Baixes passions a ritme electrònic

Las Bajas Pasiones es descriuen com un grup de electrorapqueer. Amb un peu a Barcelona i l'altre a Madrid, és una aventura que divaga entre l'experimentació electrònica i els esclats guitarrers. Tot això recolzat per unes lletres, en entre el rap i la cançó d'autor, submergides en la deconstrucció del gènere, el desamor i les drogues. "Ens vam conèixer per les xarxes a finals de 2017 i vam començar a fer música en la distància, entre una ciutat i l'altra", explica Trusty, MC procedent de l'escena rap capitalina i veu d'un formació que completen Edu Libra, en un passat molt recent cantautor amb dos discos com a solista i Toni Bello, baixista i productor a La Kinky Beat i Elektroputas. "Després van venir diversos concerts en què vam experimentar amb les nostres possibilitats. A poc a poc vam anar creant nous temes fins que ens va sorgir la necessitat de plasmar tot això en un disc". Aquest disc és Rizomas salvajes, efervescent debut de Las Bajas Pasiones materialitzat gràcies a l'èxit d'un campanya a Verkami.

Text: Oriol Rodríguez

Això que us preguntin per les influències us fa força mandra però ...

Les nostres referències són molt dispars. I en ser tres que venim de mons diferents més encara (riu). Però coincidim que ens agraden sons com els de Stromae, Princess Nokia, Arca, Hercules and the Love Affair o Sara Hebe.

I més enllà de la música, què us ha influenciat?

Ética promíscua, la Pasionaria, Dennis Cooper, la panxa d'Almodovar, la pixada d'Alaska a Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, l'actuació de les VulpeSS a la tele i la polla de Butragueño.

I més enllà d'influències... què us inpira a l'hora d'escriure els vostres temes?

Els carrers, els clubs, les cambres fosques, les zones de cruissing, el desamor, la drogues, els fluids i els marges de la societat.

Les vostres lletres estan plenes d'humor. ¿Riure de tot, evadir-se, és la millor manera de protestar?

Sens dubte. També hi ha qui pensa que la nostra lletres estan plenes de poesia, tendresa i dissidència.

Sentiu que formeu part d'alguna escena o moviment (com podria ser el Queer punk i grups com Pansy Division anys enrere) o, per dir-ho així, sou un grup autònom que aneu, gaudiu i lluiteu per lliure?

No tenim molt clar de què formem part, però sí que donem suport, tant de manera individual com el grup, una escena transmarikabibollo en l'underground on estan sorgint coses interessants a nivell cultural i polític.

"El nostre públic és gent de ment oberta a la que li agrada la música"

¿Fora de l'ambient queer teniu la mateixa resposta i acceptació? ¿Queden molt murs i prejudicis per enderrocar?

Bé no crec que només toquem per a un públic queer, el nostre públic és gent de ment oberta que a la qual li agrada la música. Qualsevol pot sentir-se identificat amb la nostra música, parlem de sentiments universals.

El febrer passat va sortir el vostre pimer disc, Rizomas salvajes. Com ha anat la cosa?

Per sorgir de l'autogestió creiem que el disc ha rulat bastant i ens ha permès tenir amants en un munt de ciutats. De fet, el millor que ens ha passat com a grup ha estat conèixer gent bonica de totes bandes i crear xarxes.

El disc el vau gravar a partir d'una campanya de micromecenatge. Com vau descobrir Verkami i per què vau creure que el crowdfunding era la millor manera de tirar endavant el projecte?

No teníem un duro i no podíem fer front a les despeses que suposa treure un disc, per això vam recórrer al micromecenatge. I de les plataformes de micromecenatge que coneixíem, Verkami ens va semblar la més fiable i senzilla. El millor del micromecenatge és que et soluciona una part molt important del treball d'una discogràfica independent. Et dóna les eines per possibilitar-te editar un disc. Això sí, a partir d'aquí has d’autogestionar-te, quan abans era la discografia la que seguia treballant amb tu.

Com vau planificar la campanya?

Primer vam veure com s'ho havien muntat altres grups i què s'estava fent en aquell moment. El que vam aprendre ho vam aplicar una mica a les nostres possibilitats i a les de les nostres col·legues més properes, per poder oferir recompenses originals com les làmines de Rapha Hu, els dissenys de Lalo Mestizo i les samarretes de SerialGrafia.

I els 40 dies de la campanya, com els vau viure?

Ens va agafar en un moment en què vam poder invertir força temps en això, però tot i així va ser una experiència bastant intens afrontar-la entre nosaltres, sobretot el tema de les recompenses. La resta és una cosa que no hem deixat de fer, com estar actius en xarxes i interactuar molt amb la gent que ens escolta. Entre els mecenes hi havia seguidors del grup però estem segurs que gràcies a Verkami i al soroll que vam intentar fer durant la campanya va arribar a més gent que ara ens segueix.

Quin seria el teu consell per a tots aquells grups que com vosaltres volen finançar els seus discos a través del micromecenatge?

Que tirin endavant però que siguin conscients que cal invertir temps, ganes i tenir les idees clares pel que fa al que un vol oferir, així com estar actiu diàriament en les xarxes. A nosaltres també ens va servir, positivament, per recopilar informació i veure realment la nostra trajectòria en definir el projecte.

"Qualsevol pot sentir-se identificat amb la nostra música, parlem de sentiments universals"

I si no vam arribar a temps a la campanya, on podem aconseguir ara un còpia de Rizomas salvajes?

El disc físic en algun dels nostres concerts o per mail a [email protected]. I en digital en plataformes com Spotify, Soundcloud, Grindr... (riu)

Ja heu començat a treballar en el vostre segon àlbum?

És clar, volen idees per l'aire i ens mantenim en un procés continu de creació. I quan arribi el moment de gravar, no descartem tornar a fer un Verkami.

+INFO

Campanya Rizomas Salvajes - Las Bajas Pasiones

Facebook | Instagram | Soundcloud | Youtube