El primer record que Ibai Lazkano guarda dels Pirineus és una excursió que va fer amb els seus pares i germans al Puigpedrós, un dels cims (2915 metres) més emblemàtics de la Cerdanya. "Seguíem una ruta marcada amb unes ratlles blanques i vermelles. Li vaig preguntar als meus pares que què eren aquelles marques. Em van explicar que era el GR 11, una ruta que creua els Pirineus de mar a mar, de l'Atlàntic a la Mediterrània. Em va captivar i em vaig dir que un dia faria aquella ruta ". Aquell primer contacte amb la cadena muntanyosa que va del País Basc a Catalunya va ser el detonant d'una passió per la muntanya que ha acabat derivant en Piriniar, mapa pirinenc de disseny exquisit manufacturat pel mateix Ibai, que inclou 160 cims, 126 refugis, 60 llocs emblemàtics, 47 estacions d'esquí, 12 grans rutes i 25 ports de muntanya. Una proposta llançada a través de Verkami amb un èxit aclaparador. I la ruta ja l'has fet de punta a punta? "He fet ja tot el tram que va d'Hondarribia a Puigcerdà. Ara només em falta arribar al Cap de Creus. Si no es torça res, ho faré aquest pròxim juny". Text: Oriol Rodríguez

Diuen que ets un malalt dels mapes.

Malalt potser és passar-nos, però des de petit que m'agraden molt. M'agrada mirar-los i desxifrar-los. Però Piriniar neix més de l'amor per la muntanya i els Pirineus que pels mapes.

Muntanya i mapes són dos conceptes estretament vinculats.

En el passat però també avui dia. Disposem de tecnologies com el GPS, però si un dia et quedes sense cobertura en un 3.000, amb mal temps, un mapa i una brúixola et salven la vida. El que em resulta atractiu dels mapes és que són un suport on ordenes informació. Un suport, d'altra banda, que et convida a sortir i anima a somiar: on aniràs, què et queda per veure...

I de la muntanya què et resulta atractiu?

Al País Basc estem envoltats de muntanya. No sé si la muntanya s'inculca, però la vivim des de petits. Ho portem dins. Sempre hem mirat a la muntanya.

I aquest projecte Piriniar... Quan se't va encendre la bombeta que va il·luminar la idea?

Doncs no recordo un moment determinat ni concret. Ha estat un procés natural: amb els anys he anat descobrint i coneixent en més profunditat els Pirineus, pujant més pics i fent més rutes. El mapa, d'alguna manera, és la plasmació d'aquest coneixement.

"Piriniar era el mapa que volia tenir a la meva habitació"

Però no és un mapa genèric.

No, és un mapa enfocat cap al que a mi m'interessa: pics, rutes, racons especials... No és un mapa a l'ús amb carreteres, benzineres, els noms de tots els pobles... És un mapa molt minimalista creat per agradar els amants de la muntanya. Una idea que va néixer com un projecte personal, sense la vocació de fer un producte vendible. Piriniar era el mapa que volia tenir a la meva habitació.

160 pics, cent i molts llocs d'interès, refugis, estacions d'esquí... Has estat en tots els punts que surten indicats?

No, però aquest el repte. El mapa el veig com una cosa motivadora... Al Pirineu hi ha infinitat de pics, he triat els 160 més especials, bonics, alts... Els refugis són tots els que estan oberts en algun moment de l'any. Els racons bonics és més complicat perquè és una cosa subjectiva. Pel que fa a les rutes, surten les més destacades: GR 10, GR11, l'Alta Ruta Pirinenca…

Tens algun racó favorit als Pirineus?

Hi ha tants! Gavarnie, però, per a mi és especial. Amb un amic vam anar al Tour de França, al Tourmalet. Encara no teníem ni smartphones ni GPS, anàvem amb un vell mapa de carreteres Ens vam perdre, amb la sort que vam acabar a Gavarnie. Quin lloc més bonic! També m'és molt especial Hiru Erregeen Mahaia (La Taula dels Tres Reis), la muntanya més alta d'Euskal Herria. Vaig anar d'excussió amb el meu pare quan era molt jovenet. El record que guardo d'aquells dies és extraordinari.

Més enllà de la part més... informativa, Piriniar també és un objecte de gran atractiu decoratiu.

Vaig estudiar Enginyeria i Disseny Industrial. M'agraden les formes senzilles i el minimalisme, el concepte del menys és més. La idea amb què el vaig idear va ser que no devia informar únicament, sinó que també havia de decorar.

Per ser un projecte personal, pensat originalment per a propi gaudi, ho has petat moltíssim: l'objectiu eren 1500 euros i has aconseguit més de 16 mil.

No m'ho esperava ni pel forro! Ha estat un projecte que, per temes de treball, es va anar macerant al llarg de tres anys: a estones lliures, quan tenia ganes... La idea original era dissenyar-lo, imprimir un i penjar-lo al saló de casa.

"És un mapa molt minimalista creat per agradar als amants de la muntanya"

Què et va fer canviar d'idea?

Quan tenia el mapa ja acabat al 90% vaig anar a diverses impremtes. Per les mides que demanava i en una impressió offset, el preu es disparava moltíssim. Un sol mapa em costava uns 400 o 450 euros.

Un caprici una mica car.

Una mica massa (riu). Sempre he seguit molt de prop el que s'anava coent a Verkami. M'agrada seguir el que es va fent per aquí perquè és una plataforma en la qual es materialitzen projectes molt curiosos i creatius.

I et vas animar a fer d'un projecte personal una cosa coral.

Va ser parlant amb familiars i amics. Els explicava el que havia fet amb el mapa i la seva resposta era que ells també volien un. Em vaig llançar. I va tenir un èxit que …

No t'ho esperaves?

Per res! Sí que, sincerament, esperava arribar al mínim que m'havia marcat, aquests 1500 euros. Era el que necessitava per no perdre diners.

Ho vas superar en un 1.000%.

Van ser dies molt feliços. Donar sentit a la teva feina és una cosa que està al teu cap, però ser reconegut pels altres, més quan fa tres anys que et dediques a un projecte, és increïble. Em va sorprendre arribar a gent de fora del meu entorn. Va haver-hi mecenes del nord d'Europa i d'Amèrica Llatina. Gent d'aquí que viuen allà segurament van aportar per sentir-se a prop dels Pirineu.

I la gent del món de la muntanya es va bolcar amb el projecte?

S'hi van tirar de cap. La gran majoria de mecenes estan vinculats d'una manera o altra a la muntanya.

El més sorprenent del cas és que no tenies una comunitat prèvia que seguís des de feia temps el projecte.

Partia del no-res. No el vaig començar a publicitar, el projecte, fins que es va iniciar la campanya de micromecenatge. Aleshores sí, li vaig donar molta canya a les xarxes socials.

"Donar sentit a la teva feina és una cosa que està al teu cap, però ser reconegut pels altres, més quan fa tres anys que et dediques a un projecte, és increïble"

La campanya va començar al juny. Imagino que el confinament de març i abril t'ajudaria a finalitzar el projecte.

Sense confinament molt probablement no ho hauria acabat. En aquell moment tenia acabat un 40% o 50% del projecte, la resta ho vaig acabar durant aquelles setmanes. Va ser la meva manera d'ocupar el temps. Era aleshores o mai.

Es pot aconseguir el mapa, ara que s'ha acabat la campanya?

Un cop vaig veure l'èxit que tenia, em vaig plantejar que havia de donar-li continuïtat d'alguna manera. Part de diners recaptats també els he usat per obrir una pàgina web des de la qual segueixo venent els mapes.

Vaja, que el projecte tindrà continuïtat.

Tenir un èxit com aquest et porta a preguntar-te com li pots donar continuïtat, què més pots fer. El meu objectiu actualment és construir i consolidar la marca Piriniar. La idea és poder treure en el futur més productes vinculats amb la muntanya, la natura, els Pirineus.

Quines idees tens?

Una d'elles és un mapa similar a aquest primer, però totalment vinculat al món del ciclisme: ports de muntanya, desnivells, pendents ..., que és una altra de les meves grans passions. Pot ser que aquest sigui el pròxim producte que llanci a curt o mitjà termini.

Amb Verkami de nou?

Aquesta és la idea. Per a projectes com aquests necessites escala, saber aproximadament el nombre de persones que estan interessades.

+ Info

Campanya Verkami - Pirinar

Web | Instagram @piriniar | Twitter @piriniar