#07 / Ja tenim data i lloc de presentació

Hola a tots i totes, ja tenim, dia i hora per fer la presentació d'aquest llibre que es tant meu com vostre.

El dia 29 de Setembre a les 18h a l'Espai Jove BocaNord c/ Agudells, 37-45.

Entreu [aquí] i veureu que bé ens ho han posat els del Boca Nord. (http://www.bocanord.cat/2017/09/05/presentacio-llibre-de-mireia-pares-relats-per-entendre/)

Després de la presentació del llibre donarem les recompenses. I signaré el llibre de tots els que ho vulgueu. ah! i també us deixarem fer preguntes i després ens podem quedar petant la xerrada!

Us hi espero.

Pels que no pugueu venir, dir-vos que hi haurà més presentacions i que si teniu un lloc on voleu que vingui a fer la presentació, només ho heu de dir.

moltes gràcies.

#06 / Allò que és bo es fa esperar

Ja fa temps que us volia escriure a tots, per què us ho mereixeu.

Ens ha enxampat la calor i sembla que tot funciona més lent, deu ser que tots acabem projectes i entrem al parèntesi que ens brinden les vacances. Una època per desconnectar o connectar amb allò que ens agrada. Una època per suar. I també un moment en el qual tot es calma, els dies són més llargs i conviden a sopar a la fresca, compartim les nits amb els que teníem una mica oblidats, gaudim del temps tot el que podem.

Deu ser per tot això o simplement per què així havia de ser que el llibre no sortirà com jo hagués volgut a finals de juny, sinó al setembre. Ell també es pren un descans, merescut per reposar abans d'estar a les vostres mans.

Farem la presentació del llibre a finals de setembre, un bon regal d'aniversari seria tenir-vos a tots allà. Un cop… leer más

#05 / Gràcies

Hi ha gent que li costa molt dir gràcies. Jo no en sóc un d'ells.

Agraeixo cada cosa que passa a la meva vida i podeu pensar que fa perdre valor l'agraïment, però des de la meva sinceritat més profunda, dic gràcies quan estic realment agraïda.

Aquests quaranta dies han estat una passada, un alt i baix d'emocions. La primera setmana vam assolir els 600€ i pensava que axó es faria sol, la segona setmana em va ensenyar que havia de seguir treballant, demanant, difonen i estant a tot arreu per tal d'aconseguir el meu objectiu. Finalment la darrera setmana arribàvem a una xifra que feia veure que podia ser assolible el projecte, i per acabar, l'editorial El Cep i la Nansa, amb la qual treballem per publicar aquest llibre. Va donar l'última empenta!

Tot ha sortit d'allò més bé. I és gràcies a vosaltres. La majoria dels que heu col·laborat sabeu que m'heu fet molt feliç, publicar aquest llibre em fa moltíssima il·lusió i haver-ho aconseguit em fa pensar en tots vosaltres.

… leer más

#04 / Pròleg del llibre

En Matthew Tree ha escrit el pròleg del llibre, d'una manera molt personal ha sabut captar cada paraula del que vull explicar.

Aquest dimecres l'entrevisto i és per això que us poso aquí el pròleg perquè en sapigueu una mica més.

PER ENTENDRE, JUSTAMENT – UN PRÒLEG

De: Matthew Tree

No es pot dir prou vegades: qualsevol cosa que ajudi a acabar amb la ignorància força generalitzada que existeix sobre els trastorns i malalties mentals – tant la ignorància dels que els pateixen com la ignorància dels que es creuen en el seu seny – no és només desitjable sinó imprescindible.

Em poso a mi mateix per cas: durant sis anys llargs, - dels catorze fins al vint - vaig viure obsessionat per unes pors que sabia que eren absurdes i del tot inversemblants alhora que no em podia treure del cap la sensació que també eren ben reals. No dramatitzo pas si… leer más

#03 / El poble on la gent no estava mai sola

“Hi havia una vegada, un poble on la gent que hi vivia duia un munt de gent al darrere; bé, a vegades era gent, a vegades sorolls i a vegades llumetes, no importava; ningú caminava sol.

A vegades això que hi havia al darrere de cadascú els molestava o els feia por, però no s’ho podien treure del damunt, eren així, tots els seus habitants. Una característica que tenia això que els seguia era que ningú ho podia veure. Per poder explicar bé aquesta història i poder-nos entendre, nosaltres, els que no vivim en aquest poble, a això que seguia les persones li direm il·lusió.

…

Tots vivien en harmonia, fins que un dia un foraster va arribar al poble. Ningú el coneixia, però això no va importar, tothom va seguir amb la seva vida com sempre. Però el que aquest foraster va veure li va cridar l’atenció. …”

Aquest és un fragment d'”el poble on la gent no estava mai sola” un poble increïble que a mi, m’omple de tendresa, un lloc on la gent s’ajuda, s’entén i no es molesta amb els altres.

… leer más

#02 / El Manel i el cotxe vermell

“Fa uns dies el Manel va venir a l’escola, ha començat el curs més tard perquè abans anava a una escola especial, però la mestra ens ha explicat que vol tenir amics normals, no sé què vol dir normals, suposo que vol dir que siguin com nosaltres. Jo veig que el Manel és igual que els altres, té dos ulls, una boca i dues orelles, ah! També té un nas.”

Aquest és un fragment del “Manel i el cotxe vermell” un relat que ens parla de l’autisme des dels ulls d’un company de classe d’un nen que conviu amb aquest trastorn.

Quan explico el trastorn a altres nens o joves que han estat en contacte amb ell, els hi explico el següent:

“Imaginem que el cervell d’un nen o nena és un grup de caixes, aquestes caixes emmagatzemen informació, cada caixa té una cosa. Per un nen que no tingui autisme aquestes caixes estan comunicades a través de cables… leer más

#01 / Sant Jordi i el Drac Vegà

M'agrada escriure relats i contes, no és pas un misteri.

I quina data tan inspiradora el Sant Jordi. Però la llegenda s'ha quedat antiquada, vaja per mi. I em vaig posar a pensar com podríem modernitzar-la. I he trobat la manera.

Un poble temporitzat pel drac i sense menjar que fan gala d'astúcia als fogons per seguir menjat. Una princesa aventurera que se li fa petit el castell i un drac obert a negociació, deixaran un Sant Jordi buscant altres maneres de guanyar-se la vida.

Si voleu llegir la historia cliqueu aquí

Una història que no us deixara indiferents.

Desitjo que us agradi mnooolt!!