❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

Excavación arqueológica en el Montsec

En el año 2004 un grupo de investigadores encabezados por la arqueóloga Marta Sancho localizaron un poblado altomedieval en la sierra del Montsec. Durante estos últimos años se han llevado a cabo una serie de campañas arqueológicas que han revelado un asentamiento de características excepcionales.

0
segundos
105
Aportaciones
4.915€
De 3.200€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català y English

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:

En el año 2004 un grupo de investigadores encabezados por la arqueóloga Marta Sancho localizaron un poblado altomedieval en la sierra del Montsec. Durante estos últimos años se han llevado a cabo una serie de campañas arqueológicas que han revelado un asentamiento de características excepcionales tanto por su ubicación como por sus dimensiones y cronología (siglos V-IX). Este año, a sólo dos meses del inicio de la excavación, nos encontramos sin fondos de financiación para poder realizar la campaña, justamente en un momento clave de nuestra investigación: la apertura de la necrópolis.

EL YACIMIENTO

Este asentamiento corresponde a los siglos más desconocidos de nuestra historia, el período situado entre la desintegración del imperio romano a finales del siglo V de nuestra era y el inicio del proceso de feudalización, alrededor del año 1000. El asentamiento, conocido como "Els Altimiris", se encuentra situado en uno de los contrafuertes de la cara norte del Montsec (Pallars Jussà), a 867 metros de altura y flanqueado por riscos que se precipitan sobre el desfiladero de Montrebei.

Fué allí donde un grupo de hombres y mujeres decidieron establecer su lugar de hábitat, procurarse todo lo necesario ara asegurar su subsistencia y protegerse de cualquier peligro. EL lugar elegido sorprende a cualquiera, incluso a aquellos acostumbrados a vivir y entender las formas de vida tradicionales. Sin campos de cultivo alrededor, sin facilidad de acceso, sin mucha agua...

Los resultados obtenidos en los últimos años confirman la existencia de una iglesia paleocristiana de características únicas en su entorno, junto con numerosos espacios de hábitat y un interesante trabajo de la piedra, con cisternas globulares excavadas en la roca destinadas al almacenamiento de agua potable. Estas cisternas, con una capacidad aproximada de unos 30.000 litros cada una, recogían el agua de lluvia que se escurría por los tejados de los edificios y por la misma roca.

Los pocos y pobres hallazgos de material cerámico y otros, nos indican un conjunto limitado a objetos de uso como grandes recipientes de tipo ámfora y utensilios de cocina, además de algun pequeño objeto de vidrio y hierro. El estado fragmentario de todos estos objetos nos impide no obstante avanzar en el conocimiento de estos utensilios, y su escaso número nos indica que buena parte de los objetos debieron ser de madera.

EL PROYECTO*

La presente campaña se desarrollará durante la segunda mitad del mes de julio e irá orientada a la localización y excavación de una possible necrópolis situada en la zona sur de la iglésia. El hallazgo de diversos enterramientos durante las últimas campañas nos hace pensar en un espacio funerario en esta zona próxima al muro meridional del templo.

La cantidad necesaria para sacar adelante la campaña s de 3.200€, destinados íntegramente al mantenimiento de los miembros del equipo. Asímismo, el proyecto incluye la posibilidad de abrir las puertas del yacimiento a todos aquellos colaboradores/as que se impliquen en su mecenazgo, con distintos grados de participación que van des de la visita guiada al yacimiento hasta la participación en el proceso de excavación (ver recompensas).

Este proyecto va dirigido a todas aquellas personas interesadas en el mundo de la historia y la arqueologia, que quieran disfrutar de una experiencia única en el entorno excepcional que ofrece el espacio de interés natural del desfiladero de Montrebei.

Encontraréis más información en el blog del proyecto.

(*) Este proyecto arqueológico cuenta con el aval científico de la Universitat de Barcelona y con el correspondiente permiso del Departament de Cultura.

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

14 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

  • yolanda perez

    yolanda perez

    11 años

    Holaaaa me gustaria saber que fecha teneis libres para el 2013 para ir dos personas un fin de semana a ayudaros a excavar... a ver si podemos coincidir calendarios... estariamos encantandos en poder ayudar .. dime algo porfa

  • Tras las huellas del tiempo.

    Tras las huellas del tiempo.

    casi 12 años

    Gracias por participar en Tras las huellas del tiempo, os dejamos el audio de la entrevista. Un saludo.

    Podcast: http://traslashuellasdeltiempo2.podomatic.com/entry/2012-07-11T03_05_29-07_00

  • Francisco Hernández Marín

    Francisco Hernández Marín

    casi 12 años

    Estimada Marta.

    Saludos cordiales.

    Soy Francisco Hernández Marín de Villena (ALicante) y tanto yo como mi hijo Jorge (va hacer 14 años) somos amantes de la arqueología.

    Hemos entrado en la página del proyecto altamiris y hemos visto que hay una modal

  • Marta Sancho

    Marta Sancho
    Autor/a

    casi 12 años

    Benvolgut Marc.

    Efectivament, tant una com altra aportació està recompensada amb visita per a dues persones.

    Cordialment.

    Marta

  • marc23

    marc23

    casi 12 años

    Hola! He realitzat l'aportació de 50€ i voldria saber si la visita comentada també és per a dues persones, ja que en l'aportació de 30€ és així. De pas, també preguntar si la visita per l'espai natural també seria per a dues persones. Gràcies!

  • Marta Sancho

    Marta Sancho
    Autor/a

    casi 12 años

    Moltes gràcies pel teu suport, Eulàlia.

    Ens dones ànims.

    Cordialment.

    Marta

  • Eulalia

    Eulalia

    casi 12 años

    Benvolguts, M'encantaría poder col.laborar economicament per ajudar al projecta, especialment perque m'interessa molt, l'historia de Catalunya, i l'arqueología es fonamental per anar omplint els buits del nostra passat. Teniu, peró elmeu suport.Força

  • Marta Sancho

    Marta Sancho
    Autor/a

    casi 12 años

    Bon dia.

    Si has respòs el correu d'en Pau està tot correcte. ja aniràs reben més informació.

    Cordialment.

    Marta

  • maac7031969

    maac7031969

    casi 12 años

    Bona nit, he contestat al correu d'en Pau Castell, els díes que m'interesen són 27-28 de juliol primer i si no el 30-31 de juliol. No se si aquesta es la manera correcta de fer-ho, si no indiqueu-me la correcta, moltes gràcies

  • humbritogato

    humbritogato

    casi 12 años

    Marta, soc un estudiant del grau d' arqueologia a la UAB.Aixó no es singular. Tinc 58 anys. Això si ho és. soc un aficionat de fa molts anys a la arqueologia. Vull aportar el que necessites (1000 euros).voldría anonimat i ,si pots, que. algun-a estud

Volver a todas las actualizaciones

#05 / La cisterna dels Altimiris

La primera vegada que, amb en Pau, ens varem posar a treballar a l'interior de la cisterna, la resta de companys ens feien mostres d'enveja, “quin morro, estareu ben fresquets...”. No era així. Allí dins fotia una calor del dimoni! Tot i això ens varem posar a treballar com a esclaus, suant la gota gorda i fotent-nos cops de cap contra la roca cada vegada que preteníem estirar una mica el cos. Fins i tot varem haver de convèncer a la Marta que posés a l'Àlex a treballar amb nosaltres, ja que a l'interior de la cisterna, curiosament, vèiem que el ritme de treball s'accelerava, ja que malgrat la calor i la suada majúscula no volíem, o més ben dit no podíem, deixar de treballar; de forma que la cisterna marcava el tempo i amb dues persones no donàvem a l'abast.

Allí dins era com si el temps s'aturés. Mentre picàvem ens imaginàvem com havien de ser els Altimirencs que havien fet aquell forat, tot picat a la roca. Quan temps s'hi devien estar? De quines eines disposaven? Ens imaginàvem al pobre home que va començar a picar la pedra: sabia fins on havia d'arribar? O senzillament li van donar una escarpa i una massa i apa, fins on arribis!

Per altra banda ens preguntàvem fins on arribava, no en teníem ni idea, només veiem que s'anava obrint i que les parets no arribaven mai a agafar la generatriu vertical. Aquell any vàrem baixar aproximadament un metre i la cisterna començava a assolir unes dimensions bestials.

A la campanya següent, al 2010; no hi vàrem excavar a la cisterna, i ni la Marta ni en Walter cedien a les nostres súpliques per deixar-nos-hi treballar i acabar-la. En Pau i jo ens la miràvem amb nostàlgia i aprofitàvem qualsevol descans per posar-nos dins a fumar i a refrescar-nos amb una cerveseta. Allà ens trobàvem en pau i ens quedàvem abstrets mirant les parets amb les seves marques del picapedrer, testimonis muts d'un treball colossal.

No va ser fins a l'última campanya que la Marta ja ens havia dit que aquell any tocava acabar-la. Que guai! Amb en Pau fotíem bots d'alegria i cada dia pujàvem pràcticament corrent per retrobar-nos amb la nostra “Sister”.

cisterna
cisterna

Poc a poc, anàvem quedant atrapats en aquell forat negre. Aquell forat que sempre havia estat allà, misteriós, ple de bitxos tenebrosos i de preguntes sense resposta... I el nivell continuava baixant. I per si això fos poc, sortien uns pedrots que no ens imaginàvem com els havíem de treure d'allí dins. Vàrem provar de tot, foradant-les i omplint els forats amb morter expansiu, picant-les amb el percutor... Finalment res com la força humana i un bon pic i mall; les vàrem esmicolar i au, cap a fora! Val a dir que en aquesta tasca ens va ajudar tot el personal de la campanya, i que si no hagués estat així, potser no les hauríem pogut treure.

Els dies de campanya s'acabaven i nosaltres no deixàvem de baixar, i la cisterna no semblava tancar-se mai. En Toni el Guarda, que els últims dies, en absència de l'Àlex per aquesta campanya, ens ajudava a buidar la cisterna i a trencar rocs, es va dedicar a fer una cata en un racó per tal de poder valorar si el volum aparent de runa a treure es corresponia amb els dies que teníem i sorpresa! Ens quedaven un parell de pams per arribar a un estrat de llims vermells i immediatament la roca mare. Allò ens va esperonar i al cap de poc ja teníem la capa de llims del fons tota descoberta.

Ja ens trobàvem gairebé al fons i aquell forat descomunal semblava empetitir-nos, com aquelles espècies autòctones a llocs d'escassa superfície, els nostres cossos semblaven escalar-se d'acord a les dimensions de la cisterna, aquella cavitat era el nostre entorn, el nostre medi.

El contacte amb aquella capa de llims rojos ens emocionava, era el nexe físic entre els habitants de Los Altimiris i nosaltres. L'estrat llimós, format pels residus del poblat durant els últims dies de la seva ocupació, ens havia d'aportar una pila de material interessant, així com mostres de carbonets que ens havien de permetre datar, com a mínim, l'any en que es va abandonar el poblat i tenir més arguments per poder acotar la cronologia del jaciment. De material ben poc en va sortir, tret d'alguna ceràmica i alguna vora de vidre, un tronc cremat i una pila de carbonets petits.

cisterna2
cisterna2

Amb la cisterna buida del tot, aquesta se'ns mostrava amb tota la seva majestuositat. Amb un càlcul ràpid – traduint l'espai a mitja esfera més mig el·lipsoide – ens surten uns 33,9 metres cúbics. Gairebé 34.000 litres! I encara falten dues cisternes més per excavar als Altimiris, el que ens indica l'existència d'una població estable bastant nombrosa. Havia de ser impressionant veure tot el sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua en ple funcionament.

Per fi havíem acabat la campanya amb els objectius complerts, encara que no vàrem poder reprimir certa tristesa en el moment de treure l'escala, desmuntar la politja i les cordes i deixar allà de nou a la nostra “Sister”, solitària, fosca i humida, refugi i hàbitat d'animals misteriosos i fantàstics i ja per sempre de les nostres ànimes petitetes i totalment adaptades al seu medi.

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#06 / Excavar en Altimiris

Excavar en Altimiris es una experiencia que cualquiera que pertenezca a este extraño mundo de los apasionados por la Arqueología debería probar; digo extraño, en el mejor de los sentidos que se le pueda dar a esta palabra (para mi tiene muchos, muy buenos todos ellos) porque realmente los antropólogos tendrían todo un mundo de disertaciones a su alcance si nos utilizaran como objeto de investigación, no olvidemos que hablamos de un tipo de personas, en las que yo me incluyo, por supesto, para mi es un honor, a las que les encanta mancharse, si, mancharse, entafarrarse, en la mayoría de los casos suele ser con barro, otras, cuando se excavan hogares, el operario puede acabar considerablemente “teñido” con cenizas, carbones (se han dado casos, incluso, de algún arqueólogo que, siendo las muestras recogidas más que suficientes para la analítica, ha llegado a utilizar un fragmento de carbón para simular pinturas faciales, cual guerrero Sioux... verdaderamente curioso).

leer más

#05 / La cisterna dels Altimiris

La primera vegada que, amb en Pau, ens varem posar a treballar a l'interior de la cisterna, la resta de companys ens feien mostres d'enveja, “quin morro, estareu ben fresquets...”. No era així. Allí dins fotia una calor del dimoni! Tot i això ens varem posar a treballar com a esclaus, suant la gota gorda i fotent-nos cops de cap contra la roca cada vegada que preteníem estirar una mica el cos. Fins i tot varem haver de convèncer a la Marta que posés a l'Àlex a treballar amb nosaltres, ja que a l'interior de la cisterna, curiosament, vèiem que el ritme de treball s'accelerava, ja que malgrat la calor i la suada majúscula no volíem, o més ben dit no podíem, deixar de treballar; de forma que la cisterna marcava el tempo i amb dues persones no donàvem a l'abast.

