Documental Oussouye

#47 / Agraïments / Agradecimientos

CAT

El documental Kàsuumaay ja ha començat a girar per diferents activitats i per aquest motiu volem continuar amb els nostres compromisos. No podem deixar d’agrair la seva col·laboració a totes les persones que han fet aquest projecte possible i per mostrar la nostra gratitud us nomenarem a tots. Amb aquest esment dels nostres mecenes, complim amb els nostres compromisos en la campanya de crowdfunding, però no esgota el nostre agraïment, que recordarem cada vegada que projectem o vegem Kásuumaay.

Moltes gràcies a tots.

CAST

El documental Kásuumaay ya ha empezado a girar por distintas actividades y por ese motivo queremos continuar con nuestros compromisos. No podemos dejar de agradecer su colaboración a todas las personas que han hecho este proyecto posible y para mostrar nuestra gratitud os nombraremos a todos. Con esta mención de nuestros mecenas, cumplimos con nuestros compromisos en la campaña de crowdfunding, pero no agota nuestro agradecimiento, que

#46 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXXIII)

[CAT]

Llums fora. El moment de la veritat

Fa gairebé dos anys que va començar el treball d'aquest documental (molt més si comptem des del moment en el qual es va concebre) i per fi ha arribat el moment de la veritat. El moment en el qual s'apaguen els llums, però sobretot el moment en el qual es tornen a encendre. La preparació de l'estrena ens ha tornat a generar una barreja d'esperança i pànic. Esperança perquè la resposta de moltes persones ens fa sentir que la història que hem volgut explicar desperta interès. Pànic perquè temem no estar a l'alçada de les expectatives.

Vam anunciar la data de la primera projecció oficial de Kásuumaay (després d'algunes proves al món acadèmic) amb més de dues setmanes de temps. El dia assenyalat, avui, 27 de març de 2014 a les vuit del vespre als Cinemes Méliès de Barcelona. Menys d'una setmana després les

#45 / Estrena del documental Kásuumaay

[CAT]

El Grup d’Estudi de les Societats Africanes (GESA) i el Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) estrenen el documental: Kásuumaay “Una experiència de pau a Casamance”.

L’acte tindrà lloc el proper dijous 27 de març 2014 a les 20:00 h als Cinemes Mèliés de Barcelona (C/ Villarroel, 102).

Entrada serà gratuïta. Aforament limitat.

Si no us voleu quedar sense plaça podeu confirmar la vostra assistència al correu electrònic: [email protected] i sereu inclosos a la llista d’entrada.

Salutacions cordials,

L’equip de Kásuumaay.

[CAST]

El Grup d’Estudi de les Societats Africanes (GESA) y el Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) estrenan el documental: Kásuumaay “Una experiencia de paz en Casamance”.

El acto se celebrará el próximo jueves 27 de marzo 2014 a las 20:00 h en los Cines Mèliés de Barcelona (C/

#44 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXXII)

[CAT]

Disculpes i una mica (més) de paciència

Potser penseu que ens hem oblidat de vosaltres… Ni tan sols un minut! Ja sabeu, vam explicar-ho ja fa uns mesos, que havíem començat la fase de postproducció i això és el que s’està endarrerint per qüestions tècniques. Us varem explicar, des d’Oussouye, com havien avançat les fases de preparació i de rodatge. Us varem explicar també, en la mesura del possible, com s’havia desenvolupat la fase de muntatge. I, finalment, que havíem començat la fase de postproducció. Aquestes dues darreres són, de ben segur, les més grises de tota la creació del documental; les menys vistoses; de les que menys coses us podem explicar. Però això no vol dir que ens haguem oblidat de vosaltres. Penseu que aquestes parts del documental es desenvolupen amb els membres de l’equip plantats davant dels ordinadors, amb algunes

#43 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXXI)

[CAT]

Kásuumaay a les pantalles

Ja està! Kásuumaay s’ha desembolicat, s’ha desplegat, s’ha descobert. Per primera vegada, aquestes lletres s’han projectat en una pantalla. Per primera vegada, hem mostrat tot allò que durant tant de temps hem anat cuinant i us hem anat explicant mica en mica. Penseu en la sensació; la d’haver passat mesos treballant en alguna cosa; la de l’arribada del dia assenyalat; la de romandre en silenci buscant qualsevol expressió a la cara de l’altre que ens pugui avançar el veredicte. Penseu en la sensació d’estar aguantant aquella pregunta ansiosa de “t’agrada? t’agrada?”. Això va ser més o menys el que va passar el 28 de juny a Lisboa, durant l’ECAS (European Conference on African Studies) quan, per primera vegada, es van apagar els llums de l’auditori i a la pantalla es van començar a projectar-se els nostres pensaments, les nostres il·lusions i els nostres esforços, bé, quan van començar a projectar-se les imatges de Kásuumaay.

#42 / ¡Habemus cartel!

#41 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXX)

[CAT]

El bateig de la criatura

Aquest és un post important, si més no per a nosaltres. Potser pugui semblar simbòlic, però fins al moment gairebé tothom, com a mínim, s’ha referit a aquest projecte com Documental a Oussouye, que no deixa de ser quelcom un nom genèric. Però aquesta iniciativa, on els membres de l’equip hi han esmerçat tantes il·lusions i tants esforços, i vosaltres tanta atenció i tant d’afecte, ja té un nom propi. Ha costat, però només perquè el procés d’elecció del nom (en aquest cas del títol) ha estat tant conscienciós i democràtic com tot en aquest projecte. Abans de desvetllar la incògnita... us explicarem una mica aquest procés. Sí, ja ho sabeu, sempre estem impacients per compartir-ho tot amb vosaltres, és el mínim que us devem pel vostre suport.

Per començar hem de parlar de la decisió del “bateig” en sí mateix, perquè ha estat una d’aquelles qüestions que ha posat als membres de l’equip constantment al voltant d’una taula per debatre. Com ha

#40 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXIX)

[CAT]

Solidaritat cega

A aquestes alçades us hem explicat ja moltes coses. Us hem parlat de la importància de l’arròs a la societat diolà, us hem parlat de les funcions del rei, creiem que us hem trasmés la dignitat i l’orgull de la gent de la que parlem. Ara volem explicar-vos com aquests elements es posen en relació i com es desenvolupa una de les funcions més importants del protagonista del nostre documental; com a la pràctica el rei vetlla pel seus ciutadans (ja us vam explicar que la paraula “rei” no encaixa exactament amb la figura diolà, però no s’ha trobat una altra, és un mal menor; però l’equivalent a “súbdits” aquí, no encaixaria ni de lluny, així que ens

#39 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXVIII)

[CAT]

Estrelles Michelin a Oussouye

Una vegada us varem parlar de les padrines del documental, de les dones que ens han posat, en un o altre moment, la pell de gallina, de vegades amb les seves atencions, d’altres amb les seves històries i, gaire bé sempre, amb el seu exemple. Però si vam parlar de padrines, no ens podem oblidar dels nostres àngels de la guarda (sí, és cert que els àngels no tenen sexe, però aquí els identificarem amb els homes, permeteu-nos la llicència literària). Hem tingut uns quants d’ells. Han estat persones que pel davant es comportaven com amics i a les nostres esquenes, creient que nosaltres no érem conscients, han vetllat per nosaltres.

Silenciosament, diferents d’aquests àngels de la guarda han desplegat totes les

#38 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXVII)

[CAT]

Imatges en moviment

A la pantalla comencen a aparèixer coses, concretament imatges que s’entrellacen. Les entrevistes que vam fer a Oussouye es van posant en ordre, però ja no a sobre del paper, sinó al format que hauria de tenir quan tot estigui terminat. És només un pas més, potser no us sembli massa important i per vosaltres sigui quelcom de obvi, però per l’equip és una evolució considerable.

Vam tornar a Barcelona amb més de trenta hores de rodatge entre entrevistes, escenes de la vida quotidiana, imatges de recurs i tot el que ens podia ajudar a contar-vos la història que volíem, aquella que ha de donar-vos els elements per jutjar per vosaltres mateixos quin és el pes de les autoritats tradicionals al reialme d’Oussouye, en mig del marc d’una estructura d’Estat com el senegalès, i si tot aquest aparell de la cultura tradicional té o no la capacitat per posar el seu granet de sorra per la construcció de la pau.

#37 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXVI)

[CAT]

Una mica (més) de nosaltres

Potser no us heu adonat, però durant la primera fase de realització del documental a Oussouye us vam explicar una mica (amb una visió molt subjectiva) qui érem. Tampoc sabem si recordareu que en aquell primer viatge (al juliol) no hi érem tots. I, finalment, potser no us heu adonat que en aquesta segona fase al terreny, durant el rodatge, han anat apareixen cares noves, la resta de l’equip, del que no hem tingut l’oportunitat de parlar-vos. Ara és el moment. Ja sabeu que necessitem una mica de temps per poder explicar-vos, des de la nostra pròpia mirada deformada i carregada de sentiments i subjectivitat, quina és la personalitat de cada membre de l’equip. Així, quan hem tingut dades suficients, el propi rodatge s’ha menjat tot el nostre temps, aquest és el motiu pel qual he hagut d’esperar per les presentacions. Més val tard que mai.

No us parlarem ni del Xavi, ni del Jordi, ni del David ni del Carlos. Ja els coneixeu i si us heu

#36 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXV)

[CAT]

Paint una experiència

Hem passat uns mesos de relatiu silenci. En realitat, gairebé no heu tornat a saber res de nosaltres des de que va acabar la fase de rodatge, al mes de desembre. Hem de dir que se’ns han ajuntat dues situacions diferents però que han confluït de manera natural en aquest silenci. D’una banda, després de la gravació ens hem ficat totalment al procés de producció que vol dir posar-nos davant dels materials que hem recollit, discutir-ne i, el més dur, escollir els que ens poden ajudar a explicar la història que hem viscut, amb el compromís de fer-ho de la manera més senzilla que sigui possible i menys pesada, per posar-nos completament amb el muntatge. Segurament és la fase més grisa o, al menys, la més silenciosa. No ens veiem capaços d’atrapar-vos amb les misèries que ens suposen haver de prescindir d’alguns dels moments que, personalment, ens poden semblar més intensos.

Precisament, aquesta ha estat la segona de les situacions que han motivat

#35 / Estat del projecte / Estado del proyecto

[CAT]

Benvolguts amics, mecenes i seguidors del projecte,

Després d'aquestes setmanes de silenci, us volem explicar l'estat del documental i que sapigueu que seguim treballant sense pausa en el mateix.

