#02 / Ja la ballo - Fragments II

Són les sis de la tarda i ens dirigim cap a Iràklion, la capital de l'illa, el casament comença a les set. Arribem tard a l'església, Agios Titos (Sant Tito) és plena de gom a gom, i el personal, ben abillat, presta poca atenció a les paraules dels quatre capellans que es troben sobre l'altar. La gent aprofita per saludar-se i a mi em presenten més d'una persona. Els nuvis són d'esquena al gran públic i els dos porten una corona al cap amb forma d'anella unides mitjançant un cordillet. S'aixequen acompanyats pel padrí, que sosté el cordillet, i fan unes quantes voltes al voltant de l'altar, al mateix temps que els capellans expressen en les seves pregàries els desitjos per a la nova parella. Un cop acabat el ritual, els nous casats passen el relleu al seu fillet, que serà batejat; ells es queden al marge, en una posició privilegiada, però, asseguts en un banc especialment col·locat per a l'ocasió. El nen, d'un any i mig més o menys, es mira espantat tot el sarau, mentre el capellà més vell, almenys això sembla per la quantitat de pèls blancs que porta, entona no sé quina lletania i una fotògrafa que no para de menjar xiclet apunta amb el seu objectiu a la pobra criatura; llavors, una de les àvies se l’enduu i apareix amb el nen en pilotetes, que se sent despullat del tot. La gent es mira la situació amb complaença i comenten la jugada entre ells. El capellà més vell torna a actuar, beneeix la pica baptismal instal·lada sobre l'altar, posa les mans en remull i li marca com pot, perquè el xiquet no para de moure's, un punt al front, un altre a la barbeta i un altre a cada galta, és a dir, una creu; continua i prossegueix fins a marcar una altra vegada a cada banda de les mans i dels peus, els punts per on Jesucrist va ser crucificat. Tot seguit, agafen el nen i el submergeixen directament a la pica un parell de vegades, fins a deixar-lo a dintre i banyar-lo; el nen engega un seguit de xiscles i la fotògrafa, que continua mastegant xiclet, i un càmera de vídeo, que fins aquell moment quasi no havia actuat, no es deixen perdre l'escena. Ara el xavalet ja forma part de la comunitat, i en el fons ja es pot morir tranquil, perquè en el tràgic cas que això passés (Déu no ho vulgui!), la seva ànima no es perdrà pel camí. Una vegada enllestida l'operació, el nen és retirat al marge on havia estat despullat i és vestit amb un abric i tot, no fos cas que agafés un refredat. Mentre es produeix aquesta acció, simultàniament s'imposa a la padrina una banda com aquestes que porten les pubilles i contenta somriu a les càmeres. Agafa el nen en braços, el col·loca per sota la cinta arran del pit i fan un parell de voltes al voltant de la pica. El nen, ja fastiguejat i suposo que marejat, plora, i al final acaba als braços de la seva mare, pobret. Les cerimònies es donen per acabades, encara que la gentil parella i les respectives famílies es posen a l'entrada de la porta per saludar un per un tots els presents que omplien l'església. Em comenten que hi ha 1 200 convidats: comptant que no tots hagin anat a la celebració eucarística, però sí una majoria, no vull ni pensar quantes mans han hagut d'estrènyer els nuvis i familiars, a part dels respectius petons i abraçades. A fora, les amigues de la núvia són les encarregades de donar un present als assistents a l'acte litúrgic: una bosseta de color rosa de tela transparent amb confits, en record de l'enllaç matrimonial, i un con de color blau i blanc, amb punyetetes vàries (des d'un Lacasitos fins a un caramel de goma i un mòbil dels que es pengen), per celebrar el bateig de la criatura.

22 de gener del 2007