Evolucionemos juntos

#01 / FALLES QUE HAN DESTACAT PER CREAR EL SEU ESTIL AMB LA SEUA FILOSOFIA I TRAJECTORIA.

Al llarg de la historia han segut unes quantes falles les que han destacat per un estil o una trajectoria marcant una filosofia fallera fora de lo comú. Algunes han continuat fins a dia de huí i s’han convertit en referent de cultura, d’art, d’innovació… Altres han aparegut i desaparegut, passaren breument per l’etiqueta de “rares” i tornaren a un lloc més “normal” o “cómode”, un lloc on “lo normal” prevaleix i on poder continuar sense ser etiquetats. El que està clar, es que d’una forma o altra, totes volgueren comunicar, reivindicar o expresar alguna cosa.

La meua experiencia personal amb les falles, comença desde ben menuda. Vaig naixer un 9 de maig de 1989, i el primer record faller va ser aquell imponent David plantat a la Plaça de L’Ajuntament l’any 1991. Marcà l’inici d’un gust per les falles, un poc diferent, pot ser, vaig tindre sort de naixer a finals de la decada dels 80 i viure els 90 com una época fallera esplendorosa. Supose que també influiría que als meus pares lis agradara portar-me a la plantà d’Alfredo Ruiz en Quart-Palomar i que ma mare insistira una i altra vegada que era imprescindible fer la ruta de Guillem de Castro i acabar en Portal Nou, Na Jordana era de visita obligada passara el que passara. Després vaig voler a saber que era això de treballar un projecte, portant-lo entre tots (artista i comissió) sofrir-lo, parir-lo i gaudir-lo. Plaça de Jesús em va obrir les seues portes de bat a bat, i em vaig enamorar d’aquella manera de treballar i viure les falles. Mai la paraula FALLA ha tingut tant de sentit.

Cadafals canviants que interactuen amb l’espectador, que passa a convertirse en part viva. Falles obertes, plurals i que s’acosten a tots sense prejudicis. Participatives i l’alternativa per a tot aquell que busca una ventada d’aire fresc. Actes culturals, xarrades i debats, creacions de llibrets que van més enllà i que exploren terrenys i arguments alternatius. Propostes arriesgades i l’interés d’atraure a un public que es desvincula de la festa.

“Tots els anys s’obra el prodigi, i les persones que aposten per açò de la “festa” prenen part de l’espai públic urbà per a dir algo. Es diu amb unes rises o amb un crit, es diu amb elipsi o directament, però davant tot hi ha que dir i comunicar, finalment seràn els carrers i plaçes els que parlen en veu alta i clara.

Pensem, i mira que ens agrada fer-ho, que tot es posible si es te decidida voluntat de fer-ho. Un projecte global que estarà vigent durant un cicle de festa i que en part estarà dirigit al consum intern. Però no olbidem que l’us de carrers i places el rebem en prestec de tota la ciutadania, a totes eixes persones va dirigit i dedicat”.

Falles que escandalitzen, que agraden, que horroritzen, que les odies i les critiques, falles que provoquen…en definitiva falles que causen alguna cosa en aquell que les mira. Falles que remouen, que fan pensar, eixes que trenquen en una estetica més clàssica. Anomenades rares, diferents, innovadores, experimentals…falles amb etiquetes que trenquen conceptes i topics, falles al fí i al cap. Falles que han destacat per crear el seu estil amb la seua filosofia i trajectoria.

Dafne Gómez Royo