❗️ Per poder utilitzar Verkami has de fer-ho des d'un altre navegador. Instal·la o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha deixat d'actualitzar el navegador Internet Explorer que estàs utilitzant i ha deixat de ser compatible amb la majoria de llocs web.

El preu de ser mare

L'assaig periodístic que mostra la realitat de la donació d'òvuls i el procés industrial que hi ha al darrera.

Apostroph

Un projecte de

Categoria

Creat a

0
segons
68
Aportacions
1.265€
De 1.200€
Aporta al projecte
Veure projecte en Castellano

Escull la teva recompensa

O dona-li suport amb una donació

Aporta sense recompensa
Fes una donació altruista al projecte sense rebre cap recompensa a canvi:

El preu de ser mare

El preu de ser mare és un assaig periodístic que s'endinsa en la realitat de la donació d'òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d'altres aspectes d'interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit.

El preu de ser mare el publiquem en català i en castellà, en aquest cas sota el títol El precio de ser madre. Si el vols en castellà clica l'opció castellano a la campanya.

Sinopsi

Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d’aquest capitalisme no són l’únic motiu de l’auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l’ús d’espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L’anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d’una recompensa d’aproximadament 1.200 euros, i l’excedent fa que moltes receptores d’arreu d’Europa i del Nord d’Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s’hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s’ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses.

Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l’aixecament de l’anonimat de les donacions. Sense garantia d’anonimat, les donants s’exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d’edat, tal com passa a d’altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional.

L’ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l’activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat .

Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d’ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d’òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l’exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l’imperatiu d'aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit
Júlia Bacardit

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és graduada en Humanitats i té un màster de periodisme literari. S'ha dedicat a la docència i ha publicat articles i ressenyes de llibres com a freelance, gairebé sempre dins del marc del periodisme cultural. Ha publicat a Núvol, a La llança, a Nativa, a Nationalia, a Diari Públic, a la Directa, a El Desconcierto i a el Mal Salvaje, entre d’altres. A l’actualitat és cap de premsa de l’editorial Edicions de 1984 i continua la seva formació periodística.

Les recompenses

Les recompenses es basen el el llibre El preu de ser mare però incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquesta és la fitxa del llibre en paper:

Mides: 210 x 150 mm

Enquadernació: rústega cosida

Coberta: cartulina gràfica de 350 gr/m2

Tripa: paper de 90 gr/m2

Pàgines: 134 (aproximadament, encara hi treballem)

Coberta, contracoberta i llom de *El preu de ser mare*
Coberta, contracoberta i llom de *El preu de ser mare*

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM el podreu fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als vostres dispositius, ja siguin ordinadors, smartphones, tauletes o e-readers.

Ebook compatible amb totes les plataformes i sistemes operatius
Ebook compatible amb totes les plataformes i sistemes operatius

Al nostre catàleg hi ha tres títols que complementen molt bé El preu de ser mare i amb els quals us hem preparat recompenses interessants. Un és un assaig periodístic d’investigació; un l’altre és una novel·la; el tercer, és un assaig sobre Barcelona que explica per què patim la ciutat que patim:

El preu de ser mare forma part d'Apostroph Assaig. En aquesta col·lecció hi tenim un títol que encaixa molt bé amb aquest llibre per diferents raons, es tracta de L'explosió de Capità Arenas, del periodista Santiago Vilanova. És un assaig periodístic punyent que, arrel de l’esfondrament d’un edifici de vivendes que va matar 18 persones, posa al descobert una trama política, econòmica i mediàtica a finals del franquisme i a la Barcelona preolímpica al voltant del gas natural. Aquest llibre només està disponible en català. Aquí hi podeu trobar més informació.

Un altre títol que també encaixa molt bé amb El preu de ser mare és una novel·la, Sueño contigo, una pala y cloroformo, de Patricia Castro. La vida d’Alexandra, una dona de 25 anys, millennial i obrera, ha quedat destrossada per la Júlia, la dona per la que està disposada a donar-ho tot, a deixar-ho tot, a ser-ho tot. Precarietat, feminisme, descobriment de la bisexualitat, tot i més a l’entorn urbà de Barcelona. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

El tercer títol també forma part d’Apostroph Assaig i és Pensar Barcelona, d’Edgar Illas. Amb el subtítol Ideologies d’una ciutat global, aquest assaig explica els orígens ideològics i culturals de la Barcelona que patim, amb la seva gentrificació, precarietat, boom del turisme i les grans desigualtats que tot això ha comportat. El que hi ha rere les decisions que, ja des d’abans dels Jocs Olímpics de 1992, van sentar les bases del que avui vivim. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

"El preu de ser mare", amb la resta de títols
"El preu de ser mare", amb la resta de títols

Qui som

APOSTROPH Edicions i propostes culturals, SLU, és una petita editorial independent. Estem a construint dues línies ben diferenciades:

Apostroph Narrativa, amb novel·les i contes de gènere negre, fantàstic i terror.

Apostroph Assaig, amb obres sobre política, cultura, història i societat sobre qüestions globals i locals però sempre amb una mirada pròpia.

Excepcionalment també editarem altres llibres, de ficció i no-ficció que, sense encaixar exactament en aquestes dues línies, puguin semblar-nos interessants per la seva temàtica o manera de veure el món.

A què destinarem les vostres aportacions

Les aportacions seran destinades, principalment, a la impressió dels llibres i a un petit avançament per a l'autora. A mida que anem superant l'objectiu de finançament, anirem assumint més despeses del projecte.

Com més èxit tingui la campanya més diners rebrà l'autora. Per a nosaltres és important que també ella participi de l'èxit de la campanya i es pugui guanyar millor la vida.

Calendari previst

Un cop acabada la campanya ja haurem dut a terme una part important de les tasques d’edició i encara quedarà la impressió dels exemplars en paper. Com que encara no sabem què pot passar en funció de com evolucioni el COVID-19, el calendari pot canviar però, de moment, és aquest:

Enviament de la versió digital, en català, de El preu de ser mare: 15 dies després de la finalització de la campanya.

Enviament de la versió en paper, en català, de El preu de ser mare: entre tres i cinc setmanes després de la finalització de la campanya.

Enviament dels llibres inclosos en les seves respectives recompenses: començarà immediatament després de la finalització de la campanya.

Els enviaments seran sense cost afegit, sempre mitjançant Correus i dins del territori espanyol.

També tindreu l’opció de recollir el llibre en alguna llibreria amb la que arribem a acords. Això anirà en funció del que puguem fer segons les fases de desconfinament.

En qualsevol cas, preveiem que pugueu rebre els vostre llibres dins del mateix mes de juliol o, com a molt, durant el mes d’agost.

+ Info

IG: @apostrophedicions

TW: @postroph

FB: Postroph

Preguntes freqüents

Encara no n'hi ha cap publicada

Tens algun altre dubte o pregunta?

Pregunta a l'autor/a

0 comentaris

Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.

#10 / Testimonios de “El precio de ser madre”: Carla, 23 años, donante

La reproducción asistida en general y la que usa óvulos de donantes en particular tiene muchas facetas y no se puede ni se debe resumir de forma simplista. La investigación que Júlia Bacardit está llevando a cabo documenta casos de todo tipo, recogiendo testimonios y experiencias muy diversas. Iremos publicando los extractos de algunos de esos testimonios para ilustrar la complejidad moral, económica, social y legal de la cuestión. Debemos tener en cuenta, también, que la situación en España no es como la de otros países; por ejemplo, en Alemania, Noruega y Suiza la donación está prohibida por el riesgo de explotación del cuerpo de la mujer; en Italia y Francia no se permite compensar con dinero a las donantes, más allá de aquellos gastos que puedan justificar. Otros países, como el Reino Unido, Holanda, Bélgica o… seguir llegint

#09 / Testimonis de “El preu de ser mare”: Carla, 23 anys, donant

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no… seguir llegint

#08 / Testimonios de “El precio de ser madre”: Samanta Villar, madre de gemelos

La reproducción asistida en general y la que usa óvulos de donantes en particular tiene muchas facetas y no se puede ni se debe resumir de forma simplista. La investigación que Júlia Bacardit está llevando a cabo documenta casos de todo tipo, recogiendo testimonios y experiencias muy diversas. Iremos publicando los extractos de algunos de esos testimonios para ilustrar la complejidad moral, económica, social y legal de la cuestión. Debemos tener en cuenta, también, que la situación en España no es como la de otros países; por ejemplo, en Alemania, Noruega y Suiza la donación está prohibida por el riesgo de explotación del cuerpo de la mujer; en Italia y Francia no se permite compensar con dinero a las donantes, más allá de aquellos gastos que puedan justificar. Otros países, como el Reino Unido, Holanda,… seguir llegint

#07 / Testimonis de “El preu de ser mare”: Samanta Villar, mare de bessons

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda,… seguir llegint

#06 / Testimonis de “El preu de ser mare”: Zaida, donant d’òvuls

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no… seguir llegint

#05 / Testimonios de “El precio de ser madre”: Zaida, donante de óvulos

La reproducción asistida en general y la que usa óvulos de donantes en particular tiene muchas facetas y no se puede ni se debe resumir de forma simplista. La investigación que Júlia Bacardit está llevando a cabo documenta casos de todo tipo, recogiendo testimonios y experiencias muy diversas. Iremos publicando los extractos de algunos de esos testimonios para ilustrar la complejidad moral, económica, social y legal de la cuestión. Debemos tener en cuenta, también, que la situación en España no es como la de otros países; por ejemplo, en Alemania, Noruega y Suiza la donación está prohibida por el riesgo de explotación del cuerpo de la mujer; en Italia y Francia no se permite compensar con dinero a las donantes, más allá de aquellos gastos que puedan justificar. Otros países, como el Reino Unido, Holanda, Bélgica o… seguir llegint

#04 / Testimonis de “El preu de ser mare”: Gala, mare de dues nenes

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no… seguir llegint

#03 / Testimonios de “El precio de ser madre”: Gala, madre de dos niñas

La reproducción asistida en general y la que usa óvulos de donantes en particular tiene muchas facetas y no se puede ni se debe resumir de forma simplista. La investigación que Júlia Bacardit está llevando a cabo documenta casos de todo tipo, recogiendo testimonios y experiencias muy diversas. Iremos publicando los extractos de algunos de esos testimonios para ilustrar la complejidad moral, económica, social y legal de la cuestión. Debemos tener en cuenta, también, que la situación en España no es como la de otros países; por ejemplo, en Alemania, Noruega y Suiza la donación está prohibida por el riesgo de explotación del cuerpo de la mujer; en Italia y Francia no se permite compensar con dinero a las donantes, más allá de aquellos gastos que puedan justificar. Otros países, como el Reino Unido, Holanda, Bélgica o… seguir llegint

#02 / Testimonios de “El precio de ser madre”: Gema, 28 años

La reproducción asistida en general y la que usa óvulos de donantes en particular tiene muchas facetas y no se puede ni se debe resumir de forma simplista. La investigación que Júlia Bacardit está llevando a cabo documenta casos de todo tipo, recogiendo testimonios y experiencias muy diversas. Iremos publicando los extractos de algunos de esos testimonios para ilustrar la complejidad moral, económica, social y legal de la cuestión. Debemos tener en cuenta, también, que la situación en España no es como la de otros países; por ejemplo, en Alemania, Noruega y Suiza la donación está prohibida por el riesgo de explotación del cuerpo de la mujer; en Italia y Francia no se permite compensar con dinero a las donantes, más allá de aquellos gastos que puedan justificar. Otros países, como el Reino Unido, Holanda, Bélgica o Nueva… seguir llegint

#01 / Testimonis de “El preu de ser mare”: Gema, 28 anys

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que… seguir llegint

Fem servir cookies pròpies essencials per poder oferir el nostre servei i de tercers per conèixer l'ús de la pàgina. Política de cookies