❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

De la Mancomunitat a la República. L’activitat cultural a Vilanova i la Geltrú

La fama de Vilanova com a ciutat culturalment activa, ha estat sempre així? Els anys centrals del segle XX van ser de gran efervescència intel·lectual i d'activisme social. Vilanova va tenir un paper rellevant en el context català. En aquells anys fou una ciutat activa i fins ara, inèdita.

Montserrat Comas i Güell

Un proyecto de

Categoría

0
segundos
116
Aportaciones
4.500€
De 3.000€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

La ciutat de Vilanova i la Geltrú, malgrat la popularitat que sosté, no disposa d’una història que expliqui a vilatans i nouvinguts a què es deu la seva energia i riquesa cultural.

Un dels períodes més vitals de la cultura catalana correspon als anys que van de la Mancomunitat a la República. Vilanova no va quedar-ne al marge, sinó ben al contrari va mantenir una activitat frenètica i molt estimulant.

L’objectiu, doncs, és mostrar, d’una manera general i planera, l’expressió cultural de la vila entre els anys 1914 i 1936 per la qual cosa s’ha partit del buidatge del Diari de Vilanova d’aquells anys. És a dir, fixar la imatge que projectava aleshores el Diario de Villanueva. El resultat és sorprenent i rectifica la concepció generalitzada d’una ciutat decandida després de la desfeta de final del segle XIX. Ben al contrari, era una població amb una gent molt activa culturalment i molt diversa en les propostes.

QUI SÓC?

Historiadora i bibliotecària de professió i vocació, fa anys que em dedico a la recerca sobre la lectura, les biblioteques i la impremta, principalment del segle XIX.

He publicat 4 llibres en editorials de renom (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Afers, Publicacions de la Universitat de València). És la meva primera experiència en autofinançament obligada per l'absència de convocatòries d'ajuts. Fa temps que el tinc escrit i desitjo poder-lo oferir a la gent de Vilanova i la Geltrú.

PER QUÈ US DEMANO UN COP DE MÀ?

Fins ara quan he volgut publicar alguna de les meves recerques he tingut la sort de poder optar a alguna subvenció que ho ha fet possible. Ara les coses han canviat i no és possible aquesta via de suport. Vet aquí el per què de la meva demanda.

NOMÉS PER A LA GENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ?

Sí i no. Sí perquè són els vilanovins els qui descobriran la seva ciutat en un moment fonamental en la construcció de la Catalunya contemporània. No, perquè interessa a qualsevol persona amb ganes de saber com es respirava en aquells anys crucials de la cultura catalana ja que es pot prendre Vilanova com el paradigma d'aquell compromís col·lectiu. És a dir, com un capítol de la història cultural catalana.

CONTINGUT

Us adjunto una part del Sumari de l'obra. Si voleu saber què més s'hi explica, feu-m'ho saber.

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Volver a todas las actualizaciones

#05 / La ràdio

Fa dies que no us dic res. I, tot escoltant la ràdio, se m'ha acudit adjuntar-vos un petit fragment on es recull l'arribada de la ràdio a Vilanova i la Geltrú:

«També va ser la ràdio el punt de partida i aprenentatge del grup Jazz Band Americans que va formar-se l’inici de l’any 1926, de la qual cosa i que com hem vist, feien servir de bandera per a la promoció del grup. M’imagino que venien a dir que gràcies a escoltar la ràdio podien tocar jazz; o el que és el mateix, que ells i la música que tocaven quedaven situats a la zona de màxima modernitat: «Los Americans constituyéndose en radio-escuchas, se aprovechan de la radiotelefonía para copiar los detalles de interpretacion y colorido musical...». No hi havia aturador i fins i tot un grup de particulars (ja que no sembla que fossin cap entitat ben formada) anunciaven audicions radiofòniques cada dia al vespre al carrer Bonaire, 16.»

Tres anys abans se'n feia un altre ús: «L’octubre de 1923, al Teatre Apol•lo, el professor de l’Escola Industrial, Enric Calvet, va parlar de la Radiotelefonia. Segons el Diario... «el programa no puede ser más atrayente, ya que en él figura, a más de otros experimentos, un Radioconcierto, transmitido por una muy lejana estacion de telefonia sin hilos». Els assistents van poder sentir l’hora des de París i Nauen, a Alemanya, i encara un concert des de Carabanchel.»

Els anuncis d'aparells de ràdio es van apoderar del Diario de Villanueva!

1 comentario

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

  • Bienve

    Bienve

    11 años

    És curiós però aquest ús de la ràdio, als anys 20, no et recorda les "viodeoconferències" i altres coses semblants de l'actualitat amb els mitjans d'internet?. Avancem en les aplicacions de la tecnologia, però no pas en les formes (les idees). L'home és el mateix animal avui que fa mil anys. Per sort, crec jo.

#06 / Prova superada

Avui toca agraïment i confessió.

Agraïment. Això de comprar llibres a l'avançada va ser força comú durant el segle XIX i bona part del XX. Com aleshores, cadascú de vosaltres veurà el seu nom, o logo, a les pàgines de crèdits. Aquesta informació (en els llibres antics, vull dir) a vegades es fa servir per conèixer l'abast i l'interès de l'obra en qüestió abans de saber-ne res, i sobretot, per saber si les expectatives creades coincideixen amb les crítiques posteriors. O sigui, que vosaltres entrareu en aquesta mena d'observatori per a la història. L'agraïment més sincer per aquesta confiança prèvia.

Confessió. Si no hagués cregut mínimament amb mi, no m'hagués llençat a la palestra de la manera que ho he fet. Però, no hi creia prou com per demanar el que val realment publicar un llibre en una editorial… leer más

#05 / La ràdio

Fa dies que no us dic res. I, tot escoltant la ràdio, se m'ha acudit adjuntar-vos un petit fragment on es recull l'arribada de la ràdio a Vilanova i la Geltrú:

«També va ser la ràdio el punt de partida i aprenentatge del grup Jazz Band Americans que va formar-se l’inici de l’any 1926, de la qual cosa i que com hem vist, feien servir de bandera per a la promoció del grup. M’imagino que venien a dir que gràcies a escoltar la ràdio podien tocar jazz; o el que és el mateix, que ells i la música que tocaven quedaven situats a la zona de màxima modernitat: «Los Americans constituyéndose en radio-escuchas, se aprovechan de la radiotelefonía para copiar los detalles de interpretacion y colorido musical...». No hi havia aturador i fins i tot un grup de particulars (ja que no sembla que fossin cap entitat ben formada) anunciaven audicions radiofòniques cada dia al vespre al carrer Bonaire, 16.»

leer más

#04 / un fragment

Amics, us adjunto un petit vídeo on podeu escoltar un fragment del llibre. Es refereix als comentaris que va sentir el cronista del diari el dia de la inauguració de la III Exposició d'Art del Penedès (1929): allò de les rivalitats comarcals, Vilafranca, Sitges... Pensem que abans l'havien feta a Vilafranca i al Vendrell.

També un fragment d'un dels darrers dies d'aquesta exposició quan van deixar passar sense pagar a una multitud d'obrers i gent senzilla.

Espero que us agradin.

Montserrat

#03 / El records de l'Elàdia

Tots just fa unes hores que m'he llençat a l'aventura i una vegada més veig que tinc molts amics. A tots us vull donar les gràcies. Començo a pensar que potser em caldrà canviar la primera frase del llibre... Quan el tingueu, en podrem parlar.

De moment vull compartir les aportacions que m'ha fet una VTV de primera magnitud. És l'Elàdia de l'Institut, sabeu de qui parlo oi? Són records que li han sorgit tot d'una.

Mireu què m'ha enviat:

Martí Torrents: «Sempre el recordo com un senyor molt alt amb uns cabells molt blancs, d'un blanc espectacular, pentinats cap endarrere i les seves espardenyes blanques de betes i sempre duia un sac plegat sota el braç.....Amb els anys he pensat que potser dins del sac hi duia algun dibuix dels seus. També recordo les pintures que decoraven el sostre de l'antic cinema Bosch, eren espectaculars.»

leer más

#01 / De la Mancomunitat de la República. L'activitat cultural a Vilanova i la Geltrú (1914 - 1936)

Amics,

Parlar o llegir sobre èpoques passades té l'inconvenient que no podem saber exactament com era el lloc al qual ens referim; ni quin era l'aspecte dels protagonistes ni tampoc com eren els carrers per on transitem nosaltres i que havien estat transitats per aquella gent. Us en proposo un tastet.

Cliqueu en aquest l'enllaç i podreu veure algunes imatges de la Vilanova dels anys vint i trenta. A veure si us agraden.

Espero els vostres comentaris i opinions.

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies