De la Mancomunitat a la República. L’activitat cultural a Vilanova i la Geltrú

#07 / invitació

Aquí teniu la invitació!!

#06 / Prova superada

Avui toca agraïment i confessió.

Agraïment. Això de comprar llibres a l'avançada va ser força comú durant el segle XIX i bona part del XX. Com aleshores, cadascú de vosaltres veurà el seu nom, o logo, a les pàgines de crèdits. Aquesta informació (en els llibres antics, vull dir) a vegades es fa servir per conèixer l'abast i l'interès de l'obra en qüestió abans de saber-ne res, i sobretot, per saber si les expectatives creades coincideixen amb les crítiques posteriors. O sigui, que vosaltres entrareu en aquesta mena d'observatori per a la història. L'agraïment més sincer per aquesta confiança prèvia.

Confessió. Si no hagués cregut mínimament amb mi, no m'hagués llençat a la palestra de la manera que ho he fet. Però, no hi creia prou com per demanar el que val realment publicar un llibre en una editorial comercial que té bona edició i distribució. Em llençava al desconegut amb certa recança i per això vaig optar per demanar el justet per poder afrontar allò que se'n diu una

#05 / La ràdio

Fa dies que no us dic res. I, tot escoltant la ràdio, se m'ha acudit adjuntar-vos un petit fragment on es recull l'arribada de la ràdio a Vilanova i la Geltrú:

«També va ser la ràdio el punt de partida i aprenentatge del grup Jazz Band Americans que va formar-se l’inici de l’any 1926, de la qual cosa i que com hem vist, feien servir de bandera per a la promoció del grup. M’imagino que venien a dir que gràcies a escoltar la ràdio podien tocar jazz; o el que és el mateix, que ells i la música que tocaven quedaven situats a la zona de màxima modernitat: «Los Americans constituyéndose en radio-escuchas, se aprovechan de la radiotelefonía para copiar los detalles de interpretacion y colorido musical...». No hi havia aturador i fins i tot un grup de particulars (ja que no sembla que fossin cap entitat ben formada) anunciaven audicions radiofòniques cada dia al vespre al carrer Bonaire, 16.»

Tres anys abans se'n feia un altre ús: «L’octubre de 1923, al Teatre Apol•lo, el professor de

#04 / un fragment

Amics, us adjunto un petit vídeo on podeu escoltar un fragment del llibre. Es refereix als comentaris que va sentir el cronista del diari el dia de la inauguració de la III Exposició d'Art del Penedès (1929): allò de les rivalitats comarcals, Vilafranca, Sitges... Pensem que abans l'havien feta a Vilafranca i al Vendrell.

També un fragment d'un dels darrers dies d'aquesta exposició quan van deixar passar sense pagar a una multitud d'obrers i gent senzilla.

Espero que us agradin.

Montserrat

#03 / El records de l'Elàdia

Tots just fa unes hores que m'he llençat a l'aventura i una vegada més veig que tinc molts amics. A tots us vull donar les gràcies. Començo a pensar que potser em caldrà canviar la primera frase del llibre... Quan el tingueu, en podrem parlar.

De moment vull compartir les aportacions que m'ha fet una VTV de primera magnitud. És l'Elàdia de l'Institut, sabeu de qui parlo oi? Són records que li han sorgit tot d'una.

Mireu què m'ha enviat:

Martí Torrents: «Sempre el recordo com un senyor molt alt amb uns cabells molt blancs, d'un blanc espectacular, pentinats cap endarrere i les seves espardenyes blanques de betes i sempre duia un sac plegat sota el braç.....Amb els anys he pensat que potser dins del sac hi duia algun dibuix dels seus. També recordo les pintures que decoraven el sostre de l'antic cinema Bosch, eren espectaculars.»

De Francesc Montserrat: «La mare cantava amb al coro de la parròquia de Baix-a-mar que ell dirigia.Si vols tinc fotos.....no de la República

#02 / La portada del llibre

#01 / De la Mancomunitat de la República. L'activitat cultural a Vilanova i la Geltrú (1914 - 1936)

Amics,

Parlar o llegir sobre èpoques passades té l'inconvenient que no podem saber exactament com era el lloc al qual ens referim; ni quin era l'aspecte dels protagonistes ni tampoc com eren els carrers per on transitem nosaltres i que havien estat transitats per aquella gent. Us en proposo un tastet.

Cliqueu en aquest l'enllaç i podreu veure algunes imatges de la Vilanova dels anys vint i trenta. A veure si us agraden.

Espero els vostres comentaris i opinions.