❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

GUSTAU, la Transición al descubierto

El asesinato del joven Gustau Muñoz es el punto de partida para cuestionar la transición española, y los crímenes cometidos en este periodo.

Jaume Domènech

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
389
Aportaciones
15.315€
De 15.000€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català, English y Euskera

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

El capvespre de l'onze de setembre de 1978, en el context d'una manifestació en contra de la Transició Espanyola i en favor de la independència de Catalunya, prop de la confluència amb el carrer Avinyó, Gustau Muñoz de Bustillo, es desploma en una de les voreres del carrer Ferran després de rebre un tret per l'esquena. En el moment de la mort, Gustau tenia només setze anys i havia acompanyat a la protesta al seu germà Marc de 18 anys.

El documental narra la perseverant recerca de veritat i justícia per part de Marc i la seva família. L'assassinat del jove Gustau és el punt de partida per a qüestionar la Transició espanyola, de la qual s'han silenciat, des dels seus inicis fins al present, els crims comesos pel règim.

En aquest escenari, l'obertura de la jurisdicció universal, sorgeix com a única sortida enfront de la impunitat sostinguda fins a l'actualitat per un complex entramat polític, judicial, social, econòmic i cultural.

Quaranta anys després de l'assassinat d’en Gustau, els familiars troben la possibilitat l'any 2018 i a vint mil quilòmetres, en la República Argentina, de demanar justícia i aconseguir que un tribunal decideixi per primera vegada sobre un delicte comès durant la Transició, obrint així la porta perquè tots el crims comesos en aquest període, i que restaven impunes, siguin inclosos també en la querella argentina contra els crims del franquisme.

Quan s'estrenarà?

Tenim intenció d'estrenar el documental coincidint amb el dia de la constitució, 6/12/2020, per fer palès que aquesta va ser constituïda escatimant al poble la possibilitat de participar en el procés constituent. Però una part molt important d'aquesta producció és la gravació de la part argentina. Actualment aquest país està sota un estricte confinament pel Covid. Confiem poder resoldre el tema a finals de setembre o a principis d'octubre. En aquesta segona fase de rodatge, està prevista, a més de l'equip jurídic que ha aconseguit portar la Transició davant la justícia, la participació de la jutgessa Servini.

Un moment de la intervenció de David Fernàndez
Un moment de la intervenció de David Fernàndez

Marc Muñoz en la reconstrucció dels fets de la Plaça Sant Miquel
Marc Muñoz en la reconstrucció dels fets de la Plaça Sant Miquel

Amb en Joan Tardà
Amb en Joan Tardà

A què destinarem els diners?

El documental, de moment, no compta amb la participació de cap televisió i s'està produint de manera independent, però nombroses entitats per la memòria i associacions de víctimes del franquisme i de la Transició ens donen el seu suport.

El projecte té un pressupost de 40.000 €, i una part important l'està assumint l'equip de rodatge amb la congelació dels seus honoraris. Per afrontar la resta, les despeses ineludibles, com ara els desplaçaments, el rodatge de la part argentina, els drets de les imatges de llibreria, etc, llencem aquest micromecenatge.

Qui som?

En Jaume Domènech és un veterà cineasta que ara, sota el nom comercial de BALANDRA FILMS, inicia un nou projecte dedicant aquesta referència comercial a la creació de documentals. S'encarrega de la producció executiva, del guió i de la direcció. En aquest projecte l'acompanyen l'Edu Vilà a la fotografia, el Manel Martínez en el so directe, la Hristina Braykova a la postproducció, la Claudia Aranda com a segona d'a bord, i en la banda sonora, Roger Gascón. Del suport tècnic amb l'aportació de material pel rodatge se n'ocupa PRODUKTIA.

Més informació

Twitter
Youtube

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

52 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Autor/a

    casi 3 años

    Gràcies, Jaume.

  • jaume

    jaume

    casi 3 años

    Just l'acabo de visionar. Un 10 en tots els aspectes! Enhorabona i moltes gràcies.

  • Francesc Blasi Perujo

    Francesc Blasi Perujo

    3 años

    Una abraçada fraternal a la família del Gustau, un agraïment a l'equip que farà possible el documental, amb tota l'admiració pels que alcen la veu al llarg dels segles contra les injustícies, sempre al costat de la classe treballadora. Mai sereu oblidats. Salut i dignitat!