Una vegada finalitzat amb èxit i sense majors complicacions el rodatge en Oussouye, va arribar el moment de començar a armar el puzle...

Primer vam haver de transcriure les més de 60 hores gravades, i traduir-les del diola i francès al català i castellà. Aquesta tasca ja està acabada afortunadament! Ara estem desenvolupant el guió per al muntatge, que començarà en breu.

Us seguirem informant dels propers passos, tenint molt en ment que us devem les recompenses per la vostra participació. Estem treballant en això per poder veure aviat el fruit de tant esforç! Gràcies per seguir estant.

una abraçada,

l'equip d'Oussouye

[CAST]

Apreciados amigos,

#34 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXIV)

[CAT]

Com si el temps no hagués passat

Al 1979 la construcció del Club Mediterrannée va generar un dels primers incidents del conflicte de la Casamance. Pels promotors del complex simplement eren les platges del Cap Skirring; Pels habitants locals, però s’estava profanant un dels boscos sagrats de Kabrusse. Els empresaris europeus només veien una oportunitat de negoci, un paradís a la terra pels turistes occidentals. Els diolà de la zona veien un lloc de culte, una selva on es situaven els fetitxes, un lloc on ells hi anaven respectuosament per tal de fer ofrenes i peticions a Emitai.

Aquest despropòsit, aquesta manca de sensibilitat era una mostra del que molts casamancesos entenien com el menyspreu de la seva cultura. Des del nord arribaven ignorant les seves creences, tractant-les com a salvatges i enemigues del progrés i del desenvolupament i, sobretot, ignorant les prohibicions i els preceptes de la religió tradicional. Els diners s’imposaven, per sobre de la

#33 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXIII)

[CAT]

Per no deixar d’aprendre… una mica de religió

L’equip sabia a què havia vingut a Oussouye. Sabia, més o menys, quina era la història que es volia explicar. I sabia, aproximadament, quins eren els elements d’aquesta història. Uns més i d’altres una mica menys, però els membres de l’equip d’aquest projecte saben en què consisteix la religió tradicional diolà en els seus aspectes més generals. Però també hem de reconèixer que és una d’aquelles coses que més o menys has entès a partir de les lectures, de documentació, d’estudis i d’explicacions, però et resulta complicat (de vegades, molt complicat) explicar-ho.

En una de les nostres entrevistes ens hem trobat amb una explicació clara i simple d’aquesta complexa estructura religiosa. Tant que ens agradaria compartir-la amb vosaltres, començant en gran mesura dels errors, del que no és. Sovint, la ignorància ens porta a pensar que la religió

#32 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXII)

[CAT]

Les heroïnes no disminueixen, creixen

Recordeu una de les entrades que vam compartir amb vosaltres al juliol on parlàvem sobre els nostres esmorzars? Un tema banal, no? Doncs feu memòria perquè aquell post va ser el nostre homenatge a la força de la dona africana mitjançant la Gilberta, la dona que a la primera fase del projecte es va encarregar de preparar-nos el primer àpat de la jornada, el que les nostres mares sempre ens han dit que és la més important.

Us hem despertat la memòria? Gilberta era aquella dona que ens rebia d’hora pel matí, sempre amb un gran somriure, que ens preparava els cafès amb una serietat i un compromís propi del que te a les seves mans la teva vida. Era aquella figura femenina que era capaç de transmetre amb un gest quotidià la senzillesa i la dignitat que fa de les dones africanes els pilars de la societat. Sí, aquelles figures que fan un treball discret, gairebé invisible, però fonamental. Cada cop estem més segurs, a les dones no els

#31 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXI)

[CAT]

El tambor que anuncia la pau

Oussouye és una terra de pau, això ja ho sabeu, perquè ho hem explicat una infinitat de vegades. Els factors d’aquesta pau són molts, moltíssims, de fet. Però per a descobrir-los tots haureu de veure el documental. De moment, us hem anat avançant alguns d’ells. Al 100.0 de la FM emet Kabissa FM, una ràdio comunitària molt preocupada per la construcció de la pau. La seva programació està plena d’emissions dedicades a la millora de la governabilitat, al foment de la reconciliació i a la construcció de la pau, en general, amb la perspectiva de concedir protagonisme a les poblacions locals.

Es dona la circumstància de que el kabissa és un tambor tradicional diolà, el que s’utilitza a bona part de les celebracions rituals i, sobretot, el que s’ha utilitzat habitualment per anunciar cerimònies. El kabissa és el mitjà de comunicació diolà, un tronc de grans dimensions

#30 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XX)

[CAT]

Mai plou al gust de tothom

Estem al mes de novembre, ja hauria d’haver finalitzat l’època de pluges però es ha sorprès una tempesta, potser la darrera, tot i que això mai es pot afirmar amb certesa. En realitat la sorpresa ha estat relativa, al mes de juliol ja vam viure les pluges, gairebé totes. La diferència d’aquesta darrera no ha estat la manera sinó el temps.

Com habitualment, a l’horitzó es va anunciar un nuvol negre i amenaçador. De cop i volta es va començar a apropar. Els vents anuncien l’arribada del aigua amb prou temps per amagar-se. Aquesta és la teoria pels habitats del lloc. Entre els tubabs (el nom que reben els blancs a tot el Senegal) la cosa és una mica diferent. Tenim el costum de forçar una mica més la situació. Quan els oussouyencs comencen a buscar un teulat sota del que posar-se a resguard nosaltres confiem en que encara tindrem una mica més de temps. El que passa al final és

#29 / El rodatge en imatges / El rodaje en imágenes (I)

[CAT]

Us deixem un petit vídeo que ha muntat Sebas amb les primeres imatges de la nostra arribada a Oussouye.