Allí dins era com si el temps s'aturés. Mentre picàvem ens imaginàvem com havien… leer más

#04 / LA CONSOLIDACIÓ-RESTAURACIÓ D’ELS ALTIMIRIS: UN PRIMER PAS PER A LA MUSEÏTZACIÓ DEL JACIMENT i UN FRE DAVANT LA DEGRADACIÓ

La intervenció de consolidació i restauració arqueològica que en breu s’iniciarà al jaciment d’Els Altimiris ve donada per l’avançat estat de degradació que afecta a les restes, i que s’accentua any rere any tant per l’efecte del creixement vegetatiu, com per les dures condicions ambientals a les que està sotmès el jaciment, sobretot durant els mesos d’hivern. Qualsevol jaciment, després d’haver estat segles sota terra, pateix una accelerada degradació deguda al canvi ambiental i erosiu al que s’exposa de sobte un cop s’excava. Així doncs, és molt important consolidar les estructures a mesura que es van excavant, i aconseguir d’aquest mode una adequada actuació de salvaguarda que permeti mantenir el jaciment en unes bones condicions de conservació per tal d’assegurar la seva perdurabilitat futura i que el seu valor didàctic i la seva informació històrica, arribi als visitants i investigadors, durant el màxim temps possible.

leer más

#03 / El paisatge dels Altimiris, el paisatge del Montsec

El jaciment dels Altimiris es troba situat dins el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga a la comarca del Pallars Jussà. Geogràficament s’ubica dins la Reserva Natural Parcial de Mont-Rebei, concretament al cim d’un contrafort a la cara nord del Montsec d’Ares, al seu extrem més occidental, damunt mateix del congost de Mont-rebei per on davalla el riu Noguera Ribagorçana. Les seves coordenades UTM ED50 són E: 308825,0 N: 4661540,1

Tres factors principals caracteritzen el paisatge del Montsec, i ens ajuden a entendre l’evolució dels assentaments en aquest territori i l’aprofitament que se n’ha fet dels seus recursos naturals.

En primer lloc, la seva ubicació geogràfica, a cavall dels Pirineus i la Depressió Central, ha condicionat gairebé sempre la funcionalitat d’aquesta imponent serralada. Sovint ha actuat de… leer más

#02 / Informació útil

Les visites guiades per les aportacions de 30 i 50€ es realitzaran els següents dies: Dates: 28 de juliol i 4 d'agost

Hora de trobada: 8h.

Punt de trobada: Parking de Montrebei

Hora de retorn al punt de trobada: 14h.

Per accedir al jaciment cal caminar 1h. per la munanya:

Desnivell: 350mts. ascens

Difucultat: Mitja-baixa

Cal anar amb calçat de muntanya (bambes de treking o botes) i roba còmoda

Cal portar: aigua

S'aconsella portar: barret, crema de sol, jersei lleuger, anorac lleuger i samarreta de recanvi

Com arribar al punt de trobada. Carretera N-123 (Lleida -Viella), fins a Pont de Muntanyana. Girar a la dreta en direcció Tremp per la C-1311 i immediatament, passat el pont, després de la primera corva, girar a la dreta per una petita carretera amb direcció a Montrebei, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora. A contiuació seguir sempre els… leer más

#01 / ELS ALTIMIRIS: Excavació arqueològica al Montsec

Des d'aquest blog us dono la benvinguda a una iniciativa que ha sorgit de l'equip d'excavació de Els Altimiris.

Aquest equip està format per estudiants, llicenciats i investigadors en formació, de la Universitat de Barcelona. Alguns són professionals de l'arqueologia, altres estan realitzant les seves tesis doctorals, i cada any reserven, voluntàriament, part del seu temps de vacances per participar en aquest excavació.

Amb aquesta iniciativa volem aconseguir reunir el mínim finançament necessari per poder dur a terme la campanya d'aquest any, ja que ens ha estat impossible aconseguir els ajuts i subvencions que fins ara rebíem.

Us demano, doncs, que us mireu aquesta proposta i considereu si val o no la pena que continuem la nostra recerca ,i si és així, ens ajudeu.

Moltes gràcies.

Marta Sancho i Planas

Directora del projecte arqueològic de Els Altimiris.

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies