Al llarg de la història s'han anat configurant a Europa múltiples identitats nacionals que, sovint, no coincideixen amb les fronteres dels estats. El sentiment de pertinença a la nació espanyola, francesa, turca o russa coexisteix amb altres identitats nacionals que els estats han volgut ocultar i negar, però que són ben vives: la catalana, la corsa, la kurda o la txetxena...
Fa més de vint anys que el CIEMEN va ser pioner a mostrar aquestes realitats sobre el mapa, una al costat de l'altra: va néixer així el mapa de l'Europa de les Nacions, que anticipava els canvis profunds que havien de succeir al cap de poc temps a la Unió Soviètica, a Txecoslovàquia, a l'RDA i a Iugoslàvia.
D'ençà, algunes d'aquestes identitats s'han reforçat i d'altres s'han afeblit. En qualsevol cas, el mapa de les identitats nacionals a Europa continua sent ben diferent del dels estats.
En un moment de nova efervescència dels moviments nacionals sense estat (més enllà del cas català, hi ha canvis profunds al País Basc, a Escòcia, a Gal·les, a Flandes, a Lapònia...), el CIEMEN vol aprofitar tota l'experiència recollida al llarg de les seves quasi quatre dècades de vida -aprofundida amb l'edició del diari digital Nationalia- per editar el mapa de les identitats nacionals.
QUÈ VOLEM FER? PER QUÈ ENS CAL EL VOSTRE AJUT?
Necessitem el vostre suport per completar el disseny del mapa i per poder-lo imprimir. El CIEMEN ja ha aportat una part significativa del cost de producció del mapa, tant en sous de les persones que l'han elaborat com en la feina de l'equip de Luna Disseny, l'estudi que l'està dissenyant. Però ens fa falta que ens ajudeu a recórrer el tram final! Hem d'acabar de pagar la tasca dels dissenyadors i també necessitem els diners per poder imprimir els mapes... i que els pogueu regalar o penjar a casa vostra!!!
Fins ara, l'àrea de Coneixement del CIEMEN i els periodistes de Nationalia han dut a terme durant prop d'un any i mig un treball exhaustiu de recerca per elaborar els continguts del pòster. Les dades recollides són la base per a un mapa elaborat amb criteri acadèmic i que actualitza i millora les cartografies que el CIEMEN havia presentat fa ja més de dues dècades, i que inclou:
El nom (en llengua original i en català) de cadascuna de les nacions
Les respectives banderes i poblacions
Una gradació entre identitats nacionals més consolidades i menys
Territoris especialment discutits entre diversos moviments nacionals
Un retrat actualitzat amb els canvis esdevinguts als Balcans i al Caucas les dues darreres dècades
El mapa serà publicat en ocasió de la celebració de l'Onze de Setembre d'enguany i el podreu conèixer de primera mà a la Mostra d'Entitats dels Països Catalans que se celebrarà, com cada any, al passeig de Lluís Companys de Barcelona.
PREGUNTES MÉS FREQÜENTS (PMF O FAQ)
Què és aquest mapa?
És un estat de la qüestió de les identitats nacionals a Europa l'any 2012.
I què és una nació, segons vosaltres?
Considerant les quatre dècades d'experiència del CIEMEN en el camp de l'estudi del fet nacional i havent-la entroncat amb el paradigma etnosimbolista, segons l'òptica del CIEMEN una nació és un grup humà els membres del qual mostren voluntat d'afirmar-se com a tal, comparteixen una tradició històrica i una cultura comunes, consideren com a propi un territori clarament delimitat, i es doten -o cerquen dotar-se- d'estructures i estratègies polítiques, institucionals i socials amb l'objectiu d'autogovernar-se. La nació apareix a partir d'un procés social i polític de construcció identitària, i els seus atributs i característiques evolucionen al llarg del temps i s'adapten als canvis, tot mantenint una continuïtat.
Com us heu decidit per representar unes identitats i no unes altres?
Hem avaluat desenes d'identitats nacionals al continent europeu a partir de sis grans paràmetres: la tradició històrica, la territorialitat, la cultura i la llengua, la voluntat d'afirmació, la cerca d'estructures institucionals pròpies i l'evolució de la construcció nacional, mercès a un moviment que l'impulsa.
Aquests sis grans paràmetres recullen l'enfocament que el CIEMEN ha mantingut, al llarg de tota la seva història, sobre el fet nacional a Europa.
Com és que al mapa hi ha identitats nacionals amb estat i d'altres sense estat?
Fent una metàfora fotogràfica, podríem dir que aquest mapa és una fotografia simplificada de les identitats nacionals al 2012, tinguin estat propi o no. En tractar la fotografia al laboratori, hem apujat expressament els tons de les identitats que no tenen estat perquè, visualment, quedin al mateix nivell de les que en tenen.
N'hi ha unes que surten ratllades i unes que no. Com és?
Gràcies al volum de dades que hem recollit per elaborar el mapa, hem pogut establir dos graus en el desenvolupament d'aquestes identitats nacionals. Les monocolors (nom i bandera representats en mida gran a l'entorn del mapa) són les que han assolit un desenvolupament més sòlid; les que apareixen ratllades (nom i bandera dins del requadre inferior esquerre) són les que, fins ara, han assolit una consolidació limitada o bé són més recents.
Però la solidesa de les identitats nacionals no estatals canvia molt dins del propi territori, oi? Per què no es veu reflectit, això?
Perquè el mapa resultant hauria estat molt complicat de llegir i d'interpretar. És veritat que la intensitat de la identitat nacional varia molt dins de territoris com els Països Catalans, el País Basc, Bretanya, Gal·les... Cercant la simplificació i la facilitat de lectura, hem decidit no marcar aquestes diferències, les quals, no obstant això, no significa que no hi siguin.
Jo conec una identitat nacional que no hi és! Per què?
El mapa tampoc no és un inventari complet de totes les identitats nacionals d'Europa. En avaluar els sis paràmetres a què hem fet referència anteriorment, hem aplicat uns llindars mínims i hem deixat fora del mapa les identitats nacionals que no l'han pogut atènyer. Això no significa que no existeixin altres identitats nacionals (generalment amb un impacte en els seus territoris molt escàs) fora de les representades aquí. Que una identitat nacional no hagi estat recollida no significa necessàriament que no existeixi.
Però això és un error: hi falten dades!
Ho contestarem amb una altra metàfora: en un mapa físic d'Europa, el Tibidabo no hi surt. Per què? Perquè és massa baix i poc rellevant a escala europea. Això no vol dir pas que el Tibidabo no existeixi o que no sigui important per als barcelonins. I tampoc vol dir que el mapa físic d'Europa estigui malament, oi? En el cas de les identitats nacionals més petites i menys desenvolupades passa el mateix.
Aquest mapa dibuixa allò que el CIEMEN voldria que fos Europa?
Aquest mapa no és la representació de cap programa polític. No és cap proposta d'organització del continent europeu ni tampoc reflecteix cap mena de desig per part del CIEMEN (malgrat que s'hi pugui acostar més que no pas l'actual mapa estatal).
I les identitats que surten pintades amb colors semblants? Significa que són territoris que parlen llengües relacionades?
No. Els colors del mapa són totalment aleatoris i no impliquen agrupaments lingüístics, culturals ni de cap altra mena.
27 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.
Manel
On puc comprar el mapa?
Xabel
...http://astur.xtrweb.com/Mapa_Europa_Ast_Ampliacion_Band_4.jpg
Xabel
La bandera de Asturies lleva la Cruz de la Victoria en el centro, no en un lateral. Poner el mapa provincial como el mapa nacional de Asturies demuestra poco o nulo conocimiento de nacionalidades europeas. Me parece mucho más documentado este...
Oscar
Es penoso que el autor no reconozca la identidad de otros de ser nación, es increíble e hipócrita además de poner únicamente las recompensas de los donantes en catalán.
Deje de mirarse el ombligo.
Javi
Madre mía, Galicia?? Si en las ciudades hablan gallego 4 gatos, en La Coruña en concreto nadie, 4 progres. Valencia unida a Cataluña? Se ríen en la comunidad valenciana si ven eso. Y como esta muchas otras. Sectarismo nazionalista inside
CIEMEN
Autor/a
Benvolguda Neus, gràcies per la pregunta.
L'únic motiu ha estat el de facilitar una lectura ràpida de tots els noms dels països en llengua original a un públic que majoritàriament coneix i usa l'alfabet llatí.
123 (nom = Neus)
Per què no heu conservat, allà on s'escau, els noms dels països en llurs alfabets originals i no només la pronunciació?
SicilianoAragones
Gracias, corregir vuestros parámetros y decir que os basáis simplemente en el último. Con gran tristeza decir que el mapa que trazáis no me representa y por tanto no contribuiré a que se haga un mapa que niega por un parámetro mi nacionalidad.
CIEMEN
Autor/a
Apreciado SicilianoAragones, gracias por tu comentario.
Sabemos que entre 1943 y 1946 hubo un movimiento independentista muy fuerte. También sabemos que Sicilia tiene un estatuto propio.
Pero perdona también que nosotros insistamos: la voluntad de afirmación nacional de los sicilianos no se traduce actualmente en un voto a tal efecto. Los partidos nacionales sicilianos consiguen porcentajes de voto minúsculos. Luego está la búsqueda de la ampliación del autogobierno: a priori está encima de la mesa, pero nunca se encara. Comentas que hubo un movimiento independentista fuerte en la década de 1940, pero ese movimiento decayó ya en la década de 1950 y nunca volvió a levantarse. Hace ya 70 años de eso. Y nuestro estudio trata de retratar la cuestión a día de hoy, no al término de la Segunda Guerra Mundial.
En la construcción nacional tampoco se detectan grandes avances. No se ha construido un sistema mediático nacionalmente autocentrado, no ha habido progresos prácticos en la elevación del habla propia del país (el siciliano) a la categoría de lengua nacional, y políticamente, entre las fuerzas políticas propias de la isla, el regionalismo (y no el nacionalismo siciliano) es la que más éxitos electorales tiene.
Repetimos: nosotros no negamos que haya un grupo de personas que compartan una identidad nacional siciliana. Sólo decimos que esta identidad no ha logrado un avance parejo al de las otras identidades que hemos representado en el mapa.
Por último, también queremos dejar claro una vez más que nuestro mapa no refleja ningún programa político, ni del CIEMEN ni de ninguna otra organización.
SicilianoAragones
Perdona que insista, pero entre 1943 y 1946 hubo un fuerte movimiento independentistico en Sicilia, hubo incluso una guerra, tras ella se nos dió un Estatuto de Autonomia en el que se reconoce a Sicilia su singularidad. Repito somos nación.