This is Ska (Book)

"THIS IS SKA" 60 peces de pur ska

El llibre de música jamaicana consta de 60 partitures inèdites.

En un principi, totes les partitures estan per a instruments en tonalitat de C (Do).

Alguns dels temes que inclouré en el llibre:
-Ball Of Fire (Roland Alphonso)
-La Xina Town (Don Drummond)
-Freedom Sounds (Tommy Mc Cook)
-Garden Of Love (Don Drummond)
-Guns of Navarone (Roland Alphonso & THS Skatalites)

El llibre tindrà tapa tova, i aquí sota us deixo el meravellós pròleg escrit per, David "Dr. Decker "Vilches .

SKA. El naixement d'una llegenda.

Molt s'ha parlat, en els últims anys, del** ska original ** i la música jamaicana en general. Però fins ara ningú havia tingut la brillant idea de ** transcriure a el llenguatge musical ** aquelles peces que han arribat a nosaltres comprimides en el solc d'incunables discos de vinil.

Aquest llibre cobreix un espai que ningú s'havia encarregat d'omplir.

Amb ell, els músics dels nostres dies podran reproduir i interpretar els sons d'aquells anys difícils però gloriosos en què la música jamaicana va entrar en la modernitat activant una indústria discogràfica que no ha deixat de funcionar a ple pulmó fins a l'actualitat.

Jamaica és una petita illa de el Carib assotada per pirates i huracans, per la corrupció i el deute extern, per la violència i la necessitat compulsiva de fer música. En els ardus anys que van seguir a la Segona Guerra Mundial, romania sota el jou colonial de l'Imperi Britànic, i la població subsistia amb prou feines enmig de la pobresa i la manca d'oportunitats. La música era, per a ells, el millor dels bàlsams. I no és que tinguessin capacitat econòmica per comprar discos.

La música arribava a través d'emissores nord-americanes en forma d'un saborós menú de rhythm'n'blues, stándares, jazz, música llatina i bandes sonores de pel·lícules.

Els sound system eren discoteques mòbils genuïnament jamaicanes que emetien aquest mateix menú en balls a l'aire lliure on el negoci era la venda d'alcohol però on l'autèntica protagonista era la música.

En aquells balls els sound system competien entre si a l'hora de punxar el disc més ballat o més corejat, i buscaven l'exclusivitat del seu repertori arrencant l'etiqueta dels discs que ocasionals viatgers havien portat des de Miami o Nova Orleans. Roscoe Gordon, Louis Jordan, Nat King Cole o Fats Domino estaven a l'ordre del dia.

Don Drummond - Chinatown

Els primers sound system daten de les dècades dels 40 i els 50, i entre ells podem citar Sir Coxsone The Downbeat, Duke Reid The Trojan, Tom The Great Sebastian, V-Rocket o Lord Koos.

En la seva recerca d'allò més impactant i nou, els propietaris dels sounds aviat van veure la necessitat de generar la seva pròpia música, reinterpretant de manera genial dels sons forans que fins llavors havien estat consumint. Els encarregats de crear la música de la incipient indústria discogràfica jamaicana van ser un grapat de músics de sessió als quals ningú reconeixeria la seva vàlua fins passades diverses dècades:

*** Ernest Ranglin *** (guitarra), *** Cecil Lloyd *** o *** Theophilus Beckford *** (piano), *** Val Bennett *** o *** Roland Alphonso *** (saxo alt), *** Cluett Johnson *** (baix), *** Don Drummond *** (trombó) ...

Molts d'ells provenien dels guetos més deprimits, però havien rebut una remarcable educació musical a l'** Alpha Boys School **, una institució per a nens orfes o en precària situació regentada per les Germanes de la Caritat.

Alguns, com el genial trombonista * Don Drummond * va ser alumne d'aquella escola i va arribar a ser un dels seus professors, instruint altres en les virtuts musicals. És el cas de * Emmanuel Rico Rodriguez *, un altre dels pioners, que es reconeix fortament influït per Drummond.

Els alumnes més destacats alternaven o prosseguien la seva carrera musical en orquestres i big bands com les de * Eric Dean * o * Mapletoft Poulle *.

També va ser important la influència de l'* ment *, una música autòctona d'arrels rurals que sovint s'havia confós amb el calypso. El sincopat del seu ritme va contaminar el blues que aquells músics van començar a crear en estudis com el Federal Recording Studio o les dependències d'emissores radiofòniques locals com la JBC (Jamaican Broadcasting Corporation) o la RJR (Ràdio Jamaica redifusió), que sovint eren utilitzades com estudis de gravació.

En la producció havien estat pioners personatges com Stanley Motta, que va obrir un dels primers estudis d'enregistrament en 1951 a Hannover Street, i Ken Khouri, propietari de Federal, un altre dels primers estudis i sens dubte el més utilitzat a l'hora de gravar ska.

També Ivan Chin i Donada Tuari. Tots ells havien estat produint ment, blues, boogie i altres herbes que, a poc a poc, anaven conformant aquesta ** amalgama tropical amb ànima de blues que acabaria convertint-se en ska cap a 1962 **.

En el procés, el contratemps s'havia anat marcant en el segon i quart compassos, a diferència de l'rhythm'n'blues nord-americà. Aquesta síncope estava fortament marcada pel stacatto de la guitarra, el piano o fins i tot els vents quan assumien rols rítmics.

Coxsone Dodd, Duke Reid, Prince Buster, King Edwards, Lloyd "Matador" Daley, Vincent "Randys" Chin, Leslie Kong o Lyndon Pottinger, van constituir aviat la primera divisió de productors de l'naixent ritme, que es va associar de manera automàtica a la independència que Jamaica va aconseguir enfront de la Corona Britànica el 6 d'agost de a 1962.

Va ser un moment de gran eufòria, tot i que la història va demostrar que poc o gens anaven a canviar les coses per als jamaicans del carrer. Els estudis d'enregistrament van començar a funcionar a ple rendiment.

El ** ska ** era una mena de febre, i per a cada sessió s'utilitzaven els músics disponibles en aquell moment: * Thomas "Tommy" McCook , * Roland Alphonso * (saxo tenor), * Lester Sterling * (saxo alt) , * Johnny "Dizzy" Moore *, * Oswald "Baba" Brooks *, * Raymond Harper *, * Frank Anderson * (trompeta), * Don Drummond **, * Rico Rodriguez *, * Ron Wilson * (trombó), * Ernest Ranglin *, * "Jah" Jerry * (guitarra), * Jackie Mittoo *, * Theo Beckford *, * Gladstone Anderson * (piano), * Lloyd Knibb *, * Arkland "Drumbago" Parks *, * Carl McLeod * , * Aston "Wackie" Henry * (bateria), * Lloyd BREVETTE * (contrabaix) i altres.

Don Drummond - Down Beat Alley

Aquells músics van acompanyar a tots els grans cantants de ska: *** Llorer Aitken **, ** The Wailers **, ** Toots & The Maytals **, ** Justin Hinds & The Dominoes ** , ** Lord Creator **, ** Shenley Duffus **, ** Delroy Wilson **, ** Lord Guantánamo **, ** Jackie Opel **, ** Millie Small **, ** Derrick Morgan **, ** Desmond Dekker *** ...

I en els seus maratonianes sessions de gravació encara els quedava temps per abordar talls instrumentals en els quals podien dedicar-se, a plaer, a les incursions jazzístiques que tant els agradaven.

Els temes resultants d'aquelles gravacions eren acreditats a l'líder d'el grup en aquells moments o a l'productor que finançava les sessions, tot i que també hi havia formacions que funcionaven com a tals amb regularitat, com * Kes Chin & The Souvenirs *, * Byron Lee & The Dragonaires * , * Baba Brooks Band *, * The Vikings *, * Carlos Malcolm & His Afro Jamaican Rhythms *, * Els Cavallers Orchestra * ...

Però entre totes elles, ** The Skatalites ** poden ser considerats la super banda de l'gènere i a el mateix temps la seva essència més pura. La seva formació més clàssica estava constituïda per * McCook, Alphonso, Sterling, Drummond, Moore, Mittoo, Knibb, BREVETTE i "Jah" Jerry *, encara que no era estrany que * Ranglin * fora reclutat en més d'una ocasió. * Doreen Shaeffer * o * Lord Guantánamo * eren algun dels seus vocalistes més habituals quan feien el seu propi xou en diversos clubs de Kingston o d'alguna altra de les principals localitats de la illa.

Els emigrants jamaicans van portar la seva música amb ells cap al Regne Unit, la zona angloparlant de Canadà i els Estats Units. També les illes veïnes a Jamaica van rebre la seva influència, i aviat el món sencer es va fer conscient d'aquest blues sincopat que es va voler exportar com el nou ball de moda. Però l'ska va ser molt més que això; el primer ritme de la Jamaica independent i el so amb què va néixer la indústria discogràfica de l'illa.

També va ser l'avantsala de l'* rock steady * i el * reggae *, i la música que vehiculizó l'orgull dels jamaicans i les perspectives de projectar-se i millorar la seva qualitat de vida. Un fabulós banc de proves on l'illa amb major percentatge de població dedicada, d'una manera o altra, a la música, va començar a caminar amb pas ferm.

L'ska va tenir una curta vida, ja que cap a 1966 va començar a mutar en un ritme més relaxat on les "notes soltes" de l'contrabaix (a la manera d'el blues) van començar a enllaçar per formar una línia de baix que seria la columna vertebral de l'reggae anys més tard. Havia nascut el rock steady; però aquesta és una altra història.

*** David "Dr. Decker "Vilches ***

*

Autor

*

Josep Blanes - Trombó de vares (Conservatori de Badalona i Conservatori Oscar Pla (Alacant) Clasico, Composició i arranjaments amb Sergi Vergés (Professor de Conservatori Superior del Liceu) i Lluís Vergés (Professor de Conservatori Superior ESMUC). Recorregut musical: Manu Chao, Fermin Muguruza, Green Valley, Tromboranga, Fundació Tony Manero, La Kinky Beat, Zulú 9.30, Don Cosmic, La Pegatina, Senyor Wilson, Adala, Rampalion, Alex Bass, Roe Delgado ...

Calendari

Res més arribem a l'objectiu, el llibre s'enviarà a fàbrica per ser imprès.

Com a molt tard a mitjans de setembre començarem a enviar les comandes.

*