  • Carles Resclosa

    Carles Resclosa

    más de 3 años

    Marc ànims i endavant!!!

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Autor/a

    más de 3 años

    I tant! Si més no, desenmascarar aquests assassins. Ni oblit, ni perdó!

  • Josep Prats

    Josep Prats

    más de 3 años

    Cal fer justicia en un estat mentider ple d'assassinats!

  • Josep Prats

    Josep Prats

    más de 3 años

    Cal fer justicia en un estat mentider ple d'assassinats!

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Autor/a

    más de 3 años

    Exacte! Gràcies pel teu suport!

  • jordilldeu@gmail.com

    [email protected]

    más de 3 años

    Perquè finalment es faci justícia

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Autor/a

    más de 3 años

    Sense paraules... Gràcies, unaltre cop. Ho fem perque cal fer-ho, n'estem convençuts

Volver a todas las actualizaciones

#01 / Som incòmodes, però necessaris.

D'ençà què vam començar aquest projecte, de seguida vam rebre un munt de suport incondicional, però seria faltar a la veritat, si no expliquesim que també vam detectar que molta gent se sentia incòmode quan parlàvem del tema de la transició i dels seus clarobscurs. Volem pensar que la culpa és de la desinformació interessada que el règim ha imposat en aquests més de quaranta anys que hem deixat enrera. Molta gent es nega a questionar que la transició va se modélica, que els pares de la constitució actuaren al dictat franquista i no en benefici del poble, o que ni la policia franquista, ni la judicatura, ni el poder econòmic van ser depurats. Com a resultat de tot això, molts dels nostres conciutadans que van mostrar el seu desacord amb aquest procés transitori van ser apallisats, torturats o directament assassinats. El nou règim va silenciar la dissidència i va imposar una democracia castrada del debat indispensable que hauria d'haver partit de la recuperació de l' estat democràtic anterior al cop d'estat del 36, afegint-hi al debat elements com l'autodeterminacio dels pobles ibèrics, entre d'altres temes.

Amb aquest treball, no podrem possar tota la llum necessària per esborrar totes les ombres que el franquisme projectà sobre el règim. Pero volem obrir l'escletxa per que algun dia tota la veritat il.lumini aquest període i s'imposi la reparació de les víctimes. Silenciades, si. Però mai oblidades.

2 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Jaume Domènech

    Jaume Domènech
    Autor/a

    más de 3 años

    Gràcies pel teu suport Imma. Esperem que si. Per això es tan important que quan més millor coneixin de la seva existència

  • Imma Guillamón

    Imma Guillamón

    más de 3 años

    Moltes gràcies per la feina que esteu fent. Desitjo de tot cor arribi el finançament per aquest projecte tant necessari. Salut!

#06 / Ara què això s'acaba

Ara què això s'acaba, vull agrair-vos a tots la vostra participació en aquest micromecenatge. Queden pocs dies per culminar-lo i estic convençut que assolirem l'objectiu fixat.

També em vull disculpar per què des de fa uns quants dies no he publicat res al blog. La raó és molt senzilla, hem estat treballant en l'edició del documental i ja tenim més d'una hora de muntatge de la versió què anomenem primer tall. No puc més que traslladar-vos la satisfacció de tot l'equip amb el projecte que tenim entre mans. En paral·lel hem seguit indagant en les circumstàncies que van desembocar en la tràgica mort d'en Gustau i en els successos posteriors que van servir per garantir la impunitat del seu assassí i dels seus col·laboradors.

De l'assassí, podem dir que un nou testimoni, que hem pogut entrevistar, el va veure cara a cara quan també li disparava i la… leer más

#05 / Va ser una emboscada

El dia 6 de setembre de 1978 van ser detinguts, per membres de la Brigada Regional de Información de la Jefatura Superior de Policía, Alberto Rubio Sancho i Federico Merseburguer Diaz.

Segons la versió policial estaven en possessió de productes químics per fabricar còctels Molotov, propaganda que convocava a manifestar-se durant la Diada per la independència de Catalunya i a assaltar el Palsu de la Generalitat, i notes orgàniques sobre la composició de piquets de defensa de la manifestació. Se'ls deté acusant-los de pertànyer a l'organització Partido Comunista de España (internacional). A la que la policia considera un grup terrorista.

Aquella detenció es la justificació que permet a la policia dissenyar un dispositiu per blindar la plaça Sant Jaume durant la Diada d'aquell any i detenir a com més membres del PCE(i), millor.

Els accessos… leer más

#04 / Ón és aquest paio?

Quan els companys d'en Gustau el van collir de la vorera del carrer Ferran i el van entrar a portal del número 34, també hi va entrar en Albert Ramis, un fotoperiodista que acostumava a cobrir fotogràficament les accions del PCE (i). Ell és l'autor de les fotos fetes a l'interior del portal mentre els policies de la brigada politicosocial, intentaven extreure el projectil. Tan atrafegats com estaven, en Ramis va poder disparar per documentar l'escandalós episodi dels policies furgant a la ferida, i curiosament, no li prestaren atenció.

El seu company Jesús Pelegrín, també fotoperiodista aleshores, m'explicava que en abandonar el nucli antic i passar un control policial van témer que els hi prenguessin els rodets, però no va ser així.

Aquelles fotos van ser revelades i venudes a EFE i l'endemà omplien tots els diaris. Però no va ser fins que es… leer más

#03 / A cada porc, li arriba Sant Martí

Demà, torna la Diada i quaranta-dos anys després, tornarem a homenatjar la figura d'en Gustau Muñoz. El seu crim, mai va ser aclarit, ni jutjat. Ans el contrari, des de l'instant següent a ser assassinat, calia esborrar qualsevol rastre. De tots és sabut com els policies, que presumptament el van abatre, van entrar al portal on els companys van refugiar el seu cos agonitzant, i fent-se passar per metges, van protagonitzar un dels episodis més cruels que mai he escoltat: furgaren amb el tap d'un boli Bic en l'orifici del tret per tal de treure-li el projectil. Per apartar la sang que brollava del tret mortal al cor, s'ajudaren d'un sifó i d'un drap de cuina arreplegats de la pizzeria de l'altre costat del carrer. Esgarrifós. Però no se'n van en sortir. Van marxar emportant-se, això si, la documentació. De manera, que l'ambulància que se'l va endur al dispensari de Peracamps, hi va ingressar un mort indocumentat.

leer más

#02 / Massa jove per morir, massa gran per ser oblidat

A mesura que he anat avançant en aquest projecte, he anat aprofundint en la figura d'en Gustau. Reconec, que en un inici, el coneixement que en tenia d'ell era mínim, tant sols sabia que havia mort una Diada, durant una manifestació. No en coneixia ni els detalls ni les circumstàncies. Ara, gràcies a aquest treball he descobert que en Gustau era un jove ple d'ideals, i disposat a passar a l'acció per tal d'aconseguir-los. Moltes causes van ser reivindicades per ell: l'autodeterminació dels pobles, l'orgull gai, l'amnistia dels presos polítics, la independència dels països catalans, d'euskal herria,.. Qualsevol causa que li semblés justa mereixia el seu suport incondicional. Amb només 16 anys, era un exemple i un model a seguir pels seus companys i camarades. M'explicava la seva mare que el dia que el van abatre, els va deixar sense pa perquè va fer un munt d'entrepans per donar-los a la gent necessitada d'un casal de ciutat vella.

leer más

#01 / Som incòmodes, però necessaris.

D'ençà què vam començar aquest projecte, de seguida vam rebre un munt de suport incondicional, però seria faltar a la veritat, si no expliquesim que també vam detectar que molta gent se sentia incòmode quan parlàvem del tema de la transició i dels seus clarobscurs. Volem pensar que la culpa és de la desinformació interessada que el règim ha imposat en aquests més de quaranta anys que hem deixat enrera. Molta gent es nega a questionar que la transició va se modélica, que els pares de la constitució actuaren al dictat franquista i no en benefici del poble, o que ni la policia franquista, ni la judicatura, ni el poder econòmic van ser depurats. Com a resultat de tot això, molts dels nostres conciutadans que van mostrar el seu desacord amb aquest procés transitori van ser apallisats, torturats o directament assassinats. El nou règim va… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies