Cuscusian*s, una editorial diferent
Explica Lluís Sabadell que a l’hora de definir què és Cuscusian*s omet, intencionadament, dir que és editorial. En Lluís creu que Cuscusian*s no s'ajusta a la descripció clàssica d'editorial per l'enfocament dels projectes. Més aviat és és un projecte amb què ell i les seves companyes i companys d’aventura editen jocs d'art, llibres creatius i contes-objecte. «Sempre que m'ensenyen un llibre perquè el publiqui dic que no. No sóc editor sinó creatiu», exposa. «Si algú està interessat en col·laborar, el projecte naixerà des de zero i cocreant». L’enfoc econòmic tampoc no té res a veure amb una editorial clàssica, ni pel finançament, ni per les quantitats que publiquen. Per això, quan es llancen a fer realitat un projecte, recorren a alternatives com el micromecenatge. Sistema que, a través de dues exitoses campanyes a Verkami, han usat per propulsar The LAND ART GAME. Un joc per crear Art amb i a la Natura i Contes-objecte co-creats per a infants i adults. «Cuscusian*s és la suma de molts petits factors. Costa molt trobar una paraula que ho defineixi... És un laboratori experimental. Potser un híbrid entre auto-edició i editorial... ¿Un laboratori-auto-editorial? Haurem de crear una paraula nova».
Text: Oriol Rodríguez
Quan va néixer aquest... laboratori?
Cuscusian*s va sorgir com a idea el 14 de febrer de 2015 i el 23 d'abril d'aquell mateix any sortia a la llum amb 7 contes-objecte i un joc... després de 40 anys de maduració. Dic això ja que és la suma de diversos projectes que he creat o en els que he participat durant la meva vida: la cocreació (www.cocreable.org), els contes-objecte (amb el col·lectiu L'Arbre, el Porc i la Flor) i l'art (sóc artista especialitzat en Art i Ecologia). Més que tenir un objectiu concret, va ser pensar “i per què no?”... Segur que si ho hagués racionalitzat massa no ho hauria fet! Va anar tot molt ràpid! Ja feia un temps que la meva mare s'havia inventat un joc molt divertit per jugar amb els meus fills quan tenien 3 i 5 anys (Pillut. El joc creix amb tu (https://www.cuscusians.com/comprar/per-tipus/jocs-creatius/mini-pillut/). Em rondava pel cap editar-lo però no sabia com. Vaig descobrir una editorial molt interessant, Milimbo i un projecte que Genís Carreras va finançar amb mircomecenatge... En sumar tot això va ser quan em vaig llançar. Van ser uns mesos bojos durant els quals vaig dissenyar i produir Set contes-objecte i un joc, vaig haver de buscar un impressor que m'entengués, aprendre com funciona una editorial, crear-la i gestionar la campanya de Verkami! Tot en només tres mesos!
En el vostre manifest fundacional assegureu que Cuscusian*s ofereix una aproximació diferent i innovadora de productes pensats per a infants. On radica aquesta diferència? Què és el que us fa diferent?
És la suma de moltes coses. Cadascun dels nostres productes és una experiència estètica expressada a través de l'amor pels materials amb un disseny molt acurat. També són aprenentatges creatius amb els quals cada persona pot descobrir i expressar la seva creativitat. I en alguns casos, també són experiències artístiques que et permeten no només entendre i experimentar l'art sinó transformar-te com a persona. Cal destacar també el rigor intel·lectual que és present en els diferents llibres i jocs. Un petit detall que ho pot exemplificar és que per fer la versió en castellà del noHaiku vaig anar a buscar Fernando Rodríguez-Izquierdo, un dels millors traductors de haikus del japonès al castellà, que va col·laborar no només seleccionant i traduint els set haikus que componen el joc, sinó que a més va escriure el Decálogo (orientativo) de un haiku modélico que acompanya el joc. Per tot això, encara que aparentment semblin productes per a infants, en realitat són per totes les edats i en molts casos són els pares i mares els que se'ls compren per a ells i fan servir als seus fills com a excusa.
«En alguns casos els nostres prodcutes també són experiències artístiques que et permeten no només entendre i experimentar l'art sinó transformar-te com a persona»
Les criatures no són ximples, afirmeu... Tendim a rebaixar el nivell intel·lectual quan parlem amb un nen i no hauria de ser així?
Jo n'estic totalment convençut! Sempre m'he preguntat per què posem als nostres fills unes cançons per anar a dormir amb lletres pèssimes i sense sentit, cantades per algú que no sap tocar la guitarra i que desafina i fins i tot crida excessivament! No és millor adormir-los amb la veu melosa i les lletres poètiques de, per exemple, Leonard Cohen. Quin sentit estètic esperem que tinguin si de ben petits els bombardegem amb coses que fan mal als ulls i a les orelles... Però clar, com són petits, tan se val! En el manifest el que dic és que “els nens i les nenes no són tontos, són nen*s” i vegades pensem que els hem de parlar en un to de veu set octaves per sobre del nostre to normal i parlar-los com si fossin ximples. És obvi que cada persona, segons el moment vital en el que està, rep d'una forma diferent les coses i no és el mateix la comprensió i l'experiència d'un infant davant d'un quadre de Joan Miró, que la que tenia jo amb 20 anys o la que tinc ara amb 43. Som persones diferents amb experiències vitals diferents i per tant el quadre que mirem ens diu coses diverses, però això no vol dir necessàriament que haguem de banalitzar i menystenir l'obra de Miró ni a l'infant que l'observa donant explicacions absurdes o simplistes.
Un altre dels trets distintius és el material amb què creu els vostres projectes.
Sí, la meva part d'escultor fa que per a mi el material amb el que estan fetes les obres transmeti gran part del que vols expressar: les sensacions que un pot rebre a través de la textura, l'olor, els colors... són fonamentals. Tractar els llibres i els jocs com a petites escultures els dona aquesta qualitat que fa que siguin tan diferents i això és una de les coses que més valoren les persones de Cuscusian*s. I després també hi ha la part de sostenibilitat, de mirar de treballar sempre amb materials de qualitat, respectuosos amb el medi ambient i amb les persones: paper reciclats, tintes amb base de dissolvents vegetals, no faig servir plàstics ni en els productes, ni en els envoltoris o l'enviament, i procuro que els productes generin la menor quantitat de deixalles, per això també miro de minimitzar al màxim el packaging i que siguin fàcilment reciclables.
I l’altre tret definitori de Cuscusian*s és la cocreació, tant vosaltres a l’hora d’idear i manufacturar el vostres projectes com després amb el destinari, sent objectes oberts a que els nens els modifiquin com vulguin, oi?
Com a creador, en un moment determinat em vaig adonar de la gran riquesa que suposa la creació col·lectiva, no tan sols per com millora els resultats sinó també com ens transforma com a persones. A partir de llavors a través de CoCreable ajudo a organitzacions i col·lectius a crear conjuntament i he integrat aquesta part a Cuscusian*s. Per exemple, Quadern 3615. 11 accions a partir de Joan Miró el vam cocrear més de vint persones, tant de diferents departaments de la Fundació Joan Miró com altres artistes, dissenyadors i els membres del col·lectiu-impremta l'Automàtica. El resultat és excepcional ja que recull l'essència de Miró a través d'onze accions molt divertides, però alhora rigoroses. Seria gairebé impossible que una persona sola pogués arribar a aquest resultat, ja que implica un nivell de coneixement de l'obra de l'artista molt profund, però a més un coneixement dels materials, el joc... que per un mateix seria molt difícil.
En quant als jocs i llibres creatius, la idea és continuar la cocreació des d'una altra perspectiva i oferir un impuls creatiu que qui faci servir el joc o llibre ha de continuar. El fet de donar un punt de partida permet que es perdi la por al “full en blanc”.
Aquest esperit de cocreació està molt relacionat amb el micromecenatge.
Sí, és clar: el cofinançament és la continuació lògica de la cocreació, és el següent pas. Al final tot forma part d'un moviment social de coresponsabilització i la possibilitat que ofereix internet d'unir a persones amb una mateixa forma de pensar, però que poden estar molt dispersos geogràficament.
«Tractar els llibres i els jocs com a petites escultures els dona aquesta qualitat que fa que siguin tan diferents»
Com vau descobrir Verkami?
Conec Verkami des de fa molts anys, crec que des dels seus orígens. Sempre li he seguit la pista, ja que m'han interessat els projectes col·lectius i col·laboratius a través de la xarxa. Durant molt de temps vaig estar valorant la idea de fer un procés de micro-mecenatge, però al final no acabava mai de trobar el projecte idoni, fins que va arribar Cuscusian*s. El microfinançament em permet tirar endavant projectes que d'altra manera seria totalment inviable o hauria de finançar per altres vies, però més enllà d'això, el que em sembla més interessant és que et permet establir una relació molt diferent amb les persones interessades en el teu treball. I també testejar idees boges per veure si poden tenir ressò entre la comunitat. Ara ja forma part intrínseca de Cuscusian*s i se’m fa difícil pensar de finançar els projectes més grans sense aquest sistema.
Amb Verkami heu llançat dues campanyes. Com vau planificar la primera, la de Contes-objecte co-creats per a infants i adults?
Com ja he explicat, aquella primera campanya no vaig tenir molt de temps per planificar-la. Vaig anar més sobre la marxa i amb les indicacions que em van donar des de Verkami. L'objectiu era sortir per Sant Jordi, però vaig calcular malament els temps de producció i per tenir-ho a temps vaig haver de demanar a l'impremta que es refiés que aconseguiríem l'objectiu i començar la producció. Va ser un patiment fins al final! I quan dic fins el final, vull dir, fins el final, ja que vam arribar a l'objectiu als 30 dies i escaig. I després amb algunes de les recompenses va ser molt laboriós, ja que una d'elles era cocrear un conte especial i va ser una feinada! Però al final ho vam aconseguir. Crec que vam triomfar per la perseverança. El projecte agradava, però el finançament va ser molt progressiu i fins l'últim minut no el vàrem aconseguir.
Més recentment vau repetir l’experiència amb The Land Art Game. Quines diferències heu notat entre una i altra experiència?
Res a veure! D'entrada l'import era inferior al de la primera vegada (2.600€ vs 4.500€). L'estratègia també ha estat diferent: aquesta segona vegada ha estat anar a aconseguir una quantitat que em fos més fàcil d'aconseguir, per no patir tant i després anar fixant nous objectius, que és la tendència actual del microfinançament. Aquesta vegada vam arribar al mínim en només 12 dies. Això va ser un gran descans i va permetre arribar a recaptar el doble i començar la producció abans dels 40 dies. Tot i així vam anar molt justos de temps, ja que aquesta vegada la data límit per entregar la recompensa, el joc de Land Art, era el Nadal i el manipulat em va portar molta més feina de la que tenia prevista.
La primera vegada l'objectiu era produir 7 contes i un joc i això va fer que el missatge fos més difús. En canvi en el cas el jocs de Land Art, al ser un únic producte i tenir tots els altres feia que fos molt més fàcil d'explicar... I tres anys d'haver explicat Cuscusian*s també hi va ajudar!
Vau notar que els mecenes eren en bona part els mateixos de la primera campanya que us tornaven a fer confiança?
Per la primera embranzida va ser fonamental comptar amb la comunitat de Cuscusian*s que s'ha anat creant en tots aquests tres anys i que són molt fidels. Però més enllà d'aconseguir el finançament per a nous projectes és molt important la capacitat d'eixamplar aquesta comunitat que et permet el microfinançament i especialment la comunitat de Verkami. Si mires la gràfica de les aportacions hi ha una línia més o menys constant, però de sobte hi ha tres o quatre pics, que es corresponen amb les campanyes de mailing que es feien des de Verkami i en les que hi sortíem. Aquesta vegada he notat moltíssim com a Verkami tenen una estratègia molt clara i eficaç de donar suport als projectes en quant a difusió i com aneu dosificant-la al llarg dels 40 dies. El fet de comptar amb una comunitat pròpia de Cuscusian*s sumada a la de Verkami, ha permès que sigui una manera molt potent de tirar endavant projectes nous.
«El cofinançament és la continuació lògica de la cocreació»
Què aporta el micromecenatge al món editorial i més concretament a una petita aventura com la vostra?
Possibilita tirar endavant projectes més arriscats i minoritaris, pots testejar idees a vegades boges i veure si poden funcionar i això et dóna una llibertat creativa enorme. A més permet donar-li la volta al sistema clàssic editorial, que és editar, per exemple, 10 llibres l'any dels quals, amb molta sort un serà un èxit i et pagarà tots els que no han funcionat. Amb el micromecenatge pots fer un test de mercat i no produir si el que fas no genera un mínim d'interès. I això a més té conseqüències importants pel medi ambient, ja que deixem de produir coses que ningú no vol per acabar-les cremant o convertint de nou en pasta de paper.
Quin consell donaries a aquells que com vosaltres volen impulsar els seus projectes a través del micromecenatge?
Cal dir que fer una campanya de micromecenatge és una feinada! No us penseu que és publicar i esperar a veure com van caient les aportacions suposo que això deu passar en casos molt concrets, però si no, t'ho has de treballar cada dia! Per això és molt important, començar anant a buscar el mínim del mínim, sinó és un estrès, i ara amb el sistema d'anar ampliant objectius, ja no passa allò de que si no ho poso tot, perdo l'oportunitat.
Valora molt bé la teva comunitat començant per les tres efes: Family, Friends, Fools (Família, Amics i Bojos), si amb aquests no fas prou, has de tenir un projecte molt potent i una bona campanya de comunicació. Sobretot, mesurar també el tipus de recompenses que ofereixes, que després no et suposin molta feina extra. Això ho vaig aprendre amb els tres contes personalitzats que vaig fer un cop finalitzada la primera campanya i que va ser una feinada que no havia calculat bé. Sort que els tres mecenes van tenir molta paciència!
Esteu treballant en algun projecte nou?
Sempre estic en mil coses noves. I segur que repetiré amb Verkami.
Aquells que es van perdre les campanyes però estiguin interessats en els vostres projectes, on els poden trobar?
Poden entrar a www.cuscusians.com i allà trobaran tots els nostres jocs, llibres i contes.
+INFO
Campanya - The LAND ART GAME. Un juego para crear Arte con y en la Naturaleza
0 comentaris
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.