"Riu i el món riurà amb tu; plora i el món, donant-te l'esquena, et deixarà plorar."
Charles Chaplin.
Lucille LaBelle és l'última aventura del col·lectiu “Miseria y Hambre”. Un espectacle innovador que recreant l'imaginari del cinema mut, ens porta una meravellosa història d'amor que conjuga música en directe, projeccions i la màgia del teatre.
ÉS TEATRE, ÉS CINEMA, ÉS UN MUSICAL,...? NO, ÉS Lucille LaBelle.
La fascinació i l'encant que desperta el cinema mut resideix a la seva particular i hipnòtica posada en escena, en com, des de la seva òptica, respiren escenaris i decorats que fotograma a fotograma es revelen com a autèntics quadres plens de matisos, i que mitjançant l'expressivitat dels actors, del maquillatge i vestuari cobren vida, donant lloc a una història.
Són la màgia hipnòtica que traspua, l'atreviment davant el nou, davant la bellesa de l'experiment i per descomptat l'encant de l'expressivitat muda, alguns dels matisos que volíem pel nostre muntatge: Lucille LaBelle. En conseqüència, què pot sorgir de tanta recerca en la bellesa?: sens dubte una història d'amor de les d'abans, de les quals traspassen el cel·luloide i es materialitzen en personatges de carn i os...i quan la imaginació i la imatge s'expressen mitjançant carn i os, llavors aquí...diguem que parlem de teatre.
Perquè Lucille LaBelle es tracta d'això, un espectacle innovador en el qual barregem diferents llenguatges: cinema mut, projeccions, música en directe, i per descomptat TEATRE. Volem recrear l'univers imaginari i la il·lusió del cinema mut i portar-los a la proximitat i la màgia de l'escena, i amb tot això... explicar una increïble història d'amor.
PREGUNTES PER A UN MUNTATGE.
Seria possible combinar la màgia i la il·lusió del cinema mut amb el singular encant del teatre ?
Com es podria recrear en l'espectador una experiència única, i que gaudeixi, plori, rigui...com als vells temps?
És possible llavors creuar els límits de la pantalla i trencar els de l'escenari?,
Seria possible desempolsar aquella manera de veure i de fer dels pioners del cinema, per recuperar aquestes illes d'il·lusió i màgia que en els temps que corren són llocs desconeguts i inusitats tant per a creadors i com a espectadors?
És possible viatjar en el temps, a l'espai i portar de la mà al públic?,
Es pot contagiar la il·lusió, la màgia i la bellesa?
LUCILLE LA BELLE ens diu que sí!.
EL CAMÍ FINS ARA RECORREGUT...
Al març de 2012 i de la mà dels seus dos directors: David Martínez Sánchez i Jaime Soler Huete, comença el projecte Lucille LaBelle, amb l'objectiu de recrear al teatre la màgia que desperta el cinema de principis del segle XX en l'espectador, i recuperar per a aquest les sensacions i emocions que ens transmeten aquestes velles pel·lícules en tornar a veure-les.
Sota aquesta premissa, i amb un parell d'idees clares, LUCILLE LABELLE ha comptat al llarg del temps amb un equip de més de quaranta professionals, que han aportat la seva experiència i creativitat per definir la idea inicial fins a donar-li forma.
Ha estat un procés complex en tractar-se d'un muntatge ambiciós en el que conflueixen diferents llenguatges: teatre, cinema, música i projeccions en directe. La realització d'aquesta arriscada aventura ha estat llarga des de la pre-producció: dramatúrgia, els previs assajos amb l'actor, el guió de la pel·lícula i el disseny de les projeccions a mida, fins a la fase de producció: localitzacions, pla de producció, enregistrament; passant per la construcció de decorats, postproducció i muntatge, acoblament de mapping en assaig, composició de músiques, assajos etc...
En definitiva un difícil camí, tant en l'artístic, com en l'econòmic, i en el pràctic, afegint la dificultat de fer-ho sense gairebé recursos econòmics. Gràcies a la nostra filosofia d'intercanvi de treball per treball i al fet de que no comptàvem amb cap finançament, excepte el nostre propi, escàs i que es va invertir en catering, acomodació i trasllats per a tots els col·laboradors en els diferents rodatges.
En conseqüència el projecte s'ha dilatat en el temps...ara ja, propers a acabar aquest viatge us demanem suport, animant-vos a tots a ajudar-nos en aquest viatge ja que...mai s'ha vist res com Lucille LaBelle.
SINOPSI DE Lucille LaBelle.
-1927. És la nit de l'estrena de la pel·lícula més esperada de Lucille LaBelle. El cinema està a vessar. El nostre protagonista, l'acomodador i projeccionista del Cinema Fantasio, està enamorat del cinema, de la foscor platejada d'una sala i sobretot, està enamorat de Lucille. Col·lecciona totes les seves pel·lícules, els cartells, les revistes de la seva estimada, però el nostre protagonista mai l'ha vist en persona, de manera que, quan per la màgia de la nit Lucille LaBelle cobra vida al seu cinema, no perd l'ocassió per convidar-la a sopar… Però una pel·lícula no permet interferències, i aviat la presència de l'actriu és reclamada per a poder continuar la història… Podrà el nostre protagonista tornar a portar al costat seu a la seva enamorada? Podrà rescatar-la de les mans del malvat Doctor Madevil, el vilà de la història? Podrà abandonar el seu paper d'acomodador i convertir-se en un dels herois del cel·luloide que tant admira?
RAONS PER A UN MUNTATGE...TEATRAL.
El teatre és l'única forma d'art que, a hores d'ara del segle XXI, ha sobreviscut a la forma solipsista que les altres formes d'art han anat adquirint. Els jocs d'ordinador es desenvolupen en la intimitat d'una casa, la lectura fa molt que és un plaer personal, el gaudir d'una obra pictòrica pot realitzar-se en la solitud d'una casa per mitjà de llibres o per mitjà d' Internet, i fins i tot els museus són temples al silenci i al recolliment que impedeixen la comunió de l'obra amb el seu públic en el seu conjunt… i finalment el cinema, no fa molt alguna cosa que es gaudia en companyia no només d'amics i/o familiars, sinó d'estranys, s'ha reclòs en la solitud de les llars, gràcies a l'home-cinema, la difusió majoritària de reproductors, la quantitat aclaparadora d'oferta al mercat del dvd, blue-ray… i, per descomptat, també d'Internet. Gens d'això està malament. És senzillament diferent. Un altre món.
Misèria y hambre Produccions s'ha proposat, no obstant això, fer un homenatge a aquella època i al seu cinema, on la gent es reunia i, des de la innocència -que mai ingenuïtat-, es relacionava amb la història que apareixia en la pantalla, i més important encara, amb la gent que participava de la mateixa experiència, en el mateix temps i lloc. El teatre, en aquest sentit, ens sembla el mitjà més apropiat per recuperar aquest esperit de comunitat que tant risc té de desaparèixer, reclosos, com estem, entre tantíssima informació i tanta cultura a la carta, precisament per ser l'únic art immune, almenys de moment, a aquesta retirada massiva i general de la cultura de la vida pública.
El teatre, a dia d'avui, es segueix fent en viu, per persones de carn i os davant persones presents en carn i os que comparteixen un mateix raig de sensacions.
El cinema, en els seus inicis, s'assemblava molt a això.
I...QUÈ ÉS AIXÓ DE MiseriayHambre ?
"Sorgint del no-res hem aconseguit les més altes cotes de la misèria.”
Groucho Marx
Miseria y Hambre és un col·lectiu que des de 2006 treballa al món de la cultura i l'espectacle. La nostra activitat abasta tots els àmbits dramatúrgia, direcció, música, plàstica, vídeo, tècnica, escenografia, noves tecnologies, etc… i per a això comptem amb un ampli equip de professionals. La nostra experiència en projectes creatius i culturals és dilatada; no només en projectes propis sinó també en col·laboracions amb altres companyies.
A nivell d'autofinançament realitzem un particular intercanvi de temps per temps en tots els projectes que emprenem, de tal manera que s'intercanvien uns treballs per uns altres. D'aquesta forma, des de Miseria y Hambre hem realitzat dissenys d'il·luminació, escenografies, espais sonors, assessorament tècnic, entre altres activitats en diversos projectes a canvi de, per exemple, hores d'actors al rodatge entre moltes altres coses, sempre d'una manera directa i sense cap tipus d'intermediaris i, per descomptat, sempre comptant amb col·laboradors i amics, tots ells grans professionals.
Així que no, no som una ONG.
A QUÈ DESTINAREM ELS DINERS ?
Davant l'envergadura d'aquest nou projecte hem acudit a la plataforma Verkami, a causa que, malgrat haver comptat amb un equip de més de 40 persones, entre institucions, empreses privades i professionals de l'espectacle, i d'haver reciclat materials d'altres escenografies i obres per construir els decorats, confeccionar els vestuaris i un llarg etcètera, en aquest moment de la producció necessitem diners per poder acabar aquest viatge. A causa de l'actual situació de la cultura, aquesta opció de finançament s'erigeix com la més plausible per aconseguir que tots l'esforç, temps i diners ja invertits puguin tenir com resultat la finalització del nostre projecte: Lucille LaBelle.
El projecte es troba actualment en marxa i conta ja amb una dilatada trajectòria en la qual han col·laborat, nombrosos amics i professionals de l'àmbit de les arts escèniques.
Malgrat l'avançat que es troba, resta encara preparar la part més costosa en termes econòmics, a saber: disseny i confecció de vestuari, elaboració d'escenografia, lloguer de local d'assajos, disseny gràfic i impressió de cartelleria i programes de mà, llicencia programari Qlab, adquisició d'un piano elèctric portàtil, despeses de Verkami, comissions bancàries corresponents, i els regals destinats als caritatius mecenes, que sens dubte els hi mereixen !.
QUAN ESTRENAREM ?
Durant la campanya Verkami seguirem treballant en el muntatge.
En cas d'aconseguir el finançament que demanem a través del crowdfunding, el projecte estaria acabat a la fi del mes de maig d'aquest any, com a tard a principis de juny i poder així començar la campanya de distribució.
ON SEGUIR-NOS?
[Facebook Lucille LaBelle](http://www.facebook.com/lucillelabelle1927 / Facebook Doctor Madevil
Twitter / Blog / Youtube / Vimeo
Pàgina de Miseria y Hambre
0 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.