❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Mapa de les identitats nacionals a Europa

El mapa de les identitats nacionals a Europa és el fruit d'un treball exhaustiu d'any i mig de durada per part de l'àrea de Recerca del CIEMEN i dels periodistes de Nationalia. Amb aquest projecte us demanem ajuda per completar-lo i editar-lo en format paper!

CIEMEN

A project of

Category

Created in

Barcelona
0
seconds
78
Pledges
2.040€
From 1.895€
Contribute to the project
View project in Castellano

Choose your reward

Support it with a donation

Contribute without a reward
Donate to the project without receiving any reward:

Al llarg de la història s'han anat configurant a Europa múltiples identitats nacionals que, sovint, no coincideixen amb les fronteres dels estats. El sentiment de pertinença a la nació espanyola, francesa, turca o russa coexisteix amb altres identitats nacionals que els estats han volgut ocultar i negar, però que són ben vives: la catalana, la corsa, la kurda o la txetxena...

Fa més de vint anys que el CIEMEN va ser pioner a mostrar aquestes realitats sobre el mapa, una al costat de l'altra: va néixer així el mapa de l'Europa de les Nacions, que anticipava els canvis profunds que havien de succeir al cap de poc temps a la Unió Soviètica, a Txecoslovàquia, a l'RDA i a Iugoslàvia.

D'ençà, algunes d'aquestes identitats s'han reforçat i d'altres s'han afeblit. En qualsevol cas, el mapa de les identitats nacionals a Europa continua sent ben diferent del dels estats.

En un moment de nova efervescència dels moviments nacionals sense estat (més enllà del cas català, hi ha canvis profunds al País Basc, a Escòcia, a Gal·les, a Flandes, a Lapònia...), el CIEMEN vol aprofitar tota l'experiència recollida al llarg de les seves quasi quatre dècades de vida -aprofundida amb l'edició del diari digital Nationalia- per editar el mapa de les identitats nacionals.

QUÈ VOLEM FER? PER QUÈ ENS CAL EL VOSTRE AJUT?

Necessitem el vostre suport per completar el disseny del mapa i per poder-lo imprimir. El CIEMEN ja ha aportat una part significativa del cost de producció del mapa, tant en sous de les persones que l'han elaborat com en la feina de l'equip de Luna Disseny, l'estudi que l'està dissenyant. Però ens fa falta que ens ajudeu a recórrer el tram final! Hem d'acabar de pagar la tasca dels dissenyadors i també necessitem els diners per poder imprimir els mapes... i que els pogueu regalar o penjar a casa vostra!!!

Fins ara, l'àrea de Coneixement del CIEMEN i els periodistes de Nationalia han dut a terme durant prop d'un any i mig un treball exhaustiu de recerca per elaborar els continguts del pòster. Les dades recollides són la base per a un mapa elaborat amb criteri acadèmic i que actualitza i millora les cartografies que el CIEMEN havia presentat fa ja més de dues dècades, i que inclou:

  • El nom (en llengua original i en català) de cadascuna de les nacions

  • Les respectives banderes i poblacions

  • Una gradació entre identitats nacionals més consolidades i menys

  • Territoris especialment discutits entre diversos moviments nacionals

  • Un retrat actualitzat amb els canvis esdevinguts als Balcans i al Caucas les dues darreres dècades

El mapa serà publicat en ocasió de la celebració de l'Onze de Setembre d'enguany i el podreu conèixer de primera mà a la Mostra d'Entitats dels Països Catalans que se celebrarà, com cada any, al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS (PMF O FAQ)

Què és aquest mapa?
És un estat de la qüestió de les identitats nacionals a Europa l'any 2012.

I què és una nació, segons vosaltres?

Considerant les quatre dècades d'experiència del CIEMEN en el camp de l'estudi del fet nacional i havent-la entroncat amb el paradigma etnosimbolista, segons l'òptica del CIEMEN una nació és un grup humà els membres del qual mostren voluntat d'afirmar-se com a tal, comparteixen una tradició històrica i una cultura comunes, consideren com a propi un territori clarament delimitat, i es doten -o cerquen dotar-se- d'estructures i estratègies polítiques, institucionals i socials amb l'objectiu d'autogovernar-se. La nació apareix a partir d'un procés social i polític de construcció identitària, i els seus atributs i característiques evolucionen al llarg del temps i s'adapten als canvis, tot mantenint una continuïtat.

Com us heu decidit per representar unes identitats i no unes altres?

Hem avaluat desenes d'identitats nacionals al continent europeu a partir de sis grans paràmetres: la tradició històrica, la territorialitat, la cultura i la llengua, la voluntat d'afirmació, la cerca d'estructures institucionals pròpies i l'evolució de la construcció nacional, mercès a un moviment que l'impulsa.

Aquests sis grans paràmetres recullen l'enfocament que el CIEMEN ha mantingut, al llarg de tota la seva història, sobre el fet nacional a Europa.

Com és que al mapa hi ha identitats nacionals amb estat i d'altres sense estat?

Fent una metàfora fotogràfica, podríem dir que aquest mapa és una fotografia simplificada de les identitats nacionals al 2012, tinguin estat propi o no. En tractar la fotografia al laboratori, hem apujat expressament els tons de les identitats que no tenen estat perquè, visualment, quedin al mateix nivell de les que en tenen.

N'hi ha unes que surten ratllades i unes que no. Com és?

Gràcies al volum de dades que hem recollit per elaborar el mapa, hem pogut establir dos graus en el desenvolupament d'aquestes identitats nacionals. Les monocolors (nom i bandera representats en mida gran a l'entorn del mapa) són les que han assolit un desenvolupament més sòlid; les que apareixen ratllades (nom i bandera dins del requadre inferior esquerre) són les que, fins ara, han assolit una consolidació limitada o bé són més recents.

Però la solidesa de les identitats nacionals no estatals canvia molt dins del propi territori, oi? Per què no es veu reflectit, això?

Perquè el mapa resultant hauria estat molt complicat de llegir i d'interpretar. És veritat que la intensitat de la identitat nacional varia molt dins de territoris com els Països Catalans, el País Basc, Bretanya, Gal·les... Cercant la simplificació i la facilitat de lectura, hem decidit no marcar aquestes diferències, les quals, no obstant això, no significa que no hi siguin.

Jo conec una identitat nacional que no hi és! Per què?

El mapa tampoc no és un inventari complet de totes les identitats nacionals d'Europa. En avaluar els sis paràmetres a què hem fet referència anteriorment, hem aplicat uns llindars mínims i hem deixat fora del mapa les identitats nacionals que no l'han pogut atènyer. Això no significa que no existeixin altres identitats nacionals (generalment amb un impacte en els seus territoris molt escàs) fora de les representades aquí. Que una identitat nacional no hagi estat recollida no significa necessàriament que no existeixi.

Però això és un error: hi falten dades!

Ho contestarem amb una altra metàfora: en un mapa físic d'Europa, el Tibidabo no hi surt. Per què? Perquè és massa baix i poc rellevant a escala europea. Això no vol dir pas que el Tibidabo no existeixi o que no sigui important per als barcelonins. I tampoc vol dir que el mapa físic d'Europa estigui malament, oi? En el cas de les identitats nacionals més petites i menys desenvolupades passa el mateix.

Aquest mapa dibuixa allò que el CIEMEN voldria que fos Europa?

Aquest mapa no és la representació de cap programa polític. No és cap proposta d'organització del continent europeu ni tampoc reflecteix cap mena de desig per part del CIEMEN (malgrat que s'hi pugui acostar més que no pas l'actual mapa estatal).

I les identitats que surten pintades amb colors semblants? Significa que són territoris que parlen llengües relacionades?

No. Els colors del mapa són totalment aleatoris i no impliquen agrupaments lingüístics, culturals ni de cap altra mena.

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

Ask the author

27 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Manel

    Manel

    almost 11 years

    On puc comprar el mapa?

  • Xabel

    Xabel

    over 12 years

    ...http://astur.xtrweb.com/Mapa_Europa_Ast_Ampliacion_Band_4.jpg

  • Xabel

    Xabel

    over 12 years

    La bandera de Asturies lleva la Cruz de la Victoria en el centro, no en un lateral. Poner el mapa provincial como el mapa nacional de Asturies demuestra poco o nulo conocimiento de nacionalidades europeas. Me parece mucho más documentado este...

  • Oscar

    Oscar

    almost 13 years

    Es penoso que el autor no reconozca la identidad de otros de ser nación, es increíble e hipócrita además de poner únicamente las recompensas de los donantes en catalán.

    Deje de mirarse el ombligo.

  • Javi

    Javi

    about 13 years

    Madre mía, Galicia?? Si en las ciudades hablan gallego 4 gatos, en La Coruña en concreto nadie, 4 progres. Valencia unida a Cataluña? Se ríen en la comunidad valenciana si ven eso. Y como esta muchas otras. Sectarismo nazionalista inside

  • CIEMEN

    CIEMEN
    Author

    about 13 years

    Benvolguda Neus, gràcies per la pregunta.

    L'únic motiu ha estat el de facilitar una lectura ràpida de tots els noms dels països en llengua original a un públic que majoritàriament coneix i usa l'alfabet llatí.

  • 123 (nom = Neus)

    123 (nom = Neus)

    about 13 years

    Per què no heu conservat, allà on s'escau, els noms dels països en llurs alfabets originals i no només la pronunciació?

  • SicilianoAragones

    SicilianoAragones

    about 13 years

    Gracias, corregir vuestros parámetros y decir que os basáis simplemente en el último. Con gran tristeza decir que el mapa que trazáis no me representa y por tanto no contribuiré a que se haga un mapa que niega por un parámetro mi nacionalidad.

  • CIEMEN

    CIEMEN
    Author

    about 13 years

    Apreciado SicilianoAragones, gracias por tu comentario.

    Sabemos que entre 1943 y 1946 hubo un movimiento independentista muy fuerte. También sabemos que Sicilia tiene un estatuto propio.

    Pero perdona también que nosotros insistamos: la voluntad de afirmación nacional de los sicilianos no se traduce actualmente en un voto a tal efecto. Los partidos nacionales sicilianos consiguen porcentajes de voto minúsculos. Luego está la búsqueda de la ampliación del autogobierno: a priori está encima de la mesa, pero nunca se encara. Comentas que hubo un movimiento independentista fuerte en la década de 1940, pero ese movimiento decayó ya en la década de 1950 y nunca volvió a levantarse. Hace ya 70 años de eso. Y nuestro estudio trata de retratar la cuestión a día de hoy, no al término de la Segunda Guerra Mundial.

    En la construcción nacional tampoco se detectan grandes avances. No se ha construido un sistema mediático nacionalmente autocentrado, no ha habido progresos prácticos en la elevación del habla propia del país (el siciliano) a la categoría de lengua nacional, y políticamente, entre las fuerzas políticas propias de la isla, el regionalismo (y no el nacionalismo siciliano) es la que más éxitos electorales tiene.

    Repetimos: nosotros no negamos que haya un grupo de personas que compartan una identidad nacional siciliana. Sólo decimos que esta identidad no ha logrado un avance parejo al de las otras identidades que hemos representado en el mapa.

    Por último, también queremos dejar claro una vez más que nuestro mapa no refleja ningún programa político, ni del CIEMEN ni de ninguna otra organización.

  • SicilianoAragones

    SicilianoAragones

    about 13 years

    Perdona que insista, pero entre 1943 y 1946 hubo un fuerte movimiento independentistico en Sicilia, hubo incluso una guerra, tras ella se nos dió un Estatuto de Autonomia en el que se reconoce a Sicilia su singularidad. Repito somos nación.

Go back to all the updates

#01 / Com hem decidit quines identitats nacionals havíem de posar al mapa i quines no?

Acabem de començar el projecte de microfinançament a Verkami i per diferents canals ja ens han arribat algunes preguntes i observacions. Una que es repeteix és la pregunta que encapçala aquest apunt del bloc: com hem decidit quines identitats nacionals havíem de posar al mapa i quines no?

El que hem fet és una comparació exhaustiva entre els diferents moviments nacionals del continent europeu. Hem pres sis grans elements (agrupats en dos grans blocs) i n'hem avaluat diversos indicadors. Per a tots els moviments hem avaluat els mateixos indicadors -exceptuant, per la dificultat de reunir dades, els de la Federació Russa, cosa que ja explicarem convenientment en un apunt posterior.

Els sis grans indicadors avaluats, i els ítems que ens hem mirat de cadascun d'ells, són els següents:

Bloc 1. L'avaluació del fet territorial, cultural i lingüístic

  • Element 1. La tradició històrica

    • Indicador 1. La nació ha tingut alguna estatalitat o autonomia en el passat?
    • Indicador 2. La nació observa lleis o institucions històriques pròpies?
  • Element 2. La cultura comuna

    • Indicador 1. Presència de la llengua pròpia i situació de la mateixa
    • Indicador 2. Presència d'elements com valors, costums, convencions, hàbits, pràctiques (Montserrat Guibernau, 2007), que poden incloure la dansa, la música, la gastronomia, els esports i també (malgrat que en molts indrets d'Europa vagi perdent pes) la religió.
  • Element 3. La territorialitat

    • Indicador 1. Els membres de la nació consideren com a propi un territori clarament delimitat?

Bloc 2. L'avaluació de l'evolució política

  • Element 1. La voluntat d'autoafirmació dels membres de la nació

    • Indicador 1. Hi ha votacions o estudis d'opinió que mostrin si els seus membres consideren que la seva comunitat és una nació o no?
    • Indicador 2. Es fa un ús oficial o semioficial dels termes “nació” i “nacional” per part de les institucions, organitzacions, etc.?
  • Element 2. La voluntat de dotar-se d'estructures polítiques i institucionals

    • Indicador 1. Hi ha un govern i/o una assemblea amb capacitat legislativa?
    • Indicador 2. Quina és la presència dels partits que en propugnen l'autonomia o la independència?
  • Element 3. El procés de construcció

    • Indicador 1. La longitud temporal del procés de construcció nacional
    • Indicador 2. L'extensió i acceptació dels símbols nacionals
    • Indicador 3. L'existència i extensió d'un sistema comunicatiu propi i autocentrat
    • Indicador 4. L'existència d'un sistema de partits propi

Havent elaborat un estudi per a cadascuna de les identitats nacionals, hem establert uns llindars mínims i el resultat ha estat que aquestes identitats han quedat dividides en tres grups, segons la intensitat de la seva consolidació.

Al primer grup hi ha les identitats nacionals que hem representat amb color sòlid (llis) al mapa, i amb nom i bandera representats en mida gran a l'entorn del mapa. Al segon grup hi ha les identitats nacionals que apareixen ratllades al mapa, amb nom i bandera dins del requadre inferior esquerre. Al tercer grup hi ha la resta, que hem optat per no representar en el mapa a causa del seu impacte escàs en els seus respectius territoris.

12 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

  • CIEMEN

    CIEMEN
    Author

    about 13 years

    Benvolgut GosGroc, gràcies pel teu comentari i pels ànims!

    Doncs la veritat és que el teu plantejament és ben correcte. Ho pensarem una mica més, però possiblement farem la modificació que ens suggereixes.

  • GosGroc

    GosGroc

    about 13 years

    Bon dia. Us voldria felicitar per la iniciativa del mapa, i voldria aprofitar per fer-vos un suggeriment pel que fa al títol. "Les identitats nacionals d'Europa", crec que seria més adient, ja que s'hi representen les identitats que històricament formen part del continent [d'Europa] i no pas les que s'hi poden trobar [a Europa]. Gràcies per la feina que feu. Salut!

  • SicilianoAragones

    SicilianoAragones

    about 13 years

    Gracias, por la contestación!

    Y perdonar por haber dado el follón con tanta pregunta. Espero que vuestra organización pueda seguir trabajando y valoréis como positivo la cantidad de comentarios que habéis recibido en base a los sentimientos de nacionalidad. Os pido que en futuros trabajos valoréis la identidad nacional siciliana.

    Salutamu!

  • CIEMEN

    CIEMEN
    Author

    about 13 years

    Apreciado SicilianoAragones, muchas gracias por las aportaciones de tu comentario.

    Al hilo de lo que comentas sobre qué criterios se cumplen y cuáles no: de nuestro análisis del caso siciliano se desprendió que, en el bloque de los factores territoriales, culturales e históricos (los primeros tres), había una buena base para la construcción nacional siciliana. En ese sentido, los indicadores de Sicilia muestran un buen comportamiento.

