❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Anuari Mèdia.cat 2017: destapem temes silenciats pels mitjans

L’Anuari Mèdia.cat és un projecte de periodisme d’investigació que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als grans mitjans.

Mèdia.cat

A project of

Created in

0
seconds
351
Patron
8.980€
From 6.000€
Contribute to the project

Què és l’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics?

L’Anuari dels Silencis Mediàtics és un projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils que treu a la llum els temes que els mitjans de comunicació convencionals han ignorat, infrarepresentat o censurat durant l’últim any. L’Anuari de 2017 inclourà 12 reportatges en profunditat sobre temes silenciats durant l’any, tres dels quals ja els hem avançat al web en els darrers mesos. A més, analitzarà de manera visual quins altres temes han estat silenciats, quins han estat tractats de manera esbiaixada o polèmica, i què ha passat amb els grans temes d’actualitat quan han quedat fora dels focus. Finalment, com a novetat, l’Anuari incorporarà cinc articles d’anàlisi fets per experts que aborden alguns dels principals reptes actuals del periodisme al nostre país. Aquesta serà la setena edició de l’Anuari, un projecte que va començar el 2011 i que des d’aleshores ja ha publicat 81 reportatges d’investigació. Continuem treballant per situar els temes silenciats a l’agenda dels mitjans i fer que arribin al coneixement de la societat.

Nou objectiu: 8.000 euros

Amb l’objectiu de 6.000 euros imprescindibles per a fer possible l’Anuari 2017 assolit ens marquem un nou objectiu: 8.000 euros per incloure dos temes més amb els que ja s’està treballant. D’una banda, una anàlisi dels atacs a la llibertat de premsa, d’expressió i al dret a la informació que hi ha hagut al voltant de l’1-O i, de l’altra, una investigació exhaustiva de les agressions cada vegada més freqüents de l’extrema dreta. Jordi Borràs, fotoperiodista expert en la matèria i soci del Grup Barnils, és l’autor d’aquest reportatge d’investigació, que des del mes de setembre recull més de 100 casos.

Respirem

Basant-nos en la idea d’un periodisme reposat amb què neix l’Anuari ja l’any 2011, el lema d’enguany, #Respirem, busca convertir el projecte en un petit oasi enmig d’una voràgine d’informació que sovint pot estressar, ofegar i, en definitiva, infoxicar. Amb l’Anuari 2017 ens allunyem dels titulars diaris, del ritme vertiginós del dia a dia informatiu i ens aturem un moment. #Respirem.

I #Respirem, també, l’explicació d’un tema tractat amb profunditat, amb perspectiva, amb context i amb sentit crític. #Respirem el tractament d’una informació que s’ha aconseguit més enllà de les fonts oficials, que s’ha contrastat i que s’ha deixat reposar. #Respirem l’essència del periodisme, d’allò que incomoda però que la societat mereix conèixer i compartir.

Com serà l’Anuari Mèdia.cat de 2017?

L’Anuari Mèdia.cat repassarà l’any 2017 per explicar els temes silenciats durant l’any i analitzar de manera crítica el tractament mediàtic dels temes més rellevants. Ho farem a través de:

  • 12 reportatges en profunditat sobre temes silenciats, que seran l’eix principal de l’Anuari.
  • Un recull d'altres qüestions silenciades o tractades de manera esbiaixada, incompleta o polèmica, que hem analitzat durant l'any a l'Observatori Mèdia.cat.
  • Articles d'anàlisi a càrrec d'experts que reflexionaran sobre qüestions que han marcat el periodisme al nostre país durant aquest any (el tractament dels atemptats, les pressions polítiques o els reptes pendents per a un periodisme feminista en són alguns exemples).

Com es finança l’Anuari Mèdia.cat?

Des de fa sis anys el projecte és possible principalment gràcies a les aportacions dels micromecenes. Enguany volem que les vostres contribucions continuïn sent l’aval de l’Anuari per garantir que el projecte és de la gent i per a la gent.

La resta del finançament prové de l'aportació del Col·legi de Periodistes i dels acords de suport de sis universitats, els estudiants de les quals redacten sis temes de l'Anuari. Es tracta de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València, la Universitat de Vic, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Lleida. L'aportació de la Fundació Catalunya Fons, que repercuteix de forma estructural en l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, és també un dels puntals del projecte. A més, continuem explorant noves vies de finançament per consolidar l'Anuari.

A què destinarem les vostres aportacions?

  • Remuneració dels periodistes que treballaran en els continguts de l'Anuari.
  • Remuneració de l'equip que coordina i fa possible el projecte.
  • Disseny i maquetació.
  • Correcció lingüística.
  • Impressió, distribució i enviament de l'Anuari en paper.
  • Manteniment del web de l’Anuari, on es podran consultar tots els continguts.
  • Comunicació i gestió de la campanya de promoció de l’Anuari.

Quin és el calendari de l’Anuari Mèdia.cat d’enguany?

L’equip de l’Anuari ja està treballant des de fa mesos en el projecte. Els periodistes treballen en els reportatges, articles i almanacs perquè el projecte estigui llest per imprimir cap a finals de novembre. L’Anuari es presentarà el 28 de novembre als mecenes i el 29, públicament. Els mecenes que no puguin venir a recollir les seves recompenses en aquestes dues ocasions les rebran a casa seva.

Qui hi ha darrera l’Anuari Mèdia.cat?

El Grup Barnils i l’Observatori Mèdia.cat

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) va néixer ara fa 16 anys amb la idea de promoure un periodisme crític i rigorós a tota la nostra àrea idiomàtica. Fa vuit anys el GPRB va crear l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, un projecte que analitza i reflexiona sobre el periodisme, les rutines i les informacions que publiquen els mitjans del nostre país. De Mèdia.cat va néixer, fa set anys, l’Anuari dels Silencis Mediàtics, inspirat en el projecte nord-americà Project Censored.

Descripció de recompenses

  • Gintònics contra els silencis és una trobada exclusiva amb els mecenes de l'Anuari on, amb un gintònic a la mà, es presenten els temes de la nova edició del projecte. La trobada serà a Barcelona el 28 de novembre, abans de la presentació pública de l'Anuari. L'organitzem amb la col·laboració de l'Euskal Etxea, el centre cultural basc a Barcelona, i de Gin Nut, una ginebra artesanal elaborada a l'Empordà.
  • 'Col·lecció Periodistes', la col·lecció completa del Grup Barnils i Edicions Saldonar està formada per 5 llibres: 'Et presento el jutge Garzón' de Sònia Bagudanch, 'Castor, la bombolla sísmica' de Jordi Marsal, 'Els senyors del boom' de Gemma Garcia, 'El franquisme que no marxa' de Lluc Salellas i 'Desmuntant Societat Civil Catalana' de Jordi Borràs i ‘Cas Mercuri. La galàxia Bustos’, de Sara González.
  • Llibre ‘Vint-i-Barnils’ i documental ‘Barnils, tal com raja. Tant el llibre (escrit per Laia Altarriba i publicat per Dau Edicions) com el documental (produït per Laia Soldevila i Albert Lloreta) repassen la trajectòria del periodista de referència i en fan un retrat a través de les seves aparicions als mitjans i d’entrevistes a persones del seu entorn més proper.
  • Caixa ‘Fent País. Una proposta àmplia d’experiències per gaudir-ne arreu del territori és la proposta de la cooperativa creada per un grup de cinc joves bagencs. Tastos de vins, caps de setmana rurals, rutes culturals… i fins a 180 propostes, la majoria per a 2 persones, són el que contenen aquestes caixes.
  • Làmina ‘Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes’. Aquesta obra de la Gina Serret, dissenyadora gràfica, amant de la cal·ligrafia, la tipografia i el lettering, recull una frase de Ramon Barnils. Se’n farà una edició limitada en format litografia.
  • Enviarem l’Anuari a alguns dels protagonistes dels reportatges que s’han publicat al llarg d’aquests set anys. Per exemple: Dimas Gimeno, conseller delegat de El Corte Inglés; Joan Carles Navarro, director de Brians I. (llistat complet, al final)
  • Només per als socis que siguin mecenes: carnet de premsa del grup. Dissenyat per The Mood Project - Saül Rosell.

Recompenses per a entitats:

  • Presentació de l’Anuari a la teva localitat/col·lectiu: una presentació de l'Anuari 2017 i dels principals temes tractats, a càrrec de l'equip de l'Anuari.

