PRIMER OBJECTIU DE VERKAMI ASSOLIT

Ja han segat la pisana i l'hem posat en sacs per dur-la al molí.

Però això no és tot!

També hem assolit el primer objectiu de verkami i encara queden VINT DIES per a que més persones descobreixin la pisana i hi puguin participar!!!

Si us plau, compartiu per darrera vegada el projecte per a donar-li un darrer impuls, si millora gaire l'objectiu sol·licitarem llavors a l' INIA ( Instituto Nacional de Investigación y Tecnologia Agraria y Alimentaria) per a seguir aprenent de les diferents varietats de pisana.

El "perquè"

Fruit de la curiositat i del desig de descobrir noves receptes per a la sobirania alimentària de Catalunya vaig sembrar, l'octubre de l'any passat, 1ha de pisana, un cereal molt desconegut però que té un gran protagonisme en la història no escrita de la nostra terra.

Si parem atenció als nostres besavis ara encara podem trobar el testimoni de persones que recorden clarament les altes espigues de la pisana, les enormes garberes, el procés manual de pelar-la amb l'ajut d'un garbell i les receptes de cuina.

Història de la pisana

La pisana, Triticum dicoccum, és un dels primers cereals domesticats per l'home i va tenir gran importància en el passat. A l'antic Egipte es consumia habitualment. També a Grècia tenia molta importància, l'anomenaven "zea" ( una arrel semàntica que fa referència a "vida"). I també constituïa un aliment bàsic pels romans, que l'anomenaven farro i en feien pa, una mena de polenta, sopes...

A Catalunya trobem grans de pisana socarrimats en jaciments arqueològics datats en l'època dels ibers, dels romans i a l'edat mitjana. A la resta de la península també es coneixia, per exemple a Aragó, Navarra i a Astúries. Es Astúries la única comunitat autònoma de l'estat espanyol on s'ha conservat de manera tradicional fins als nostres dies amb el nom de póvia ( escanda) tot i que el seu cultiu es molt minoritari.

Altres punts geogràfics importants per la pisana actualment són a la Toscana (on té denominació d'orígen), a Austria ( on en fan cervesa, "emmer"), els Balcans, el Marroc i Etiòpia. La regió muntanyosa d'Etiòpia sembla ser que és el país on millor s'ha conservat i on trobem un major nombre de varietats de pisana, fins a 10.

Descripció de la pisana

La pisana és un cereal que es caracteritza per la seva alçada, doncs fa una tija molt llarga, per la seva espiga que també sol ser llarga i per tenir aresta ( bigotis molt llargs). Les espigues quan estan madures pengen cap avall, a diferència d'altres cereals. Presenten dues fileres de grans de mida variable en funció de la varietat. I els grans tenen doble pell, per tant és més complicat de pelar que altres cereals, i presenta un tant per cent de segó ( fibra) més elevat que el blat, i un rendiment més baix en farina.

És un cereal que creix bé en sòls pobres i que degut a la seva constitució competeix molt bé amb les males herbes. Aquestes dues facultats fan innecessaris tan els herbicides com els fertilitzants químics de síntesi, i el converteixen en un cultiu d'interès per a l'agricultura ecològica.

El gra conté gluten però en menor quantitat que el blat. Per això l'elaboració del pa amb la pisana és més lenta. Però fa un pa molt bo i és més ric en fibra i proteïnes que el dels blats actuals.

L'objectiu a verkami

Enguany he sembrat una hectàrea de pisana que ha crescut, s'ha fet alta, ha granat, i en bona part s'ha ajagut al camp ( ha caigut per culpa de les pluges i era tan alta que no s'ha tornat a aixecar, això fa que moltes espigues quedin enterrades sota les altres i no granin), per la qual cosa espero una producció força baixa( < 2000kg).

Tanmateix m'agradaria segar-la, portar-la a pelar i fomentar-ne el consum. Per això he creat el verkami, per poder cobrir les despeses del cultiu ( sembra/ sega / pelar el gra) en cas que es perdi en la seva majoria. També per a crear-ne una mica de mercat, perquè és una gran desconeguda i costa de vendre.

Objectius addicionals si supereu l'objectiu bàsic i extres pels mecenes.

Si es supera l'objectiu comptarem amb el col·lectiu Eixarcolant per a que participi en la organització de la festa / experiència gastronòmica.

També milloraré la extensió i la qualitat de la impressió del llibret de receptes.

A més si es resol el primer objectiu es pot afegir una nova recompensa: enviament de paquets ( encara que gairebé tan sols hi guanya l'empresa de missatgeria)

Calendari previst

La pisana està a punt per ser segada, i la segadora vindrà en algun moment durant les dues properes setmanes. Quan segui la posarà en bigbags i jo la guardaré en sacs per portar-la a pelar a un moliner de les Piles. Els dissabtes al matí d'agost, setembre i octubre entre les 10 i les 13:30 podreu venir a can Mercaderet ( Igualada), visitar l'hort i recollir la recompensa.

Recollida a can Mercaderet

Can Mercaderet es la finca on m'he incorporat com a agricultor i seu de la Associació Agroecològica de can Mercaderet. Aquí hi ha un banc de llavors i un viver de fruiters tradicionals, i reproduïm varietats d'hortalisses locals com el tomàquet de Sant Joan, el tomàquet rosa de dues cassoles, el tomàquet de Pare Benet, el tomàquet rosa de Montserrat, el meló mallorquí, la mongeta del pinyolet, el cogombre alficòs, el carabassó blanc que córrer...

La finca és de fàcil accès en cotxe, es troba a 5 kilòmetres d'Igualada, i a 60 km de Barcelona. Cliqueu aquí per a descobrir-ne la localització.

L'organitzador

Em dic Adrià Solé Cantero, sóc biòleg, educador ambiental, agricultor ecològic iniciat a Can Mercaderet, tècnic del banc de llavors de la Associació Agroecològica de can Mercaderet ( AACM) i còmplice d'Eixarcolant.

Des de la AACM treballem per recuperar varietats tradicionals de fruita i hortalisses com ara tomàquets, mongetes, pomeres, etcètera...

El meu objectiu professional del moment és promoure una agricultura/dieta més sana i ecològica, amb una empremta de CO2 més petita, i millor preparada per resistir els embats del canvi climàtic.

+ Info

Mail
Web AACM
Facebook
Col·lectiu Eixarcolant