[CAS]

Os dejamos un pequeño vídeo que ha montado Sebas con las primeras imágenes de nuestra llegada a Oussouye.

#28 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XIX)

[CAT]

El dubte de l’observador

El destí és capritxós i ens ha permès començar les gravacions del documental en unes condicions que difícilment hauríem aconseguit planificant-les. L’atzar ha permès que ens trobéssim amb una de les cerimònies més interessants amb les que ens podíem trobar i, a més, en la situació més adequada.

De cop i volta, l’equip ha pogut assistir a l’enterrament d’una dona gran de religió tradicional, precisament a un dels barris en el que estan més avesats de la nostre presència, fins i tot, podríem dir, que ens aprecien. Això ens ha permès que ens haguem pogut moure amb tota llibertat durant la cerimònia. Ningú ens ha posat pegues a l’hora de gravar i hem pogut assistir, fins i tot, al moment de “l’interrogatori del mort”, després d’un ball de les dones del barri en honor a la difunta.

El cos de la finada, convenientment preparat i tapat, col·locat a sobre d’una camilla portada per

#27 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XVIII)

[CAT]

Agricultors, promotors, tècnics i el que faci falta

Ja us hem explicat moltes de les nostres experiències a Oussouye, tot i que sempre ens guardem un as a la màniga per continuar amb les sorpreses. Potser ja no ho recordeu, nosaltres si, però durant la primera fase del documental ja us vam explicar com havíem usurpat diferents funcions, primer la d’agricultors manipulant amb poca traça però molta voluntat el kayandú; després, la de promotors de concerts per poder veure en directe a la troupe Kusunum aai (Els fils del rei).

D’aquella actuació va sortir una mena de pacte entre cavallers. El que el grup de Roger Diabone i el Djibril necessitava era un amplificador i un amplificador va ser el que l’equip del documental es va portar des de Barcelona. Pel que ens explicaven els músics per fer actuacions, l’absència de sonorització suposa un petit problema i és que l’ekontine te un un so susceptible de ser esclafat pel sempre ensordidor so de la percussió. Els

#26 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XVII)

[CAT]

Bateig de bonuk

Ja vam explicar a la primera fase d’execució del documental la importància que té l’arròs a la societat diolà. Avui no podem fer altra cosa que assenyalar la transcendència del bonuk, el vi de palmera, i més tenint en compte que tot just ve de començar l’època d’aquest licor i que ja se’ns ha posat al davant d’una manera evident.

El bonuk està present a bona part de les celebracions rituals de la religió tradicional, es converteix en una de les ofrenes més habituals als diferents altars i en la beguda social per aquestes cites.

Sense anar més lluny, ens hem trobat, tot just ara, al començament de la temporada del bonuk amb un exemple molt il·lustratiu. La darrera estació de pluges, que teòricament ha acabat recentment, ha estat especialment dura. No només perquè ha estat llarga i les precipitacions

#25 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XVI)

[CAT]

Tots els papers en regla

Ja ho tenim tot en regla. Sembla que hem superat els obstacles administratius, de moment. En tot cas, val més no cantar victòria abans del necessari. El darrer pas ha estat el permís de gravació. Segur que ara espereu que us relatem tot un recorregut irracional de finestreta en finestreta, una història d’esperes eternes i incertes i, en resum, un relat d’irracionalitat al més pur estil “Torni vostè demà”. Sabem que és això el que esteu esperant, perquè nosaltres també estàvem preparats per aquest repte.

No ens enganyem, nosaltres venim d’on venim i a l’equip hi ha autèntics experts en tràmits administratius que han convertit gaire bé en professió, la virtut i l’habilitat de fer front als tortuosos camins de la burocràcia. Us avancem el final, la gestió del permís ha estat tota una sorpresa. Una sorpresa agradable que, com tant d’altres episodis, ens han fet replantejar-nos molts dels nostres prejudicis.

Hi ha una versió senegalesa del

#24 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XV)

[CAT]

L'hora de la veritat

Ha començat la segona fase de la producció del documental a Oussouye, després de l'experiència de preparació del rodatge al juliol. Ara ha arribat l'hora de la veritat. No és que haguem estat parats durant aquests tres mesos. El que ha passat és que ha estat la fase del treball més gris, la de posar en ordre tot allò que vam recollir a la primera estada sobre el terreny, la dels tràmits administratius, la de les discussions i els debats, la de la preparació logística del rodatge, la de la resolució dels contratemps de darrera hora i, sobretot, la de recordar-nos molt i molt de tots els amics que des que vam començar la campanya de crowdfunding ens heu mostrat el vostre suport, ens heu donat ànims i ens heu empès a acabar el treball que vam començar per mostrar-vos el resultat de les il·lusions que compartim.

Podríem haver expressat aquesta idea d'una manera més senzilla. Simplement, dient que ha arribat l'hora de la veritat.

#23 / ¡Comienza el rodaje!

Queridos amigos-mecenas,

Después de un par de meses de producción en Barcelona, resolviendo temas de logística, de presupuesto, trabajando en el guión y la historia que dará vida al documental... reuniéndonos día si y día también, consiguiendo el material, los seguros, los permisos, los medicamentos... coordinando fechas de ida, de vuelta, de avión, de barco... (y Xavi haciendo magia para cuadrarlo todo...)

LLEGÓ LA HORA!

Carola, Gerard, Jordi, David y Xavi llegarán esta noche a Dakar para reunirse con Carlos y Sebas, que los esperan allí.

Ya los 7 juntos, emprenderán la travesía en el barco Aline Sitoe Diatta que los llevará hasta Ziguinchor, y desde allí, a Oussouye.

¡Les aguarda un mes de arduo trabajo!

A través del blog del docu de Carlos (si el tiempo se lo permite!), el facebook y twitter os iremos contando cómo avanza el rodaje...

Nuevamente gracias a todos porque sois parte de esta gran

#22 / Bitàcola d’un documental (XIV) / Bitácora de un documental (XIV)

[CAT] [CAST]

[CAT]

Mares i padrines del projecte

De veritat heu pensat que ens havíem oblidat de les dones? No ens mou cap voluntat de paritat, no pretenem cobrir quotes, ni tan sols ser equitatius pel que fa al gènere. Però, el paper de la dona a la societat diolà és tan important com complex i apassionant. Així que, sí, durant la nostra estada a Oussouye també hem volgut contactar amb les dones. Sense cap mena de prejudici, per nosaltres era evident que els havíem d’explicar el nostre projecte, havíem de recollir les seves opinions i suggeriments i comptar amb el fet que la seva perspectiva quedés patent i la seva sensibilitat no fos marginada. Per això ens hem posat davant dels ulls escrutadors de les reines, de les sacerdotesses, de les dones i de les mares, de totes.

Un dia, asseguts amb el nostre músic-príncep,

#21 / Bitàcola d'un documental (XIII) / Bitácora de un documental (XIII)

[CAT] [CAST]

[CAT]

Una mica de nosaltres

Portem ja molts dies junts i explicant-vos les nostres històries. Així que creiem que ha arribat el moment de presentar-nos. Potser pot semblar una mica tard per fer-ho, però aquesta és una presentació subjectiva que va més enllà del currículum acadèmic o laboral.

Comencem amb l'assessor, la base científica del projecte. La vida és curiosa, estranyament curiosa. Vaig conèixer el Jordi Tomàs fa més de deu anys precisament aquí, a Oussouye. Jo feia un petit recorregut per la regió i ell era l'antropòleg boig que s'havia entossudit en conèixer i estudiar els diolàs huluf (els del Reialme d'Oussouye) i per aconseguir-ho portava quasi dos anys vivint al poble. Malgrat que potser estava cansat dels espontanis visitants que se n'anaven tal i com havien arribat, va fer per mi de discret “cicerone”. Van passar set o vuit anys fins que el vaig tornar a trobar, aquesta vegada com a professor i parlant, precisament, del Senegal, de la

#20 / Això encara no ha acabat / Esto todavía no se ha terminado

[CAT]

L’equip de la primera fase del projecte ja ha acabat la seva estància a Oussouye. És veritat. Però això encara no ha acabat, ni molt menys. Ens vam comprometre a mantenir-vos informats de les nostres evolucions i l’hem fet només a mitges. És a dir, no a la mateixa velocitat a la que s’han produït. De vegades perquè la feina diària s’ha menjat tot el nostre temps; d’altres, perquè no hem trobat el moment adequat. Però tenim la motxilla plena de coses que volem compartir amb vosaltres i no estem disposats a guardar-les només per nosaltres.

Així que, si us ha agradat el que us hem anat explicant fins ara, continueu atents i seguireu reben el relat de les coses que he viscut. Això si, explicat a la nostra manera.

Nosaltres no tanquem a l’agost!

[CAST]

El equipo de la primera fase del proyecto ya ha terminado su estancia en Oussouye. Es verdad. Pero esto todavía no ha terminado, ni mucho menos. Nos comprometimos a manteneros informados de nuestras evoluciones y lo

#19 / Despidiendo Oussouye

Hola amigos,

el equipo del proyecto está en estos momentos viajando en el barco Aline Sitoe Diatta con destino Dakar, desde donde en diferentes vuelos, irán volviendo a casa. Han sido tres semanas de muchísimo aprendizaje y trabajo, y sobre todas las cosas, nos quedamos con la gente que hemos tenido el privilegio de conocer...

Algunas fotos de la partida:
volveremos!

Os seguiremos contando cómo sigue todo.

Y seguimos en carrera, aún nos quedan 7 días de campaña!

Un abrazo y gracias por acompañarnos,

el equipo.

#18 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XII)

[CAT] [CAST]

Cafè Touba!

De ven petits ens han explicat que l'àpat més important del dia és l'esmorzar. Ningú ho qüestiona, no es pot anar a l'escola sense esmorzar com cal. Quan passen els anys, de vegades es perd una mica la pressió de les instruccions, però en tot cas, és cert que per a fer front a una jornada de treball, no hi ha res millor que fer-ho amb l'energia del primer àpat del dia. Els primers dies ens va constar una mica, però finalment, vam trobar a Oussouye el nostre lloc ideal per a la primera hora del matí.

Potser us sembli un tema banal. Us vam prometre que us informaríem de les nostres evolucions i així ho fem. En realitat, per això i perquè la Gilberta, la dona que regenta la parada dels esmorzars es mereix el nostre agraïment i la nostra admiració. Des del primer dia ens rep amb un somriure seré. No parla massa, només per preguntar els gustos del clients, però sempre ho fa amb

#17 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XI)

[CAT] [CAST]

La fina línia

La vida està plena de línies molt primes, gairebé imperceptibles, que separen mons completament diferents. No us feu masses il·lusions, no farem filosofia, només volem explicar-vos una experiència pràctica i sorprenent, amb un vincle directe amb el nostre projecte. Es tracta d'una d'aquestes línies primes que l'equip ha creuat plegat, ni tan sols els més experimentats de l'expedició ho havien fet abans. Es tracta de la fina línia que separa l'investigador del promotor musical (amb tots els nostres respectes pels promotors musicals de veritat). Bé, només, volem explicar-vos que en la nostra recerca de personatges i d'elements per al nostre documental, gairebé sense adonar-nos, ens hem trobat organitzant un concert.

Fa uns dies, el Jordi Tomàs ens va presentar a un vell amic seu: el Roger Diabone. El Roger juntament amb el seu germà Djibril lideren una “troupe”

#16 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (X)

[CAT] [CAST]

Ja no falta gairebé ningú...

Hem parlat amb les autoritats tradicionals i hem rebut el seu suport. Hem parlat amb les autoritats de l'Estat i tenim el seu acord. Però ens faltava un element clau. El reialme d'Oussouye és divers, també pel que fa a la religió. Així el que encara ens mancava era trobar-nos amb els representants de de la resta de les comunitats religioses del reialme. El primer contacte amb els representants dels musulmans i dels catòlics ens ha aportat una nova bona notícia.

Nosaltres ja ho teníem present, però als nostres primers sondejos molts informadors van insistir en el fet de que havíem de transmetre la pluralitat i, fins i tot, quan fos necessari, la discrepància. Ens ha quedat clar que la legitimitat de les autoritats tradicionals va més enllà dels diolàs del Reialme d'Oussouye. El rei és una figura estimada, en general, no només pels que segueixen la religió tradicional, sinó també per la resta de ciutadans. Al menys, aquesta és la

#15 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (IX)

[CAT] [CAST]

Els camps del rei

El dimecres vam estar treballant als camps d'arròs del rei d'Oussouye. Desprès del nostre primer assaig agrícola es va organitzar una jornada de cultiu col·lectiu. Prop d'un centenar d'homes del poble van dedicar el matí a llaurar els arrossals reials i, entre ells, nosaltres quatre, amb totes les nostres limitacions però amb bona voluntat.

La raó de ser d'aquestes jornades de cultiu col·lectiu és que el rei té prohibit treballar als camps i potser vosaltres penseu que benvinguda prohibició. Però ara venen els matisos. El rei té assignats uns camps que no li corresponen a ell sinó al seu càrrec. És a dir, qui heretarà els camps serà el proper rei i no la família reial. La producció d'aquests camps s'emmagatzemarà als graners reials. D'aquestes reserves s'alimenta l'extensa família reial, però a la vegada estan a disposició de tots aquells membres del reialme més

#14 / Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (VIII)

[CAT] [CAST]

Un consens ampli (més de l'esperat)

Ja us hem explicat com ens hem apropat a les autoritats tradicionals d'Oussouye, sempre amb el Jordi Tomàs obrint-nos el camí, anant un pas pel davant preparant-nos el terreny. Ara us explicarem la nostra experiència amb les autoritats estatals, l'altra de les parts amb les que també hem de comptar pel documental. Durant els darrers dies ens hem entrevistat amb l'alcalde d'Oussouye, Benedict Lambal, i amb el Prefecte del Departament d'Oussouye, William Manel. No us volem tenir amb el dubte, el resultat ha estat molt positiu i ens hem trobat més consens del que esperàvem. Beneïts prejudicis! Beneïts, sobretot, quan només una frase els posa en entredit i et fa sentir estúpid per haver-te'ls cregut.

El batlle és un personatge molt interessant, tant que es mereixeria un post per ell mateix, esperem poder-li dedicar en un futur proper. Té un paper de

#13 / Bitàcola d'un documental (VII) / Bitácora de un documental (VII)

[CAT] [CAST]

Audiència reial

Simbòlicament, la preparació del documental d'Oussouye ha entrat avui en una autopista. Els membres de l'equip desplaçats a la Casamance, en aquesta primera fase, hem tingut una audiència reial. Tal qual. Ens hem trobat amb el rei d'Oussouye, li hem presentat els nostres respectes i li hem explicat les nostres intencions. S'imposava fer-ho si volem explicar tot allò que succeïx en el seu reialme, mostrant-nos de la manera més respectuosa possible, sense ferir sensibilitats, sense esclafar conviccions i mostrant-nos respectuosos amb les pràctiques tradicionals, amb el pretext, a la fi, de difondre-les.

En aquesta bitàcola no intentarem explicar en profunditat la figura del rei, per això ens podem remetre a tot allò que ha escrit Jordi Tomàs, com per exemple en un dels molts articles publicats i que fan referència a la reialesa divina d'Oussouye,

#12 / Bitàcola d'un documental (VI)

Primer assaig

No penseu que ens em passat al món de la faràndula. Dissabte vam tenir el nostre primer assaig, sí, però als camps que envolten Oussouye. Ha estat la primera presa de contacte amb el món “arrosser” i no des de la vessant culinària. La societat diolà està fermament lligada a l'arròs. I això que vol dir? Doncs que per els diolà l'arròs ho és tot, a la vegada que significa el principal producte de cultiu, tot i que la Casamance és la regió amb més riquesa agrícola del Senegal; sense dubte la terra dels mangos (un altre dia parlarem d'ells) i de les fruites tropicals. En tot cas, cap cultiu té una influència semblant en l'organització d'aquesta societat.

L'arròs ha garantit durant segles la supervivència de les famílies i això ha deixat la seva empremta. La preparació dels camps, el cultiu i la collita, són fites que van molt més enllà de l'àmbit agrícola. Als camps d'arròs els joves diolàs mostren

#11 / Bitàcola d'un documental (V)

Ja tenim campament base

Els dos darrers dies avancem a pas de gegant, d'una banda pel que fa a la logística i, d'altra, als contactes i al contingut del nostre treball. Ara només us parlarem de la primera part; la segona, la deixarem pel moment quan us podem concretar els nostres avenços.

Ja tenim “quartier général”! Hem ubicat el nostre campament base al “Campement Villageois” d'Oussouye. Es tracta d'un edifici construït l'any 1982 però seguint els canons d'una casa tradicional de la regió i reformat al 2002 amb la col·laboració de la cooperació alemanya. És cert, és un entorn força rústic, però ens ha semblat agradable per treballar les properes setmanes, tampoc tenim totes les comoditats, però bé, aquest és el camí que ha escollit l'equip. Els murs de turbot sense pintar i els sostres de palla, poden semblar una mica folklòrics, però es suposa que estan pensats per garantir una temperatura agradable. A l'època de pluges, amb més de trenta graus i un percentatge d'humitat

#10 / Bitàcola d'un documental (IV) / Bitácora de un documental (IV)

[CAT] [CAST]

Envoltat dels que més en saben

El projecte del documental d'Oussouye està creixent, pot semblar una obvietat, poder si, però és cert que el creixement d'aquesta criatura nou vinguda s'està desenvolupant per corriols inimaginables. Creix l'equip, fantàstic! Creix el suport, millor, creixen els amics, un luxe. Però ademés creix el capital humà disposat a col·laborar ademés de les idees que ens suggereixen.

Abans de deixar Dakar, els membres d'aquesta primera fase del projecte hem tingut una trobada amb Vincent Foucher, politòleg i possiblement el que millor coneix la realitat casamancesa. D'un expert d'aquesta magnitud es pot esperar certa llunyania davant d'un grup d'entusiastes que s'han embarcat en un projecte il·lusionant. ¿I que ens trobem? Doncs una injecció de la dosis ideal d'il·lusió. D'una il·lusió impregnada de noves perspectives que ens obren nous camins i que ens mostren nous itineraris a seguir.

#09 / Bitácora de un documental (III): De la mano de Aline Sitoe Diatta

Aline Sitoe Diatta nos lleva de Dakar a Ziguinchor. A muchos quizá este nombre no os diga demasiado pero tened por seguro que os sonará a partir de ahora. Aline Sitoe Diatta es el nombre de de una sacerdotisa diolá, que lideró una de las primeras rebeliones contra los colonizadores franceses y que hoy da nombre al barco que cubre el trayecto entre la capital de Senegal y la de la Casamance.

Aline Sitoe Diatta viajó en 1920 desde Kabrousse, una de las localidades más meridionales de la Casamance, hasta Dakar para servir en una casa de la capital. Estando en la capital, tuvo un sueño, una revelación que le recordaba que su pueblo estaba sometido bajo el dominio francés y que ella tenía el deber de actuar. Corrían los primeros años cuarenta cuando la joven emprendió el camino de vuelta, el mismo recorrido que ahora hace con nosotros.

Regresó a la Casamance y desde su posición de sacerdotisa de

#08 / Bitácora de un documental (II): Suma de factores

El equipo de la primera fase del Documental de Oussouye ya está listo para revista. La noche del lunes al martes David, Carlos, Xavi y Jordi nos hemos reencontrado en Dakar, todo el mundo ha tenido su recibimiento, cada vez sumando más efectivos. La base logística en la capital senegalesa está en el barrio de la Patte d'Oie.

El primer objetivo supone un cierto obstáculo. La intención inicial era coger el barco que hace la ruta Dakar-Ziguinchor para llegar a la Casamance. Sin embargo, la revisión semestral de la nave amenaza con cruzarse en nuestro camino. De momento, la puesta en marcha de la línea marítima lleva aproximadamente quince días de retraso. Nos habían asegurado que el día 10 de julio debía reiniciarse la actividad normal, pero a mediodía nos llega la información de que el barco no saldrá. El tráfico se retomará el día 11 y parece que la fuente de la que viene la información es fiable así que después de

#07 / ¡¡¡CONSEGUIDO!!!

Queridos amigos, familia, compañeros, colegas, simpatizantes, conocidos y por conocer:

Tras 14 días de campaña en esta plataforma hemos alcanzado la cifra objetivo, gracias a la ayuda de todos y cada uno de vosotros, y muchísima gente que nos ha dado una mano con la difusión.

Como podéis imaginar nuestra alegría y satisfacción es enorme!! tanto por la financiación conseguida como por el color colectivo del que se ha teñido el proyecto...

103 VECES GRACIAS a todos los que ya han colaborado en el proyecto, que seguirá abierto durante 26 días más para los que aún quieran colaborar.

Como ya os contamos en la información de esta página, la cifra objetivo tiene un destino: el alquiler, seguro y traslado del material de video y audio para el rodaje en Senegal. Lo que se recaude a partir de ahora (y con lo que no contábamos!) nos vendrá estupendamente para cubrir gastos de viaje del equipo, entre

#06 / Bitácora de un documental (I)

El equipo de la primera fase de documental se ha puesto en marcha.

Todo está activado y en apenas un par de días comenzará el trabajo sobre el terreno de este proyecto que hemos abrazado con tanta ilusión. Sin embargo, pensando en esos caminos diversos que van a cruzarse, primero, en Dakar para trasladarse, después, a Oussouye no podemos apartar de nuestras mentes la otra parte del proyecto, la campaña de crowdfunding.

Fue un plus, un anexo a esa ilusión que ha ido creciendo y tomando forma. Lo que empezó como una llamada desesperada, ha sido, sin embargo, la primera victoria parcial de este proyecto y, sobre todo, la primera gran alegría.

Mirando nuestro espacio en Verkami nos damos cuenta de que hemos superado ampliamente el 90% de nuestro objetivo cuando todavía no hemos llegado a la mitad del tiempo que nos ofrecía este mecanismo de mecenazgo, gracias a más de noventa donantes. Mirando al Facebook del Proyecto Oussouye, vemos que la fuente original del proyecto se ha

#05 / Sebas en la radio

Hola a todos!

Queremos compartir con vosotros una entrevista con mucho corazón que dió Sebas Ruiz, miembro del equipo del proyecto, en el programa de radio El limón revoltoso, de Radiópolis (del cual nos hemos hecho fans!!) conducido por María Serrano.
entrevista

Muchísimas gracias a María y su programa por brindarnos ese espacio.

Esperamos que la disfrutéis!

Vamos que ya casi llegamos al objetivo!!!

Muy buen fin de semana a todos,

el equipo de Oussouye.

#04 / Explicando Oussouye

Hola a todos!

os queremos contar que Carlos Bajo, integrante de GESA y del equipo del proyecto Oussouye, estuvo con la gente de Africanía, la radio de la Fundación Sur, dando una pequeña entrevista para explicar el objetivo del documental, y también difundir la campaña de crowfounding.

Os invitamos a escuchar la entrevista (min. 25:00):
Africanía, 02-07-12

Muchísimas gracias a Africanía y a su director, Rafael Sánchez, responsable de Comunicación y Biblioteca de la Fundación Sur.

Saludos y hasta pronto!

El equipo de Oussouye

#03 / ¡A punto de partir!

Hola a todos!

Queríamos compartir con vosotros que el martes 10 de julio una parte del equipo se reúne en Senegal: Xavier Puigserver, Carlos Bajo, David Fernández y el Dr. Jordi Tomàs se encontrarán en Dakar para emprender un viaje de 18 horas en el ferry "Aline Sitoe Diatta", que los llevará desde Dakar hasta Ziguinchor, capital de la región de Casamance.
(Este viaje se realiza bordeando toda la costa de Senegal, ya que para llegar por tierra deberían cruzar Gambia!)

Desde allí se trasladarán al reino de Oussouye, en donde se quedarán por tres semanas para realizar entrevistas, buscar localizaciones y preparar todo lo necesario para el rodaje que se realizará en noviembre.

Les seguiremos informando!

Gracias de nuevo por formar parte de este proyecto tan ilusionante.

Un abrazo,

el equipo de Oussouye

#02 / ¡Primeros 1.000 € Conseguidos!

Hola Mecenas de Oussouye,

Gracias a vuestras aportaciones ya hemos sobrepasado los primeros 1.000 € del objetivo...

Dicen las estadísticas del crowfounding que si se alcanza el 25% del total relativamente pronto, hay un 90% de posibilidades de éxito... hemos llegado! y eso nos da mucho, mucho ánimo para seguir adelante. Queríamos compartir esta alegría con vosotros.

Seguimos creciendo,

el equipo de Oussouye

#01 / Texto del vídeo

[CAST] [CAT] [ENG] [FRA]

CASTELLANO

Recorrer el camino hacia la paz exige compañeros de viaje.

A menudo, los conocedores del bosque desvelan las rutas que nunca se extinguieron.

Seguir la senda que marcan es una muestra de prudencia.

En el Reino de Oussouye, desde hace una década, los senderos del bosque conducen hacia la paz.

Proyecto documental Oussouye

GESA, Grupo de Estudios de las Sociedades Africanas.

Universidad de Barcelona

ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)

CATALÁ

Recórrer el camí cap a la pau exigeix companys de viatge.

Sovint, els coneixedors del bosc desvetllen les rutes que mai es van extingir.

Seguir la senda que marquen és una mostra de prudència.

En el Regne de Oussouye, des de fa una dècada, les senderes del bosc condueixen cap a la pau.

Projecte documental Oussouye

GESA, Grup d'Estudis de les Societats Africanes.

Universitat de Barcelona

ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)

ENGLISH

The path towards