  • Taller sobre silencis mediàtics i aïllament penitenciari. Aquest taller, dirigit a grups d’adolescents, joves o adults i impartit per periodistes que van investigar per a l’Anuari com viuen les persones que es troben en aïllament a les presons catalanes, consisteix en un emocionant joc de rol que no deixa ningú indiferent, amb una posada en comú i reflexió posterior. El taller té dos objectius principals: d’una banda, donar a conèixer com viuen les persones que es troben en aïllament a les presons catalanes; de l’altra, fer reflexionar sobre l’aplicació d’aquest règim penitenciari i sobre quins temes són silenciats als mitjans de comunicació i per quins motius.

20 protagonistes a qui enviar un Anuari

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

2 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • andreuylla

    andreuylla

    almost 2 years

    Més que mai, premsa valenta. I que els caigui la cara de vergonya.

  • Gracat

    Gracat

    almost 2 years

    Seria Factible fer un REPORTATGE Bassat al Proces i Sobre TOT ATACS 1d'O i VARIANT per Tindre un Document Historic, entre Videos Premsa, TV3+CATRADIO+BTV+....... Diaris Catalunya(Comarques i Tot) + Digitals Podeu fer un 60Minuts, SenseFiccio .... o Simils amb la Qualitat Nostre. Gracies

Go back to all the updates

#02 / A qui li convé llegir l’Anuari?

Són molts els que haurien de llegir l’Anuari i que opten per mirar cap a una altra banda. Enguany, hem decidit fer-los-ho pràcticament inevitable: la recompensa ‘Mecenes generosos’ preveu l’enviament d’un Anuari a 25 persones que estan directament relacionades amb alguns dels temes que hem tractat en aquests set anys d’història del projecte. Aquí, la llista* i els motius pels quals els convé més que a ningú llegir l’Anuari:

  • Joan Carles Navarro, director del Centre Penitenciari Brians I. En aquesta presó, l’abril de 2015, es va treure la vida la interna Raquel E. F., després d’estar durant mesos en aïllament, un règim molt controvertit que implica passar fins a 21 hores al dia en solitud dins d’una cel·la. Raquel E. F. havia intentat treure’s la vida altres vegades anteriorment però no se li va aplicar el protocol de prevenció de suïcidis.
    Més informació: “Presó i aïllament: la mort de Raquel”, de Sergi Franch (juny 2016) i “Aïllament: opacitat i impunitat a la presó”, especial multimèdia de Sònia Calvó i Sergi Franch (gener 2017).

  • Francesc Josep Belver, president del Consell Comarcal del Barcelonès i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Els membres dels diferents Consells Comarcals de Catalunya, que són càrrecs electes dels diferents municipis, no solen percebre un salari per formar-ne part, sinó que cobren dietes per assistència als plens i als òrgans de govern. L’import de les retribucions depenen molt de cada comarca, però en alguns casos s’eleva a desenes de milers d’euros anuals, que se sumen al salari que ja reben els seus membres per altres càrrecs que ostenten. El president del Consell Comarcal del Barcelonès, Francesc Josep Belver, cobra 1.500 euros en concepte de dieta per cada ple de l’ens, una xifra se suma als 67.000 euros anuals que percep com a tinent d’alcalde a L’Hospitalet.
    Més informació: “Les dietes a l’ombra dels consells comarcals”, de Gemma Fontané (juny 2016).

  • Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP). L’Estat espanyol ha perdonat durant anys el deute amb Hisenda dels clubs de futbol. El 2013, els equips de primera i segona divisió devien 650 milions d’euros, tot i que al setembre de 2015 l’import s’havia reduït gairebé a la meitat. A aquests 317 milions que encara estaven pendents, però, calia sumar-hi els del Barça, del Madrid, de l’Osasuna i de l’Athletic de Bilbao, perquè no són societats anònimes esportives i el seu deute no és públic. Mentre deuen diners a la Hisenda pública, els clubs de futbol reben ajudes de tot tipus de les administracions públiques. La Generalitat ha atorgat en els últims anys 250.000 euros al Barça i subvencions al Nàstic i a l’Espanyol.
    Més informació: “El futbol, una inversió de l’Estat”, d’Oriol Robiró (juny 2016)

  • Pablo de Lastres, conseller delegat d’Iberpotash. Coneguda popularment pel seu nom històric, l’empresa de matriu israeliana ICL Iberia gestiona en règim de concessió des de 1989 les mines de la comarca del Bages. La companyia s’ha convertit en un dels principals poders econòmics de la comarca, però alhora també en el centre d’una polèmica pel fort impacte ambiental que provoca la seva activitat i per les ajudes públiques rebudes per part de la Generalitat, que la Unió Europea ha qüestionat repetidament.
    Més informació: “Iberpotash, el gegant de la sal”, d’Isaac Vilalta (juny 2016)

  • Carmen i Luis Riu Güell, consellers delegats de Riu Hoteles&Resorts. Sis de les companyies hoteleres més importants del món, entre les quals hi ha RIU, han forjat el seu imperi des de les Balears. En la seva expansió arreu del planeta, en alguns casos han vulnerat lleis ambientals i drets laborals per construir grans resorts en països empobrits. El gerent de l’hotel RIU Guanacaste va fugir de la justícia el 2016 després que el govern de Costa Rica acusés l’empresa de destruir un manglar per edificar l’hotel. A més, un treballador va morir durant la construcció d’aquest complex i l’empresa va evitar assumir-ne responsabilitats, tot i que el cas va posar de manifest les condicions deplorables en què vivien els obrers. A Mèxic, RIU va protagonitzar un escàndol urbanístic en construir dos hotels a Punta Cancun amb una sola llicència, l’any 2008. Un nou hotel a Punta Nizuc, en una zona de manglar i dunes, va quedar paralitzat als tribunals arran d’una denúncia ecologista.
    Més informació: “El ‘lobby hoteler’ de les Balears, els amos del paradís”, de Mercè Pinya (juny 2016).

  • Dimas Gimeno, president d’El Corte Inglés. Entre el rumor i la suspicàcia, El Corte Inglés està sempre a l’ull de l’huracà. L’empresa va invertir el 2015 mig milió d’euros en màrqueting, però certs aspectes que l’envolten segueixen sent molt desconeguts. Per exemple, que la Generalitat catalana va realitzar contractes amb El Corte Inglés per valor de més de 17 milions d’euros entre 2013 i 2015. La companyia ha protagonitzat polèmiques urbanístiques, una de les més sonades a Mataró. El 2007 va comprar un solar on hi havia l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, protegida com a patrimoni arquitectònic local. Els moviments socials van dur el projecte als tribunals i a dia d’avui segueix paralitzat. Des d’UGT afirmen que la representació dels treballadors a l’empresa la dominen “sindicats grocs” formats pels mateixos directius.
    Més informació: “Retrat crític d’El Corte Inglés”, de Jordi Pasqual (juny 2016)

  • Isidre Fainé, president de Gas Natural Fenosa. El 23 de maig de 2014, la justícia italiana va intervenir cautelarment quatre filials de Gas Natural a Itàlia per investigar-ne les possibles connexions amb la màfia siciliana. Sis mesos després, la mesura va ser prorrogada un any. Els fets arrenquen l’any 2004, quan Gas Natural compra l’empresa siciliana Gas Spa, una societat propietat del Grup Lapis i el Grup Brancato. Durant els anys posteriors, la justícia va intervenir als dos grups el patrimoni obtingut de la venda de Gas Spa, després d’acreditar la seva suposada relació amb Cosa Nostra.
    Més informació: “Gas Natural i el metà de Cosa Nostra”, de Ruben Mir Hugolini (maig 2015)

  • María Río, directora general de Gilead España. La farmacèutica Gilead Sciences va multiplicar per quatre els seus beneficis nets després de posar a la venda un medicament molt efectiu contra l’hepatits C anomenat Sovaldi, que és el nom comercial del sofosbuvir. Per primera vegada a la història, aquest medicament podria permetre eradicar un virus que afecta uns 150 milions de persones a tot el món, 760.000 a l’estat espanyol i unes 136.000 a Catalunya. Mentre l’empresa ingressava 24,9 milions de dòlars el 2014, l’elevat preu de venda del medicament obligava els governs a buscar estratègies per poder oferir aquest medicament dins dels sistemes públics de salut sense comprometre els pressupostos.
    Més informació: “Gilead: el preu de curar l’hepatitis C”, de Mati Gordero (maig 2015).

