❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.
No hay proyectos en marcha, categorías o tags con esta búsqueda...
Pulsa ‘Enter’ para buscar entre todos los proyectos :)
Proyectos en marcha
Categorías y Tags
Documental Oussouye
¿Cuál es la capacidad de las autoridades tradicionales para la resolución de conflictos? En el Reino de Oussouye (suroeste de Senegal), no hay enfrentamientos desde hace diez años, después de que el rey tomase cartas en el asunto. En otros sitios de la Casamance la pacificación está en vía muerta.
El enlace al proyecto se ha copiado a tu portapapeles
¡Proyecto seguido!
Te avisaremos a tu email de usuario/a cuando el proyecto esté en marcha, consiga el objetivo y antes de que termine la campaña para que puedas aportar si lo deseas.
Agradecimientos en la página oficial de Facebook y en el blog del documental.
10€
35 mecenas
☆
Agradecimientos en la página oficial de Facebook y en el blog del documental + Descarga en HD del documental.
25€
35 mecenas
☆
Agradecimientos en Facebook y en el blog + Descarga en HD del documental + Envío de material audiovisual inédito sorpresa! + Invitación al estreno del documental en Barcelona (no incluye traslados).
50€
36 mecenas
☆
Agradecimientos en Facebook y en blog + Descarga en HD del documental + Envío de material audiovisual inédito sorpresa! + Invitación al estreno del documental + Camiseta traída del Reino de Oussouye.
100€
11 mecenas
☆
Agradecimientos en Facebook y en el blog + Descarga en HD del documental + Material audiovisual inédito sorpresa! + Invitación al estreno del documental + Camiseta traída de Oussouye + Figurar en los agradecimientos de los créditos del documental.
200€
4 mecenas
☆
**CONTRIBUCIÓN PARA LA
DIFUSIÓN CULTURAL**
Agradecimientos en Facebook y en el blog + Descarga del documental + Material audiovisual inédito sorpresa! + Invitación al estreno del documental + Camiseta traída de Oussouye + Figurar en los agradecimientos de los créditos del documental.
300€
2 mecenas
☆
PARA COLECTIVOS O ENTIDADES
Agradecimientos en Facebook y en el blog + Descarga del documental + Material audiovisual inédito sorpresa! + Invitación al estreno del documental + Camiseta traída de Oussouye + Figurar en los agradecimientos especiales de los créditos del documental con nombre y logo.
O apóyalo con una donación
Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:
GESA (Grupo de Estudio de las Sociedades Africanas), es un equipo de investigación de la Universidad de Barcelona reconocido por la Generalitat de Catalunya y con un amplio prestigio internacional. Es el grupo coordinador de la red interuniversitaria ARDA, (Agrupament per a la Recerca i la Docència d’Àfrica), formada en el año 1997. Esta red visibiliza un entramado de vínculos de investigación y docencia sobre las sociedades africanas que funciona desde los 90, y está compuesto principalmente por el Grupo de Estudios Africanos de la Universidad Autónoma de Madrid, el Grupo África de la Universidad de Granada, la sección África de Hegoa en la EHU (Universidad del País Vasco) y el Grupo de estudios africanos de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Estas conexiones facilitan la interdisciplinariedad en todos los proyectos del GESA, ya que miembros de los otros equipos del ARDA actúan como colaboradores externos.
La línea de investigación que lleva el equipo de GESA se ha centrado en las transformaciones del pensamiento africano, tanto en tiempos históricos como durante los estados independientes, así como la interacción entre los sistemas tradicionales y los sistemas democráticos después de las independencias.
Estas líneas de investigación han sido avaladas por diferentes proyectos estatales entre los que cabe destacar Movimientos transfronterizos y construcción de nuevas prácticas ciudadanas en África y Europa. Las obras colectivas editadas por el grupo GESA ponen de relieve las miserias y las incapacidades del paradigma modernizador al sur del Sahara.
Ferran Iniesta es el coordinador de GESA y ha sido el investigador principal de la mayoría de los proyectos desarrollados hasta ahora por el grupo. Ha dirigido seis proyectos de investigación (1992-2005), tres de los cuales con centros especializados extranjeros. Tiene reconocidos tres tramos de investigación (1987-2004) por la Comisión Nacional de Evaluación de la Actividad Investigadora. Con una trayectoria sin parangón en España, es el director del proyecto y ejerce la tutela sobre la investigación. Por otro lado, Jordi Tomàs, antropólogo de referencia en la realidad de la Casamance y miembro del mismo grupo de investigación, aporta su experiencia y su conocimiento del territorio en su implicación en el proyecto. El resto del equipo está formado por jóvenes investigadores de diversas disciplinas que comparten el interés por África y por ahondar en experiencias que puedan suponer un enriquecimiento cultural.
EL PROYECTO
Desde hace más de 30 años hay un conflicto instalado en el sur de Senegal, en la región de la Casamance (aunque la fecha de inicio siempre pueda ser matizada y discutida). Se trata de uno de esos conflictos considerados de baja intensidad, en los que las cifras de víctimas no alcanzan unos baremos cuantitativos establecidos. Sin embargo, esta clasificación técnica no hace que el dolor, el terror y los inconvenientes de quienes lo sufren sean menos intensos.
En estas tres décadas, el conflicto de la Casamance ha vivido todo tipo de evoluciones y en los últimos años se han producido diversos movimientos encaminados a la consecución de la paz. Se han firmado diversos tratados parciales, pero el conflicto aún no se ha resuelto. A pesar de esa situación confusa y ambigua, hay un territorio en el que desde hace casi diez años no se ha producido ningún episodio de violencia relacionado con el enfrentamiento entre el independentista Mouvement des Forces Democratiques de la Casamance (MFDC) y el ejército senegalés. Se trata del reino de Oussouye. La violencia cesó en este territorio inmediatamente después de que fuese entronizado el rey.
Luego de años de investigación y trabajo de campo en Casamance, queremos producir un documento audiovisual que proporcione las herramientas para una mayor difusión y entendimiento del conflicto, y explicar el origen de una situación particular que llega hasta nuestros días.
Queremos reflejar la importancia de la tradición y de las autoridades tradicionales en las sociedades africanas, haciendo énfasis en que el carácter tradicional no comporta un freno a la modernización. Este proyecto puede significar un cambio de tendencia a la hora de poner en relevancia los valores tradicionales y el papel protagonista que pueden tomar las autoridades tradicionales para actuar como interlocutores completamente válidos en los procesos de paz, para una resolución definitiva del conflicto de Casamance.
QUÉ NECESITAMOS
Una parte del equipo estará en Casamance, concretamente en el reino de Oussouye, durante el mes de julio de 2012, para concluir el trabajo de campo y organizar el posterior período de rodaje.
El rodaje se realizará en noviembre de 2012 con el equipo de producción en Oussouye.
GESA cuenta para este proyecto con una dotación económica de 9.600 € por parte del ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) a través de la AGAUR, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.
Nos hemos aventurado a esta experiencia de crowfounding porque necesitamos la suma extra de 4.300 € para poder cubrir los gastos de alquiler, seguro y traslado del material de video y audio para el rodaje en Senegal. Esto es imprescindible para garantizar el mínimo de calidad que nos hemos propuesto.
Si llegamos a superar el objetivo económico de 4.300 €, tenemos en la lista varios ítems que podremos mejorar en orden de obtener un mejor resultado en el producto final, desde cubrir los gastos de viaje del equipo, a subtítulos, gráfica, difusión, etc.
Tu aporte y difusión significa mucho para nosotros. ¡GRACIAS!
#37 /
Bitàcola d'un documental / Bitácora de un documental (XXVI)
28 Febrero 2013
[CAT]
Una mica (més) de nosaltres
Potser no us heu adonat, però durant la primera fase de realització del documental a Oussouye us vam explicar una mica (amb una visió molt subjectiva) qui érem. Tampoc sabem si recordareu que en aquell primer viatge (al juliol) no hi érem tots. I, finalment, potser no us heu adonat que en aquesta segona fase al terreny, durant el rodatge, han anat apareixen cares noves, la resta de l’equip, del que no hem tingut l’oportunitat de parlar-vos. Ara és el moment. Ja sabeu que necessitem una mica de temps per poder explicar-vos, des de la nostra pròpia mirada deformada i carregada de sentiments i subjectivitat, quina és la personalitat de cada membre de l’equip. Així, quan hem tingut dades suficients, el propi rodatge s’ha menjat tot el nostre temps, aquest és el motiu pel qual he hagut d’esperar per les presentacions. Més val tard que mai.
No us parlarem ni del Xavi, ni del Jordi, ni del David ni del Carlos. Ja els coneixeu i si us heu oblidat d’ells, us recomanem que torneu a llegir el post on us explicàvem com ens veiem a nosaltres mateixos. Ara li ha arribat l’hora a l’altra meitat de l’equip, els que fins ara (sense cap tipus d’educació) no havien estat presentats.
Començarem per la Carola Álvarez, la nostra directora de fotografia, l’encarregada de canviar el filtre de la nostra mirada per donar-li a la imatge una càrrega narrativa amb la que la resta ni tant sols hi havíem somiat. La Carola és metòdica i detallista fins a l’extrem, tant que durant el rodatge els menys familiaritzats amb l’entorn audiovisual ens hem exasperat amb la variació d’un centímetre a l’enquadrament, o bé amb la col·locació de la càmera cuidada gaire bé obsessivament. Sincerament, tampoc feia falta tant. La càmera es planta, se li dona al botó i l’aparell s’encarrega de gravar, no? Ja!! Això és només una de les coses que ens ha ensenyat la Carola. De cop i volta, un dia ens ensenya algunes de les imatges rodades, que amb tota la modèstia s’havia guardat només per ella tot el que va poder. Aquell dia, només ens vam poder esforçar perquè no se’ns despengés la mandíbula de sorpresa i fascinació. Ja ho sabeu!! Ella és la responsable de que les imatges siguin precioses per elles mateixes. A partir d’aquell dia… La Carola ens ha tingut pendent de les seves esperes perquè sabíem que el resultat valia la pena. Aquesta experiència al món de la imatge fa que la Carola sigui, per sobre de tot, pacient, molt pacient. Ho ha estat per gravar un capvespre, però també per aguantar a la resta de l’equip. A la seva tornada, s’ha emportat cap a Alemanya un tros d’Oussouye (un tros important).
Continuarem amb el Gerard Tàrrega, el nostre sonidista. Si, és així, el Gerard és l’home capaç de mantenir-se impertèrrit aguantant la perxa del micro amb un sol de justícia. Ha de ser una de les poques persones que tenen la facultat de transmetre absoluta tranquil·litat en mig d’un enterrament tradicional, envoltat de dones que dansen i amb la llitera on està el cos del difunt desplaçant-se a una velocitat de vertigen i sense una ruta previsible; o al mig del sorollós pati d’un col·legi. És sorprenent, però els seus micros (enginys mecànics) es fonen abans que ell. Gerard és, sense cap tipus de dubte, un dels pocs homes que poden fer guardar silenci a un grup de nens només amb un suau gest del seu dit. Potser mai ho heu pensat però sí, tot té el seu so, un so que et permet veure una imatge al tancar els ulls, per això sempre s’han de gravar “ambients”. Hi ha ambient d’institut, d’arrossar, de recollida de vi de palma o de ràdio, de bosc sagrat o de pati de casa. Sempre hi ha un ambient. De les mans d’aquest tot terreny va sortir la reparació en precari d’un ampli o la transformació d’una sala d’estar en un estudi de gravació. Segurament no fa falta dir res més.
El benjamí del grup, el Sebastián Ruiz, ha quedat pel final de les presentacions. S’encarrega de l’edició i el muntatge dels materials. Ha tingut el seu bateig a l’Àfrica Sudsahariana durant aquest projecte i ha complert així un dels seus anhels més immediats. Sebas va arribar a Oussouye en mode esponja, disposat a fer-se amb tot, a aprendre-ho tot. Només va trigar uns minuts a trobar-se còmode al poble. De cop i volta desapareixia i tornava explicant-nos que s’havia trobat a no sé qui o que havia anat a casa de no se qual. En menys d’una setmana tot el poble demanava per ell. I és que aquesta capacitat que té el Sebas per apropar-se a la gent, per despertar la confiança dels desconeguts és tot un luxe per a les seves inquietuds periodístiques. Una bona part de les imatges del making off són obra del Sebas que ha anat documentant amb la seva càmera una part del procés.
Potser us sorprengui però ens falten dues persones en aquesta presentació. D’una banda, es tracta d’un membre de l’equip que no apareix a cap foto, que s’ha mantingut absolutament a l’ombra durant tot aquest temps. Parlem de la Romina Jaimovich. Ella ha estat, en molts moments, el nostre pont entre nosaltres i vosaltres; i, sempre, la nostra imprescindible rereguarda. Des de Barcelona, la Romina ha estat la responsable de mantenir-vos informats d’allò que nosaltres fèiem a Oussouye. De vegades, veritablement, les condicions tècniques o la manca de temps ens impedia penjar fotos al Facebook o publicar posts al blog. Només calia un correu electrònic a la Romina per que ella se’n encarregués de tot. El seu principal assoliment ha estat mantenir vives les xarxes socials i despertar el vostre interès perquè col·laboréssiu amb nosaltres, una bona part de la responsabilitat de que la nostra campanya de mecenatge fos un èxit és seva. Estem segurs que ens ha tingut enveja (al menys una mica) perquè nosaltres estàvem allà i ella aquí; però sortosament, s’ha resignat i s’ha donat compte que la seva feina aquí, era imprescindible.
D’altra banda, Gemma Solès és la nostra experta en música africana, com experta? Espertísima! Ella és l’encarregada de fer propostes musicals, a partir d’un catàleg infinit; fa suggeriments de combinacions insospitades i es fixa en criteris que la resta ni tan sols havíem tingut en compte. Gemma està pendent d’aquest projecte des de fa molt de temps i ha hagut de fer un exercici de paciència per esperar fins a la darrera fase, a la que ella entra en acció.
Aquesta mínima presentació s’ha convertit gaire bé en una qüestió de bons modals. Ara que ja ens coneixeu una mica més, us prometem que us continuarem parlant de les coses que veritablement us interessen: el que hem vist i viscut a Oussouye i la marxa del documental. Per cert, molt aviat tindreu noves notícies.
Carlos
[CAST]
Un poco (más) de nosotros
No sabemos si habéis reparado en ello, pero durante la primera fase de realización del documental en Oussouye os explicamos un poco (con una visión muy subjetiva) quiénes éramos. Tampoco sabemos si recordaréis que en aquel primer viaje (en julio) no estábamos todos. Y por último quizá no os hayáis dado cuenta de que en la segunda fase en el terreno, durante el rodaje, aparecían caras nuevas, el resto del equipo, del que no hemos tenido la oportunidad de hablaros. Ahora es el momento. Ya sabéis que necesitamos un poco de tiempo para poder explicaros, desde nuestra propia mirada deformada y cargada de sentimientos y subjetividad, cuál es la personalidad de cada uno de los miembros del equipo. Para cuando hemos tenido datos suficientes, el propio rodaje se ha comido todo nuestro tiempo, así que hemos tenido que esperar hasta ahora. Más vale tarde que nunca.
No os hablaremos de Xavi, Jordi, David ni Carlos. Ya los conocéis y si os habéis olvidado de ellos os recomendamos que volváis al post en el que os explicábamos como nos veíamos a nosotros mismos. Ahora le ha llegado el turno a la otra mitad del equipo, los que hasta ahora (sin ningún tipo de educación) no habían sido presentados.
Empezaremos por Carola Álvarez, nuestra directora de fotografía, la encargada de cambiar el filtro de nuestra mirada para darle a la imagen una carga narrativa con la que el resto, ni siquiera habíamos soñado. Carola es metódica y detallista hasta el extremo, tanto que durante el rodaje los menos habituados al entorno audiovisual nos hemos exasperado con la variación de un centímetro en el encuadre, con la colocación de la cámara cuidada casi obsesivamente. Sinceramente, tampoco hacía falta tanto. La cámara se planta, se le da al botón y el aparato se encarga de grabar, ¿no? ¡¡Ja!! Esa es sólo una de las cosas que nos ha enseñado Carola. De pronto un día, nos enseña algunas de las imágenes rodadas, que con toda modestia se guardó para sí misma todo lo que pudo, y sólo pudimos esforzarnos en que no se nos descolgara la mandíbula de sorpresa y fascinación. ¡¡Ya lo sabéis!! Ella es la responsable de que las imágenes sean asombrosas por sí mismas. A partir de ese día… Carola nos ha tenido pendientes de sus esperas porque sabíamos con seguridad que el resultado vale la pena. Esa experiencia en el mundo de la imagen hace que Carola fundamentalmente sea paciente, muy paciente. Lo ha sido para grabar una puesta de sol, pero también para aguantar al resto del equipo. A su vuelta, se ha llevado hasta Alemania un pedazo de Oussouye (un pedazo grande).
Seguiremos con Gerard Tàrrega, nuestro sonidista. Sí, eso es, Gerard es el tipo capaz de mantenerse impertérrito sujetando la percha del micro debajo de un sol de justicia. Debe ser una de las pocas personas que tiene la facultad de transmitir absoluta tranquilidad en medio de un entierro tradicional, rodeado de mujeres danzantes, con la camilla en la que va el cuerpo de la difunta desplazándose a velocidad de vértigo y una ruta previsible, o en el centro del bullicioso patio de un colegio. Es asombroso, pero sus micros (engendros mecánicos) se derriten antes que él. Gerard es, sin duda, uno de los pocos hombres que pueden hacer guardar silencio a un grupo de niños sólo con un ligero gesto de su dedo. Quizá nunca lo habíais pensado, pero sí, todo tiene su sonido, un sonido que te permite ver una imagen al cerrar los ojos, por eso siempre hay que grabar “ambientes”. Hay ambiente de instituto, de arrozal, de recolección de vino de palma o de radio, de bosque sagrado o de patio de casa. Siempre hay un ambiente. De las manos de este todo terreno salió la reparación en precario de un ampli o la conversión de un salón en un estudio de grabación. Seguramente no hace falta decir nada más.
El benjamín del grupo, Sebastián Ruiz, se ha quedado para el final de la presentación. Se encarga de la edición y el montaje de los materiales. Ha tenido su bautizo en África Subsahariana durante este proyecto y ha cumplido así uno de sus anhelos más inmediatos. Sebas ha llegado a Oussouye en modo esponja, dispuesto a hacerse con todo, a aprenderlo todo. Apenas tardó unos minutos en encontrarse cómodo en el pueblo. De repente desaparecía y volvía explicándonos que se había encontrado con no sé quién o que había estado en casa de no sé cuál. En menos de una semana todo el mundo ya preguntaba por él. Y es que esa capacidad que tiene Sebas para acercarse a la gente, para despertar la confianza de los desconocidos es todo un lujo para sus inquietudes periodísticas. Una buena parte de las imágenes del making off son obra de Sebas que ha ido documentando con su cámara una parte del proceso.
Quizá os sorprenda pero nos faltan dos personas en esta presentación. Por un lado, se trata de un miembro del equipo que no aparece en ninguna foto, que se ha mantenido absolutamente en la sombra durante este tiempo. Hablamos de Romina Jaimovich. Ella ha sido, en muchos momentos, nuestro puente entre nosotros y vosotros; y, siempre, nuestra imprescindible retaguardia. Desde Barcelona Romina ha sido la responsable de manteneros informados de lo que nosotros hacíamos en Oussouye. Algunas veces, verdaderamente, las condiciones técnicas o la falta de tiempo no nos permitían colgar fotos en Facebook o publicar post en nuestro blog. Bastaba con enviar un correo electrónico a Romina para que ella se encargase de todo. Su principal logro ha sido mantener vivas las redes sociales y despertar vuestro interés para que colaboraseis con nosotros, una buena parte de la responsabilidad de que nuestra campaña de mecenazgo fuese un éxito es suya. Estamos seguros de que nos ha envidiado (al menos un poco) porque nosotros estábamos allí y ella aquí; pero afortunadamente se ha resignado y se ha dado cuenta de que su trabajo aquí era imprescindible.
Por otro lado, Gemma Solès es nuestra experta en música africana, ¿cómo experta? ¡Expertísima! Ella se encarga de hacer las propuestas musicales, de entre un catálogo infinito; sugiere combinaciones insospechadas y se fija en criterios en los que nosotros no habíamos reparado. Gemma está pendiente de este proyecto desde hace mucho tiempo y ha tenido que armarse de paciencia para esperar hasta la última fase, en la que entra en acción.
Esta mínima presentación se había convertido casi en una cuestión de buenos modales. Ahora que ya nos conocéis un poco más, os aseguramos que os seguiremos hablado de las cosas que verdaderamente os interesan: lo que hemos visto y vivido en Oussouye y la marcha del documental. Por cierto, muy pronto tendréis nuevas noticias.
El documental Kàsuumaay ja ha començat a girar per diferents activitats i per aquest motiu volem continuar amb els nostres compromisos. No podem deixar d’agrair la seva col·laboració a totes les persones que han fet aquest projecte possible i per mostrar la nostra gratitud us nomenarem a tots. Amb aquest esment dels nostres mecenes, complim amb els nostres compromisos en la campanya de crowdfunding, però no esgota el nostre agraïment, que recordarem cada vegada que projectem o vegem Kásuumaay.
Moltes gràcies a tots.
CAST
El documental Kásuumaay ya ha empezado a girar por distintas actividades y por ese motivo queremos continuar con nuestros compromisos. No podemos dejar de agradecer su colaboración a todas las personas que han hecho este proyecto posible y para mostrar nuestra gratitud os nombraremos a todos. Con esta mención de nuestros mecenas,… leer más
Fa gairebé dos anys que va començar el treball d'aquest documental (molt més si comptem des del moment en el qual es va concebre) i per fi ha arribat el moment de la veritat. El moment en el qual s'apaguen els llums, però sobretot el moment en el qual es tornen a encendre. La preparació de l'estrena ens ha tornat a generar una barreja d'esperança i pànic. Esperança perquè la resposta de moltes persones ens fa sentir que la història que hem volgut explicar desperta interès. Pànic perquè temem no estar a l'alçada de les expectatives.
Vam anunciar la data de la primera projecció oficial de Kásuumaay (després d'algunes proves al món acadèmic) amb més de dues setmanes de temps. El dia assenyalat, avui, 27 de març de 2014 a les vuit del vespre als Cinemes Méliès de Barcelona. Menys… leer más
El Grup d’Estudi de les Societats Africanes (GESA) i el Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) estrenen el documental: Kásuumaay “Una experiència de pau a Casamance”.
L’acte tindrà lloc el proper dijous 27 de març 2014 a les 20:00 h als Cinemes Mèliés de Barcelona (C/ Villarroel, 102).
Entrada serà gratuïta. Aforament limitat.
Si no us voleu quedar sense plaça podeu confirmar la vostra assistència al correu electrònic: [email protected] i sereu inclosos a la llista d’entrada.
Salutacions cordials,
L’equip de Kásuumaay.
[CAST]
El Grup d’Estudi de les Societats Africanes (GESA) y el Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) estrenan el documental: Kásuumaay “Una experiencia de paz en Casamance”.
El acto se celebrará el próximo jueves 27 de marzo 2014 a las 20:00 h en los Cines Mèliés de Barcelona (C/ Villarroel, 102).
Entrada gratuita. Aforo limitado.
Si no os queréis quedar sin una plaza podéis confirmar vuestra asistencia al correo electrónico: … leer más
Potser penseu que ens hem oblidat de vosaltres… Ni tan sols un minut! Ja sabeu, vam explicar-ho ja fa uns mesos, que havíem començat la fase de postproducció i això és el que s’està endarrerint per qüestions tècniques. Us varem explicar, des d’Oussouye, com havien avançat les fases de preparació i de rodatge. Us varem explicar també, en la mesura del possible, com s’havia desenvolupat la fase de muntatge. I, finalment, que havíem començat la fase de postproducció. Aquestes dues darreres són, de ben segur, les més grises de tota la creació del documental; les menys vistoses; de les que menys coses us podem explicar. Però això no vol dir que ens haguem oblidat de vosaltres. Penseu que aquestes parts del documental es desenvolupen amb els membres de l’equip plantats davant dels… leer más
Ja està! Kásuumaay s’ha desembolicat, s’ha desplegat, s’ha descobert. Per primera vegada, aquestes lletres s’han projectat en una pantalla. Per primera vegada, hem mostrat tot allò que durant tant de temps hem anat cuinant i us hem anat explicant mica en mica. Penseu en la sensació; la d’haver passat mesos treballant en alguna cosa; la de l’arribada del dia assenyalat; la de romandre en silenci buscant qualsevol expressió a la cara de l’altre que ens pugui avançar el veredicte. Penseu en la sensació d’estar aguantant aquella pregunta ansiosa de “t’agrada? t’agrada?”. Això va ser més o menys el que va passar el 28 de juny a Lisboa, durant l’ECAS (European Conference on African Studies) quan, per primera vegada, es van apagar els llums de l’auditori i a la pantalla es van començar a projectar-se els nostres pensaments, les nostres il·lusions i els nostres esforços, bé, quan van començar a projectar-se les imatges de Kásuumaay.
Aquest és un post important, si més no per a nosaltres. Potser pugui semblar simbòlic, però fins al moment gairebé tothom, com a mínim, s’ha referit a aquest projecte com Documental a Oussouye, que no deixa de ser quelcom un nom genèric. Però aquesta iniciativa, on els membres de l’equip hi han esmerçat tantes il·lusions i tants esforços, i vosaltres tanta atenció i tant d’afecte, ja té un nom propi. Ha costat, però només perquè el procés d’elecció del nom (en aquest cas del títol) ha estat tant conscienciós i democràtic com tot en aquest projecte. Abans de desvetllar la incògnita... us explicarem una mica aquest procés. Sí, ja ho sabeu, sempre estem impacients per compartir-ho tot amb vosaltres, és el mínim que us devem pel vostre suport.
Per començar hem de parlar de la decisió del “bateig” en… leer más
A aquestes alçades us hem explicat ja moltes coses. Us hem parlat de la importància de l’arròs a la societat diolà, us hem parlat de les funcions del rei, creiem que us hem trasmés la dignitat i l’orgull de la gent de la que parlem. Ara volem explicar-vos com aquests elements es posen en relació i com es desenvolupa una de les funcions més importants del protagonista del nostre documental; com a la pràctica el rei vetlla pel seus ciutadans (ja us vam explicar que la paraula “rei” no encaixa exactament amb la figura diolà, però no s’ha trobat una altra, és un mal menor; però l’equivalent a “súbdits” aquí, no encaixaria ni de lluny, així que ens neguem a utilitzar-la per a que ningú es porti a l’engany) i com es redistribueixen els recursos.
Ens ho van explicar de primera mà, a força de cultivar la… leer más
Una vegada us varem parlar de les padrines del documental, de les dones que ens han posat, en un o altre moment, la pell de gallina, de vegades amb les seves atencions, d’altres amb les seves històries i, gaire bé sempre, amb el seu exemple. Però si vam parlar de padrines, no ens podem oblidar dels nostres àngels de la guarda (sí, és cert que els àngels no tenen sexe, però aquí els identificarem amb els homes, permeteu-nos la llicència literària). Hem tingut uns quants d’ells. Han estat persones que pel davant es comportaven com amics i a les nostres esquenes, creient que nosaltres no érem conscients, han vetllat per nosaltres.
Silenciosament, diferents d’aquests àngels de la guarda han desplegat totes les seves influències, les seves relacions, la seva autoritat per facilitar la nostra… leer más
A la pantalla comencen a aparèixer coses, concretament imatges que s’entrellacen. Les entrevistes que vam fer a Oussouye es van posant en ordre, però ja no a sobre del paper, sinó al format que hauria de tenir quan tot estigui terminat. És només un pas més, potser no us sembli massa important i per vosaltres sigui quelcom de obvi, però per l’equip és una evolució considerable.
Vam tornar a Barcelona amb més de trenta hores de rodatge entre entrevistes, escenes de la vida quotidiana, imatges de recurs i tot el que ens podia ajudar a contar-vos la història que volíem, aquella que ha de donar-vos els elements per jutjar per vosaltres mateixos quin és el pes de les autoritats tradicionals al reialme d’Oussouye, en mig del marc d’una estructura d’Estat com el senegalès, i si tot aquest aparell de la cultura tradicional té o no la capacitat per posar el seu granet de sorra per la construcció de la pau.
Potser no us heu adonat, però durant la primera fase de realització del documental a Oussouye us vam explicar una mica (amb una visió molt subjectiva) qui érem. Tampoc sabem si recordareu que en aquell primer viatge (al juliol) no hi érem tots. I, finalment, potser no us heu adonat que en aquesta segona fase al terreny, durant el rodatge, han anat apareixen cares noves, la resta de l’equip, del que no hem tingut l’oportunitat de parlar-vos. Ara és el moment. Ja sabeu que necessitem una mica de temps per poder explicar-vos, des de la nostra pròpia mirada deformada i carregada de sentiments i subjectivitat, quina és la personalitat de cada membre de l’equip. Així, quan hem tingut dades suficients, el propi rodatge s’ha menjat tot el nostre temps, aquest és el motiu pel qual he hagut d’esperar per les presentacions. Més val tard que mai.
Hem passat uns mesos de relatiu silenci. En realitat, gairebé no heu tornat a saber res de nosaltres des de que va acabar la fase de rodatge, al mes de desembre. Hem de dir que se’ns han ajuntat dues situacions diferents però que han confluït de manera natural en aquest silenci. D’una banda, després de la gravació ens hem ficat totalment al procés de producció que vol dir posar-nos davant dels materials que hem recollit, discutir-ne i, el més dur, escollir els que ens poden ajudar a explicar la història que hem viscut, amb el compromís de fer-ho de la manera més senzilla que sigui possible i menys pesada, per posar-nos completament amb el muntatge. Segurament és la fase més grisa o, al menys, la més silenciosa. No ens veiem capaços d’atrapar-vos amb les misèries que ens suposen haver de prescindir d’alguns dels moments que, personalment, ens poden semblar més intensos.
Benvolguts amics, mecenes i seguidors del projecte,
Després d'aquestes setmanes de silenci, us volem explicar l'estat del documental i que sapigueu que seguim treballant sense pausa en el mateix.
Una vegada finalitzat amb èxit i sense majors complicacions el rodatge en Oussouye, va arribar el moment de començar a armar el puzle...
Primer vam haver de transcriure les més de 60 hores gravades, i traduir-les del diola i francès al català i castellà. Aquesta tasca ja està acabada afortunadament! Ara estem desenvolupant el guió per al muntatge, que començarà en breu.
Us seguirem informant dels propers passos, tenint molt en ment que us devem les recompenses per la vostra participació. Estem treballant en això per poder veure aviat el fruit de tant esforç! Gràcies per seguir estant.
una abraçada,
l'equip d'Oussouye
[CAST]
Apreciados amigos, mecenas y seguidores del proyecto,
Al 1979 la construcció del Club Mediterrannée va generar un dels primers incidents del conflicte de la Casamance. Pels promotors del complex simplement eren les platges del Cap Skirring; Pels habitants locals, però s’estava profanant un dels boscos sagrats de Kabrusse. Els empresaris europeus només veien una oportunitat de negoci, un paradís a la terra pels turistes occidentals. Els diolà de la zona veien un lloc de culte, una selva on es situaven els fetitxes, un lloc on ells hi anaven respectuosament per tal de fer ofrenes i peticions a Emitai.
Aquest despropòsit, aquesta manca de sensibilitat era una mostra del que molts casamancesos entenien com el menyspreu de la seva cultura. Des del nord arribaven ignorant les seves creences, tractant-les com a salvatges i enemigues del progrés… leer más
L’equip sabia a què havia vingut a Oussouye. Sabia, més o menys, quina era la història que es volia explicar. I sabia, aproximadament, quins eren els elements d’aquesta història. Uns més i d’altres una mica menys, però els membres de l’equip d’aquest projecte saben en què consisteix la religió tradicional diolà en els seus aspectes més generals. Però també hem de reconèixer que és una d’aquelles coses que més o menys has entès a partir de les lectures, de documentació, d’estudis i d’explicacions, però et resulta complicat (de vegades, molt complicat) explicar-ho.
religion
En una de les nostres entrevistes ens hem trobat amb una explicació clara i simple d’aquesta complexa estructura religiosa. Tant que ens agradaria compartir-la amb vosaltres, començant en gran mesura… leer más
Recordeu una de les entrades que vam compartir amb vosaltres al juliol on parlàvem sobre els nostres esmorzars? Un tema banal, no? Doncs feu memòria perquè aquell post va ser el nostre homenatge a la força de la dona africana mitjançant la Gilberta, la dona que a la primera fase del projecte es va encarregar de preparar-nos el primer àpat de la jornada, el que les nostres mares sempre ens han dit que és la més important.
Us hem despertat la memòria? Gilberta era aquella dona que ens rebia d’hora pel matí, sempre amb un gran somriure, que ens preparava els cafès amb una serietat i un compromís propi del que te a les seves mans la teva vida. Era aquella figura femenina que era capaç de transmetre amb un gest quotidià la senzillesa i la dignitat que fa de les dones africanes els… leer más
Oussouye és una terra de pau, això ja ho sabeu, perquè ho hem explicat una infinitat de vegades. Els factors d’aquesta pau són molts, moltíssims, de fet. Però per a descobrir-los tots haureu de veure el documental. De moment, us hem anat avançant alguns d’ells. Al 100.0 de la FM emet Kabissa FM, una ràdio comunitària molt preocupada per la construcció de la pau. La seva programació està plena d’emissions dedicades a la millora de la governabilitat, al foment de la reconciliació i a la construcció de la pau, en general, amb la perspectiva de concedir protagonisme a les poblacions locals.
kabissa
Es dona la circumstància de que el kabissa és un tambor tradicional diolà, el que s’utilitza a bona part de les celebracions rituals i, sobretot, el que s’ha utilitzat habitualment per anunciar cerimònies. El kabissa… leer más
Estem al mes de novembre, ja hauria d’haver finalitzat l’època de pluges però es ha sorprès una tempesta, potser la darrera, tot i que això mai es pot afirmar amb certesa. En realitat la sorpresa ha estat relativa, al mes de juliol ja vam viure les pluges, gairebé totes. La diferència d’aquesta darrera no ha estat la manera sinó el temps.
lluvia
Com habitualment, a l’horitzó es va anunciar un nuvol negre i amenaçador. De cop i volta es va començar a apropar. Els vents anuncien l’arribada del aigua amb prou temps per amagar-se. Aquesta és la teoria pels habitats del lloc. Entre els tubabs (el nom que reben els blancs a tot el Senegal) la cosa és una mica diferent. Tenim el costum de forçar una mica més la situació. Quan els oussouyencs comencen a buscar un teulat sota del que posar-se a resguard nosaltres confiem en que encara tindrem una mica més de temps. El que passa al final és que ens veiem obligats a córrer.
El destí és capritxós i ens ha permès començar les gravacions del documental en unes condicions que difícilment hauríem aconseguit planificant-les. L’atzar ha permès que ens trobéssim amb una de les cerimònies més interessants amb les que ens podíem trobar i, a més, en la situació més adequada.
De cop i volta, l’equip ha pogut assistir a l’enterrament d’una dona gran de religió tradicional, precisament a un dels barris en el que estan més avesats de la nostre presència, fins i tot, podríem dir, que ens aprecien. Això ens ha permès que ens haguem pogut moure amb tota llibertat durant la cerimònia. Ningú ens ha posat pegues a l’hora de gravar i hem pogut assistir, fins i tot, al moment de “l’interrogatori del mort”, després d’un ball de les dones del barri en honor a la difunta.
Agricultors, promotors, tècnics i el que faci falta
Ja us hem explicat moltes de les nostres experiències a Oussouye, tot i que sempre ens guardem un as a la màniga per continuar amb les sorpreses. Potser ja no ho recordeu, nosaltres si, però durant la primera fase del documental ja us vam explicar com havíem usurpat diferents funcions, primer la d’agricultors manipulant amb poca traça però molta voluntat el kayandú; després, la de promotors de concerts per poder veure en directe a la troupe Kusunum aai (Els fils del rei).
D’aquella actuació va sortir una mena de pacte entre cavallers. El que el grup de Roger Diabone i el Djibril necessitava era un amplificador i un amplificador va ser el que l’equip del documental es va portar des de Barcelona. Pel que ens explicaven els músics per fer actuacions, l’absència de sonorització suposa un petit problema i és que l’ekontine… leer más
Ja vam explicar a la primera fase d’execució del documental la importància que té l’arròs a la societat diolà. Avui no podem fer altra cosa que assenyalar la transcendència del bonuk, el vi de palmera, i més tenint en compte que tot just ve de començar l’època d’aquest licor i que ja se’ns ha posat al davant d’una manera evident.
El bonuk està present a bona part de les celebracions rituals de la religió tradicional, es converteix en una de les ofrenes més habituals als diferents altars i en la beguda social per aquestes cites.
bonuk
Sense anar més lluny, ens hem trobat, tot just ara, al començament de la temporada del bonuk amb un exemple molt il·lustratiu. La darrera estació de pluges, que teòricament ha acabat recentment, ha estat especialment dura. No només perquè ha estat llarga i les… leer más
Ja ho tenim tot en regla. Sembla que hem superat els obstacles administratius, de moment. En tot cas, val més no cantar victòria abans del necessari. El darrer pas ha estat el permís de gravació. Segur que ara espereu que us relatem tot un recorregut irracional de finestreta en finestreta, una història d’esperes eternes i incertes i, en resum, un relat d’irracionalitat al més pur estil “Torni vostè demà”. Sabem que és això el que esteu esperant, perquè nosaltres també estàvem preparats per aquest repte.
No ens enganyem, nosaltres venim d’on venim i a l’equip hi ha autèntics experts en tràmits administratius que han convertit gaire bé en professió, la virtut i l’habilitat de fer front als tortuosos camins de la burocràcia. Us avancem el final, la gestió del permís ha estat tota una sorpresa. Una sorpresa agradable que, com tant d’altres episodis, ens han fet replantejar-nos molts dels nostres prejudicis.
Ha començat la segona fase de la producció del documental a Oussouye, després de l'experiència de preparació del rodatge al juliol. Ara ha arribat l'hora de la veritat. No és que haguem estat parats durant aquests tres mesos. El que ha passat és que ha estat la fase del treball més gris, la de posar en ordre tot allò que vam recollir a la primera estada sobre el terreny, la dels tràmits administratius, la de les discussions i els debats, la de la preparació logística del rodatge, la de la resolució dels contratemps de darrera hora i, sobretot, la de recordar-nos molt i molt de tots els amics que des que vam començar la campanya de crowdfunding ens heu mostrat el vostre suport, ens heu donat ànims i ens heu empès a acabar el treball que vam començar per mostrar-vos el resultat de les il·lusions que compartim.
Podríem haver expressat aquesta idea d'una manera més senzilla. Simplement, dient que ha arribat l'hora de la veritat.
Después de un par de meses de producción en Barcelona, resolviendo temas de logística, de presupuesto, trabajando en el guión y la historia que dará vida al documental... reuniéndonos día si y día también, consiguiendo el material, los seguros, los permisos, los medicamentos... coordinando fechas de ida, de vuelta, de avión, de barco... (y Xavi haciendo magia para cuadrarlo todo...)
LLEGÓ LA HORA!
equipo
Carola, Gerard, Jordi, David y Xavi llegarán esta noche a Dakar para reunirse con Carlos y Sebas, que los esperan allí.
Ya los 7 juntos, emprenderán la travesía en el barco Aline Sitoe Diatta que los llevará hasta Ziguinchor, y desde allí, a Oussouye.
¡Les aguarda un mes de arduo trabajo!
A través del blog del docu de Carlos (si el tiempo se lo permite!), el facebook y twitter os iremos contando cómo avanza el rodaje...
Nuevamente gracias a todos porque sois parte de esta gran ilusión.
De veritat heu pensat que ens havíem oblidat de les dones? No ens mou cap voluntat de paritat, no pretenem cobrir quotes, ni tan sols ser equitatius pel que fa al gènere. Però, el paper de la dona a la societat diolà és tan important com complex i apassionant. Així que, sí, durant la nostra estada a Oussouye també hem volgut contactar amb les dones. Sense cap mena de prejudici, per nosaltres era evident que els havíem d’explicar el nostre projecte, havíem de recollir les seves opinions i suggeriments i comptar amb el fet que la seva perspectiva quedés patent i la seva sensibilitat no fos marginada. Per això ens hem posat davant dels ulls escrutadors de les reines, de les sacerdotesses, de les dones i de les mares, de totes.
Un dia, asseguts amb el nostre músic-príncep, Roger Diabone, i esbudellant les seves cançons per tractar d’entendre’n el sentit profund, Jordi Tomàs li va demanar:
Portem ja molts dies junts i explicant-vos les nostres històries. Així que creiem que ha arribat el moment de presentar-nos. Potser pot semblar una mica tard per fer-ho, però aquesta és una presentació subjectiva que va més enllà del currículum acadèmic o laboral.
Comencem amb l'assessor, la base científica del projecte. La vida és curiosa, estranyament curiosa. Vaig conèixer el Jordi Tomàs fa més de deu anys precisament aquí, a Oussouye. Jo feia un petit recorregut per la regió i ell era l'antropòleg boig que s'havia entossudit en conèixer i estudiar els diolàs huluf (els del Reialme d'Oussouye) i per aconseguir-ho portava quasi dos anys vivint al poble. Malgrat que potser estava cansat dels espontanis visitants que se n'anaven tal i com havien arribat, va… leer más
L’equip de la primera fase del projecte ja ha acabat la seva estància a Oussouye. És veritat. Però això encara no ha acabat, ni molt menys. Ens vam comprometre a mantenir-vos informats de les nostres evolucions i l’hem fet només a mitges. És a dir, no a la mateixa velocitat a la que s’han produït. De vegades perquè la feina diària s’ha menjat tot el nostre temps; d’altres, perquè no hem trobat el moment adequat. Però tenim la motxilla plena de coses que volem compartir amb vosaltres i no estem disposats a guardar-les només per nosaltres.
Així que, si us ha agradat el que us hem anat explicant fins ara, continueu atents i seguireu reben el relat de les coses que he viscut. Això si, explicat a la nostra manera.
Nosaltres no tanquem a l’agost!
[CAST]
El equipo de la primera fase del proyecto ya ha terminado su… leer más
el equipo del proyecto está en estos momentos viajando en el barco Aline Sitoe Diatta con destino Dakar, desde donde en diferentes vuelos, irán volviendo a casa. Han sido tres semanas de muchísimo aprendizaje y trabajo, y sobre todas las cosas, nos quedamos con la gente que hemos tenido el privilegio de conocer...
De ven petits ens han explicat que l'àpat més important del dia és l'esmorzar. Ningú ho qüestiona, no es pot anar a l'escola sense esmorzar com cal. Quan passen els anys, de vegades es perd una mica la pressió de les instruccions, però en tot cas, és cert que per a fer front a una jornada de treball, no hi ha res millor que fer-ho amb l'energia del primer àpat del dia. Els primers dies ens va constar una mica, però finalment, vam trobar a Oussouye el nostre lloc ideal per a la primera hora del matí.
cafeteria
Potser us sembli un tema banal. Us vam prometre que us informaríem de les nostres evolucions i així ho fem. En realitat, per això i perquè la Gilberta, la dona que regenta la parada dels esmorzars es mereix el nostre agraïment i la nostra admiració. Des del primer dia ens rep amb un somriure… leer más
La vida està plena de línies molt primes, gairebé imperceptibles, que separen mons completament diferents. No us feu masses il·lusions, no farem filosofia, només volem explicar-vos una experiència pràctica i sorprenent, amb un vincle directe amb el nostre projecte. Es tracta d'una d'aquestes línies primes que l'equip ha creuat plegat, ni tan sols els més experimentats de l'expedició ho havien fet abans. Es tracta de la fina línia que separa l'investigador del promotor musical (amb tots els nostres respectes pels promotors musicals de veritat). Bé, només, volem explicar-vos que en la nostra recerca de personatges i d'elements per al nostre documental, gairebé sense adonar-nos, ens hem trobat organitzant un concert.
colgandocarteles
Fa uns dies, el Jordi Tomàs ens va presentar a un vell amic seu: el… leer más
Hem parlat amb les autoritats tradicionals i hem rebut el seu suport. Hem parlat amb les autoritats de l'Estat i tenim el seu acord. Però ens faltava un element clau. El reialme d'Oussouye és divers, també pel que fa a la religió. Així el que encara ens mancava era trobar-nos amb els representants de de la resta de les comunitats religioses del reialme. El primer contacte amb els representants dels musulmans i dels catòlics ens ha aportat una nova bona notícia.
Nosaltres ja ho teníem present, però als nostres primers sondejos molts informadors van insistir en el fet de que havíem de transmetre la pluralitat i, fins i tot, quan fos necessari, la discrepància. Ens ha quedat clar que la legitimitat de les autoritats tradicionals va més enllà dels diolàs del Reialme d'Oussouye. El rei… leer más
El dimecres vam estar treballant als camps d'arròs del rei d'Oussouye. Desprès del nostre primer assaig agrícola es va organitzar una jornada de cultiu col·lectiu. Prop d'un centenar d'homes del poble van dedicar el matí a llaurar els arrossals reials i, entre ells, nosaltres quatre, amb totes les nostres limitacions però amb bona voluntat.
arrozales
La raó de ser d'aquestes jornades de cultiu col·lectiu és que el rei té prohibit treballar als camps i potser vosaltres penseu que benvinguda prohibició. Però ara venen els matisos. El rei té assignats uns camps que no li corresponen a ell sinó al seu càrrec. És a dir, qui heretarà els camps serà el proper rei i no la família reial. La producció d'aquests camps s'emmagatzemarà als graners reials. D'aquestes reserves s'alimenta… leer más
Ja us hem explicat com ens hem apropat a les autoritats tradicionals d'Oussouye, sempre amb el Jordi Tomàs obrint-nos el camí, anant un pas pel davant preparant-nos el terreny. Ara us explicarem la nostra experiència amb les autoritats estatals, l'altra de les parts amb les que també hem de comptar pel documental. Durant els darrers dies ens hem entrevistat amb l'alcalde d'Oussouye, Benedict Lambal, i amb el Prefecte del Departament d'Oussouye, William Manel. No us volem tenir amb el dubte, el resultat ha estat molt positiu i ens hem trobat més consens del que esperàvem. Beneïts prejudicis! Beneïts, sobretot, quan només una frase els posa en entredit i et fa sentir estúpid per haver-te'ls cregut.
hoteldeVile
El batlle és un personatge molt interessant, tant que es… leer más
Simbòlicament, la preparació del documental d'Oussouye ha entrat avui en una autopista. Els membres de l'equip desplaçats a la Casamance, en aquesta primera fase, hem tingut una audiència reial. Tal qual. Ens hem trobat amb el rei d'Oussouye, li hem presentat els nostres respectes i li hem explicat les nostres intencions. S'imposava fer-ho si volem explicar tot allò que succeïx en el seu reialme, mostrant-nos de la manera més respectuosa possible, sense ferir sensibilitats, sense esclafar conviccions i mostrant-nos respectuosos amb les pràctiques tradicionals, amb el pretext, a la fi, de difondre-les.
En aquesta bitàcola no intentarem explicar en profunditat la figura del rei, per això ens podem remetre a tot allò que ha escrit Jordi Tomàs, com per exemple en un dels molts articles publicats i que fan referència a la reialesa divina d'Oussouye, Un rey sagrado en el siglo XXI. La realeza joola de Oussouye revisitada
No penseu que ens em passat al món de la faràndula. Dissabte vam tenir el nostre primer assaig, sí, però als camps que envolten Oussouye. Ha estat la primera presa de contacte amb el món “arrosser” i no des de la vessant culinària. La societat diolà està fermament lligada a l'arròs. I això que vol dir? Doncs que per els diolà l'arròs ho és tot, a la vegada que significa el principal producte de cultiu, tot i que la Casamance és la regió amb més riquesa agrícola del Senegal; sense dubte la terra dels mangos (un altre dia parlarem d'ells) i de les fruites tropicals. En tot cas, cap cultiu té una influència semblant en l'organització d'aquesta societat.
Arroz2
L'arròs ha garantit durant segles la supervivència de les famílies i això ha deixat la seva empremta. La preparació dels camps, el cultiu i la collita, són fites que van molt més… leer más
Els dos darrers dies avancem a pas de gegant, d'una banda pel que fa a la logística i, d'altra, als contactes i al contingut del nostre treball. Ara només us parlarem de la primera part; la segona, la deixarem pel moment quan us podem concretar els nostres avenços.
Ja tenim “quartier général”! Hem ubicat el nostre campament base al “Campement Villageois” d'Oussouye. Es tracta d'un edifici construït l'any 1982 però seguint els canons d'una casa tradicional de la regió i reformat al 2002 amb la col·laboració de la cooperació alemanya. És cert, és un entorn força rústic, però ens ha semblat agradable per treballar les properes setmanes, tampoc tenim totes les comoditats, però bé, aquest és el camí que ha escollit l'equip. Els murs de turbot sense pintar i els sostres de palla, poden semblar una mica folklòrics,… leer más
El projecte del documental d'Oussouye està creixent, pot semblar una obvietat, poder si, però és cert que el creixement d'aquesta criatura nou vinguda s'està desenvolupant per corriols inimaginables. Creix l'equip, fantàstic! Creix el suport, millor, creixen els amics, un luxe. Però ademés creix el capital humà disposat a col·laborar ademés de les idees que ens suggereixen.
Abans de deixar Dakar, els membres d'aquesta primera fase del projecte hem tingut una trobada amb Vincent Foucher, politòleg i possiblement el que millor coneix la realitat casamancesa. D'un expert d'aquesta magnitud es pot esperar certa llunyania davant d'un grup d'entusiastes que s'han embarcat en un projecte il·lusionant. ¿I que ens trobem? Doncs una injecció de la dosis ideal d'il·lusió. D'una il·lusió impregnada de noves perspectives que ens obren nous camins i que ens mostren nous itineraris a seguir.
Aline Sitoe Diatta nos lleva de Dakar a Ziguinchor. A muchos quizá este nombre no os diga demasiado pero tened por seguro que os sonará a partir de ahora. Aline Sitoe Diatta es el nombre de de una sacerdotisa diolá, que lideró una de las primeras rebeliones contra los colonizadores franceses y que hoy da nombre al barco que cubre el trayecto entre la capital de Senegal y la de la Casamance.
Aline Sitoe Diatta viajó en 1920 desde Kabrousse, una de las localidades más meridionales de la Casamance, hasta Dakar para servir en una casa de la capital. Estando en la capital, tuvo un sueño, una revelación que le recordaba que su pueblo estaba sometido bajo el dominio francés y que ella tenía el deber de actuar. Corrían los primeros años cuarenta cuando la joven emprendió el camino de vuelta, el mismo recorrido que ahora hace con nosotros.
Aline Sitoe Diatta
Regresó a la Casamance y desde su posición de sacerdotisa de uno de los altares de la religión tradicional diolá, el kassila… leer más
El equipo de la primera fase del Documental de Oussouye ya está listo para revista. La noche del lunes al martes David, Carlos, Xavi y Jordi nos hemos reencontrado en Dakar, todo el mundo ha tenido su recibimiento, cada vez sumando más efectivos. La base logística en la capital senegalesa está en el barrio de la Patte d'Oie.
En Dakar
El primer objetivo supone un cierto obstáculo. La intención inicial era coger el barco que hace la ruta Dakar-Ziguinchor para llegar a la Casamance. Sin embargo, la revisión semestral de la nave amenaza con cruzarse en nuestro camino. De momento, la puesta en marcha de la línea marítima lleva aproximadamente quince días de retraso. Nos habían asegurado que el día 10 de julio debía reiniciarse la actividad normal, pero a mediodía nos llega la información de que el barco no saldrá. El tráfico se retomará el día 11 y parece que la fuente de la que viene la información es fiable así que después de valorar varias posibilidades decidimos esperar.
Queridos amigos, familia, compañeros, colegas, simpatizantes, conocidos y por conocer:
Tras 14 días de campaña en esta plataforma hemos alcanzado la cifra objetivo, gracias a la ayuda de todos y cada uno de vosotros, y muchísima gente que nos ha dado una mano con la difusión.
Como podéis imaginar nuestra alegría y satisfacción es enorme!! tanto por la financiación conseguida como por el color colectivo del que se ha teñido el proyecto...
Foto de Jordi Tomàs
103 VECES GRACIAS a todos los que ya han colaborado en el proyecto, que seguirá abierto durante 26 días más para los que aún quieran colaborar.
Como ya os contamos en la información de esta página, la cifra objetivo tiene un destino: el alquiler, seguro y traslado del material de video y audio para el rodaje en Senegal. Lo que se recaude a partir de ahora (y con lo que no contábamos!) nos vendrá estupendamente para cubrir gastos de viaje del equipo, entre otra larga lista de ítems para mejorar el documental.
El equipo de la primera fase de documental se ha puesto en marcha.
Todo está activado y en apenas un par de días comenzará el trabajo sobre el terreno de este proyecto que hemos abrazado con tanta ilusión. Sin embargo, pensando en esos caminos diversos que van a cruzarse, primero, en Dakar para trasladarse, después, a Oussouye no podemos apartar de nuestras mentes la otra parte del proyecto, la campaña de crowdfunding.
Fue un plus, un anexo a esa ilusión que ha ido creciendo y tomando forma. Lo que empezó como una llamada desesperada, ha sido, sin embargo, la primera victoria parcial de este proyecto y, sobre todo, la primera gran alegría.
Mirando nuestro espacio en Verkami nos damos cuenta de que hemos superado ampliamente el 90% de nuestro objetivo cuando todavía no hemos llegado a la mitad del tiempo que nos ofrecía este mecanismo de mecenazgo,… leer más
Queremos compartir con vosotros una entrevista con mucho corazón que dió Sebas Ruiz, miembro del equipo del proyecto, en el programa de radio El limón revoltoso, de Radiópolis (del cual nos hemos hecho fans!!) conducido por María Serrano. entrevista
Muchísimas gracias a María y su programa por brindarnos ese espacio.
os queremos contar que Carlos Bajo, integrante de GESA y del equipo del proyecto Oussouye, estuvo con la gente de Africanía, la radio de la Fundación Sur, dando una pequeña entrevista para explicar el objetivo del documental, y también difundir la campaña de crowfounding.
Queríamos compartir con vosotros que el martes 10 de julio una parte del equipo se reúne en Senegal: Xavier Puigserver, Carlos Bajo, David Fernández y el Dr. Jordi Tomàs se encontrarán en Dakar para emprender un viaje de 18 horas en el ferry "Aline Sitoe Diatta", que los llevará desde Dakar hasta Ziguinchor, capital de la región de Casamance.
(Este viaje se realiza bordeando toda la costa de Senegal, ya que para llegar por tierra deberían cruzar Gambia!)
Ferry Aline Sitoe Diatta
Desde allí se trasladarán al reino de Oussouye, en donde se quedarán por tres semanas para realizar entrevistas, buscar localizaciones y preparar todo lo necesario para el rodaje que se realizará en noviembre.
Les seguiremos informando!
Gracias de nuevo por formar parte de este proyecto tan ilusionante.
Gracias a vuestras aportaciones ya hemos sobrepasado los primeros 1.000 € del objetivo...
Dicen las estadísticas del crowfounding que si se alcanza el 25% del total relativamente pronto, hay un 90% de posibilidades de éxito... hemos llegado! y eso nos da mucho, mucho ánimo para seguir adelante. Queríamos compartir esta alegría con vosotros.
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.