La major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial va tocar les portes d'Europa el 2015. Durant aquest últim any més d'un milió de refugiats van arribar a la Unió Europea des dels països limítrofs al continent: Síria, l'Iraq, Afganistan i altres zones de conflicte .

L'any 1951, tots els països membres de la Unió Europea van signar el protocol d'actuació sobre l'Estatut dels Refugiats i dels apàtrides, protocol que no s'ha complert. Així, sense vies segures per arribar directament a Europa, les persones refugiades s'han vist obligades a recórrer a les màfies per creuar al continent, majoritàriament des de Turquia.

Al setembre de 2015 els països membres de la Unió es van comprometre a complir amb un sistema de quotes per a l'acollida dels refugiats, un total de 160.000. Lluny de materialitzar aquest compromís, la UE ha signat diferents acords amb tercers països per bloquejar el flux de refugiats. L'Acord amb Turquia ha estat el que més popularitat ha assolit. Aquest document contempla la deportació des de qualsevol Estat membre de les persones en situació administrativa irregular a la República de Turquia, un tercer país sense garanties de seguretat, a partir del proper 1 de juny. No obstant això, les devolucions en calent, els assentaments a les fronteres amb enclavaments de la Unió Europea i les accions violentes per protegir l'Europa Fortalesa són pràctiques que s'estan duent a terme des d'abans de la batejada com a crisi.

Aquest documental farà una radiografia de l'entramat de les polítiques migratòries i d'asil de la Unió Europea. S'analitzarà la situació en què es troben més de 54.000 persones que intentaven continuar amb la ruta dels Balcans quan va entrar en vigor l'acord entre la UE i Turquia el 20 de març de 2016, entre altres atrocitats, permet les devolucions en calent a aquest tercer país de les persones que intenten arribar a les costes gregues a partir d'aquesta data.

L'enfocament principal del film serà qüestionar les pràctiques polítiques dels Estats membres en relació a la teoria del sistema d'asil i migracions de la Unió ratificats en el Conveni de Dublín i als tractats internacionals de drets humans, concretament de la Convenció de Ginebra.

En un context de crisi política, econòmica i identitària que es perllonga des de fa vuit anys, el fantasma de l'extrema dreta ha tornat a sacsejar Europa, i els mandataris actuals temen que una política d'acollida vagi en contra de les seves aspiracions en les següents eleccions. D'altra banda, la desinformació i el desconeixement sobre l'Islam ha provocat una errònia relació entre el grup terrorista Daesh i les persones en recerca de refugi, creant una cortina de fum que no permet veure que el terrorisme que ha atacat Europa és exactament el mateix del qual fugen les persones refugiades.

Sembla ser que tots dos aspectes, tant la conjuntura política i social europea com por a l'altre, han justificat el genocidi al mar Mediterrani i segueixen justificant el tracte inhumà a les persones que fugen de la guerra.

L'enregistrament del documental es durà a terme del 29 de juny al 8 d'agost a vuit països diferents: Espanya, el Marroc, Bèlgica, Alemanya, França, Macedònia, Grècia, i Turquia. Durant aquesta ruta entrevistarem a dirigents europeus a favor i en contra del tractat i experts en migració, visitarem diversos camps de refugiats, centres de detenció, controls fronterers i institucions polítiques.

Som un grup de periodistes fundadors de laColumna.cat. LaColumna.cat neix al 2013 com a fruit de la confluència entre l’Associació Arsomnia Productions i un grup d’estudiants de periodisme de Barcelona.

Des de llavors, el mitjà s’ha caracteritzat per publicar continguts de caràcter anticapitalista i reivindicatiu, així com per la seva implicació en diverses lluites socials, tractant tot tipus de temes, com política, geopolítica, cultura i immigració.

Considerem que el bombardeig informatiu actual deshumanitza la tragèdia. En lloc d’abordar la qüestió dels refugiats prenent en compte el context, es llancen titulars acompanyats d’informació superficial, desordenada, sense memòria ni connexió que busca el sentimentalisme, com si es tractes d’una sèrie d’entreteniment.

