Joan Fontcuberta DELETRIX A Project by Catalan PEN for Freedom of Expression

#04 / Manuel Guerrero explica DELETRIX (CAT/EN/ES)

Deletrix Llobet, Joan Fontcuberta

DELETRIX de Joan Fontcuberta
Manuel Guerrero Brullet

“No hi ha cap document de la cultura que no sigui al mateix temps un document de la barbàrie. I si el mateix document no és lliure de barbàrie, tampoc no ho és el procés de transmissió pel que passa d'unes mans a unes altres. Per això el materialista històric se n'aparta, doncs, tant com pot. Considera que la seva tasca és passar el raspall a la història a contrapèl,” escriu a la cèlebre setena de les seves Tesis sobre la filosofia de la història Walter Benjamin. I és que la història dels textos, com la història de les imatges, és la història dels vencedors. Tal com afirma Benjamin, la història dels textos, com la història de les imatges, és el botí que arrosseguen els dominadors en la seva marxa triomfal damunt dels vençuts. Botí que s'acostuma a anomenar “patrimoni cultural”. Com el materialista històric, com l'historiador, l'artista, el fotògraf, és també un arqueòleg del passat, un desxifrador de palimsests, que rastreja els arxius dels textos, de les imatges, per tal de fer emergir els testimonis de la violència del poder polític o religiós, de les mostres de censura i de fanatisme que queden inscrites en la pell, en les pàgines, dels manuscrits i dels textos, per tal de posar límits, per tal vedar, la llibertat de creació, la llibertat de pensament.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), en les seves sèries fotogràfiques i en les seves reflexions teòriques, no ha deixat d'investigar, des dels inicis de la seva pràctica artística, durant els anys 80 del segle XX, els mecanismes i les tècniques de ficció i de representació visual que construeixen la nostra imatge de la realitat, tot mostrant i posant en evidència que no hi ha cap text ni cap imatge que sigui innocent. No és estrany, doncs, que algunes de les seves celebrades sèries fotogràfiques dels anys noranta tinguin títols tan explícits com Palimpsests o Semiòpolis. La sèrie Deletrix neix de la voluntat de registrar exemples directes de la censura damunt de textos escrits i de la sorpresa davant de les noves formes que l'acció de tatxadura, d'esborradura o de rascat, inscriuen damunt del text. És als textos censurats de segles passats que es troben en les més importants biblioteques que Fontcuberta ha trobat els exemples més clars d'aquesta violència damunt dels documents, dels textos, de la nostra tradició cultural. I és ben significatiu que siguin imatges de pàgines censurades d'Erasme i dels seus Adagis, en una edició llatina publicada a Basilea, el 1541, del fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de Salamanca, les primeres que formen part de la sèrie Deletrix, iniciada el 2006. Sense cap intervenció del fotògraf, més enllà de la tria de la imatge i de la reproducció fotogràfica fidel de la pàgina escollida, és el propi gest i traç de censura i d'enfosquiment del text el que fa evident la presència de la violència contra la llibertat de l'escriptura, contra la llibertat del pensament. Al llarg dels darrers sis anys, Fontcuberta ha anat recollint altres imatges de textos censurats, d'autors i d'èpoques diferents, en diverses biblioteques i arxius europeus. Testimonis muts de la intolerència, de les prohibicions i del totalitarisme que formen part, malgrat tot, de la nostra herència cultural, aquestes imatges ens recorden que és tant important la lluita per la relectura crítica de la nostra tradició cultural com la lluita per la llibertat d'expressió en el present.

DELETRIX by Joan Fontcuberta
Manuel Guerrero Brullet

"There is no cultural document which is not, at the same time, a barbaric document. And if that same document is not free from barbarity, neither is the process of transmission from one pair of hands to another. That is why the historic materialist avoids it as much as he can. Bear in mind that his task is to brush history against the grain", writes Walter Benjamin in the seventh of his Theses on the Philosophy of History. And it so happens that the history of texts, just as the history of images, is the history of the victors. As Benjamin states, the history of texts, just as the history of images, are the spoils taken by the dominators in their triumphant march over the defeated. Spoils that are usually called “cultural heritage”. In the same way as the historic materialist, as the historian, the artist, the photographer is also an archaeologist of the past, the decoder of palimpsests, who searches in the archives of texts, of images, in order to reveal the testimonies of violence of political or religious power, to reveal examples of censorship and of fanaticism that have remained inscribed on parchment, on pages, of manuscripts and texts, with the intention of setting up boundaries in order to curb the freedom of creation, the freedom of thought.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), in his series of photographs and in his theoretical reflexions, has never ceased investigating, from the beginnings of his artistic activity during the 1980s, the mechanisms and techniques of fiction and visual representation that builds our image of reality, all showing and revealing that there is no innocent text or image. Thus, it is not strange that some of his famous photographic series from the nineties have such explicit titles as Palimpsests or Semiopolis. The series Deletrix came into being with the intention of registering direct examples of censorship on written texts and of the surprise that the new forms of erasing, rubbing out or scratching out inscribe on the text. It is in the censored texts from past centuries in the most important libraries that Fontcuberta has found the clearest examples of his violation of documents, of texts from our traditional culture. It is very significant that the images of censored pages from Erasmus and his Adagia, in an edition in Latin published in Basle in 1541, from the Historical Library collection of the University of Salamanca, should be the first to form part of the series Deletrix, begun in 2006. Without any intervention on the part of the photographer beyond the choice of the image and the faithful photographic reproduction of the page chosen, it is the self-same act and stroke of censorship and darkening the text that make evident the presence of a violation of the freedom of writing, the freedom of thought. Over the last six years, Fontcuberta has been collecting other images of censored texts by different authors at different periods of time, from a variety of European libraries and archives. Silent testimonies of intolerance, of prohibitions and totalitarianism which form part, unfortunately, of our cultural heritage, these images remind us that it is just as important to fight for the critical rereading of our cultural tradition as it is to fight for freedom of expression in the present.

DELETRIX de Joan Fontcuberta
Manuel Guerrero Brullet

“No hay documento de cultura que no lo sea al tiempo de barbarie. Y como él mismo no está libre de barbarie, tampoco lo está el proceso de transmisión en el cual ha pasado desde el uno al otro. Por eso el materialista histórico se distancia de ella en la medida en que es posible hacerlo. Y considera como su tarea cepillar la historia a contrapelo.”escribe en la célebre séptima de sus Tesis sobre la filosofía de la historia Walter Benjamin. Y es que la historia de los textos, como la historia de las imágenes, es la historia de los vencedores. Como afirma Benjamin, la historia de los textos, como la historia de les imágenes, es el botín que arrastran los dominadores en su marcha triunfal sobre los vencidos. Botín que se acostumbra a llamar “patrimonio cultural”. Como el materialista histórico, como el historiador, el artista, el fotógrafo, es también un arqueólogo del pasado, un descifrador de palimpsestos, que rastrea los archivos de los textos, de las imágenes, para hacer emerger los testimonios de la violencia del poder político o religioso, de las muestras de censura y de fanatismo que quedan inscritas en la piel, en les paginas, de los manuscritos y de los textos, para poner límites, para vetar, la libertad de creación, la libertad de pensamiento.

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), en sus series fotográficas y en sus reflexiones teóricas, no ha dejado de investigar, desde los inicios de su práctica artística, durante los años 80 del siglo XX, los mecanismos y las técnicas de ficción y de representación visual que construyen nuestra imagen de la realidad, mostrando y poniendo en evidencia que no hay ningún texto ni ninguna imagen que sea inocente. No es extraño, entonces, que algunas de sus celebradas series fotográficas de los años noventa tengan títulos tan explícitos como Palimpsestos o Semiópolis. La serie Deletrix nace de la voluntad de registrar ejemplos directos de la censura sobre textos escritos y de la sorpresa frente las nuevas formas que la acción de tachadura, de borrado o de rascado, inscriben sobre el texto. Es a los textos censurados de siglos pasados que se encuentran en las más importantes bibliotecas, que Fontcuberta ha encontrado los ejemplos más claros de esta violencia sobre los documentos, los textos, nuestra tradición cultural. Y es significativo que sean imágenes de paginas censuradas de Erasmo y de sus Adagios, en una edición latina publicada en Basilea, el 1541, del fondo de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Salamanca, las primeras que formen parte de la serie Deletrix, iniciada el 2006. Sin ninguna intervención del fotógrafo, más allá de escoger la imagen y reproducirla en una fotografía fiel de la pagina escogida, es el propio gesto y trazo de censura y oscurecimiento del texto lo que hace evidente la presencia de la violencia contra la libertad de la escritura, contra la libertad del pensamiento. A lo largo de los últimos seis años, Fontcuberta ha ido recogiendo otras imágenes de textos censurados, de autores y épocas diferentes, en varias bibliotecas y archivos europeos. Testimonios mudos de la intolerancia, de las prohibiciones y del totalitarismo que forman parte, pese a todo, de nuestra herencia cultural, estas imágenes nos recuerdan que es tan importante la lucha para la relectura crítica de nuestra tradición cultural como la lucha para la libertad de expresión en el presente.