❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Mater Salvatoris

Los pirineos catalanes, la posguerra y la muerte son los protagonistas de nuestro proyecto. Y un niño de diez años: Miquel. El bosque es su refugio, donde el sueño y la fantasía todavía sobreviven.

Rubén Llorach

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
93
Aportaciones
5.530€
De 5.150€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català y English

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

Mater Salvatoris es un cortometraje seleccionado por la ESCAC (Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluña) como proyecto final de grado.

Los Pirineos catalanes, la posguerra y la muerte son los protagonistas de nuestro proyecto. Y un niño de diez años: Miquel. El bosque es su refugio, donde el sueño y la fantasía todavía sobreviven. Cuando, jugando, mata a un conejo salvaje y se cerciora de la muerte de su madre, se verá arrastrado por la culpa, encontrando relación entre los dos hechos.

Construiremos Mater Salvatoris a través de una narrativa de tono poético, alejándonos de enaltecer un sentimiento para acercarnos al espectador de una forma diferente: con un ritmo cercano al oriental, carácter que también intentaremos transmitir a través de la banda sonora. Con este conjunto no pretendemos escaparnos de una cultura, sino alcanzar una forma universal sin perder el vínculo esencial con la historia de nuestro país.

Un blanco y negro como reflejo cromático de la culpa y la desolación, un viento fuerte que aísla el pueblo y un silencio como respuesta a la desgracia. Mater Salvatoris se sitúa en el Alto Pirineo, con sus colosales montañas que también callan la tragedia de la Guerra Civil.

Este es el gris contexto en el que vive Miquel.

¿Existe la salvación?


Mater Salvatoris surge de la necesidad de hacer visible el cine que se entiende a sí mismo como proyección artística. La necesidad de este cortometraje viene precedida de motivaciones personales pero también de una voluntad de creer en un cine capaz de transformar al espectador a un nivel profundo.

Las influencias y referentes son múltiples, tanto cinematográficos (La infancia de Iván de A. Tarkovski y The Turin House de B.Tarr) como literarios (La muerte y la primavera y Cuánta, cuánta guerra de M. Rodoreda) y también musicales (la sonoridad del shakuhachi, una flauta tradicional japonesa).

En una sociedad de lo efímero, el equipo de Mater Salvatoris cree en algo más permanente y buscamos en la posguerra catalana una forma cinematográfica que nos permita acercarnos a la experiencia humana y, a la vez, a una experiencia transpersonal.


Lo más interesante de Mater: su grandeza como cortometraje nace de la sencillez. El duelo, de la negación a la aceptación de la muerte, explicado a través de la metáfora visual de los conejos. Allí, en aquel sitio donde los japoneses son grandes y resumen la vejez a través de “un hombre solo cortando una manzana”, es donde Mater Salvatoris también es grande. -Angelo Faccini, director de fotografía.

Todo será una espera, un estado de shock, un reflexionar sobre la vida y la muerte. Haremos evidente la representación de una reflexión moral, del despertar y de la inocencia. En definitiva, mostraremos el ritmo del latido del corazón del niño intentando, de esta manera, hacer latir el del propio espectador. * - Júlia Bagaria, montadora*

Nuestro objetivo es crear imágenes intensas que, mediante un lenguaje poético y alegórico, transmitan dolor y hostilidad. Los espacios se conciben a través de la oscura soledad del protagonista y de la extrañeza. Asimismo, nos enfrentamos a la responsabilidad de respetar la historicidad, sugiriendo una sutil revisión de carácter metafórico. * -Anna Llubera, directora artística*

Mater tendrá un juego sonoro basado en los silencios y el viento como medio de expresión. Demostraremos que la ausencia de un diálogo convencional también puede transmitir conceptos: la soledad y la desesperación del protagonista. * -Oriol Bonals, director de sonido*


Marc Barceló - Dirección

Rubén Llorach - Dirección de producción

Angello Faccini - Dirección de fotografía

Anna Llubera - Dirección artística

Oriol Bonals - Jefe de sonido

Júlia Bagaria - Montaje


El rodaje está programado para el 31 de octubre y hasta el 10 de noviembre. La preproducción se sitúa, entonces, entre el presente y esta fecha. La estrena del corto no está prevista hasta finales de 2015.

Seguidnos en Twitter y Facebook para manteneros al día sobre la creación de Mater Salvatoris.


Los miembros del equipo de Mater Salvatoris hemos querido encontrar un pueblo que se adecuara completamente a las aspiraciones del cortometraje. Y el más idóneo es, sin duda, Farrera.

Farrera se sitúa en la comarca del Pallars Sobirà, a unos 40 quilómetros de Andorra, y se ha convertido, a lo largo de las últimas décadas, en una meca para artistas e investigadores. Su razón es el Centre d’Art i Natura (www.farreracan.cat), que ha acogido a multitud de personas buscando el lugar idóneo para desarrollar su labor creativa. Esta apertura a la creación nos dio el impulso para buscar la complicidad de los habitantes de Farrera.

Farrera y los municipios que también integra (Burg y Alendo) son el centro neurálgico y pieza fundamental de nuestro cortometraje.


Destinaremos el dinero a gastos de producción propios de un rodaje de dimensiones medias situado en la alta montaña. Concretamente, el financiamiento nos permitirá cubrir las siguientes partidas:

**Alojamiento: 1.782 euros

Dietas: 3.168 euros**

La diferencia entre la cantidad del Verkami y su destinación es lo que estimamos que servirá para cubrir los gastos de gestión del Verkami y los impagados de manera aproximada.

¡Se sorteará entre todos los mecenas, independientemente de su aportación, el exclusivo dossier original de Mater Salvatoris!


¡Buscadnos en las redes sociales!

facebook /MaterSalvatorisFilm

twitter @MSalvatorisFilm

Blog www.matersalvatoris.cat

Más información en: [email protected]


Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

2 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • Rubén Llorach

    Rubén Llorach
    Autor/a

    más de 9 años

    Molt bones!

    Ens interessa principalment que els actors siguin de Farrera o voltants ja que és on hi estarem treballant. No obstant, estem oberts a conèixer actors que puguin aportar al projecte independentment d'on visquin, ja que dur-los amb nosaltres al rodatge i conviure tots plegats és també una bona possibilitat que no descartem.

    Moltes gràcies pel teu interès en el projecte!

  • Núria

    Núria

    más de 9 años

    El personatges, roden a Barcelona o han de pujar a Farrera?

Volver a todas las actualizaciones

#02 / Fent camí

*Un camí: una franja de terra per la qual es marxa a peu. Les carreteres es distingeixen dels camins no solament pel fet que s’hi va amb cotxe, sinó també per ser una línia que uneix un punt amb un altre. Una carretera en si no té sentit; el sentit el tenen els dos punts que ella uneix. Un camí és l’elogi de l’espai. Cada part del camí té sentit per si sola i ens convida a aturar-nos. Una carretera és la depreciació victoriosa de l’espai que, a causa d’ella, avui ja no és res més que un entrebanc en el moviment de la gent i una pèrdua de temps.

Abans que els camins s’esborressin en el paisatge, ja s’havien perdut per a l’ànima humana: l’home ja no desitja passejar, traslladar-se amb les pròpies cames i gaudir-ne. La seva vida tampoc no la veu ja com un camí, sinó com una carretera: com una línia que va d’un punt a un altre, del grau de capità al grau de general, de la funció d’esposa a la funció de vídua. El temps de la vida se li ha transformat en un obstacle del qual cal desempallegar-se a velocitats cada cop més elevades.

En el món de les carreteres un bell paisatge significa: una illa de bellesa que una llarga ratlla connecta amb altres illes de bellesa.

En el món dels camins la bellesa és ininterrompuda i sempre canviant; ens diu a cada pas: “Atura’t!”*

Milan Kundera, La immortalitat (fragment)

Kundera ens recorda la bellesa del camí com a metàfora d’una manera de posar els peus, un davant de l’altre, en el curs de la vida. Davant tots els objectius i metes que ens proposem, cal parar i admirar el que tenim al costat. L’horitzó segueix allà i és nostre i només nostre el camí que farem per arribar-hi. Són nostres el ulls i són nostres tots els instants que se’ns regalen per gaudir-lo ara.

Fent camí doncs, ens trobem fent visites a Farrera, el poble on rodarem Mater Salvatoris. Tenim boscos, un poble fantàstic amb gent fantàstica, cases abandonades, façanes, habitacions centenàries… Ens aturem davant allò esperat i allò inesperat, i seguim caminant, perquè sí.

Us en fem una petita mostra.

1 comentario

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Joan Bové

    Joan Bové

    más de 9 años

    Si aquestes fotografies són l'avantsala del que pot ser el curt, us asseguro un èxit total. Felicitats !

#05 / Bones vibracions

Miro en Marc a les reunions, i ric. M’encomana el seu entusiasme i els seus dubtes, i m’hi reconec: fa pocs mesos jo preparava el meu curt final com a director, i suposo que devia sentir la mateixa barreja d’emoció entusiasta i patiment nerviós. L’emoció entusiasta cada vegada que hi ha una novetat, un tema que es tanca o una espurna que revifa la il·lusió (aquella complicitat amb tal membre de l’equip, aquella reunió exaltada i explosiva, aquella pel·lícula revista que et renova el sentiment de voler fer cinema); i el patiment nerviós quan una localització cau, quan un actor et dóna una negativa, quan el VERKAMI no sembla arribar mai a l’objectiu. Tot plegat incrementa el dubte, aquella frase nociva que sobrevola sovint el pensament, aquell segur-que-val-la-pena-tot-plegat? que destrossa els nervis i allarga les nits.

Però de cop tot encaixa i es veu la llum, o sona… leer más

#04 / Presentació del projecte a Barcelona! Hi esteu tots convidats!

Benvolguts mecenes, com havíem promés, aquest cap de setmana el nostre equip finalment pararà per Barcelona, així que esperem poder posar-vos cara a tots a la presentació del projecte!

L'acte es celebrarà aquest diumenge 12 d'octubre a les 19h al Bar134, que es troba al Barri de Gràcia al Carrer Torrent de l'Olla nº134 (Metro L3 Fontana o L4 Joanic). El bar té preus populars i un ambient excel·lent, així que no teniu cap tipus d'excusa per no apropar-vos un moment i conèixer el projecte ;)

Us demanem que siusplau feu difusió entre els vostres coneguts; contra més serem més riurem! GRÀCIES DE NOU!

#03 / Presentació del projecte a Manresa + Concert Jo Jet i Maria Ribot

Esteu tots convidats i convidades a l'acte de suport i presentació de Mater Salvatoris! L'acte tindrà lloc el proper 5 d'octubre a les 18:30 a l'Espai Gastronòmic Rubiralta de Manresa.

Comptarem amb l'acompanyament musical de Jo Jet i Maria Ribot, i podreu xerrar amb membres de l'equip tècnic per conèixer més de prop el projecte.

Us hi esperem!

#02 / Fent camí

*Un camí: una franja de terra per la qual es marxa a peu. Les carreteres es distingeixen dels camins no solament pel fet que s’hi va amb cotxe, sinó també per ser una línia que uneix un punt amb un altre. Una carretera en si no té sentit; el sentit el tenen els dos punts que ella uneix. Un camí és l’elogi de l’espai. Cada part del camí té sentit per si sola i ens convida a aturar-nos. Una carretera és la depreciació victoriosa de l’espai que, a causa d’ella, avui ja no és res més que un entrebanc en el moviment de la gent i una pèrdua de temps.

Abans que els camins s’esborressin en el paisatge, ja s’havien perdut per a l’ànima humana: l’home ja no desitja passejar, traslladar-se amb les pròpies cames i gaudir-ne. La seva vida tampoc no la veu ja com un camí, sinó com una carretera: com una línia que va d’un punt a un altre, del grau de capità al grau de general, de la funció… leer más

#01 / El camí que comença

Comença l’aventura. L’aventura d’explicar què és Mater Salvatoris i perquè ha de ser. Un dels viaranys per on l’equip i jo ens comunicarem amb tots aquells que ens doneu suport, és aquest blog. Un racó que ha de servir per fer un camí paral·lel al procés de creació de curtmetratge. Us volem informar, però sobretot, ens volem aturar de tant en tant en aquest paratge de la xarxa a reflexionar sobre el que fem i el que no fem. Sovint necessitaré aturar-m’hi una bona estona i sovint no hi tornaré durant dies. Serà intermitent com ho són els períodes en què a un li agafa per pensar sobre l’entorn, pensar sobre el que pensa o pensar sobre el que s’és. Però hi ha altres moments: de calma (on tanta reflexió pesa i fa nosa), moments per cridar, moments per omplir-se de nous coneixements i referents, moments per abandonar-los.

Octavi Fullat, un filòsof de prestigi nascut al… leer más

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies