Barberi me liquefecit

Barberi me liquefecit (que en llatí significa "em va fondre Barberi") és un documental al voltant de la foneria Barberí amb seu a Olot (Girona), que va tenir una gran projecció i que va rebre, per dos de les seves campanes, la Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona 1888. Si bé de vessant artística, va ser durant molts anys la indústria en actiu més antiga de la província de Girona i una de les més pròsperes de la comarca al llarg de moltes generacions.

Va col·laborar amb escultors de renom com Pablo Gargallo, Eudald Serra, Josep Viladomat, Rosa Serra, Josep Llimona, Joan Ferrés, Jaume Plensa o Josep Clarà. Entre les seves obres més conegudes hi ha el Sagrat cor de l’artista Josep Miret situada al Tibidabo de Barcelona i la campana pel temple, també al Tibidabo, de més d’una tona de pes, així com la imatge de Santa Elena d’Eduard Alentorn situada al cimbori de la Catedral de Barcelona. Les seves obres es van exportar a Sud-amèrica (Veneçuela, República Dominicana i Colòmbia, a on a la ciutat d’Ocaña es troba un Cris Rei de 6 metres d’alt) i Estats Units (Miami, Cincinnati i Nova York, a on al Central Park es troba el grup d’escultures de bronze “Conversation Piece” de Juan Muñoz)

PER QUÈ HO FEM

Volem descobrir més d’aquest lloc, ahora seu creativa de l’equip RCR Arquitectes, que el va rehabilitar mantenint-ne l’essència, després d’estar abandonat diversos anys. El project vol ser un document que vagi més enllà d’una mera recopilació i serveixi per a conèixer millor les circumstàncies en què es va desenvolupar l’activitat i l’esdevenir de les peces que d’aquí van sorgir.

També, per a conèixer l’entrellat de la foneria i l’emmotllament, processos singulars donat que uneixen art i tècnica. Precisament per aquest motiu el documental tindrà dues vessants: una, relativa a la família Barberí des de la seva arribada i establiment a la ciutat, la fundació de l’empresa i la seva evolució i el paper que va jugar durant la Guerra Civil (quan la majoria de foneries es van veure forçades a redirigir la seva activitat a la indústria militar); una altra, aprofundint en la manera com s’articulaven els encàrrecs i discorria el diàleg entre artista i artesà i la repercussió que aquesta indústria va tenir en els moviments artístics (pintura olotina, imatgeria religiosa) coetanis i posteriors. Si bé amb part de contingut divulgatiu, el documental vol avançar com una narració, evitant tenir un caràcter docent.

La idea és anar embastant la història a través de l’aportació dels personatges i el coneixement dels espais i les obres.

EN QUIN PUNT ES TROBA

El projecte està en la preproducció si bé ja hem realitzat unes primeres entrevistes a Jordi Pujiula (historiador amb arxiu propi especialitzat en Olot, mort recentment), Pere Molera (professor de metalúrgia de la Universitat de Barcelona), Joan Ferrés (escultor olotí) i Francesc Llop (editor de l’associació cultural “Campaners de la Catedral de València”).

QUÈ NECESSITEM

Ens agradaria rebre el vostre recolzament per a poder fer el millor projecte possible, tal com l’imaginem.

L’aportació de 1.700€ que demanem és per als desplaçaments durant el rodatge a les localitzacions a on es troben campanes i escultures foses a Barberí (només territori nacional), la postproducció i la banda sonora.

En definitiva, per a tot el que no podem fer des de casa o sols :)