❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Discover the 10 most exciting projects of 2019!

GUSTAU, uncovering the Transition

The murder of the young Gustau Muñoz is the starting point for questioning spanish Transition, and the crimes committed during this period

Jaume Domènech

A project of

Category

Created in

0
seconds
389
Pledges
15.315€
From 15.000€
Contribute to the project
View project in Català, Euskera and Castellano

Choose your reward

On the evening of September 11, 1978, in the context of a demonstration against the Spanish Transition and in favor of the independence of Catalonia, near the confluence with Carrer Avinyó, Gustau Muñoz de Bustillo, collapses on one of the sidewalks of Carrer Ferran after being shot in the back. At the time of his death, Gustau was only sixteen years old and had accompanied his 18-year-old brother Marc to the protest.

The documentary narrates the persevering search for truth and justice by Marc and his family. The murder of the young Gustau is the starting point for questioning the Spanish Transition, whose crimes committed by the regime have been silenced from its beginnings to the present.

In this scenario, the opening of universal jurisdiction, arises as the only way out of the impunity sustained to date by a complex political, judicial, social, economic and cultural fabric.

Forty years after Gustau's murder, relatives find the possibility in 2018 and twenty thousand kilometers away, in the Argentine Republic, to seek justice and get a court to decide for the first time on a crime committed during the Transition , thus opening the door so that all the crimes committed in this period, and that remained unpunished, are also included in the Argentine complaint against the crimes of the Franco regime.

When will it premiere?

We intend to premiere the documentary coinciding with the day of the constitution, 6/12/2020, to make it clear that this was constituted sparing the people the opportunity to participate in the constituent process. But a very important part of this production is the recording of the Argentine part. This country is currently under strict Covid confinement. We hope to be able to resolve the issue in late September or early October. In this second phase of filming, in addition to the legal team that has managed to bring the Transition to justice, the participation of Judge Servini is planned.

A moment from the speech of David Fernandez
A moment from the speech of David Fernandez

Marc Muñoz in the reconstruction of the events in Plaça Sant Miquel
Marc Muñoz in the reconstruction of the events in Plaça Sant Miquel

!

With Joan Tardà
With Joan Tardà

What will we spend the money on?

The documentary, at the moment, does not have the participation of any television and is being produced independently, but numerous organizations for the memory and associations of victims of the Franco regime and the Transition give us their support.

The project has a budget of € 40,000, and a significant part is being taken over by the film crew with the freezing of their fees. To deal with the rest, the unavoidable expenses, such as travel, filming the Argentine part, the rights to the bookstore images, etc., we throw away this micro-patronage.

Who are we?

Jaume Domènech is a veteran filmmaker who now, under the trade name of BALANDRA FILMS, is starting a new project dedicating this commercial reference to the creation of documentaries. He is in charge of the executive production, the script and the direction. In this project he is accompanied by Edu Vilá in photography, Manel Martínez in direct sound, Hristina Braykova in post-production, Claudia Aranda as second on board, and on the soundtrack, Roger Gascón. PRODUKTIA takes care of the technical support with the contribution of material for the shooting.

More information

Twitter
Youtube

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

49 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Carles Resclosa

    Carles Resclosa

    7 days

    Marc ànims i endavant!!!

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Author

    9 days

    I tant! Si més no, desenmascarar aquests assassins. Ni oblit, ni perdó!

  • Josep Prats

    Josep Prats

    9 days

    Cal fer justicia en un estat mentider ple d'assassinats!

  • Josep Prats

    Josep Prats

    9 days

    Cal fer justicia en un estat mentider ple d'assassinats!

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Author

    15 days

    Exacte! Gràcies pel teu suport!

  • jordilldeu@gmail.com

    jordilldeu@gmail.com

    15 days

    Perquè finalment es faci justícia

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Author

    16 days

    Sense paraules... Gràcies, unaltre cop. Ho fem perque cal fer-ho, n'estem convençuts

  • Familia de la Ossa

    Familia de la Ossa

    16 days

    Va ser molt emocionant la xerrada a la Bisbal d'Empordà, gràcies per tanta bona feina, gràcies per treballar amb dignitat i conseguir reescriure la història d'aquesta maltractada Catalunya i de la seva meravellosa gent.... Em teniu pel que necessiteu...✊

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Author

    16 days

    Gràcies, l'orgull es nostre d'haver descobert i trobat el suport de tanta gent que lluita contra l'oblit d'un periode tan vergonyós.

  • Familia de la Ossa

    Familia de la Ossa

    16 days

    Amunt i força pel treball de memòria que feu, un orgull poder participar!

Go back to all the updates

#05 / Va ser una emboscada

El dia 6 de setembre de 1978 van ser detinguts, per membres de la Brigada Regional de Información de la Jefatura Superior de Policía, Alberto Rubio Sancho i Federico Merseburguer Diaz.

Segons la versió policial estaven en possessió de productes químics per fabricar còctels Molotov, propaganda que convocava a manifestar-se durant la Diada per la independència de Catalunya i a assaltar el Palsu de la Generalitat, i notes orgàniques sobre la composició de piquets de defensa de la manifestació. Se'ls deté acusant-los de pertànyer a l'organització Partido Comunista de España (internacional). A la que la policia considera un grup terrorista.

Aquella detenció es la justificació que permet a la policia dissenyar un dispositiu per blindar la plaça Sant Jaume durant la Diada d'aquell any i detenir a com més membres del PCE(i), millor.

Els accessos principals a la Plaça Sant Jaume, és a dir, carrer Ferran i carrer Jaume I, estaven tallats pels grisos, que formaven un cordó de banda a banda del carrer. La resta de carrerons i accessos a la Plaça estaven vigilats i custodiats per policies de paisà.

Aquest era el cas de la Plaça Sant Miquel, adjacent a la Plaça Sant Jaume i possible via d'accés a la rereguarda dels cordons que la custodiaven.

En aquesta plaça hi havia com a mínim, pel que hem comptabilitzat, dos vehicles camuflats tipus K, amb dos inspectors cadascun i un xofer també policia i de paisà, i dos policies, també de paisà, amagats a l'interior de la porteria del passatge de l'Ensenyança que comunica aquesta plaça amb el carrer Ferran. És a dir, com a mínim 8 policies de paisà repartits per la Plaça. En alerta i esperant el moment d'actuar.

Tant és així, que quan en Sergio i la Mireia, 17 i 14 anys, la travessaren sense distintius que els identifiquessin com a manifestants, un dels policies va sortir d'un dels cotxes i els hi recomanà que s'allunyessin del lloc "porque se iba a liar una gorda".

La manifestació s'aturà a pocs metres de la plaça al carrer Ferran, davant del cordó policial que amenaçava amb carregar si la manifestació no es dissolia. I ho van fer, van començar a disparar.

Quan el piquet de defensa de la manifestació entra a la plaça Sant Miquel per sorprendre el cordó policial per l'esquena i fer que deixin de disparar bales de goma contra els manifestants, la sorpresa se l'enduen ells. Es produeix un primer intent de detenció que el piquet repèl llençant un còctel Molotov a terra i que encén els peus d'un policia, en José Luís V. M.. Aquest afirma que dispara 5 trets dissuasius però amb intenció de ferir als presumptes "terroristes" a les cames. El piquet amb la confusió de les flames es dissolt i cada un corre cap on pot. Però el seu testimoni coincideix en el fet que en José Luís V. M. no va disparar, tenia prou feina a apagar-se les flames dels pantalons i les sabates. El que si que va disparar va ser el seu company, en Francisco M. M., que sortint del darrere dels cotxes aparcats a la Plaça, i sense previ avís, dispara contra dos o tres membres del piquet interceptant-los en la seva fugida quan eren a l'alçada de la paret lateral de l'ajuntament. Els trets anaven dirigits a Gustau Muñoz, que llençà la bossa que duia i provocà una segona explosió més forta que l'anterior. Emparant-se en el fum i les flames, reculà cap al carrer Ferran pel passatge de l'Ensenyança.

En aquest punt, alertats per les explosions i pels trets, tots els policies surten dels seus amagatalls, disparant a tort i a dret. Una noia que respon a les inicials L.C. rep un tret al braç i un altre al peu. Gustau amb el cap cot i el cos encongit corre tan de pressa com pot fugint dels trets i amb intenció de barrejar-se amb els manifestants que corren pel carrer Ferran cap a les Rambles, fugint aquests, dels trets de pilotes de goma que els hi llencen des de la plaça Sant Jaume.

I si, en Gustau, aconsegueix arribar al carrer Ferran i barrejar-se amb el centenar de persones que corren cap a les Rambles, però ell porta una camisa blanca i més de mitja dotzena de policies consideren que ha intentat cremar viu a un dels seus. No hi ha pietat, ni treva. El carrer Ferran és molt llarg i el blanc porta camisa blanca. Se senten diversos trets barrejats entre els trets dels escopeters que llencen les pilotes de goma i els pots de fum. Quants? Bastants, més de cinc, que són els que reconeix haver disparat en José Luís V. M. i com que van ser disparats, n'ha de passar comptes, encara que digui que va disparar on no ho va fer.

No és fàcil apuntar amb un revòlver i no és fàcil encertar a un blanc que corre i cada cop està més lluny. Però al final, en Gustau cau abatut d'un tret per l'esquena que li va anar directe al cor.

Els esperaven i els van caçar. No és això, un crim d'estat?

1 comment

Log in or Sign up to comment this entry.

  • alvaro

    alvaro

    about 1 months

    He elegido la recompensa de a trabajar y después a aportar. (la de 5 euros).

#06 / Ara què això s'acaba

Ara què això s'acaba, vull agrair-vos a tots la vostra participació en aquest micromecenatge. Queden pocs dies per culminar-lo i estic convençut que assolirem l'objectiu fixat.

També em vull disculpar per què des de fa uns quants dies no he publicat res al blog. La raó és molt senzilla, hem estat treballant en l'edició del documental i ja tenim més d'una hora de muntatge de la versió què anomenem primer tall. No puc més que traslladar-vos la satisfacció de tot l'equip amb el projecte que tenim entre mans. En paral·lel hem seguit indagant en les circumstàncies que van desembocar en la tràgica mort d'en Gustau i en els successos posteriors que van servir per garantir la impunitat del seu assassí i dels seus col·laboradors.

De l'assassí, podem dir que un nou testimoni, que hem pogut entrevistar, el va veure cara a cara quan també li disparava i… read more

#05 / Va ser una emboscada

El dia 6 de setembre de 1978 van ser detinguts, per membres de la Brigada Regional de Información de la Jefatura Superior de Policía, Alberto Rubio Sancho i Federico Merseburguer Diaz.

Segons la versió policial estaven en possessió de productes químics per fabricar còctels Molotov, propaganda que convocava a manifestar-se durant la Diada per la independència de Catalunya i a assaltar el Palsu de la Generalitat, i notes orgàniques sobre la composició de piquets de defensa de la manifestació. Se'ls deté acusant-los de pertànyer a l'organització Partido Comunista de España (internacional). A la que la policia considera un grup terrorista.

Aquella detenció es la justificació que permet a la policia dissenyar un dispositiu per blindar la plaça Sant Jaume durant la Diada d'aquell any i detenir a com més membres del PCE(i), millor.

Els accessos… read more

#04 / Ón és aquest paio?

Quan els companys d'en Gustau el van collir de la vorera del carrer Ferran i el van entrar a portal del número 34, també hi va entrar en Albert Ramis, un fotoperiodista que acostumava a cobrir fotogràficament les accions del PCE (i). Ell és l'autor de les fotos fetes a l'interior del portal mentre els policies de la brigada politicosocial, intentaven extreure el projectil. Tan atrafegats com estaven, en Ramis va poder disparar per documentar l'escandalós episodi dels policies furgant a la ferida, i curiosament, no li prestaren atenció.

El seu company Jesús Pelegrín, també fotoperiodista aleshores, m'explicava que en abandonar el nucli antic i passar un control policial van témer que els hi prenguessin els rodets, però no va ser així.

Aquelles fotos van ser revelades i venudes a EFE i l'endemà omplien tots els diaris. Però no va ser fins que es… read more

#03 / A cada porc, li arriba Sant Martí

Demà, torna la Diada i quaranta-dos anys després, tornarem a homenatjar la figura d'en Gustau Muñoz. El seu crim, mai va ser aclarit, ni jutjat. Ans el contrari, des de l'instant següent a ser assassinat, calia esborrar qualsevol rastre. De tots és sabut com els policies, que presumptament el van abatre, van entrar al portal on els companys van refugiar el seu cos agonitzant, i fent-se passar per metges, van protagonitzar un dels episodis més cruels que mai he escoltat: furgaren amb el tap d'un boli Bic en l'orifici del tret per tal de treure-li el projectil. Per apartar la sang que brollava del tret mortal al cor, s'ajudaren d'un sifó i d'un drap de cuina arreplegats de la pizzeria de l'altre costat del carrer. Esgarrifós. Però no se'n van en sortir. Van marxar emportant-se, això si, la documentació. De manera, que l'ambulància que se'l va endur al dispensari de Peracamps, hi va ingressar un mort indocumentat.

read more

#02 / Massa jove per morir, massa gran per ser oblidat

A mesura que he anat avançant en aquest projecte, he anat aprofundint en la figura d'en Gustau. Reconec, que en un inici, el coneixement que en tenia d'ell era mínim, tant sols sabia que havia mort una Diada, durant una manifestació. No en coneixia ni els detalls ni les circumstàncies. Ara, gràcies a aquest treball he descobert que en Gustau era un jove ple d'ideals, i disposat a passar a l'acció per tal d'aconseguir-los. Moltes causes van ser reivindicades per ell: l'autodeterminació dels pobles, l'orgull gai, l'amnistia dels presos polítics, la independència dels països catalans, d'euskal herria,.. Qualsevol causa que li semblés justa mereixia el seu suport incondicional. Amb només 16 anys, era un exemple i un model a seguir pels seus companys i camarades. M'explicava la seva mare que el dia que el van abatre, els va deixar sense pa perquè va fer un munt d'entrepans per donar-los a la gent necessitada d'un casal de ciutat vella.

read more

#01 / Som incòmodes, però necessaris.

D'ençà què vam començar aquest projecte, de seguida vam rebre un munt de suport incondicional, però seria faltar a la veritat, si no expliquesim que també vam detectar que molta gent se sentia incòmode quan parlàvem del tema de la transició i dels seus clarobscurs. Volem pensar que la culpa és de la desinformació interessada que el règim ha imposat en aquests més de quaranta anys que hem deixat enrera. Molta gent es nega a questionar que la transició va se modélica, que els pares de la constitució actuaren al dictat franquista i no en benefici del poble, o que ni la policia franquista, ni la judicatura, ni el poder econòmic van ser depurats. Com a resultat de tot això, molts dels nostres conciutadans que van mostrar el seu desacord amb aquest procés transitori van ser apallisats, torturats o directament assassinats. El nou règim va… read more

Cookies help us to offer you the best experience. Settings