  • Josep Maria i Pere Torrens Ferrer, director general i director logístic de Petromiralles. Diverses comunitats que cultivaven arròs al llarg de 660 hectàrees al nord de Guinea Bissau van ser expulsades l’abril de 2010 per Agrogeba, una empresa del hòlding de la petroliera catalana Petromiralles. El projecte preveia implantar a la zona un model d’agricultura industrial intensiva, amb una inversió de 4 milions d’euros i la complicitat del Govern del país. Informes de les ONG Aliança per la Solidaritat i Oxfam Intermón van denunciar que es tractava d’un cas clar d’acaparament de terres, amb un impacte social i ambiental greu, incloent-hi la violació de diversos drets humans i de la legislació local. L’any 2014 el cas va arribar al Parlament Europeu.
    Més informació: “Petromiralles expulsa 600 camperols a Guinea Bissau”, d’Anna Mateus (maig 2015)

  • Borja Prado Eulate, president d’Endesa. Deu anys després de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, que va tenir lloc a Barcelona el maig de 2004, un informe de la Sindicatura de Comptes encarregat pel Parlament de Catalunya va detectar nombroses irregularitats en la gestió comptable, les despeses, els contractes i els convenis de la societat administradora de l’esdeveniment. La Sindicatura feia especial menció del cas de la companyia elèctrica Endesa, que, com la resta de patrocinadors, va gaudir d’importants exempcions fiscals gràcies a la seva aportació. L’informe assenyalava que el secretari del Consorci del Fòrum, Julio Molinario, va compatibilitzar aquest càrrec amb el d’apoderat d’una de les societats de la companyia elèctrica en el moment en què van formalitzar-se els convenis de patrocini de l’esdeveniment, un fet que “podia comprometre la seva imparcialitat”.
    Més informació: “Endesa i les ombres del Fòrum”, de Clara Soteras (maig 2015)

  • Josep Tarradellas, director de Casa Tarradellas. El delicat equilibri entre cabanya porcina i sostenibilitat ambiental cada cop és més fràgil. La situació s’ha agreujat especialment després que una ordre ministerial del juny de 2014 provoqués el tancament de les plantes de tractament de purins, i també amb l’aparició de macrogranges que multipliquen la població porcina en algunes zones de Catalunya. Algunes d’aquestes macrogranges, com les que Casa Tarradellas ha instal·lat al Lluçanès i a la Noguera, s’ubiquen en zones que la Generalitat ha declarat com a vulnerables per l’excés de nitrats. A Balaguer i comarca, precisament, hi viuen prop de 40.000 persones i 900.000 porcs. Quins mecanismes permeten garantir que tots els purins són gestionats correctament i no acaben en abocaments incontrolats?
    Més informació: “Purins, situació límit”, de Pau Gonzàlez (maig 2015)

  • Josep Lluís Bonet, president del grup Freixenet. La Generalitat va atorgar al Grup Freixenet 25,1 milions d’ajuts públics europeus entre els anys 2009 i 2013, un 60% del total dels fons disponibles. El Tribunal de Comptes de la Unió Europea va criticar en un informe, l’any 2014, el repartiment dels ajuts, concedits per l’organisme comunitari però atorgats per les autoritats estatals i regionals del continent. En el cas de Catalunya, el Tribunal va alertar de la tendència a afavorir els grans productors de vi: un reduït nombre d’empreses va absorbir la pràctica totalitat del finançament, oblidant els petits cellers.
    Més informació: “Freixenet acapara el 60% dels ajuts a la promoció del vi”, de Laura Aznar (maig 2015)

  • Richard D. Fain, president i director executiu de Royal Caribbean. Barcelona ha esdevingut, en els últims anys, un dels primers ports del món en recepció de creuers. El negoci de les “ciutats flotants” deixava a la ciutat 256 milions d’euros anuals de beneficis, segons un informe de Barcelona Turisme de l’any 2014. El document era presentat com una prova irrefutable de l’impacte positiu d’aquest negoci, sense dir en veu tan alta que estava elaborat amb el suport de les principal empreses del ram, com Royal Caribbean, Carnival Corporationi Pullmantur, i amb dades aportades per elles. Mentrestant, associacions veïnals, ecologistes i sindicats no compartien aquesta visió triomfalista sobre els creuers i ja alertaven dels riscos de l’anomenat ‘turisme llagosta’, de les precàries condicions laborals dels treballadors del sector i la contaminació ambiental d’aquests enormes vaixells.
    Més informació: “La invasió de les ciutats flotants”, de Quique Badia Masoni (maig 2015).

  • Josep Oliu, president del Banc Sabadell. 86 alts directius dels Països Catalans ocupen un lloc als consells d’administració de les empreses de l’Ibex-35, les més grans de l’Estat espanyol, segons dades de 2013. De tots ells, el més ben pagat era el sabadellenc Josep Oliu, president del Banc Sabadell, que va cobrar l’any 2013 2.842.000 euros o, el que és el mateix, un salari diari de 7.780 euros. La retribució mitjana dels directius se situava en els 366.562 euros. En total, segons les dades facilitades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els supersous d’aquests consellers suposen un total de 31,5 milions d’euros anuals, sense incloure ni plans de pensions, ni el que guanyen per les accions que tenen en aquestes mateixes companyies, ni el que ingressen per altres empreses.
    Més informació: “31,5 milions en ‘supersous’”, de Laia Altarriba (abril 2014).

  • Isak Andic, president de Mango. El 24 d’abril de 2013, Rana Plaza, un edifici ple de tallers tèxtils a Dacca (Bangla Desh), va desplomar-se. Hi van morir 1.133 treballadors i n’hi van quedar ferits uns 2.000. Va ser el pitjor accident laboral de la història del país. L’empresa catalana Mango, amb producció a la planta, va negar cap responsabilitat en la tragèdia i, només en l’últim moment i després de rebre tot tipus de pressions, va acceptar afegir-se al fons de compensació internacional supervisat per l’Organització Internacional del Treball. Apreguntes de l’Anuari Mèdia.cat, la marca va rebutjar fer pública quina va ser la seva aportació al fons. Les reaccions de marques com Primark, El Corte Inglés o Inditex –que no tenia producció al Rana Plaza– van ser molt diferents: des del primer moment, van acceptar ajudar econòmicament les víctimes.
    Més informació: “Mango pagarà per l’accident de Bangla Desh”, de Jaume Portell (abril 2014)

  • Juan Roig, president de Mercadona. La cadena de supermercats és capdavantera al País Valencià i un referent en l’àmbit estatal. El 2013 va tenir 515 milions d’euros de beneficis i donava feina a 74.000 treballadors. Ha estat qualificada com la segona millor companyia per treballar a l’Estat espanyol i és la segona més valorada en qualitat laboral. Tot i això, els sindicats CGT i CNT denuncien que rere la impol·luta imatge de l’empresa s’hi amaguen casos d’assetjament laboral i de repressió sindical. L’Anuari Mèdia.cat va parlar amb treballadors i sindicalistes de Mercadona favorables i contraris a l’empresa, que expliquen la seva experiència en la companyia.
    Més informació: “Denúncies d’assetjament laboral a Mercadona”, de Sandra Temprado (abril 2014)

  • Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball. Les subvencions que reben els grans sindicats com CCOO i UGT han estat sovint tema de debat, però és molt menys conegut que Foment, Pimec i la resta d’organitzacions empresarials també reben diner públic en quantitats similars. Als Països Catalans, aquestes aportacions de l’administració poden ser a través de tres vies: els fons destinats a la formació de persones ocupades –que van representar 31,7 milions d’euros de la Generalitat per a les patronals l’any 2011-; les compensacions per funcions de representació institucional –2,7 milions d’euros, el 75% dels quals per a Foment- o les subvencions directes –que representen només un 4,3% del finançament públic rebut per Foment en aquell any.
    Més informació: “32 milions d’euros en subvencions a la patronal”, de João França (maig 2013)

  • Salvador Alemany, president d’Abertis. Les quaranta empreses amb més beneficis dels Països Catalans van aconseguir 10.969 milions d’euros el 2010 enmig de la crisi econòmica. Tot i els guanys milionaris, gairebé la meitat d’aquestes companyies líders van aprofitar la reforma laboral per plantejar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO). L’objectiu era abaixar sous i reduir plantilles de treballadors per continuar sent, segons diuen, competitives en el nou context econòmic i poder afrontar un futur, encara molt incert, amb garanties. El grup Abertis no en va ser una excepció. L’empresa va obtenir el 2010 uns beneficis de 725 milions, situant-se en el grup de les deu empreses més potents dels Països Catalans. El 2012 va arribar a un acord per retallar 400 llocs de treball en sis de les set concessionàries d’autopistes, entre les quals hi havia les catalanes Acesa, Invicat i Aucat i la valenciana Aumar.
    Més informació: “10.000 milions de benefici en plena crisi”, de Francesc Vila i Femenia (maig 2013)

