Aquest fet fa que el patrimoni operístic català arrossegui un dèficit històric. Se'ns ha negat i se'ns nega el poder satisfer aquesta necessitat. De tots és conegut que els cantants dramàtics ho fan en italià, en alemany, en francès, en castellà o en anglès i la nostra llengua resta rellegada a una presència menor, quan no folklòrica o nostàlgica.
Amb Nabí de Josep Carner disposem d’un dels artefactes més ben escrits de poesia de tots els temps, fet que ens sensibilitza i ens prepara la veu humana per a assolir les més altes cotes d’expressivitat a les que els cantants podem arribar. Carner sentia aquesta necessitat de superació. Amb ell podem aprendre a cantar i a bastir una òpera nacional. No és l’únic poeta que ens ho brinda, és clar, però sí que probablement va ser el primer que ens ho va proposar, conscient i deliberadament, amb un llibret fet i pensat per a una òpera, que hi va posar música Eduard Toldrà, El giravolt de maig, un entreteniment al costat de Nabí. Nabí és la seva obra mestra en la que hi va sembrar la llavor per a aquesta futura òpera nacional que ell pressentia. M'explico.
Nabí vol dir, en hebreu, veu, torsimany o portaveu de Déu. I Carner creia en un Déu en un sentit participatiu i còsmic, un sentit en el qual tots en seríem una part. I creia, endemés, en quelcom de semblant a que som una barreja d'Ell i del Destí que forjem. El profeta Jonàs, però, no volia fer de Veu, va desoir i va desobeir, va fer com sovint fem la majoria. Ell va tenir sort, va anar a raure al ventre d'una balena i en va sortir renovat després de passar-hi tres dies i tres nits. Nosaltres ens hi haurem passat trescents anys. Quina coincidència! D'aquesta manera Carner fa un retrat de nosaltres mateixos a escala nacional, si em permeteu dir-ho així, però ho fa amb una mirada pietosa i irònica alhora, una mirada crítica amb la que ens invita a estar alerta davant les determinacions que haurem de prendre. I això ara és oportú pels canvis que s'intueixen i per no caure en innecessaris errors. I probablement és per això mateix que el compositor va musicar-la.
Vaig concebre aquesta òpera i la seva posta en escena com un acte dramàtic i musical que entronca amb el teatre consuetudinari. De fet Nabí és una formidable consueta actual. Obra unes possibilitats inimaginades fins ara per a la nostra lírica dins l'àmbit recuperat de la nostra cultura popular en la seva màxima expressió i sense renúncia del seu nivell. Ens uneixen els esforços culturals, socioeconòmics i polítics que ens modelen i representen. Els cors polifònics nascuts de la tradició dels Cors de Clavé i dels Orfeons, amb l'incorporació que impulsaríem amb aquesta i altres òperes de la mateixa procedència, donarien un pas endavant, i d'ells naixeria l'òpera pendent encara a Catalunya, una necessitat desassistida que volem i necessitem atendre.
Crec que aquesta és una de les potes essencials en què reposa la poesia carneriana, una poesia autènticament popular en el sentit més noble i ampli del terme.
Evidentment, aquest assoliment demana una estratègia de producció i de creació que ens obliga a tots plegats a fer l'esforç de fer real i possible allò a què aspirem.
L'acte del mar s'estrenarà dins els actes commemoratius del cinquantanari del Festival de la Porta Ferrada de Sant Felu de Guíxols.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
DESTINAREM ELS DINERS a sufragar els assajos i l'estrena dels cantants del cor i dels solistes.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
CALENDARI
L'estrena tindrà lloc els dies 13 i 14 d'agost d'enguany a la capital de la Costa Brava i a tres poblacions més de Catalunya dintre la temporada 2013-2014, Vic, Manresa i Lleida, ciutats unides per l'Eix Tranversal. No obstant això, les tres actuacions fora de les dues de Sant Feliu de Guíxols estarien pendents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya que, com sabeu, el govern no ha pogut fer aprovar encara.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.