❗️ Per poder utilitzar Verkami has de fer-ho des d'un altre navegador. Instal·la o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha deixat d'actualitzar el navegador Internet Explorer que estàs utilitzant i ha deixat de ser compatible amb la majoria de llocs web.

Mater Salvatoris

El Pirineu català, la postguerra i la mort són protagonistes del nostre projecte. I un nen de deu anys: en Miquel. El bosc és el seu refugi, on el somni i la fantasia encara hi sobreviuen.

Rubén Llorach

Un projecte de

Categoria

Creat a

Barcelona
0
segons
93
Aportacions
5.530€
De 5.150€
Aporta al projecte
Veure projecte en English i Castellano

Escull la teva recompensa

Dona-li suport amb una donació

Aporta sense recompensa
Fes una donació altruista al projecte sense rebre cap recompensa a canvi:

Mater Salvatoris és un curtmetratge seleccionat per l’ ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) com a projecte final de grau.

El Pirineu català, la postguerra i la mort són protagonistes del nostre projecte. I un nen de deu anys: en Miquel. El bosc és el seu refugi, on el somni i la fantasia encara hi sobreviuen. Quan jugant mata un conill salvatge i s’assabenta de la mort de la seva mare, es veurà arrossegat per la culpa, trobant relació entre els dos esdeveniments.

Mater Salvatoris es construirà a través d’una narrativa de to poètic, allunyant-nos d’enaltir un sentiment per acostar-nos a l’espectador d’una forma diferent: amb un ritme proper a l’oriental, caràcter que també transmetrem a través de la banda sonora. Amb aquest conjunt no pretenem escapar-nos d’una cultura, sinó atènyer una forma universal, sense perdre el lligam essencial amb la història del nostre país.

Un blanc i negre com a reflex cromàtic de la culpa i la desolació, un vent fort que aïlla el poble i un silenci com a resposta a la desgràcia… Mater Salvatoris es situa a l’Alt Pirineu amb les seves colossals muntanyes que també callen la tragèdia de la Guerra Civil.

Aquest és el gris context on viu el Miquel.

Existeix la salvació?


Mater Salvatoris sorgeix de la necessitat de fer visible el cinema que s’entén a ell mateix com a projecció artística. La necessitat d’aquest curtmetratge ve precedida de motivacions personals però també d’una voluntat de creure en un cinema capaç de transformar l’espectador a un nivell profund.

Les influències i referents són múltiples, tan cinematogràfics ( La infància d’Ivan, A. Tarkovski i The Turin Horse, B. Tarr) com literaris ( La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra, M. Rodoreda) i també musicals (la sonoritat del shakuhachi, una flauta tradicional japonesa).

En una societat de l’efímer, l’equip de Mater Salvatoris creiem en quelcom més permanent i busquem en la postguerra catalana una forma cinematogràfica que ens permeti acostar-nos a l’experiència humana i a la vegada, a una experiència transpersonal.


Allò més interessant de Mater: la seva grandesa com a curtmetratge neix de la senzillesa. El dol; de la negació a la acceptació de la mort, explicat a través de la metàfora visual dels conills. Allà, en aquell lloc on els japonesos són grans i resumeixen la vellesa a través "d'un home sol tallant una poma"; es allà on Mater Salvatoris també és gran. - Angello Faccini, director de fotografia.

Serà tot una espera, un estat de xoc, un reflexionar sobre la vida i la mort. Farem evident la representació d'una reflexió moral, del despertar de la innocència. En definitiva, mostrarem el ritme del batec del cor del nen pretenent, d’aquesta manera, fer moure el del propi espectador. - Júlia Bagaria, muntadora

El nostre objectiu és crear imatges intenses que, mitjançant un llenguatge poètic i al·legòric, transmetin dolor i hostilitat. Els espais es conceben a través de la fosca soledat del protagonista i de l'estranyesa. Tanmateix, ens enfrontem a la responsabilitat de respectar la historicitat, suggerint una subtil revisió de caràcter metafòric. - Anna Llubera, directora artística

Mater tindrà un joc sonor basat en els silencis i el vent com a mitjà d'expressió. Demostrarem que l absència d'un diàleg convencional també pot transmetre conceptes: la solitud i desesperació del protagonista. - Oriol Bonals, director de so


Marc Barceló - Direcció

Rubén Llorach - Direcció de producció

Angello Faccini - Direcció de fotografia

Anna Llubera - Direcció artística

Oriol Bonals - Cap de so

Júlia Bagaria - Muntatge


El rodatge està programat per al 31 d’octubre i fins el 10 de novembre. La pre-producció es situa, doncs, entre el present i aquesta data. L’estrena del curt no està prevista fins a finals de 2015.

Seguiu-nos a Twitter i Facebook per seguir el dia a dia de la creació de Mater Salvatoris.


L’equip de Mater Salvatoris hem volgut trobar un poble que s’adigués completament a les aspiracions del curtmetratge. I el que s’hi adiu completament és, sens dubte, Farrera.

Farrera es situa a la comarca del Pallars Sobirà, a uns 40 quilòmetres d’Andorra, i s’ha convertit al llarg de les darreres dècades en una meca per artistes i investigadors. La seva raó és el Centre d’Art i Natura (www.farreracan.cat), que ha acollit multitud de persones buscant el lloc idoni per desenvolupar la seva tasca creativa. Aquesta obertura a la creació ens va donar l’impuls a buscar la complicitat dels habitants de Farrera.

Farrera i els municipis que també integra (Burg i Alendo) són el centre neuràlgic i peça fonamental del nostre curtmetratge.


Destinarem els diners a despeses de producció pròpies d’un rodatge de dimensions mitjanes situat a l’alta muntanya. Concretament, el finançament ens permetrà cobrir les següents partides:

**Allotjament: 1.782 euros

Dietes: 3.168 euros**

La diferència entre la quantitat de Verkami i la seva destinació és el que estimem que servirà per a cobrir les despeses de gestió del Verkami i els impagats de manera aproximada.

Es sortejarà entre tots els mecenes, independentment de la seva aportació, l'exclusiu dossier original de Mater Salvatoris!


Busca'ns a les xarxes socials!

facebook /MaterSalvatorisFilm

twitter @MSalvatorisFilm

Blog www.matersalvatoris.cat

Més informació: [email protected]


Preguntes freqüents

Encara no n'hi ha cap publicada

Tens algun altre dubte o pregunta?

Pregunta a l'autor/a

2 comentaris

Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.

  • Rubén Llorach

    Rubén Llorach
    Autor/a

    casi 11 años

    Molt bones!

    Ens interessa principalment que els actors siguin de Farrera o voltants ja que és on hi estarem treballant. No obstant, estem oberts a conèixer actors que puguin aportar al projecte independentment d'on visquin, ja que dur-los amb nosaltres al rodatge i conviure tots plegats és també una bona possibilitat que no descartem.

    Moltes gràcies pel teu interès en el projecte!

  • Núria

    Núria

    casi 11 años

    El personatges, roden a Barcelona o han de pujar a Farrera?

#05 / Bones vibracions

Miro en Marc a les reunions, i ric. M’encomana el seu entusiasme i els seus dubtes, i m’hi reconec: fa pocs mesos jo preparava el meu curt final com a director, i suposo que devia sentir la mateixa barreja d’emoció entusiasta i patiment nerviós. L’emoció entusiasta cada vegada que hi ha una novetat, un tema que es tanca o una espurna que revifa la il·lusió (aquella complicitat amb tal membre de l’equip, aquella reunió exaltada i explosiva, aquella pel·lícula revista que et renova el sentiment de voler fer cinema); i el patiment nerviós quan una localització cau, quan un actor et dóna una negativa, quan el VERKAMI no sembla arribar mai a l’objectiu. Tot plegat incrementa el dubte, aquella frase nociva que sobrevola sovint el pensament, aquell segur-que-val-la-pena-tot-plegat? que destrossa els nervis i allarga les nits.

Però de cop tot encaixa i es veu la

seguir llegint

#04 / Presentació del projecte a Barcelona! Hi esteu tots convidats!

Benvolguts mecenes, com havíem promés, aquest cap de setmana el nostre equip finalment pararà per Barcelona, així que esperem poder posar-vos cara a tots a la presentació del projecte!

L'acte es celebrarà aquest diumenge 12 d'octubre a les 19h al Bar134, que es troba al Barri de Gràcia al Carrer Torrent de l'Olla nº134 (Metro L3 Fontana o L4 Joanic). El bar té preus populars i un ambient excel·lent, així que no teniu cap tipus d'excusa per no apropar-vos un moment i conèixer el projecte ;)

Us demanem que siusplau feu difusió entre els vostres coneguts; contra més serem més riurem! GRÀCIES DE NOU!

seguir llegint

#02 / Fent camí

*Un camí: una franja de terra per la qual es marxa a peu. Les carreteres es distingeixen dels camins no solament pel fet que s’hi va amb cotxe, sinó també per ser una línia que uneix un punt amb un altre. Una carretera en si no té sentit; el sentit el tenen els dos punts que ella uneix. Un camí és l’elogi de l’espai. Cada part del camí té sentit per si sola i ens convida a aturar-nos. Una carretera és la depreciació victoriosa de l’espai que, a causa d’ella, avui ja no és res més que un entrebanc en el moviment de la gent i una pèrdua de temps.

Abans que els camins s’esborressin en el paisatge, ja s’havien perdut per a l’ànima humana: l’home ja no desitja passejar, traslladar-se amb les pròpies cames i gaudir-ne. La seva vida tampoc no la veu ja com un camí, sinó com una carretera: com una línia que va d’un punt a un altre, del grau de capità al grau de general, de la funció d’esposa a la funció de vídua. El temps de la vida se li ha transformat en un obstacle del qual cal

seguir llegint

#01 / El camí que comença

Comença l’aventura. L’aventura d’explicar què és Mater Salvatoris i perquè ha de ser. Un dels viaranys per on l’equip i jo ens comunicarem amb tots aquells que ens doneu suport, és aquest blog. Un racó que ha de servir per fer un camí paral·lel al procés de creació de curtmetratge. Us volem informar, però sobretot, ens volem aturar de tant en tant en aquest paratge de la xarxa a reflexionar sobre el que fem i el que no fem. Sovint necessitaré aturar-m’hi una bona estona i sovint no hi tornaré durant dies. Serà intermitent com ho són els períodes en què a un li agafa per pensar sobre l’entorn, pensar sobre el que pensa o pensar sobre el que s’és. Però hi ha altres moments: de calma (on tanta reflexió pesa i fa nosa), moments per cridar, moments per omplir-se de nous coneixements i referents, moments per abandonar-los.

Octavi Fullat, un filòsof de prestigi nascut al meu poble (Alforja), en una de les seves deficions de l’ésser diu: “Sembla que no és gaire assenyat definir l’ésser

seguir llegint
Fem servir cookies pròpies essencials per poder oferir el nostre servei i de tercers per conèixer l'ús de la pàgina. Política de cookies