  • Antoni Brufau, president de Repsol. Grans corporacions catalanes com Repsol, Gas Natural Fenosa, Roca o Borges es lucren a països àrabs governats per règims corruptes i poc o gens democràtics. Durant les últimes dècades, el Marroc, Algèria, Jordània o Aràbia Saudita han estat un objectiu estratègic en el procés d’internacionalització de l’empresa catalana. La Líbia de Gadafi i l’Egipte de Mubarak també van ser una bona font d’ingressos per Repsol o Gas Natural, que hi van operar a partir d’acords amb les empreses energètiques que depenien dels règims dictatorials. Els governs català i espanyol fomenten aquesta mena d’operacions amb l’argument que dinamitzen l’empresa local i contribueixen a crear riquesa. L’Observatori del Deute, en canvi, denuncia que d’aquesta manera es legitimen “règims dictatorials i corruptes”.
    Més informació: “Els negocis catalans a les dictadures àrabs”, de Marc Font (maig 2013)

  • Antonio Carro Martínez, exministre franquista, acusat de crims de lesa humanitat i en ordre de captura internacional.
    La mort de Manuel Fraga Iribarne, l’any 2012, va posar de nou sobre la taula la impunitat de què han gaudit en democràcia els alts càrrecs del règim franquista. Nou ministres de Franco van sobreviure el nonagenari dirigent gallec i alguns segueixen vius actualment. Entre ells, Antonio Carro, que va ser ministre de Presidència franquista entre el 3 de gener de 1974 i l’11 de desembre de 1975. En aquest temps va firmar les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich i per afusellament de cinc persones més. Ja en democràcia, va ser diputat per Lugo per Alianza Popular a les eleccions de 1977 i 1989, vicepresident segon del Congrés dels Diputats (1986-1989), director de l’Institut d’Administració Local espanyola i conseller de l’empresa Vallehermoso. Està acusat en el marc de la Querella Argentina per crims de lesa humanitat.
    Més informació: “Nou ministres de Franco sobreviuen a Fraga”, de Joaquim Vilarnau (maig de 2013).

*Els mecenes d’aquesta recompensa rebreu en els propers dies un correu perquè pugueu triar a qui enviar l’Anuari.

0 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

#05 / [ATENCIÓ] Canvi de data Gintònics contra els silencis

Benvolguts, benvolgudes mecenes,

En l'últim correu anterior us vam explicar que la presentació per a mecenes 'Gintònics contra els silencis' seria el 30 de gener i la presentació al Col·legi de Periodistes, l'endemà. Hem hagut de posposar un segon cop la data de presentació, ja que coincideix amb la investidura del proper/a president de la Generalitat de Catalunya.

Així que els 'Gintònics contra els silencis' amb Gin Nut a l'Euskal Etxea seran el dimarts 6 de febrer de 2018. Us preguem que ens disculpeu les molèsties i us agraïm la comprensió.

Moltes gràcies!

#04 / [ATENCIÓ] Els gintònics contra els silencis seran el 30 de gener de 2018

Benvolguts, benvolgudes mecenes,

En el correu anterior us explicàvem la recompensa 'Gintònics contra els silencis' i apuntàvem que serien el dia 28 de novembre. Aquesta data no és bona: com que vam posposar la presentació de l'Anuari per poder-hi afegir dues investigacions relacionades amb l'1-O, també hem hagut de posposar-ne la presentació. Així que els 'Gintònics contra els silencis' amb Gin Nut a l'Euskal Etxea seran el dimarts 30 de gener de 2018. Us preguem que ens disculpeu les molèsties.

Moltes gràcies!

#03 / Mecenes, aquestes són les recompenses que us esperen!

L'Anuari dels Silencis Mediàtics serà possible gràcies a vosaltres, mecenes, per les vostres aportacions i gràcies, també, a professionals, marques i entitats que col·laboren a agrair-vos les aportacions. Així, l'esperit col·laboratiu del projecte és ampli, plural i ric. Avui us escrivim per presentar-vos les recompenses d'enguany:

  • Gintònics contra els silencis és una trobada exclusiva amb els mecenes de l'Anuari on, amb un gintònic a la mà, es presenten els temes de la nova edició del projecte. La trobada serà a Barcelona el 30 de gener de 2018, abans de la presentació pública de l'Anuari. L'organitzem amb la col·laboració de l'Euskal Etxea, el centre cultural basc a Barcelona, i de Gin Nut, una ginebra artesanal elaborada a l'Empordà.

  • Col·lecció Periodistes, la col·lecció completa del… read more

#02 / A qui li convé llegir l’Anuari?

Són molts els que haurien de llegir l’Anuari i que opten per mirar cap a una altra banda. Enguany, hem decidit fer-los-ho pràcticament inevitable: la recompensa ‘Mecenes generosos’ preveu l’enviament d’un Anuari a 25 persones que estan directament relacionades amb alguns dels temes que hem tractat en aquests set anys d’història del projecte. Aquí, la llista* i els motius pels quals els convé més que a ningú llegir l’Anuari:

  • Joan Carles Navarro, director del Centre Penitenciari Brians I. En aquesta presó, l’abril de 2015, es va treure la vida la interna Raquel E. F., després d’estar durant mesos en aïllament, un règim molt controvertit que implica passar fins a 21 hores al dia en solitud dins d’una cel·la. Raquel E. F. havia intentat treure’s la vida altres vegades anteriorment però no se li va aplicar el protocol de prevenció de suïcidis.
    Més informació: “Presó i aïllament: la mort de Raquel”, de Sergi Franch (juny 2016) i “Aïllament: opacitat i impunitat a la presóread more

#01 / NOU REPORTATGE de l'Anuari: 'L'Eivissa dels Matutes: un imperi de festa, de luxe i d'enginyeria fiscal

Bon dia, mecenes!

Us fem arribar en primícia el tema que acabem de publicar i que de ben segur que se’n sentirà a parlar.

L'Eivissa dels Matutes: un imperi de festa, de luxe i d'enginyeria fiscal’ és el reportatge que Quique Badia, Maria Altimira i David Meseguer han fet sobre el grup empresarial de l'exministre del Partit Popular:

“El robatori d'una caixa forta amb mínim 2,7 milions d'euros no declarats, l'any 2013, va revelar una presumpta evasió de capitals a càrrec del grup empresarial de l'exministre del Partit Popular. Des d’Eivissa fins al Carib, passant per Holanda, el clan Matutes manté un complicat entramat societari per eludir o rebaixar la tributació d'importants quantitats de dividends a l'Estat espanyol”

Podeu llegir el reportatge complet al web de l'Anuari i també el trobareu, juntament amb els altres, a la versió en paper.
Si us agrada i el voleu compartir a les xarxes, podeu fer-ho amb l'etiqueta #MatutesAnuari

read more

10€
41 backers
Mecenes digitals

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari

20€
209 backers
Mecenes paper

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017

35€
16 backers
Mecenes amb gin

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'

50€
5 left (of 20)
Mecenes generosos

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Envia l'Anuari a una de les 25 persones que l'haurien de llegir

50€
10 backers
Mecenes lectors

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Exemplar de 'Vint-i-Barnils'

70€
0 backers
Només per a periodistes

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Alta quota soci GPRB (6 primers mesos)

80€
2 left (of 5)
Mecenes ociosos

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Caixa 'Fent País' amb 170 experiències arreu de Catalunya

80€
3 backers
Mecenes artistes

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Litografia frase Ramon Barnils

100€
1 backer
Especial entitats

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ 3 exemplars impresos de l'Anuari 2017
+ Presentació de l'Anuari (+ despeses de desplaçament)

100€
2 backers
Supermecenes artistes

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ 2 exemplars de la col·lecció 'Periodistes'
+ Litografia frase Ramon Barnils

150€
0 backers
Mecenes 150% Anuari

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 4 entrades per 'Gintònics contra els silencis'
+ Col·lecció completa de 'Periodistes'
+ Litografia frase Ramon Barnils

300€
1 backer
Superentitats mecenes

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ 10 exemplars impresos de l'Anuari 2017
+ Presentació personalitzada de l'Anuari o taller d'aïllament (+ despeses de desplaçament)

30€
50 patrons (sold out)
Mecenes ràpids

Aparició als crèdits
+ Edició digital de l'Anuari
+ Recepció dels informes de Mèdia.cat
+ Exemplar imprès de l'Anuari 2017
+ 2 entrades per 'Gintònics contra els silencis'

Cookies help us to offer our services. Continuing to browse entails acceptance of their use.