2015 — VERKAMI: 5 años haciendo historia del crowdfunding
×
Este es el blog de Un món de poesia. L'App de Joana Raspall.. Aquí puedes seguir sus actualizaciones y comentarlas.
  • 2 anys, 9 mesos i 40 dies

    Quan comences el somni d'un projecte mai saps si trobaràs algú a l'atra banda. Una idea no és mai bona per sí mateixa. Són els altres que la fan fecunda. Avui ha acabat el Verkami de l'App Un món de poesia i només us sabem dir:

    2 anys
    "Un món de poesia" té l'orIgen més de 2 anys enrere. En plena celebració del centenari de Joana Raspall. Vaig crear a la meva àvia un compte de twitter, amb la idea de traslladar els seus poemes a l'entorn digital i interactiu de les xarxes socials. M'ha dut una feina diària compensada per la gent: @JoanaRaspall ja té gairebé 3.000 seguidors a la xarxa, i s'ha convertit en la poeta en català més seguida. Un autèntic fenomen.

    9 mesos
    El projecte de l'App s'inicia fa 9 mesos amb una bona idea, i uns millors companys de viatge. Els amics de Bumayé tan aviat com els la vaig explicar, es van llençar de cap a ajudar-me. Sense ells, potser no… leer más

  • La foto més bonica i més trista de Joana Raspall

    Avui divendres fa 2 anys. Se'n va anar sense molestar ningú, sense fer soroll. Al llit de casa, la nit del 4 de desembre. Una mort que tots voldríem per a nosaltres i per als nostres. Havent complert els 100 anys i havent gaudit els últims mesos de vida de l'homenatge i l'estima de tot un país. L'any Joana Raspall, celebrat per tots els racons del país, especialment pels nens, es tancava amb un punt i final dels de veritat...

    Ara, que ja podem dir ben alt que farem reviure a la Joana Raspall, hi ha una imatge que no em puc treure del cap. Ara, que la seva vitalitat ja no és de carn i ossos sinó de mil colors, no puc deixar de compartir una de les fotografies més boniques i més tristes que he fet mai. De fet, no és una fotografia. És un vídeo, que per pudor i gelosia d'un instant tan íntim no vull publicar en moviment.

    La instantània és aquesta. O gairebé.

    leer más

  • El dia que Joana Raspall i la seva besnéta van crear una App

    L'àvia ja no es despertava. Feia temps que anar-la a veure era només un acte de companyia, sense gaire possibilitats de diàleg. Només et consolava sentir-la respirar pausadament, amb l'ajuda de l'oxigen. Però aquell dia tot va canviar. Potser per la seva màgica connexió amb les criatures. Potser perquè li calia un últim contacte d'amor infantil.

    Vaig entrar a casa seva a presentar-li la meva primera filla, de pocs dies de vida, que aquella tarda també dormia plàcidament. En obrir la porta i situar-nos a la cuina de la casa es va obrar el petit miracle. Totes dues, perfectament sincronitzades, van obrir uns ulls com unes taronges. Com si s'entenguessin. Com si s'haguessin estat esperant. Com si un llamp d'energia hagués traspassat de l'una a l'altra. El somriure també va ser recíproc, i a la vegada. La connexió era… leer más