    El problema llega cuando se analizan los factores políticos (los del segundo bloque, los últimos tres). Ni el elemento 1 ni el elemento 3 se han podido verificar extensamente para el caso siciliano y de una forma continuada durante la época actual (a pesar de que, como bien comentas en tu apunte, hay datos que permiten pensar en un cambio de tendencia si los movimientos que citas se consolidan durante los próximos años).

    Cuando tuvimos que decidir qué identidades representábamos y cuáles no, decidimos que sólo incluiríamos los que alcanzasen el umbral mínimo tanto en el primer bloque como en el segundo. Esto explica por qué la identidad nacional siciliana no aparece representada, a pesar de que en el primer bloque muestre que tiene tanta base como la mayoría de identidades nacionales.

    Por supuesto que puedes discrepar de estos criterios. Estás en tu derecho. Y, como hemos comentado en una respuesta anterior, somos conscientes de que nuestro método de análisis es imperfecto y que debe ser más afinado y completo, tarea a la que nos pensamos dedicar durante los próximos años. También hemos comentado en varias ocasiones -e insistimos sobre este punto, porque no queremos ningún equívoco en esto- que no aparecer en nuestro mapa no significa en ningún caso que nosotros neguemos que exista la identidad nacional siciliana.

    Igualmente, entendemos que no representar la identidad nacional siciliana en el mapa no tiene nada que ver con “estar ofendiendo a Sicilia”. Nosotros, como no podría ser de otra forma, tenemos el mismo respeto por Sicilia que por cualquier otro país de Europa.

  • SicilianoAragones

    SicilianoAragones

    about 13 years

    Hola, este apartado, me permite la oportunidad de explicarme mejor en lo referente a la nacionalidad siciliana.

    Primero que nada decir, que me parece una estupenda idea, y he estado tentado desde el principio en colaborar, porque creo que es necesario que se muestren en un soporte como es un mapa, las entidades nacionales que hoy en día están subyugadas a otras entidades nacionales y que no pueden obtener la libertad.

    Sin embargo me ha sorprendido ver el mapa de la península itálica y Sicilia incluidas en la nacionalidad italiana. A nivel personal decir que soy medio siciliano e independentista siciliano desde que descubrí la historia siciliana, mi familia ha estado ligada al independentismo siciliano, siendo un pariente mio uno de sus fundadores, y por lo tanto este tema me afecta bastante en mi orgullo y en el respeto a mi tierra. Vosotros habéis evaluado decenas de identidades nacionales en el continente europeo a partir de seis grandes parámetros:

    -la tradición histórica: Podría estar escribiendo horas, pero citaré varias fechas, 31 de marzo de 1282: Vísperas sicilianas, el pueblo siciliano se rebeló ante la invasión francesa, formó uno de los primeros parlamentos de Europa, y nombró rey de Sicilia a Pere el Gran. Este reino duro hasta 1815, cuando los borbones se lo cargaron. Entre 1815 y 1862, Sicilia se levantó en cuatro ocasiones para recuperar su independencia. Garibaldi prometió a Sicilia autonomía e igualdad frente a Italia, no cumplieron la palabra y en 1943 aprovechando el desembarque americano se organizó un movimiento politico para la independencia, el MIS y aparició su brazo armado el EVIS, hubieron guerras, atentados contra fuerzas armadas italianas, hasta finales de los años 40. Ayer mismo centenares de independentistas recordamos a los martires torturados y asesinados por Italia. Para calmar las aguas obtuvimos el primer estatuto de autonomia de Italia, anterior a la República.

    -la territorialidad: como Cerdeña y Córgeca somos isla, y nuestra singularidad está clara y bien definida, no aspiramos a pedir más territorios, sólo pretendemos la libertad de nuestras isla.

    -la cultura y la lengua: la cultura y tradiciones sicilianas son amplisimas, seguimos conservando tradiciones como "i santi", nuestras danzas e indumentarias. Tenemos miles de pedazos de historia en nuestra tierra desde los fenicios a los borbones, porque Italia, sólo nos ha puesto refinerías. La lengua, es considerada dialecto itálico, pero es muy diferente al italiano toscano. En lengua siciliana se escribió el primer soneto por Jacopo Lentini. En la corte de Federico II era muy usado y Dante nos puso en el infierno por competir nuestra literatura con la toscana. El año pasado después de muchas presiones, sobre todo de los independentistas se aprobó estudiar el siciliano en la escuela. Sin embargo como dijo Joan Fuster del valencià, "és una llengua postergada, perseguida, i relegada a reducte floklòric!".

    -la voluntad de afirmación: pese a el lavado de cerebro institucional italiano, fruto de 151 años de colonización, el pueblo siciliano se siente siciliano. Sin embargo como en el resto del sur de Italia, si tenemos en cuenta que la unidad se construyó en la mentira, colonización y violencia. El sentimiento italiano es grande debido a la obligada ignorancia del pueblo a no conocer su historia. Y coincidiréis conmigo, que quien conoce su historia conoce su futuro.

    -la búsqueda de estructuras institucionales propias: desde 1815 hemos buscado una autonomía política e institucional, tenemos un estatuto de autonomía no aplicado en su totalidad, por el cual estamos luchando.

    -la evolución de la construcción nacional, gracias a un movimiento que lo impulsa: desgraciadamente este es el punto en que cojea nuestra "candidatura a nacionalidad europea". El MIS se extinguió en los años 50, debido a la introducción de la cultura del miedo de la mafia (instrumento de opresión italiano). Llegó a alcanzar 250.000 inscritos (somos 5 miliones). Sin embargo el sentimiento independentista siguió y en 2004 se volvió a fundar el MIS (movimentu indipentisticu sicilianu). Está en continuo crecimiento y ya ha organizado dos marchas nacionales en Palermo, y Catania en octubre de 2010 y abril de 2011. Es impulsor de la petición al parlamento de la actuación total del estatuto. Se ha presentado a nivel local y planifica la presentación a nivel nacional (Sicilia). Por otra parte "L'Altra Sicilia-Antudo" se ha presentado a las elecciones de 2006 y 2008 en la circunscripción Europa, pide en su programa la independencia de Sicilia y busca el apoyo de los sicilianos de la diáspora, obteniendo 10000 votos pese a la baja afluencia.

    Con todo ello deciros, que obviamente habéis sobredimensionado el punto 6 en exceso, o no habéis dedicado tiempo en informaros de la cuestión siciliana, de su historia y tradiciones. Añadir que en la revolución dei forconi de febrero (huelga de una semana), la mayoría iba con banderas sicilianas, frente al estado que se había burlado una vez más de Sicilia.

    Puede que se me acuse de no tener una visión imparcial, de hacerme llevar por mis sentimientos patrióticos, pero por la misma regla de tres no incluir en el mapa a Sicilia es por cuestiones subjetivas y no objetivas.

    Y me podéis contestar que Sicilia es seguramente una nacionalidad, pero que en base a vuestros criterios no se puede añadir. Pero estaréis ofendiendo a Sicilia.

    Muchas gracias por haberme permitido expresar y como decían nuestro antepasados a los franceses en 1282:

    ANimus TUus DOminus: El coratge serà el teu senyor.

    Viva a Sicilia libbira e 'nnipinninti!

  • CIEMEN

    CIEMEN
    Author

    about 13 years

    Benvolgut D. Jordi Brandt, moltes gràcies pel teu comentari. Tal com dius, la qüestió nacional als Països Catalans és qualsevol cosa menys senzilla. Però voldríem fer diverses apreciacions al que comentes:

    -Sobre el caràcter minoritari del nacionalisme no espanyol al País Valencià i les Illes: tal com comentem a les PMF del projecte, hem pres dues decisions per simplificar la representació de les dades sobre el mapa. La primera ha estat no marcar les diferències en la intensitat de les identitats nacionals territorialment, perquè la lectura del mapa hauria resultat molt complicada. I la segona, hem elevat conscientment les identitats no estatals i les hem representat visualment amb el mateix codi gràfic que les estatals perquè, precisament, un dels objectius del mapa és situar-les en paral·lel.

    -Comentes que els únics lligams que defensen els dos partits amb la resta dels Països Catalans són de caràcter cultural i lingüístic, però això no és tan clar. El Bloc defineix expressament com un dels seus objectius “la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història”. Al mateix temps, també defensa la “plena sobirania nacional” del poble valencià. D'aquest relat és difícil extreure'n la conclusió que el Bloc és exclusivament nacionalment valencià, exclusivament nacionalment català o les dues coses. Són dues tendències que es troben dins d'aquest partit. Dels documents del PSM se'n podrien extreure conclusions similars, i cal recordar en aquest sentit que el partit parla explícitament dels Països Catalans com a marc desitjable per a Mallorca. Per tant, cercar conclusions tancades i unívoques en aquest aspecte és molt difícil. D'altra banda, hi ha diverses organitzacions de les respectives societats civils que advoquen per lligams que van més enllà de l'estricta llengua i cultura (infraestructures, fi de l'espoliació econòmica, per exemple, són temes comuns i diferenciadors). No tot es pot reduir a aquests dos aspectes.

    -Comentes que la teva opinió és que “la realitat (certament complexa) del País Valencià i Balears s'hauria de reflectir en el mapa”. Com t'hem comentat abans una mica més amunt, tens raó en aquest plantejament: si no tinguéssim condicionants materials (el mapa és el que és i té les mides que té), el podríem haver fet molt més complex i detallat. Nosaltres hem decidit no fer-ho amb l'objectiu de simplificar la lectura del mapa, pensant no tant en un usuari estrictament català (com comentes tu) sinó en un d'europeu (encara que el material estigui en català -i sempre en podem fer versions en altres llengües-, ja hauràs vist pels comentaris que estem rebent que el mapa ha despertat interès en diversos països d'Europa). En aquest procés ens deixem una part de la complexitat pel camí? És indubtable, i sabem que ho estem sacrificant a canvi d'una lectura més senzilla que té l'objectiu de presentar un panorama general de l'estat de la qüestió a escala europea.

    -Dius que estem seguint una “estratègia comercial "catalunyocèntrica" esbiaixada” i que això “resta credibilitat al treball acadèmic i periodístic de recerca de conjunt”. Bé, la nostra intenció en absolut és fer-nos rics amb aquest mapa -no ens hi farem, n'estem completament segurs-, per tant d'estratègia “comercial” no en tenim cap de particular. Ni catalunyocèntrica ni valencianocèntrica ni de cap altra mena. Sobre la qualitat del treball, nosaltres creiem que, ben al contrari del que tu dius, la transparència i una explicació profusa dels criteris que hem fet servir van en la línia de donar credibilitat a la feina que hem fet. Això no és una ciència exacta. No ho ha estat, no ho és i no ho serà mai. Nosaltres ens aproximem al tema amb uns criteris que són iguals per a tots, que hem explicat molt clarament i, en relació al tema dels Països Catalans, estem comentant fil per randa a partir dels teus comentaris i impressions. Ens sembla que això és propi, precisament, d'una feina de qualitat, no pas d'una feina que té por d'explicar-se a si mateixa i que pretén amagar coses.

    -Una última reflexió: aquest mapa no és la pontificació de res. És la plasmació d'una recerca que, necessàriament -com totes les que es fan i es desfan al món- és limitada. Amb les limitacions que tenim, el producte -honest- és aquest que presentem. Si la recerca i els materials per difondre-la fossin molt més amplis -cosa que malauradament no tenim a la nostra disposició-, el resultat gràfic probablement seria diferent. Seria més complex, més ric, molt més matisat. I aquesta, en pots estar segur, és la nostra intenció per al futur. Nosaltres no veiem aquesta recerca i aquest mapa com el final d'un camí. Tot al contrari: la veiem tot just com l'inici d'una tasca que s'allargarà durant anys i que s'enriquirà -esperem- amb centenars d'aportacions com la teva. Volem construir un mètode d'anàlisi molt més afinat, acurat i complet. Que no avaluï sis indicadors, sinó vint, o trenta, o quaranta. Creiem que amb aquesta recerca i aquest mapa hem bastit un bon punt de partida, i alhora no tenim cap recança a reconèixer que és imperfecte.

  • SicilianoAragones

    SicilianoAragones

    about 13 years

    Hola, este apartado, me permite la oportunidad de explicarme mejor en lo referente a la nacionalidad siciliana.

    Primero que nada decir, que me parece una estupenda idea, y he estado tentado desde el principio en colaborar, porque creo que es necesario que se muestren en un soporte como es un mapa, las entidades nacionales que hoy en día están subyugadas a otras entidades nacionales y que no pueden obtener la libertad.

    Sin embargo me ha sorprendido ver el mapa de la península itálica y Sicilia incluidas en la nacionalidad italiana. A nivel personal decir que soy medio siciliano e independentista siciliano desde que descubrí la historia siciliana, mi familia ha estado ligada al independentismo siciliano, siendo un pariente mio uno de sus fundadores, y por lo tanto este tema me afecta bastante en mi orgullo y en el respeto a mi tierra. Vosotros habéis evaluado decenas de identidades nacionales en el continente europeo a partir de seis grandes parámetros:

    -la tradición histórica: Podría estar escribiendo horas, pero citaré varias fechas, 31 de marzo de 1282: Vísperas sicilianas, el pueblo siciliano se rebeló ante la invasión francesa, formó uno de los primeros parlamentos de Europa, y nombró rey de Sicilia a Pere el Gran. Este reino duro hasta 1815, cuando los borbones se lo cargaron. Entre 1815 y 1862, Sicilia se levantó en cuatro ocasiones para recuperar su independencia. Garibaldi prometió a Sicilia autonomía e igualdad frente a Italia, no cumplieron la palabra y en 1943 aprovechando el desembarque americano se organizó un movimiento politico para la independencia, el MIS y aparició su brazo armado el EVIS, hubieron guerras, atentados contra fuerzas armadas italianas, hasta finales de los años 40. Ayer mismo centenares de independentistas recordamos a los martires torturados y asesinados por Italia. Para calmar las aguas obtuvimos el primer estatuto de autonomia de Italia, anterior a la República.

    -la territorialidad: como Cerdeña y Córgeca somos isla, y nuestra singularidad está clara y bien definida, no aspiramos a pedir más territorios, sólo pretendemos la libertad de nuestras isla.

    -la cultura y la lengua: la cultura y tradiciones sicilianas son amplisimas, seguimos conservando tradiciones como "i santi", nuestras danzas e indumentarias. Tenemos miles de pedazos de historia en nuestra tierra desde los fenicios a los borbones, porque Italia, sólo nos ha puesto refinerías. La lengua, es considerada dialecto itálico, pero es muy diferente al italiano toscano. En lengua siciliana se escribió el primer soneto por Jacopo Lentini. En la corte de Federico II era muy usado y Dante nos puso en el infierno por competir nuestra literatura con la toscana. El año pasado después de muchas presiones, sobre todo de los independentistas se aprobó estudiar el siciliano en la escuela. Sin embargo como dijo Joan Fuster del valencià, "és una llengua postergada, perseguida, i relegada a reducte floklòric!".

    -la voluntad de afirmación: pese a el lavado de cerebro institucional italiano, fruto de 151 años de colonización, el pueblo siciliano se siente siciliano. Sin embargo como en el resto del sur de Italia, si tenemos en cuenta que la unidad se construyó en la mentira, colonización y violencia. El sentimiento italiano es grande debido a la obligada ignorancia del pueblo a no conocer su historia. Y coincidiréis conmigo, que quien conoce su historia conoce su futuro.

    -la búsqueda de estructuras institucionales propias: desde 1815 hemos buscado una autonomía política e institucional, tenemos un estatuto de autonomía no aplicado en su totalidad, por el cual estamos luchando.

    -la evolución de la construcción nacional, gracias a un movimiento que lo impulsa: desgraciadamente este es el punto en que cojea nuestra "candidatura a nacionalidad europea". El MIS se extinguió en los años 50, debido a la introducción de la cultura del miedo de la mafia (instrumento de opresión italiano). Llegó a alcanzar 250.000 inscritos (somos 5 miliones). Sin embargo el sentimiento independentista siguió y en 2004 se volvió a fundar el MIS (movimentu indipentisticu sicilianu). Está en continuo crecimiento y ya ha organizado dos marchas nacionales en Palermo, y Catania en octubre de 2010 y abril de 2011. Es impulsor de la petición al parlamento de la actuación total del estatuto. Se ha presentado a nivel local y planifica la presentación a nivel nacional (Sicilia). Por otra parte "L'Altra Sicilia-Antudo" se ha presentado a las elecciones de 2006 y 2008 en la circunscripción Europa, pide en su programa la independencia de Sicilia y busca el apoyo de los sicilianos de la diáspora, obteniendo 10000 votos pese a la baja afluencia.

    Con todo ello deciros, que obviamente habéis sobredimensionado el punto 6 en exceso, o no habéis dedicado tiempo en informaros de la cuestión siciliana, de su historia y tradiciones. Añadir que en la revolución dei forconi de febrero (huelga de una semana), la mayoría iba con banderas sicilianas, frente al estado que se había burlado una vez más de Sicilia.

    Puede que se me acuse de no tener una visión imparcial, de hacerme llevar por mis sentimientos patrióticos, pero por la misma regla de tres no incluir en el mapa a Sicilia es por cuestiones subjetivas y no objetivas.

    Y me podéis contestar que Sicilia es seguramente una nacionalidad, pero que en base a vuestros criterios no se puede añadir. Pero estaréis ofendiendo a Sicilia.

    Muchas gracias por haberme permitido expresar y como decían nuestro antepasados a los franceses en 1282:

    ANimus TUus DOminus: El coratge serà el teu senyor.

    Viva a Sicilia libbira e 'nnipinninti!

  • D. Jordi Brandt

    D. Jordi Brandt

    about 13 years

    Us he demanat per la inclusió del País Valencià i les Illes Balears en la identitat nacional catalana (Països Catalans), i la resposta no m'ha convençut. En primer lloc, la penetració de la identitat nacional alternativa a l'espanyola als territoris valencià i balear és molt més limitada que en el cas català (de la Catalunya estricta). Catalunya té una identitat nacional més consolidada (tot i que encara hi ha una part important de la població que s'autodefineix com a espanyola), però al País Valencià i les Illes Balears el nacionalisme no espanyol és encara minoritari.

    A més, el moviment social i polític que promou una identitat nacional alternativa en aquests territoris els defineix majoritàriament com a nació (és el cas, clarament, del Bloc Nacionalista Valencià i, potser més tímidament, el Partit Socialista de Mallorca), al marge que hi puguin defensar els lligams amb la resta de Països Catalans (lligams que es limiten, en tot cas, als àmbits cultural i lingüístic, no a l'àmbit polític). El moviment polític que defensa clarament una unitat nacional per als Països Catalans és molt minoritari, tant al País Valencià com a les Illes Balears (als dos territoris és extraparlamentari).

    D'altra banda, la distinció entre una suposada "identitat nacional comuna" catalana i unes "identitats nacionals pròpies" valenciana i balear és, com a mínim, forçada. Sense estar d'acord amb els conceptes, per al comú dels mortals valencians o mallorquins tindria més sentit parlar d'"identitat nacional comuna espanyola" i "identitat nacional pròpia valenciana" (o mallorquina).

    La meva opinió és que la realitat (certament complexa) del País Valencià i Balears s'hauria de reflectir en el mapa, sobretot si els materials estan redactats en català. A qualsevol catalanoparlant no "principatí" li costarà entendre que hi figurin Flandes o Cornualles, per posar dos exemples, i no hi figurin el País Valencià ni les Illes Balears. Si és així, es tractarà d'un producte pensat exclusivament per al consum dels ciutadans de Catalunya, i no de la majoria de ciutadans valencians i balears que, participant d'una identitat nacional alternativa a l'espanyola, no es veuran correctament reflectits en ell. Això, a banda de respondre a una estratègia comercial "catalunyocèntrica" esbiaixada, resta credibilitat al treball acadèmic i periodístic de recerca de conjunt. És una llàstima.

    Gràcies per la vostra atenció.

  • Pelayu

    Pelayu

    about 13 years

    El nacionalisme modern asturià no té molt de pes actualment a les instutucions, tot i aixì tenim un 'conceyu' (municipi) y regidors arreu del nostra païs. A més del propi fet territorial, cultural i lingüistic hi existeix un asturianisme històric, institucions pròpies tradicionals (Xunta Xeneral), el nostre dret consuetudinari i una identitat pròpia què encara avui existeix i resisteix malgrat l'aculturització y la manca de llibertats que patim com a poble. Per tot això, vull demanar què la Nació Asturiana estigui al mapa com les altres nacions d'Europa. Moltes gràcies.

  • John Gillingham

    John Gillingham

    about 13 years

    Bloc 1. L'avaluació del fet territorial, cultural i lingüístic

    Element 1. La tradició històrica - Cornwall (Cornish: Kernow) is a Duchy, formerly an Earldom and a Kingdom, its control is vested in the Duke of Cornwall.

    It has its own sovereign legislative parliament, the Stannary Parliament which last met in 1753, and laws, Stannary Law, which is still in use (the Stannary Courts are housed inside Truro Crown Court).

    Element 2. La cultura comuna - Cornwall has its own language, Cornish (Cornish: Kernewek), which is closely related to Breton and Welsh. It nearly died out in the 19th century but is being successfully revitalized.

    There are many other cultural aspects common to Cornish people. Sport - Rugby and Cornish Gig Rowing today but historically Cornish Wrestling and Cornish Hurling were the main national sports. Religion - Methodism is slightly less important today than in the 19th century, historically a retention of Catholicism was a prominent distinguishing factor. Music - Male Voice Choirs are very prominent, traditional folk music, many popular folk songs are known well across Cornwall, instruments including Cornish Bagpipes, Crowdy Crawn (a Bodhran in Ireland), and the Bombarde (also used in Brittany) were and still are used. Traditional Cornish dances are still used across Cornwall as well. Food - Cornwall is famous for its Cornish pasties, Cornish clotted cream, saffron cake and saffron buns, pilchards and other fish, Stary Gazey pie, Cornish cream tea. Work - there were three main types of work associated with the Cornish: Mining, Farming, and Fishing which still have a major impact on the way the Cornish see themselves.

    Element 3. La territorialitat - Cornwall's border was traditionally set at the River Tamar in 936 AD, and it has roughly stuck to that same boundary ever since. The wars of the 1640s forged a sense of Cornish nationality across the whole of the territory of Cornwall right to the Tamar which has survived to today.

    Bloc 2. L'avaluació de l'evolució política

    Element 1. La voluntat d'autoafirmació dels membres de la nació - Surveys suggest between 1/4 and 1/3 of residents in Cornwall believe that their nationality is Cornish, though up to half the population of Cornwall has moved to Cornwall from outside. Cornwall is governed by a Unitary Authority which was designed as a stepping stone towards a Cornish Assembly, similar to the Welsh Assembly or Scottish Parliament. The Leader of Cornwall Council has been known to refer to himself as the First Minister of the Celtic Nation of Cornwall. Cornwall is recognized as a Celtic Nation by the UN and various governmental bodies in the UK. Cornwall Council has been pushing forward with the creation of a National Library of Cornwall and a National Theatre over the past year.

    Element 2. La voluntat de dotar-se d'estructures polítiques i institucionals - Cornwall has its own historic governmental structures, and the governance of Cornwall is vested in the Prince's Council. There is a strong push towards a democratic assembly for Cornwall. 50,000 people signed a petition calling for an assembly in 2001, in 2003 a poll showed 55% in favour of an assembly with 13% against. Mebyon Kernow is the main nationalist party in Cornwall with 5 members on Cornwall Council and an average of 16% of the vote in 2009. It also gained 7% of the vote for the 2009 European elections.

    The Liberal Democrats in Cornwall are the other main party to support Cornish autonomy. They have three of Cornwall's six members of the UK parliament and 38 members of Cornwall Council.

    Element 3. El procés de construcció - The modern Cornish nationalist movenment grew up in 1901 with the founding of Cowethas Kelto-Kernuak (the Cornish Celtic Society). The political party Mebyon Kernow was formed in 1951. The St Piran flag is the Cornish national flag (a white cross on a black background) and is flown widely in Cornwall and around the world. St Piran is Cornwall's main patron saint and St Piran's day, 5th March, is celebrated across Cornwall by many thousands of people each year with many parades and other celebrations. The Cornish Chough is Cornwall's national bird believed to embody King Arthur, it died out in Cornwall in the 1970s but has recently returned.

#03 / Presentem el mapa de les identitats amb Salvador Cardús!

Gràcies a l'esforç i generositat de tots els nostres microfinançadors hem pogut convertir en realitat el projecte del mapa de les identitats nacionals d'Europa. Des del CIEMEN us volem agrair la vostra col·laboració -i també la dels socis que, any rere any, fan possible que la nostra entitat tiri endavant- i per això us proposem un acte de presentació del mapa que tindrà la participació del sociòleg Salvador Cardús.

L'acte el celebrarem a la seu del CIEMEN (Rocafort, 242 bis de Barcelona) el proper dia 4 de setembre, a les set de la tarda. A banda de les interessants aportacions de Salvador Cardús, a l'acte de presentació també us explicarem en detall com hem fet aquesta feina, quins criteris hem adoptat i què volem fer a partir d'ara. En acabat l'acte, us convidarem a un petit refrigeri!

Així que ja ho sabeu: si teniu ganes de venir-hi i poder intercanviar opinions amb nosaltres, apunteu-vos la data a la vostra agenda. A més a més, aquells qui hagueu contribuït amb la producció

read more

#02 / L'espai nòrdic: un exemple de la varietat de tipologies nacionals i ètniques

Un dels espais més interessants per explicar la varietat de tipologies nacionals i ètniques que hi ha a Europa és la zona nòrdica, presa en el seu sentit més ampli: des de Islàndia i les Fèroe fins al nord de Rússia. Hi trobem tota mena de situacions que ajuden a explicar, en miniatura, el mapa de les identitats nacionals.

Identitats nacionals a l
Identitats nacionals a l'àrea nòrdica d'Europa

Si féssim un viatge d'oest a est, el primer que trobaríem és allò que en anglès anomenen tradicionalment com a “island country” o, més acuradament, “island nation state”, és a dir, una nació que coincideix amb la població d'una illa. En el nostre cas, és Islàndia, un territori molt homogeni i cohesionat des del punt de vista nacional -i al qual durant el segle XX van ser força estranyes les minories lingüístiques al·lòfones, fins a l'arribada d'un notable grup d'immigrants polonesos.

Tot seguit apareixen les Fèroe, un dels territoris no sobirans que és

read more

#01 / Com hem decidit quines identitats nacionals havíem de posar al mapa i quines no?

Acabem de començar el projecte de microfinançament a Verkami i per diferents canals ja ens han arribat algunes preguntes i observacions. Una que es repeteix és la pregunta que encapçala aquest apunt del bloc: com hem decidit quines identitats nacionals havíem de posar al mapa i quines no?

El que hem fet és una comparació exhaustiva entre els diferents moviments nacionals del continent europeu. Hem pres sis grans elements (agrupats en dos grans blocs) i n'hem avaluat diversos indicadors. Per a tots els moviments hem avaluat els mateixos indicadors -exceptuant, per la dificultat de reunir dades, els de la Federació Russa, cosa que ja explicarem convenientment en un apunt posterior.

Els sis grans indicadors avaluats, i els ítems que ens hem mirat de cadascun d'ells, són els següents:

Bloc 1. L'avaluació del fet territorial, cultural i lingüístic

  • Element 1. La tradició històrica

    - Indicador 1. La nació ha tingut alguna estatalitat o autonomia en el passat?

read more
We use essential cookies to provide our service and third-party cookies to track the usage of the page. Cookie Policy