Colom, el nou viatge

Enhorabona per la iniciativa, estava esperant que algú fés realitat aquest projecte amb còmic, i molts d'altres que es poden fer a l'entorn de la figura d'en Colom, tal com la descriu el gran investigador Jordi Bilbeny. Altres exemples: una novel·la històrica, una pel·lícula, serien molt útils a la causa de la restitució històrica dels Països Catalans. Molta sort amb el projecte, que esperem i desitgem que arribi a bon fí (tant de bo que per Sant Jordi ja el poguem gaudir)

Si, conec aquesta teoria. I la veritat és que em fa força peça! Però, amic Losinyor, suposo que ja saps que hi ha un munt de teories sobre la procedència de Colom i totes tenen els seus arguments i es basen amb paralelismes molt interessants tots ells... però, per al còmic, n'hem hagut de triar un i hem triat l'origen barceloní defensat per Bilbeny. No volem sentar càtedra ni volem donar la raó a ningú per damunt d'altri... el còmic preten fer pensar, fer dubtar i tenir curiositat per saber més coses de les que ens han explicat... i, bàsicament, reivindicar l'origen català de Colom sigui tortosí, barceloní o eivissenc. Gràcies la teva aportació.

Colom és tortosí des de fa 80 anys

La teoria de Bayerri pren valor després dels últims estudis sobre l'origen català del navegant

05/11/09 02:00 - Tortosa - gustau moreno

«Jo veig Colom com un home que ens parla de la bella horta valenciana, de Tortosa i de les riberes de l'Ebre, que prega davant la Mare de Déu de Montserrat i davant de la Cinta», afirmava l'historiador Ricard Carreras Valls, que també assegurava que «a l'indret de la seva nissaga» hi veia «Tortosa, cor de Catalunya, l'Ebre». L'any 1929, Carreras Valls, que ja era autor de diverses obres i articles en què es defensava la catalanitat del descobridor d'Amèrica –seguint la línia oberta pel peruà Luis de Ulloa–, va seduir el públic que l'escoltava a l'Ateneu, i va contribuir a forjar la tesi de l'origen tortosí de Cristòfor Colom. Fa pocs dies, un estudi de la investigadora Estelle Irizarry, professora emèrita de literatura hispànica a la universitat de Georgetown, ha conclòs que el descobridor d'Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d'Aragó i que la seua llengua materna era el català. A banda, també trobem la publicació recent Colom. 500 anys enganyats, una investigació del també nord-americà Charles Merrill, que Cossetània acaba d'editar al nostre país. En aquesta línia, caldria començar a reivindicar, ja sense embuts, els historiadors que des de fa més de 80 anys han dit que Colom no només era català, sinó que el més probable és que l'almirall fos originari de Tortosa.

Sens dubte, l'historiador que va establir el corpus central de la teoria sobre la «genovesitat tortosina» de Colom és Enrique Bayerri (1882-1958). Amb tot, Bayerri no va poder veure publicada la seua obra més coneguda sobre aquest tema, Colón tal cual fué, editada pòstumament el 1961. Més recentment, la teoria Bayerri ha estat desenvolupada per Manuel Bestratén. Segons Bayerri, la seua certesa sobre la veritable pàtria del navegant es forma definitivament entre els anys 1927 i 1929, però el seu interès per la figura de Colom comença quan només té uns 10 anys i llegeix per primera vegada una obra titulada Vida de Cristóbal Colón. Amb tot, és cap al 1926 que Bayerri, que feia cinc anys havia estat nomenat director del museu arxiu de Tortosa, pren la determinació d'escriure la història de Colom i d'aclarir si hi havia alguna possibilitat que l'almirall hagués nascut a l'illa tortosina de Gènova.

Bayerri proposa que Colom podria ser originari de l'illa que antigament hi havia just davant de Tortosa, i que Ramon Berenguer IV va donar als genovesos –en un paquet en què també hi havia l'actual carrer de la Mercè– pel seu suport militar durant la conquesta de Tortosa. Dues terceres parts de l'illa van ser per a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, i l'altre terç, per als soldats genovesos. L'illa de Gènova tenia uns cinc quilòmetres de llarg i uns dos quilòmetres d'amplada, amb un braç fluvial que passava per davant de l'actual poble de Jesús i de la ciutat de Roquetes, i que tornava a unir-se amb el curs principal de l'Ebre a l'altura de la desembocadura del barranc de Sant Antoni. Per situar l'illa, l'autor aporta un mapa de la vegueria de Tortosa traçat per un enginyer francès l'any 1706, en què es veu perfectament on era l'antiga Gènova tortosina, on avui hi ha l'actual barri de Ferreries. Però les riuades i la contínua aportació de sediments, al llarg dels segles, van anar tapant el braç de l'Ebre que separava Ferreries de Roquetes, tot i que l'any 1886 el riu es va desbordar i per uns dies va fer la impressió que l'illa de Gènova tornava a existir.

A més, Bayerri defensa la presència de nombrosos veïns amb el cognom Colom com a població d'aquesta illa, i explica que, al cens de les contribucions del segle XIV, algunes famílies Colom apareixen identificades amb el qualificatiu de jueves. Bayerri també assenyala que el cronista tortosí Cristòfor Despuig, en els seus Col·loquis del 1557, es va referir a Colom utilitzant la grafia catalana del cognom.

A banda, Bayerri recorda que l'àvia dels pintors Cerveto, quan el 1927 va saber que ell defensava que Colom havia nascut a Ferreries, va felicitar-lo perquè l'avi d'ella ja deia el mateix. Una altra prova que aporta Bayerri és la declaració davant de notari d'una veïna d'Alfara de Carles que assegurava que un avantpassat havia estat amic d'un Colom de Ferreries que havia descobert «un nou món, terres cap al cel, molt lluny», però que havia acabat a la presó perquè estava en contra del rei. Siga com siga, potser van ser aquest tipus d'arguments els que van fer alimentar molts comentaris sarcàstics a les tertúlies de Tortosa, dels quals Bayerri es queixava en vida. Segons la gent, hi havia Coloms nascuts al carrer Jerusalem de Remolins, al carrer Pescadors, al mas de la Tea, al barri de Santa Clara, a la Cava i fins i tot als masos de les Ventalles.