Baluard, vida més enllà de les drogues

El barri de Can Tunis, a la perifèria sud de Barcelona, va ser desmantellat l’any 2004 per l’ampliació del Port. Des de la segona meitat de la dècada dels 90, i fins a la seva destrucció, s’havia convertit en un dels punts de venda i consum de drogues més grans d’Europa.

Ja des dels anys 80 a Barcelona hi ha hagut una inquietud, i avui és un referent mundial en la matèria, per trobar solucions valentes a les conseqüències no desitjades del consum.

Amb l’alta concentració de persones usuàries per via injectada d’heroïna i altres drogues a Can Tunis, l’any 2000 es van iniciar els dispositius de reducció de danys dirigits a la població consumidora en actiu que comprava i consumia al barri i que patia un alt risc de sobredosis, malalties contagioses, infeccions, i que afectava greument a la seguretat i la salut pública de la ciutat.

El CAS Baluard va ser l’aposta que Barcelona fa l’any 2005 per situar al centre del municipi l’atenció als i les drogodependents que fins llavors es trobaven a la perifèria. La urgència de la situació pel desmantellament de Can Tunis fa que el servei trobi ubicació a dintre de les antigues muralles de la ciutat. Un enclavament metafòric perquè Baluard fa de contenció per a la ciutat d’una població d’uns 800 toxicòmans.

El CAS Baluard, que en els seus primers anys de funcionament va haver de fer front a forts recels i pors degut a l’estigmatització del col·lectiu, va demostrar la seva importància en la millora de les condicions de vida i salut de persones drogodependents i del seu entorn. Després de 13 anys ubicats al Districte de Ciutat Vella, avui CAS Baluard està integrat a la comunitat i disposa d’un espai ampli i equipat que no hagués estat possible sense la solidaritat i el suport mutu que també té la vida del barri.

El projecte audiovisual tancarà una Trilogia Documental oberta l’any 2004 per José González Morandi sobre una part de les històries, potser més amagades i fosques, de la nostra ciutat: "Can Tunis", la història dels venedors de droga; "Troll", la història d’una consumidora carismàtica, i "Baluard" on el protagonista és el servei de cures i reducció de danys.

Els dispositius de Reducció de Danys sorgeixen a Europa a finals dels anys 80 com a estratègia per respondre als problemes associats al consum, i especialment a l'elevada mortalitat per sobredosi i epidèmia de la VIH/Sida entre les persones usuàries de drogues per via injectada. A Catalunya la implementació d’aquestes estratègies es produeix ja als anys 90. L’objectiu deixa d’estar enfocat a l’abstinència (plantejant-la com a opció), i es parteix de la idea que moltes persones continuaran en el consum. Es defineix doncs, com totes aquelles “polítiques, programes i pràctiques orientades principalment a reduir les conseqüències adverses sanitàries, socials i econòmiques derivades del consum de substàncies psicoactives legals i il·legals, sense reduir necessàriament el consum de drogues”.

És un concepte que engloba tant a la salut pública com als drets humans. Una estratègia fortament arrelada al humanitarisme que rebutja tot tipus de discriminació, estereotip i estigmatització de la persona consumidora, i que contrasta amb les arrels basades en l’abstinència com a única opció.

A principis de 2017 i degut al trasllat al nou espai del CAS Baluard s’obre un punt d’inflexió. De nou un canvi d’ubicació situa el dispositiu en el punt de mira dels mitjans de comunicació, el debat polític i la ciutadania. Obrir les portes i ensenyar la vida del CAS Baluard és l’antídot més potent al rebuig i l’estigma. José González Morandi és el director que podia tancar el cercle i el seu interès ens va empènyer a iniciar el rodatge amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Districte de Ciutat Vella.

El documental mostra la resposta que Barcelona ha creat per atendre a les persones en extrema marginalitat degut al seu consum continuat de drogues. Visibilitza històries de vida que tot i ser marcades per l’estigma i la destrucció del consum segueixen desitjant, somniant i projectant en el futur. Anem més enllà del consum i l’addicció buscant la persona que ostenta el dret a una vida digna. Amb la seva pròpia veu, l’audiovisual busca transmetre les múltiples dimensions de la seva identitat per aconseguir trencar la visió reduccionista. La finalitat és contrarestar amb visibilitat i pedagogia el rerefons de les persones que només es visualitzen en l’espai públic per unes pràctiques poc convivencials.

El Documental busca la veritat d’aquestes vides lluny del sensacionalisme al que sovint ens aboca el dolor i l’abandonament. Ho mostra a través de la tasca diària que professionals i persones voluntàries ofereixen en el marc dels programes de reducció de danys. Unes accions que des de la lògica del respecte i la ferma convicció en els drets humans s’apropen per reduir el dany que elles mateixes s’infligeixen i que provoquen en la comunitat més pròxima. Minimitzar el patiment és l’objectiu.

Es recull la radicalitat humana del CAS Baluard i de la comunitat. L’evidència científica dels programes de reducció de danys no es consolida si la seva pràctica no s’acompanya del reconeixement i la proximitat pell a pell de l’equip humà, d’aquesta funció de servei públic que diàriament es fa càrrec de la realitat de l’altre. Posar en valor aquest equip, el seu funcionament, l’activisme, i l’ètica que ostenten és també l’objectiu del projecte. A la vegada, aporta una critica frontal a les limitacions del sistema social, que deixen poc espai de vida per aquells que s’allunyen de les trajectòries preestablertes.

Fa poc vaig llegir en una entrevista a Ulrich Seidl que quan comença a gravar una pel·lícula mai té una idea clara de com la muntarà. Comença a rodar i va improvisant a mesura que li van sorgint idees de com incorporar diferents elements. No sap quines escenes utilitzarà i quines no, i a on de la pel·lícula les utilitzarà. A mi em passa el mateix, l'estructura em sorgeix després, en el muntatge, on primer visiono i escullo entre tot el que he rodat i després intento donar-li una cronologia i una estructura perquè funcioni com a pel·lícula. El que sí tinc clar és la forma d'abordar els meus projectes: establir una relació molt propera amb els personatges, amb l'espai i el que en ell succeeix i preguntar-me com puc retratar-los. (...)

A la Sala Baluard he estat treballant una mitjana de dos dies a la setmana, durant 8 mesos aproximadament, al llarg d'un any i mig. Espero que el documental que quedi sigui un record el més realista possible, i sense sensacionalismes, de com es treballava en Baluard. Això precisament, filmar sense sensacionalismes, crec que ha estat la meva major preocupació i el que finalment ha marcat, per bé o per malament -l'espectador jutjarà- l'estil i el to d'aquesta pel·lícula.

Durant el primer mes vaig estar anant a Baluard sense la càmera, assistia a les reunions d'equip i m'asseia amb els professionals de cadascun dels departaments del servei: la sala d'injectar-se, de fumar, la infermeria, la sala calor-cafè. Vaig ser testimoni de com per Baluard transiten moltes persones que no estan passant, segurament, pel millor moment de les seves vides, i a qui en aquest estat, o en un moment de la vida així, voldria que una càmera estigués a prop gravant-lo i ser després vist en una situació que segurament no voldríem que ens veiessin els nostres fills, filles, mares, pares…segurament ni nosaltres mateixos? [Seguir Leyendo..]

Director i guionista: José González Morandi.

Post-producció i disseny gràfic: Maria Romero Garcia

Assessoria tècnica en drogodependències: Oriol Segovia, Diego Aránega, Ester Aranda, Josep Rovira i Felisa Pérez.

Assessoria tècnica: Mònica Plana

Equip professional del CAS Baluard:

Diego Arànega (Coordinador) Oriol Segovia(Coordinador) Ester Aranda (Educadora social)

Aingeru Rincón (Terapeuta ocupacional) Pau Sevilla (Educador social) Elisabet Garcia (Auxiliar educativa) Francesc Piñeiro (Infermer) Maria del Carmen González (Auxiliar sanitària) Esther Pérez (Integradora social) Maria Teresa Bello (Infermera) Mireia Via (Integradora social) Laura Latorre (Auxiliar sanitària) Luca Brunetti (Educador social) Mari Julià (Auxiliar administrativa) Said El Jamiy (Auxiliar educatiu) Fabio Boccali (Auxiliar educatiu) Anna Lago (Integradora social) Ángeles Godoy (Auxiliar administrativa) Irene Antúnez (Educadora social) Gemma Balaguer (Educadora social) Mariana Navarro de Castro (educadora social) Maria Concepción Martínez (Monitora oci i temps lliure) Maider Quilez (Infermer) Inés Garcia (Auxiliar sanitari) Josefa Marín (Auxiliar sanitari) Marc Calafell (Educador social) Ninna Aziz (Auxiliar educativa) Marc Ramià (Auxiliar Sanitari) Marc Garcia (Integrador Social) Antonio Gómez (Auxiliar Sanitari) Noe Girona (Educadora social) Maria Dragan (Auxiliar sanitària) Criselda Nadal (Infermera) Marina Garcia (Integradora social) Dani López (Educador social) Isabel Gómez (Integradora social ) Laura Otín (Infermer) Gerard Figueras (Auxiliar educatiu) Assiya Houllich (Auxiliar sanitari) Dario López (Metge) Joan Castellà (Metge) Daniel Roca (Metge) Sònia Mollón (Psicòloga) Marcela Coromina (Psicòloga) Rosana Fernández (Psicòloga) José Salvadó (Treballador social) Carolina Ruiz (Treballadora social) Miguel Alarcón (Metge) Sergi Salinas (Treballador social) Dani Alonso (Logista) Maria Redondo (Administrativa)

Equip de persones voluntàries del CAS Baluard:

Santiago, Antaya.

Hem començat el documental amb l’aportació realitzada a través de la subvenció de l’Ajuntament de Barcelona i del suport de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Ara necessitem la vostra ajuda per continuar endavant. La teva aportació ens servirà per:

• Postproducció de vídeo

• Postproducció d'àudio

• Distribució

• Traducció i subtítols (En català, al castellà i l'anglès)

• Recompenses

Febrer - Juny 2017: documentació

Juny - Juliol 2017: producció i càsting

Juliol- Febrer 2018: rodatge

Març - Octubre 2018: postproducció

Novembre 2018: pre-estrena a Barcelona al districte de Ciutat Vella.

Novembre - Desembre 2018: Distribució de recompenses.

La Distribució de recompenses es realitzarà durant la mateixa estrena del documental. Posteriorment es podrà recollir en les seus de l'entitat.

Durant el 2019 el documental participarà en un circuit de festivals de cinema documental. També participarà en espais científics i socials destinats a la Reducció de Danys en les drogodependències tant a nivell nacional com internacional.

Finalment el documental serà alliberat i estarà disponible de forma online a tot el públic.

Twitter Documental Baluard
Facebook Documental Baluard
Email Documental Baluard

Web ABD
Twitter ABD
Facebook ABD
Instagram ABD