❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

El Rei de Tremissèn, recuperem l'antic gegant d'Agramunt i la llegenda de la roca de la Delfina

Comencem el projecte de reintroducció dels antics gegants d'Agramunt amb la construcció del rei moro. La llegenda pren forma.

Associació TradiSió

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
50
Aportaciones
4.185€
De 4.000€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

Els vells gegants d'Agramunt són figures del dinovè segle desaparegudes a la segona dècada del segle vint. Se'n conserva un gravat editat al Costumari Català d'Amades amb data de 1908.

Després de més de 100 anys de la seva desaparició, es pretèn recuperar-los començant per la figura del gegant, sota el nom de Rei de Tremissèn que és el personatge del rei moro de la llegenda agramuntina de la Roca de la Delfina. Amb això també es pretèn revitalitzar la llegenda d'aquesta roca explicada a través dels gegants.

Gravat de 1908
Gravat de 1908

La roca de la Delfina és una llegenda agramuntina basada en el llibre de cavalleries del frare Esteve Barellas, editat l'any 1600 sota el títol "Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino, y de don Zinofré su hijo, y otros cavalleros de la provincia de Cathaluña".

El llibre va ser reescrit l'any 1776 per Pedro Àngel de Tarazona a les edicions del setmanari "El blasón de Cataluña". A partir sobretot de l'edició reescrita, l'agramuntí Antoni Viladot i Sanuy escriu la llegenda cap a mitjans del segle XIX, sota el nom de "Petronila de Agramunt o sea la Delfina". Frederic Renyè i Viladot se'n fa ressó al seu "Àlbum històric, pintoresc i monumental de Lleida i sa provincia" l'any 1880, i autors literaris de la vila com Joan Puig i Ball, Joan Viladot i Puig, i Lluís Pons i Serra en donen una versió.

La roca de la Delfina al camí vell de Mafet
La roca de la Delfina al camí vell de Mafet

La llegenda ens diu que en els atacs dels moros l'any 714, la petita Petronel·la (acabada de néixer) filla del senyor d'Agramunt va estimbar-se a l'indret de la roca fugint dels moros en un carruatge.

El rei de Tremissèn va voler afillar-la muntant la història de que la va deixar en una barca a la deriva i que uns dofins la van dur fins a l'Àfrica. D'aquí li va venir el nom de Delfina.

Per no allargar-ho direm que es va convertir en una notable guerrera i tornant a Catalunya per lluitar contra els cristians va enamorar-se de Sinofred futur comte de Barcelona i es va convertir al cristianisme.

Després de conéixer el seu autèntic origen va acabar els seus dies a la vila d'Agramunt.

Sobre les recompenses

Per agrair l'esforç dels mecenes, us oferim tot un seguit de recompenses per a recordar aquest moment històric del patrimoni festiu agramuntí. El vostre nom sortirà en agraïments a les xarxes socials,i les xapes, mocadors i bosses de mà tindran un gravat referent al gegant. També oferim conèixer la vila a través de visites guiades i figures de monuments emblemàtics de la vila.

Temple de Santa Maria
Temple de Santa Maria

També samarretes de l'Associació TradiSió la majoria de talla L, però també de M, S i XL, aquestes en número més limitat esperant poder repartir les que desitja cadascú.

Samarretes de l
Samarretes de l'Associació

La primícia de poder anar a veure el gegant abans de la seva presentació oficial és un altre alicient que volem oferir.

La recompensa més emblemàtica però, és la que permet inscriure el nom del mecenes a l'interior del cinturó, un cinturó ample que permet mirar facilment l'interior, i reversible per quan es vulguin visualitzar tots els noms amb facilitat.

Hem volgut oferir també una actuació del gegant en primícia, acompanyat d'uns grallers tradicionals de primer nivell per a poder fer una festa ben lluïda.

Finalment oferim una possibilitat de propaganda per les empreses, que tindrà una durada de 2 anys, a banda de inscriure el nom de l'empresa al cinturó.

Qui som

Som l'Associació TradiSió, entitat creada per donar impuls al folklore local. La nostra tasca es basa en reintroduir i aportar elements de la cultura popular i tradicional de la vila. Coordinem diverses activitats i donem vida a la imatgeria festiva del poble a casa i a fora. El nostre compromís és vetllar i dignificar el patrimoni festiu d'Agramunt.

Logotip de l
Logotip de l'Associació

facebook Associació TradiSió

A què destinarem les vostres aportacions

Les aportacions aniran destinades íntegrament a la construcció del gegant i el seu vestuari. S'ha previst fer-lo al taller de Carles Teixidó de Bellpuig, el qual basarà la seva imatge en el gravat de 1908. Els adornaments del vestuari tindran més qualitat si es sobrepassa l'objectiu.

Calendari previst

La presentació del gegant serà el dissabte 1 de juny de 2019, dins dels actes de la 4a Mostra de Gegants Vila d'Agramunt. Aquest dia es donaran les recompenses a tots els mecenes.

Prèviament es farà una presentació als mecenes que tindran els seu nom gravat al cinturó.

Pels mecenes que no puguin assistir a l'acte ja mirarem de fer-ho per una altra via. Estarem en contacte per informar-vos.

Les visites guiades es faran durant dos dissabtes i cadascú que triï el dissabte que li vagi millor. Si s'assoleix el projecte comunicarem quines dates seran.

Ens podeu anar seguint pel Facebook
facebook Associació TradiSió

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

#01 / El gravat de 1908

Us informem que el dibuix de la xapa, mocador i bossa de mà, serà una reproducció del gravat de l'arxiu Amades amb el nom de: Gegants d'Agramunt 1908

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies