❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

(A)ïllat nou llibre de Jordi Alsina Iglesias

Entre els anys 2006 i 2013 vaig viure a Creta. Durant aquest temps vaig relatar aquesta experiència al meu bloc personal i vaig col·laborar en diferents mitjans de comunicació catalans. Un conjunt d'articles que ara pretenc publicar, i que mostren la meva mirada personal sobre la Grècia actual.

Jordi Alsina Iglesias

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
84
Aportaciones
2.550€
De 2.500€
Aporta al proyecto

Escoge tu recompensa

O apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto porque simplemente quieres ayudar a hacerlo realidad:

Ja fa tres anys vaig aconseguir gràcies a la iniciativa del micromecenatge poder publicar el meu particular "Viatge a la música de Creta". Un fet que em va permetre acostar al públic català una de les músiques populars més vives de la Mediterrània.

Enguany, després de temps pensant-hi, he decidit tornar a demanar la vostra complicitat per poder publicar una sèrie d'articles i relats que durant un llarg període de temps he anat acumulant a diferents mitjans al voltant de Creta i Grècia en general. Durant 7 anys (2006-2013), l'illa de Creta es va convertir en la meva casa, una terra que segurament no hagués abandonat, si els aires de la mal anomenada crisi no haguessin sacsejat els fonaments de l'estat grec.

Dos anys després de la meva marxa (no sense deixar-hi família, amics i una immensa recança), Grècia continua ocupant titulars. Tot i que massa sovint, el desconeixement des del qual se'n parla, resulta segons el meu parer, escandalós.

És per aquest motiu que pretenc publicar aquest llibre, amb la voluntat d'apropar algunes pinzellades del tarannà de la seva gent i la seva història recent, partint, sobretot, de la meva experiència personal.

El llibre oferirà la possibilitat d'anar acompanyat del nou projecte musical del llaütista cretenc Giorgos Xylouris. Un clar exemple, de com la música d'arrel tradicional, pot enllaçar amb les sonoritats més modernes.

Altrament, la portada i el seu disseny són obra del meu amic i artista, Lluís Ràfols. Una col·laboració imprescindible perquè aquest projecte arribi a bon port.

Aquesta publicació compte amb el suport del Grup de Rercerca Històrica i Etnològica Catalana, amb qui espero tenir el gust d'editar conjuntament aquest treball.

 Per a què necessito els 2.500€?

Aconseguir aquesta fita és el requisit necessari per tal de poder tirar endavant aquesta empresa. Aquesta quantitat em servirà per a cobrir les despeses derivades de l'edició del llibre (impressió, maquetació, disseny...), al mateix temps que em permetrà una primera divulgació i difusió de l'obra. Una oportunitat que sense la iniciativa del micromecenatge, és a dir, sense vosaltres, seria impossible.

Jordi Alsina Iglesias

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

Volver a todas las actualizaciones

#05 / Apunts històrics sobre la crisi grega - Fragments III

Properament, els líders europeus s'han de reunir per decidir el futur imminent de Grècia. L'aprovació urgent d'un segon rescat i la manera de fer-ho divideix els països de la Unió, en un moment especialment crític per al país hel·lènic, amb una situació política i social inestable, a causa d'un deute que està a punt de portar-lo a la fallida econòmica. De fet, aquest deute no ha deixat d'aparèixer al llarg de la seva història recent, marcada pel control de les potències internacionals i el clientelisme dins el mateix territori practicat per la classe política dirigent.

Quan sorgí el país?

El 25 de març de 1821 és la data marcada per la historiografia oficial grega com l'inici de la guerra d'independència contra l'Imperi otomà (que fins aquell moment dominava bona part de l'Europa oriental). Les potències internacionals empararen el conflicte bèl·lic i, entre altres aspectes, imposaren una dinastia monàrquica estrangera i finançaren en forma de crèdits una guerra de diferent intensitat, que s'acabà el 1922, amb el que es coneix com el desastre d'Àsia Menor. Aquests esdeveniments suposaren l'expulsió de la població cristiana ortodoxa d'aquesta àrea geogràfica en mans de la nova república turca (més d'un milió), i l'expulsió per la banda grega d’una gran part de la població musulmana (uns dos-cents mil).

Com hi influí el conflicte amb Turquia?

El conflicte serví per traçar les fronteres actuals entre aquests dos països, però significà un llast del qual Grècia tardà anys a recuperar-se. Així mateix, enverinà les relacions bilaterals entre aquests dos països, que passaren al llarg del segle xx per diferents alts i baixos i que encara avui dia es reflecteixen a l'illa de Xipre, on des del 1975 les poblacions grega i turca xipriotes viuen separades pels seus respectius exèrcits. Actualment, Grècia disposa de més de cent mil soldats, un contingent molt important si tenim en compte la població del país.

Com evolucionà Grècia al llarg del segle xx?

Després de la desfeta a Àsia Menor, Grècia patí greument les conseqüències d'un segle de conflictes amb el seu veí, que minvaren completament la seva subsistència econòmica, amb una població eminentment rural i un deute que no deixà que el país aixequés el cap. La cruenta ocupació nazi-feixista durant la Segona Guerra Mundial donà pas a una guerra civil (1945-1949) propiciada per les forces aliades, que veieren en el país un enclavament geopolític clau per al control de la zona. Dins d’aquest context, el país no començà a sentir els efectes d’una certa recuperació econòmica fins a l'entrada dels anys vuitanta, després d'haver patit una dictadura (1967-1974), haver expulsat la monarquia, haver restablert un sistema democràtic i haver-se incorporat a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Com hem arribat a la crisi global actual?

La construcció de l'estat del benestar iniciada després de la Segona Guerra Mundial dins l'anomenat món occidental, amb el consumisme com a base, patí durant els anys setanta del segle passat una forta crisi econòmica que trobà en la implantació dels crèdits la solució a aquest procés. Amb tot, aquest procés acabà amb l'explosió de la bombolla immobiliària als Estats Units i l'inici d'una nova crisi que féu que els estats comencessin a abocar diners en els bancs perquè no fessin fallida. Els bancs, al seu torn, començaren a limitar el crèdit als ciutadans i a especular sobre la solvència dels estats.

Com reaccionà Grècia davant de la crisi?

Aquesta situació comportà que Grècia hagués de demanar ajuda a Europa, però, a diferència dels Estats Units, la Unió no té una política comuna. L'eurozona es divideix entre el centre i la perifèria, on Alemanya s'erigeix com el país més fort, amb unes polítiques laborals diferenciades dels seus homòlegs europeus, la majoria dels quals no poden competir amb el seu veí del nord. En aquest cas, Grècia és el germà pobre de la perifèria i es veu abocada a l'endeutament.

...

21 de juny del 2011

0 comentarios

Inicia sesión o Regístrate para comentar esta entrada.

#05 / Apunts històrics sobre la crisi grega - Fragments III

Properament, els líders europeus s'han de reunir per decidir el futur imminent de Grècia. L'aprovació urgent d'un segon rescat i la manera de fer-ho divideix els països de la Unió, en un moment especialment crític per al país hel·lènic, amb una situació política i social inestable, a causa d'un deute que està a punt de portar-lo a la fallida econòmica. De fet, aquest deute no ha deixat d'aparèixer al llarg de la seva història recent, marcada pel control de les potències internacionals i el clientelisme dins el mateix territori practicat per la classe política dirigent.

Quan sorgí el país?

El 25 de març de 1821 és la data marcada per la historiografia oficial grega com l'inici de la guerra d'independència contra l'Imperi otomà (que fins aquell moment dominava bona part de l'Europa oriental).… leer más

#02 / Ja la ballo - Fragments II

Són les sis de la tarda i ens dirigim cap a Iràklion, la capital de l'illa, el casament comença a les set. Arribem tard a l'església, Agios Titos (Sant Tito) és plena de gom a gom, i el personal, ben abillat, presta poca atenció a les paraules dels quatre capellans que es troben sobre l'altar. La gent aprofita per saludar-se i a mi em presenten més d'una persona. Els nuvis són d'esquena al gran públic i els dos porten una corona al cap amb forma d'anella unides mitjançant un cordillet. S'aixequen acompanyats pel padrí, que sosté el cordillet, i fan unes quantes voltes al voltant de l'altar, al mateix temps que els capellans expressen en les seves pregàries els desitjos per a la nova parella. Un cop acabat el ritual, els nous casats passen el relleu al seu fillet, que serà batejat; ells es queden al… leer más

#01 / (A)ïllat - Fragments I

L'1 de novembre, diada de "Tots Sants", arribava un cop més a Grècia. Aquesta vegada però, no per a fer el turisme, sinó per iniciar una nova vida i convertir-me en un element més d'aquest fenomen que en diuen migració. Després d'experiències similars he decidit establir-me a Creta, perquè he trobat aquí la meva particular Ariadna. I no és que jo sigui Teseu (això són mites), sinó més aviat un nàufrag que giravolta i ha decidit marxar del laberint que representa Barcelona. I en el fons, quin millor lloc per algú que naufraga que un mar ple d'illes?

10 de gener del 2007

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies