fes realitat "elegia": un àlbum per curar ferides.

Ei! Em dic Mireia, tinc 16 anys i unes ganes boges de comunicar i expressar tot allò que porto a dins! Estic molt agraïda de poder-vos presentar "elegia".
"elegia" és el primer àlbum de peces originals i pròpies que estic decidida a treure i a compartir.

El disc està compost per 16 temes que vaig escriure entre els 11 i els 16 anys; que parlen de la meva història i de tot allò que m’ha cremat tant que he necessitat explicar a través del cant i, sobretot, del piano.

Recordo que, quan vaig descobrir la paraula "elegia", quan tenia 13 o 14 anys, em va rescatar. Em va rescatar perquè va dignificar allò de què tant m’escandalitzava: la lamentació, el no estar agraïda, el tenir por i no entendre, sobretot, la mort.

Però elegia, per mi, no parla només de la mort d’algú proper. Parla de la pèrdua d’una mateixa, del no saber retrobar-se, del caure. Però també parla d’una presència, d’aquell qui ha estat a la meva vida o ho ha deixat d’estar. Des d'amors frustrats a lluites amb mi mateixa, o la relació amb les figures d'un pare i d'una mare. I és aquesta presència concreta que fa que "elegia" no neixi d’una tristesa irreparable, sinó d’una esperança que em diu que la meva vida i tot el camí que he anat fent, sobretot durant aquesta etapa concreta, són estimats i pensats. Que tot el que ha succeït ha donat fruit, d’una manera o altra. I, de fet, l’àlbum mateix és el testimoni d’això; perquè sempre, des que vaig aprendre a parlar i cantar, m’he vist amb una necessitat infinita d’explicar, de comunicar, de buidar tot allò que porto, que fa mal, o que és una bona nova. I la música i l’art, en el meu cas, sempre han estat el meu instrument natural per entendre, curar, estimar, perdonar i comunicar.

Em sento infinitament afortunada de tenir a tantes persones precioses al meu costat que m’ajuden, em donen suport i em fan creure que el que faig té un valor. El disc es farà gràcies a l'ajuda de la gent més estimada, que des del seu amor cap a l'art, cap a la música, cap a l'artesania més pura, i cap a mi, han apostat per acompanyar-me en aquest caminet que ara començo. Sense elles, i ho dic de veritat, no podria estar fent això.

Que, en el fons, és del que parla també el disc: de com la mirada d’aquell que t’estima sempre és molt més veritable i interessant que la teva mateixa.

Per això necessito la teva ajuda! Des d'ara tu pots ser un mecenes i, per tant, aportant, pots formar part d'aquest projecte! N'estaré infinitament agraïda! És quelcom gran, quelcom important i molt estimat per a mi i per aquells qui m'acompanyen. Per això et convido que també tu puguis formar-ne part i endur-te'n un bocinet! Em fa molta il·lusió que, si ho aconseguim, puguis fer totes aquestes peces cada dia més teves!

Espero moltíssim que el gaudeixis i que et curi igual que m’ha curat a mi.

Sobre les recompenses

Per cada aportació feta, hi ha una recompensa (oh i tant;). A continuació pots veure què et podem oferir:

• CD "elegia"

• CD "elegia" firmat i amb dedicatòria personalitzada

• Cançoner "elegia" (amb lletres, acords, anotacions, textos personals, etc).

• Postal (amb una imatge aleatoria de l'àlbum)

• Entrades pel concert de presentació d"elegia" a Barcelona

• Entrades per una sessió acústica (prèvia al concert de presentació)

• Menció als crèdits o agraïments <3

• Accés exclusiu als formats prèvis audiovisuals d"elegia" (videoclips)

• Concerts privats

Qui som

Ei! Doncs això! Soc la Mireia! I sembla ser que soc músic! Suposo que ho dic d’aquesta manera perquè em sento limitada amb el nom de “cantautora”. No m’acabo de considerar pianista, tot i que estic estudiant per acabar el grau professional de piano. Tampoc em considero cantant, soc d'aquelles que es motiven a la dutxa i fan el que poden. Estic intentant aprendre a tocar la guitarra i no sé si m’en surto, però em considero amant incondicional de la música i de tot el que aboca fer-ne. En definitiva: soc un desastre, una aprenent, però també fidel en cos i ànima quan surto a l’escenari; em desgasto i m’hi deixo la pell.

Concebo la música, no com una finalitat, sinó com un mitjà, un lligam entre allò més propi i humà nostre, i allò que misteriosament, se’ns escapa de les mans. Allò que no ens pertany. Es podria dir que sóc una nena petita intentant comprendre'm a mi mateixa i al món que m'envolta.

Des que vaig néixer, la música sempre ha representat un pilar principal, tant de la meva educació com de la mateixa quotidianitat familiar. Ma mare és músic, i gràcies a ella i a la sensibilitat del meu pare, la música sempre s’ha entès a casa com un instrument d’expressió, però també de relació, agraïment i perdó.

I ha ocupat sempre tanta presència que soc incapaç de desarrelar totes i cada una de les coses que succeeixen a la meva vida amb ella.

Jo era d'aquelles que si calia posar-se a fer el paripé davant de tothom era la més feliç de la història. De fet, crec que porto tota la meva vida intentant buscar l'atenció de les mirades, dalt de l'escenari i a baix. No me n'amago! Sempre m'ha agradat que la gent m'escolti. Que escolti tot allò que vull comunicar, allò que porto sempre dins, que va removent-se i que crida fort amb ganes de sortir. Sempre tinc quelcom a dir. I poc a poc vaig fent un treball per escoltar més, per estar atenta, i per, de tant en tant, callar i deixar-me sorprendre.

En definitiva, sento molt; soc intensa i emocional i no puc conviure amb tant de contingut si no el deixo anar de tant en tant. Si no el deslligo i permeto que es desencadeni i que fugi no aguanto.

He de dir que, gràcies a Déu, he viscut sempre molt i molt acompanyada. De grans pares, amics i mestres. Tots han tingut sempre molta influència en mi, i en tot el que hagi pogut crear posteriorment. Són aquells que han estat capaços de cultivar la meva acumulació de sentiments i emocions, de educar-la i de fer-la créixer.

Tots ells, d'una manera o altra, i des del seu amor concret per un bocí bell de la realitat, han estat més que capaços d’enamorar-me constantment de la música, de com està feta, de com s’estudia i de com un se la pot fer seva, entre altres mil coses. Han sigut ells qui han reafirmat la meva vocació.

En tot el recorregut que he anat fent al llarg dels anys i que m’ha permès créixer tant com a persona com a músic, he entès que la meva sensibilitat i fragilitat per a entendre les coses no és incompatible amb aquest món, sinó que correspòn i que és necessaria. Per això també entenc una creació com una eina, no només autobiogràfica, que neixi d’una falta d’expressió, sinó també provocativa, que permeti remoure el cor de la persona que escolti quelcom i que signifiqui una trobada amb allò més real i sincer de cadascú. Allò per a què jo estic feta, i tots ho estem.

A què destinarem les vostres aportacions

Totes les vostres aportacions faran que poguem fer el següent:

• Impressió del disc en format físic

• Impressió del cançoner

• Impressió de postals, imatges, etc.

• Projecte audiovisual (càmeres, espais, ballarins, actors, editors, etc)

• Promoció i distribució del disc

• Lloguer de la sala pel concert de presentació

Calendari previst

• De Febrer a Juny: gravació i producció del disc.

• De Juny a Agost: gravació de videoclips/sessions de fotografia, impressions, etc.

• De Setembre a Desembre: edició i preparació del llançament / distribució, premsa i comunicació, fabricació industrial.

• Desembre (data per concretar): Llançament del projecte / concert de presentació.

• Estiu de 2023: gira i concerts.

I el que hagi de venir! :)

+ Info

Per no perdre't cap detall ni avís segueix-me!

• Canal de Youtube (hi podeu trobar els vídeos sobre la campanya
  Youtube

• Instagram: @mireia_espelt
  Instagram

• Facebook: Mireia Espelt
  Facebook

• Pàgina web: www.mireiaespelt.cat
  Web

• Soundcloud (hi ha petites maquetes cutres que vaig fent de tant en tant a casa meva! pd: no en tinc ni idea de produïr (perdoneu-me productors!:)
  Soundcloud