Qui som?

RadioStrat és un projecte impulsat per un grup de quatre estudiants de Batxillerat que, com a treball de recerca, hem decidit enviar una sonda a l'espai. Tots quatre cursem la vessant tecnològica dels estudis preuniversitaris a l'Escola de Batxillerats del CiC, amb dos dels membres del grup, el Roc i l'Ignacio, amb un especial interès en el món de l'aeronàutica, i el Roger i el Carlos més enfocats al món de la informàtica i les telecomunicacions. Tot i que a nivell personal els quatre som prou diferents, compartim una passió per la tecnologia i la ciència que no només van ser el motiu que decidíssim formar un grup sinó que, juntament amb els interessos que els membres del grup compartim, seran la clau del que nosaltres creiem en un projecte exitós i excitant. I no només això, sinó que la diferent perspectiva que tenim els quatre de veure les coses ens ha permès crear una dinàmica de grup en la que l'autocrítica constructiva assegura que ens mantenim en el bon camí per a assolir el nostre objectiu: construir una sonda que arribi a l'estratosfera.

Què volem fer?

Una sonda, per definició, és tot aquell aparell dissenyat per recopilar dades i informació sobre qualsevol medi desconegut o difícilment accessible. Per exemple, en l'àmbit de la medicina una sonda és un aparell que s'introdueix en el nostre organisme per a conèixer l'estat del mateix. En l'àmbit espacial, les sondes són aparells no pilotats, sense tripulació i que tenen com a missió la recopilació d'informació científica. Les sondes espacials han de ser llançades des de la Terra, i estan equipades amb diferent instrumental de recopilació de dades adequat al tipus d'informació que té com a objectiu captar. De sondes espacials n'hi ha de molts tipus, que poden variar en funció de si s'han dissenyat per ser recuperades o no. No obstant, la distinció més comuna entre els tipus de sonda és el seu disseny: hi ha les que són propulsades amb un coet (que són, generalment, les que volen travessar el límit entre l'estratosfera i la mesosfera - 50 km d'altura - o que inclús volen escapar el camp d'atracció gravitatòria terrestre) i les que són propulsades mitjançant un globus (que tenen com a objectiu una altura inferior als 50 kilòmetres aproximadament).

Nosaltres ens hem proposat elaborar un disseny del segon tipus (en tant que, gràcies a la seva naturalesa, és més senzilla i assequible per a un grup amb els recursos d'uns estudiants de 17 anys). Tot i que el nostre objectiu principal és dur a terme un vol exitós (i entenem per exitós recuperar l'aparell en bon estat i que l'electrònica bàsica funcioni degudament), també ens hem establert una sèrie de metes secundàries que ens agradaria complir. Els tres objectius extres principals són els següents:
- Superar els 30 km d’alçada
- Rebre en directe tota la informació captada pels sistemes i sensors a bord de la sonda
- Difondre el que estem fent amb la finalitat de transmetre un missatge educatiu animant a la gent a emprendre un projecte similar amb la nostra ajuda

Com ho volem fer?

El disseny de la nostra sonda, que ja tenim definit, consistirà en una caixa de porexpan (donat que és un material lleuger i molt efectiu a l'hora d'actuar com aïllant tèrmic) que emmagatzemarà tota l'electrònica de la sonda. Amb unes cordes de niló trenat de 12 m, aquesta caixa anirà lligada a un globus de làtex inflat amb heli que l'impulsarà fins a una altura de 35 kilòmetres. Arribada aquesta altura, a causa de l'excessiva pressió que el gas a l'interior del globus exerceix a les parets de làtex a causa de la diferència de concentració amb l'atmosfera, el globus cedeix i la caixa de porexpan comença el descens degut a la força d'atracció gravitatòria. És en aquest moment en que, gràcies a la fricció amb l'aire, el paracaigudes que estava estratègicament col·locat entre el globus i la caixa es desplega, aconseguint un descens a velocitat moderada i per tant un impacte controlat. Aquest disseny, tot i semblar complicat, és bastant comú en el món d'aparells espacials fet per aficionats, senzill de muntar i efectiu (hi ha poc marge d'error pel que fa a les tecnologies físiques).

El que no és tan comú (tot i que igualment fiable) són els sistemes amb els quals hem decidit equipar el nostre aparell. En lloc de comprar cada sensor com si fos un sistema independent, amb la seva pròpia bateria i sistema d'emmagatzemar dades, hem decidit elaborar (soldar i programar) nosaltres mateixos un sistema electrònic que centralitzarà totes les dades i, a més a més, seran retransmeses en directe, de manera oberta, mitjançant un transmissor de ràdio, per tal que tothom ens pugui acompanyar al llarg del vol. És aquest sistema el que farà la nostra sonda diferent de les altres, i que per tant ha batejat el nostre projecte (ja que ens comunicarem amb el nostre aparell mitjançant ràdio i aquest arribarà a l'estratosfera).

Quan ho volem fer? On van a parar les teves aportacions?

A l'hora d'establir un calendari pel projecte RadioStrat és important tenir en ment que aquest és un Treball de Recerca d'estiu i que, per tant, s'haurà de dur a terme paral·lelament amb la campanya Verkami.

A grosso modo, el juliol l'hem dedicat a fer recerca, a estudiar la viabilitat logística i econòmica de dur a terme un projecte d'aquestes característiques i a comprar els components necessaris per a la construcció de l'aparell. L'agost el destinarem a la construcció de la sonda. La major part d'aquest temps serà destinat a la programació i soldadura del Trackuino, el sistema de radiotransmissió que ens permetrà comunicar-nos amb la sonda en directe, que suposa un gruix important del nostre treball. A finals d'agost comprarem la resta de materials necessaris per fer el llançament possible (globus i heli, que suposen el gruix principal del pressupost) per tal de poder dur a terme el llançament a principis-mitjans de setembre.

Amb aquest calendari apretat, és obvi que la campanya de finançament s'ha de dur de manera simultània a la realització del projecte. Per aquest motiu, del finançament obtingut no en depèn la realització del projecte, sinó la complexitat del mateix. En altres paraules, un cop assolit l'objectiu mínim (el que ens costa a nosaltres enviar la versió de la sonda més minimalista, que ja en sí és bastant), tots els recursos extres es destinaran a afegir complexitat a l'aparell (com ho poden ser sensors de pressió o detectors de raigs còsmics) que ens permetin ampliar el nostre estudi teòric posterior.

En aquest gràfic es mostren els diferents factors que componen el cost mínim (i objectiu de finançament):

Projecte educatiu: difondre el missatge a través de la web

Transmetre el nostre missatge educatiu és una de les nostres prioritats. Per fer-ho, utilitzem les nostres xarxes socials (instagram) i el nostre web per poder difondre la nostra causa, ja que creiem que dur a terme un projecte d'aquestes característiques és molt enriquidor, que et fa conèixer persones amb els mateixos interessos que tu (i per tant generar noves amistats) i que, alhora, serveix per aprendre a treballar en grup.

Aprofitem per convidar-vos a crear una sonda pel vostre compte i visitar la nostra pàgina on anem compartint la nostra experiència, per tal que si un dia us animeu partiu d'una base més sòlida i fiable.