Cientouno

"Si et fas 100 palles, mors". Aquesta amenaça ressona en les oïdes del nostre protagonista, un noi de 14 anys de l'Espanya rural de principis del Segle XX, que, constret per les calors de l'edat, explica un a un els seus «pecats» per no passar de la ratlla fatídica, la qual cosa li provoca pocs mals de caps. No obstant això, un dia, arribat als 99, haurà d'optar entre la imminència de l'infern i les urgències de l'adolescència. Com acabarà la cosa? Així és aquest jocós curt sobre el sentit de la culpabilitat...

Una petita comunitat rural, aïllada enmig de les muntanyes, Espanya, fa justament un segle. El nostre protagonista va créixer en el pitjor lloc possible per a algú en plena eclosió del despertar sexual. I per accentuar encara més el conflicte, és el nebot del capellà i viu amb ell i la seva mare en la parròquia. El seu oncle, el rector, va ficar en el seu cap la idea que l'home només té 100 ejaculacions abans de morir. Segons aquesta explicació, no tenim aquestes bales en la recambra per malgastar-les en el més solitari dels plaers, sinó per a la procreació. Aquesta idea entre en conflicte directe amb els senyals que el cos del nostre protagonista li està manant i per a ell, el desig és tan fort que serà capaç d'arriscar la seva vida per demostrar-li que està equivocat.

Durant la meva infància, als anys vuitanta, encara es deia que els qui es masturbaven, es despertarien amb pèls en els palmells de les seves mans, podien perdre la vista o tenir problemes en la medul·la espinal a causa d'activitats non-sanctas. El pes de la culpa era aclaparadora i convertia qualsevol activitat onanista en tema tabú. La masturbació, en aquest cas, representa la llibertat, necessària, sempre, reprimida, massa vegades. I el nostre protagonista, com els bons protagonistes del cinema i de la literatura, està disposat a donar la vida per aquesta llibertat. Aquest noi va néixer amb el segle. Mai sabrem què passarà amb ell en els anys violents que l'esperen. El que és segur és que aquesta gran victòria que obté davant les forces de la repressió serà per a ell, segurament, un mos de llibertat, que una vegada que l'ha provat, ja no podrà oblidar-se fàcilment.

Una salutació, Sebastián Alfie.

Blas és un noi de 13 anys, sensible, curiós, intel·ligent.

Al llarg del curt haurà d'enfrontar-se a les seves pors i vèncer-les, ja que el seu entorn li ha dictat un mandat...però el seu cos li diu una altra cosa.

Ell és creient, per tant, l'enfrontament li resultarà veritablement difícil.

Dins seu combatran una batalla entre; el deure i el plaer, la ment i la carn, el bé i el mal.

L'oncle d'en Blas. És el rector del poble, des del púlpit descarrega llamps i trons contra les ovelles esgarriades.
És un líder en la seva comunitat, més temut que respectat.

Dur, sec, no dubta a arribar a la violència física per encarrilar al seu nebot.

La botiguera. Una dona curviínia d'uns 40 llargs.

El seu escot és font de fantasies entre els nens (i no tant nens) del poble.

Sí, ho heu endevinat: està basada en la venedora de tabac de Amarcord.

La noia dels somnis d'en Blas. Una bellesa natural, sense additius.

No és conscient del seu atractiu, això encara la fa més irresistible.
És la culpable que en Blas passi de les 99 a les 100 palles

La noia de les postals. En Blas guarda gelosament una col·lecció de postals eròtiques (que avui en dia ens semblarien absolutament recatadas, però en el seu moment feien bullir la sang a qualsevol).

Rodarem en blanc i negre.

La nostra idea és donar-li una pàtina antiga a les nostres imatges.

Tenim com a referència al fotògraf Emmanuel Honorato Vazquez, entre uns altres.

Sebastián Alfie

Va estudiar cinema amb el director José Martínez Suárez, el seu mentor i mestre, al Taller MS a Buenos Aires. Els seus primers passos els va donar com a assistent de direcció en diversos curtmetratges, entre ells The Country Doctor en la New York Film Academy. Anys més tard va passar a dirigir. Els seus primers tres curts, rodats a Argentina i Espanya, van obtenir premis en festivals locals i internacionals, entre ells Best Narrative Short Film en el Sant Francisco Film Festival amb el seu curtmetratge El amor a las cuatro de la tarde. Paral·lelament, va treballar tres anys com a professor de Realització a La Factoria del Guió a Madrid. Els últims 15 anys va filmar en països com Estats Units, Mèxic i Anglaterra. El seu llargmetratge documental Gabor va guanyar Millor director de documentals i Millor documental espanyol a Màlaga. També va guanyar el premi Gaudí i Millor documental espanyol en Documenta Madrid. És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia del Cinema Català.

Albert Solé

Va treballar durant anys com a reporter de televisió especialitzat en temes socials i internacionals en les cadenes públiques TVE i TV3. Va ser a partir de l'any 2002 quan va començar a dirigir documentals per a televisions i institucions espanyoles i internacionals, com ara TVE, TV3, Canal Cuatro, Arte, Unesco, Expo Saragossa, Canal 22 de Mèxic, etc. Després d'una extensa sèrie de treballs en aquest àmbit, el 2007 va dirigir la seva primera pel·lícula documental per cinemes: Bucarest, la memòria perduda, que va aconseguir el Goya al millor documental el 2009, a més de molts altres guardons. Altres documentals de la seva autoria són Històries d'Aigua; El Cordobés, l'Espanya dels miracles; A la presó, confidencial; El somni de l'aigua; La ment del violador; Javier Mina, somnis de llibertat; Al Final de l’Escapada, Els Records Glaçats, Jarabe contra el càncer i Miró contra Miró. Els seus treballs han estat emesos en canals de televisió de tot el món i seleccionats en nombrosos festivals nacionals i internacionals.

Comptem amb el suport del ICEC i amb una petita aportació privada. Tot i així, no és suficient.

Un rodatge històric, amb tot el que representa (en vestuari, maquillatge, art) és un projecte ambiciós. Les vostres aportacions, encara que siguin petites, ens ajudaran a arribar a la quantitat que necessitem per a la fase de rodatge i de postproducció.

Ara mateix ens trobem en ple procés de preproducció; estem revisant el guió i preparant la producció.

Preproducció: Juliol-Setembre 2018

Rodatge: Octubre 2018

Muntatge: Finals d'octubre 2018

Postproducció: Novembre 2018

Estrena: Desembre 2018

Entrega recompenses en digital: Desembre 2018

Entrega recompenses físiques: Gener 2019

Si voleu estar al dia de totes les novetats del projecte, ens podeu seguir en els nostres perfils de Facebook i Instagram

INSTAGRAM:
https://www.instagram.com/cientounolapelicula/

FACEBOOK:
https://www.facebook.com/cientounolapelicula/

Tot i així, una altra manera d'ajudar-nos és mitjançant la difusió del projecte, i donant-lo a conèixer a aquelles persones que creguis que poden estar interessades.

Moltes gràcies!