Aquest projecte vol denunciar la situació de les persones refugiades partint d’una visió crítica cap als factors que la propicien. En aquest sentit abordarem els perquès polítics, econòmics i geoestratègics que determinen el desenvolupament d’aquesta crisi humanitària.

Durant 39 dies, un equip de 6 persones, compost per dos periodistes, un realitzador, dos operadors de càmera i un productor, es desplaçarà per el continent europeu i el sud de Turquia.

Els fons necessaris per a la realització d’aquest documental provindran directament d’aquesta campanya de crowfunding:

Tot i així, tots els ingressos que pugui generar el documental un cop realitzat, fins arribar a 30.000 euros, es donaran a entitats i organitzacions -encara per concretar- que proporcionen ajuda humanitària als refugiats i denuncien la situació proporcionant informació des del terreny.

Un cop s’aconsegueixi aquesta fita,la producció del film destinarà el 50% dels beneficis posteriors a les mateixes organitzacions.

La nostra intenció és que les contribucions dels nostres mecenes provinguin per parts iguals d’Estats Units i d’Espanya, on es troba part de l’equipo involucrat en la producció.

A nivell logístic, un terç del pressupost es destinarà a cobrir les despeses del viatge (menjar, allotjament, cotxes de lloguer, bitllets de tren, vaixell i avió, targetes de metro, etc.). Addicionalment, els costos de producció també inclouen: traductors de grec, turc, àrab i alemany, permisos de rodatge i materials de treball, contant al mateix temps amb un marge per a possibles imprevistos.

En total, les despeses del viatge sumen 1600 euros per persona. Cap membre de l’equip rebrà una retribució econòmica pel seu treball i el seu temps, però la cobertura de les seves necessitats bàsiques en el transcurs de la ruta és un mínim indispensable.

D’altra banda, els costos tècnics del film sumen 12.000 euros. Els fets es documentaran amb dues càmeres de vídeo 4k, per gravar en dues unitats, i amb un drone per obtenir imatges del Mar Egeu i els camps de la zona.

Així mateix, també s’explicarà amb sistemes de vídeo de menor tamany, per quan les circumstàncies del moment ho requereixin. D’altra banda, dins d’aquesta categoria també s’inclou material tècnic divers com accessoris de càmera, lents, focus LED, micròfons unidireccionals, gravadores de veu, etc.

La tercera partida del pressupost estarà destinada a costejar les despeses relacionades amb l’emmagatzematge dels material d’arxiu i distribució.

Sobre les recompenses

El documental s’estrenarà la segona setmana de febrer tant en Barcelona com a Los Ángeles i les entrades s’entregaran per correu.

Pel que fa al llibre, es tractarà d’un llibre de fotografies acompanyades de testimonis reals sobre la situació en la que es troben els refugiats. La realització del llibre es durà a terme al mateix temps que el documental i captarà l’ànima d’aquest.

Calendari

La fase central de la producción tindrà lloc en 6 països diferents, del 30 de juny al 8 d’agost. Al mateix temps, un equip de muntatge a Barcelona editarà paral•lelament el gruix del documental.

El nostre principal objectiu de distribució és presentar el projecte a la secció oficial del festival de Sundance, que es du a terme del 19 al 29 de genre de 2017. El plaç per a presentar el projecte documental en la categoria internacional finalitza el 26 de setembre.

Un cop estrenat al festival, distribuirem les copies físiques del vídeo documental i del llibre de fotografia que l’acompanya entre els nostres mecenes.

De la mateixa forma, durant el mes de febrer organitzarem els diferents actes de promoció. Estrenarem aquest documental la segona setmana de febrer a Barcelona i Los Ángeles.

El llibre, el DVD i les fotografies del viatge s’entregaran durant el mes d’octubre.

Enllaços del projecte

Facebook de laColumna.cat
Twitter de laColumna.cat

Fotos de Maria Contreras Coll