Per què entre Vandellòs i Tarragona els trens circulen per via única?

Vint anys després del primer viatge entre Barcelona i Mataró, el 21 de juliol de 1868 es va realitzar el primer trajecte per tren entre València i Barcelona. Des d’aleshores va ser possible viatjar en tren des de València fins a la frontera francesa. Un mes abans s'havia culminat la línia amb la construcció del pont sobre l'Ebre a Tortosa. Tortosa havia jugat totes les seves influències a la Cort madrilenya per tenir l'estació de tren a tocar de la ciutat. Es percebia el tren com un factor de progrés que serviria per estimular l'economia i els intercanvis.

El 1987, el Consell de ministres va aprovar el Pla de Transport Ferroviari, un projecte de modernització que apostava per una infraestructura ferroviària mixta de passatgers i mercaderies de velocitat alta (200-250 km/h). El Pla recollia la duplicació de la totalitat de la via fèrria entre València i Barcelona. El primer Euromed Alacant-Barcelona circularà el 1997, però la progressió del Corredor Mediterrani s'atura ja que el govern de l'Estat prioritzarà a partir d'aleshores un model radial ferroviari basat en l'alta velocitat.

El 2016, quasi 150 anys després del primer trajecte en tren, a l'Estat europeu campió de l'alta velocitat, la línia València-Barcelona comprèn encara un tram de via única entre Vandellòs i Tarragona. Aquest coll d’ampolla provoca el col•lapse del tràfic de combois de passatgers i mercaderies.

Prop del 40% del PIB de l’Estat espanyol es genera al Llevant peninsular (Catalunya, País Valencià i Múrcia) i les infraestructures de transport per tren i carretera, el Corredor Mediterrani, no estan a l’alçada del que es necessita.

Partint de la història dels trens de l'Ebre, a través del documental Desconnectats recordem la història del tren a Catalunya per visibilitzar la seva gran aportació, i identifiquem els seus reptes actuals, que passen per una millora de les infraestructures ferroviàries i el foment de la mobilitat sostenible per tal d'assegurar les aspiracions de progrés i desenvolupament del país.

La desconnexió de les infraestructures al Llevant peninsular és volguda?

Com ens afecta a catalans i valencians el coll d’ampolla ferroviari entre Vandellòs i Tarragona o que el principal eix viari gratuït del Corredor Mediterrani, la N-340, tingui un únic carril per sentit entre l’aeroport de Castelló i l’Hospitalet de l’Infant? Quin sentit té aquesta desconnexió? És volguda?

El documental Desconnectats busca explicar el perquè d’aquesta desconnexió, i fer visible com les infraestructures ferroviàries són centrals per multiplicar les potencialitats socials i econòmiques del Corredor Mediterrani.

Des del 2013 existeix la Plataforma Trens Dignes Ebre i Priorat que reivindica la millora de les infraestructures i els serveis ferroviaris al tram de l'Ebre. La manca d'inversions i de manteniment per part del Ministeri de Foment provoca retards en els trajectes que s'han agreujat amb la incidència tècnica de l'estació de Montroig del Camp el 8 de juny. El 19 de juny es va convocar una concentració a l'estació de l'Aldea per denunciar aquesta situació insostenible.

Les actuals mobilitzacions per la millora de les connexions ferroviàries de les poblacions ebrenques amb Barcelona i la demanda de la gratuïtat de l’AP7 al seu pas per les Terres de l’Ebre estan evidenciant les greus carències d’infraestructures que arrossega el territori. Però més enllà de constatar una problemàtica local, aquestes mancances repercuteixen sobre l’eficiència del Corredor Mediterrani, unes infraestructures bàsiques per al Llevant peninsular. I qui millor ho pot explicar és un ebrenc, Germà Bel, economista especialista en inversions en infraestructures.

Una conferència de Germà Bel al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta serà la fórmula triada per desenvolupar el guió del documental. L'assistència a la filmació de la conferència a Amposta és una de les recompenses d'aquest Verkami.

La trama del documental pivota sobre la intervenció de Bel que estarà puntuada pels testimonis de coneixedors dels trens de les Terres de l'Ebre i per les entrevistes a especialistes que analitzaran els reptes de les infraestructures en clau de mobilitat sostenible i organització del transport, però també abordant la multimodalitat del transport de viatgers i mercaderies, la intermodalitat o el paper de les infraestructures de transport com a instrument de vertebració i cohesió territorial.

A l’actualitat, amb la creixent deslocalització de les empreses, la logística i l’abaratiment dels costos de transport són essencials. El tren és el mitjà de transport del segle XXI: és eficient energèticament, redueix la sinistralitat i no necessita la despesa de manteniment que requereixen les carreteres. El tret més destacat de la locomotora de tren, un cop inventada la màquina de vapor, fou la l’escassa pèrdua d’energia per deformació entre el rail de la via i les rodes del tren. Aquesta eficiència energètica, en el context de la multiplicació del tràfic comercial i el canvi climàtic, és cabdal.

Què volem fer?

Desconnectats és un documental que pretén fer pedagogia de la necessitat, la utilitat i les potencialitats del tren. Alhora que recordem els trens de l’Ebre i de pas la història del ferrocarril a Catalunya, de la mà d’especialistes, abordarem els debats sobre l’actual model d’infraestructures, per plantejar el model desitjat que passa per conciliar la mobilitat sostenible amb el desplegament del Corredor Mediterrani.

El documental Desconnectats s'insereix dins d'un projecte transmèdia sota la formula d'un docuweb amb l'objectiu d'allargar la vida útil del documental i dotar-lo d'un aprofitament pedagògic als IES. Per això, hem ideat la creació d'un web interactiu on penjar el documental i on es bolcaran els continguts (entrevistes, fotografies i documents) generats durant el procés d'elaboració del documental.

Per a què farem servir les vostres aportacions?

El projecte del documental es remunta al juny de 2014 quan vam iniciar el procés de documentació sobre els trens de l’Ebre i continua el setembre de 2014, quan comencem a filmar amb diners de les nostres butxaques. Contactem amb Germà Bel a finals de desembre de 2014 i filmem el tràiler del documental el març de 2015. El 2015 ha estat un any de cerca de finançament. A finals de 2015 es confirma una aportació de la Diputació de Tarragona, i durant el 2016 s’estan sumant ajuntaments ebrencs.

Per seguir endavant necessitem la vostra ajuda:

• Producció de la seqüència del rodatge amb Germà Bel amb multicàmera.

• Edició del documental

TOTAL PRIMER OBJECTIU: 5.000 euros

I si els superem, els diners aconseguits ens serviran per finançar el web interactiu

Les recompenses

Les recompenses que no van lligades a la finalització de Desconectats (àpats, samarretes, xapes, cartell) es començaran a distribuir entre els mesos d’octubre i desembre de 2016. Podreu recollir les recompenses a les estrenes del documental a diferents indrets del territori o les rebreu per correu postal. Aquelles persones que opteu per la recompensa consistent en la participació en el rodatge de la conferència de Germà Bel al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, un dissabte de setembre de 2016, podreu retirar-les directament aquell mateix dia.

La recompenses que van lligades a la finalització de Desconnectats (enllaç, DVD) es distribuiran un cop haguem finalitzat el documental, durant l'any 2017.

Calendari previst

El lliurament de les recompenses no lligades a la finalització de Desconectats es farà entre els mesos d’octubre i desembre de 2016.

L’estrena de Desconnectats està prevista durant l'any 2017, en què també es lliuraran les altres recompenses (enllaç, DVD).

Les presentacions de Desconnectats i la distribució, tan lluny com puguem, es faran a partir durant l'any 2017.

Els protagonistes

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, Terres de l'Ebre, 1963)

Analista de referència de les inversions en infraestructures. Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, màster en Economia per la Universitat de Chicago i catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. De 1987 a 1990 va ser becari Fulbright i becari MEC d’investigació. De 1990 a 1993 va ser assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d’Obres Públiques i Transports. A les eleccions generals espanyoles del 2000 fou escollit diputat per Barcelona. Docent des de 2004 a la Universitat de Barcelona, ha exercit com professor visitant a les Universitats de Cornell i Princeton, i com investigador visitant a Cornell i Harvard. Ha publicat Espanya, capital París, que estudia la capitalitat de Madrid, les infraestructures a l’Estat espanyol i l’impacte d’ambdós en l’economia, i Anatomia d’un desengany: la Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser, llibre en què analitza els factors que expliquen l’augment del suport a la independència de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya per la llista de Junts pel Sí.

A banda de Germà Bel, el documental recollirà les intervencions de diversos especialistes i docents universitaris, periodistes, experts ebrencs, persones usuàries dels trens, i també agents econòmics i socials que defensen la modernització del Corredor Mediterrani.

L'equip

Toni Royo documentalista i entrevistes. Des del 2013 impulsa projectes per la recuperació de la memòria històrica a les Terres de l’Ebre. Fou comissari i documentalista de l’exposició Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada 1937-1939 al Museu de Tortosa (setembre 2013-gener 2014). El 2015 ha impulsat la museïtzació d’un refugi antiaeri a Tortosa així com la creació d’una ruta dels espais de la Guerra civil o l’atribució d’un carrer a Ernest Hemingway.

Santi Valldepérez filmació i producció. És soci fundador de la productora Filmsnòmades ubicada a Amposta. El seu darrer projecte és Buda, l’illa del Delta, una coproducció amb TV3 que va obtenir l’agost de 2014 el Premi del Jurat i l’Audiència al Millor Documental Estranger al Festival Columbia Gorge als Estats Units i el Premi a la Millor Pel•lícula a l’edició de 2013 del Festival Memorimage de Reus. També ha realitzat Amuertemorir (2011), coproduït per Televisió de Catalunya; Mohamed (2003), exhibit al festival Docúpolis de Barcelona; La Camarga (2005), reconegut amb el guardó Terres de l’Ebre al Festival del Riu l’any 2006 o Escenes de bous al delta de l’Ebre (2006), documentals emesos per l’espai “Taller.doc” del Canal 33.

Toni Balada imatge i disseny.

Jaume Moya VFX. Màster en 3D i postproducció a VFX a la FX Animation Barcelona 3D School. Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UPF). Tècnic en Realització d'Audiovisuals i Espectacles (EMAV, Barcelona). Direcció de Gotas de agua (2010); ajudant de direcció i efectes visuals de Buda, l'illa del Delta (2013); co-direcció de La Ciutat del Riu (2014);ajudant de direcció i muntatge de Au però au (2013).

Carme Lorente il·lustració. Dibuixant i il·lustradora. Llicenciada a la Facultat de Belles Arts (UB). Graduada en Arts Aplicades, Escola Massana. Premi Junceda d'Il·lustració Científica (2011) de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya per La Kantera Creativa s.l. (2010).

Aquí ens trobaràs

Podeu seguir-nos a @Desconnectats
blog Desconnectats a Aguaita.cat
[email protected]