Manchuela és una comarca complexa. Hi conviuen pobles de Conca, d’Albacete i de València. Té una geografia física variada entre la regió muntanyenca de Conca i les planes de la Manxa; diuen que és massa muntanyosa si es compara amb la Manxa, però massa poc abrupta per ser considerada pròpiament com les muntanyes de Conca. Hi ha bosc, però tampoc no l’habiten imponents pins. Manchuela és una zona única on trobem molts cellers amb grans extensions de vinyes. Aquesta terra dona molt bon vi. I ara, gràcies a la feina d'Ana, Iván, José i Silvia de Bodegas Gratias, dona vi nou. Aquests quatre apassionats de l'enologia han realitzat sis campanyes a Verkami per donar a conèixer els seus vins i per poder investigar en la creació de nous.

Ara que acaben de posar en marxa la seva setena campanya de “Y tú de quién eres?” per poder elaborar el nou vi monovarietal Grys i completar el projecte de recuperació enològica engegat fa 7 campanyes, és el millor moment per conèixer una mica més la seva història.

La llavor del projecte

Fer vi no és una feina fàcil. Hi ha molts processos: el conreu i la cura de les vinyes, la verema, el premsat, la maceració, etc. L’agricultor de tota la vida, aquell que tenia la seva parcel·leta, ha quedat obsolet. Manchuela, com moltes, és una zona de grans cellers, els quals treballen amb processos molt industrialitzats, buscant la màxima productivitat de la terra. Així que, quan el pagès, carregat ja d'anys, veu com la seva parcel·la ja no dona el que podia donar, i ell encara menys, decideix arrencar els ceps o abandonar el terreny. Aquest va ser el cas del Pepe, un home gran, amic del pare de l’Iván, però en aquesta història la parcel·la no es va perdre i, en lloc d’això, va ser l'origen d'un punt d'inflexió per als quatre integrants de Bodegas Gratias.

Van començar a fer vi sense cap pretensió, fer per fer, beure per beure, tastar per tastar

Però abans d'això, abans de recuperar aquella parcel·la, abans que de la seva terra sortissin noves vinyes recuperades i d’aquestes els vins que es van presentar a Verkami, molt abans tot va començar en un garatge. Com les grans idees.

La Silvia Araque explica que un dia de l’any 2007 es van ajuntar uns quants amics de la carrera d'enologia, van fer una paella i se'n van anar a veremar el camp de l'avi de l’Iván. Un altre dia van quedar per premsar els raïms i més tard per embotellar. Van fer vi, vaja, però sense cap pretensió, fer per fer, beure per beure, tastar per tastar. En aquells temps, el José, l’Iván i l’Ana tenien muntada una consultoria d'enologia; assessoraven cellers de diferents zones d'Espanya sobre el cultiu de la vinya, l'elaboració i tots els processos. Fins i tot aconsellaven sobre com comercialitzar el vi. Era una consultoria integral.

Aquell joc entre amics va anar creixent, sense pretensions, però amb ganes. I, a poc a poc, van anar produint les ampolles. Van començar a treballar des del garatge del Paco i la Lola, els pares de l'Iván: “Vam demanar als professors del politècnic si ens deixaven una premsa, una bóta a amics que tenien cellers... Vam començar a investigar, però sobretot a mirar el paisatge. A veure què estava passant allà” explica la Sílvia. “I quan donàvem el vi a tastar, la gent se sorprenia. Vam veure que teníem un diamant en brut”. Estaven, com altres, redescobrint el sabor del bobal, una varietat que es feia servir fonamentalment per elaborar granels en aquesta zona. Aquesta va ser la llavor del seu projecte, del que ara és Bodegas Gratias.

Paisatge embotellat

Actualment produeixen unes 53.000 ampolles l'any. Us semblen moltes? Doncs els grans cellers, amb processos industrialitzats, treuen milions d'ampolles cada l'any. Tota la producció de Bodegas Gratias es fa de manera artesanal, amb tècniques ancestrals, cuidant el producte com pocs ho fan. Els quatre enòlegs i productors prefereixen fer bon vi, encara que sigui poc, que no produir més ampolles d'una qualitat menor, o almenys sense tots els matisos que ells sí que els donen. Hi ha una frase que diu la Sílvia que serveix per sintetitzar la seva feina: “Embotellem el paisatge”.

Tota la producció de Bodegas Gratias es fa de manera artesanal

El projecte de Gratias neix per recuperar un model sostenible. Per recuperar aquest paisatge, revaloritzen el que hi ha i recuperen les varietats autòctones que no són enlloc més. I és aquí on neix el projecte de les parcel·les de mescla, el punt d'inflexió que va originar aquella parcel·la que volia abandonar el Pepe.

S’anomenen parcel·les de mescla perquè eren vinyes de poca extensió que la gent tenia per a l’autoconsum i en les quals es plantaven diferents varietats. Per què quedar-se amb un únic tipus de raïm quan en pots tenir quatre o cinc? Però els temps van canviar, els cellers es van fer grans i aquestes petites parcel·les ja no donaven per a més, tret que s'apostés pel monocultiu i els processos industrialitzats. El cas del Pepe era paradigmàtic.

Però aquests quatre amics són apassionats del vi de tota la vida, del que es fa amb raïm que creix sense ajudes artificials, del que s'aconsegueix trepitjant els grans de raïm, el que descansa en damajuanas, en gerres de fang… Aquest és el vi que volien aconseguir amb les parcel·les de mescla.

Recuperar aquestes varietats no ha estat fàcil, ja que abans han hagut de fer la seva investigació i deixar que la terra tragués el seu fruit: diferents ceps de diverses varietats i dels quals van treure, l’any 2017, el primer vi negre multivarietal, el primer “¿Y tú de quién eres?”

En aquell moment ja havien fet un salt llogant una nau a Casa-Ibáñez, una localitat de la zona, ja que la seva producció d'ampolles necessitava un espai més gran que un simple garatge, però l'aposta per recuperar les parcel·les de mescla i pel vi multivarietal necessitava una inversió més gran. Va ser aquí on van entrar Verkami i els seus mecenes. El projecte va agradar molt i des de llavors han creat un vi negre i un vi blanc, multivarietals tots dos, i tres monovarietals: l'Arroba i l'Eme (negres) i el nou, Grys, un vi blanc amb el qual faran campanya a Verkami ben aviat.

Amb l'ajuda dels mecenes ja s'han replantat 600 ceps nous fins ara

Aquests vins monovarietals són de raïms recuperats en aquestes parcel·les de mescla, varietats que estaven en perill d'extinció, com el Pintaillo, la primera varietat que van recuperar. Amb l'ajuda dels mecenes ja s'han replantat 600 ceps nous fins ara. Les parcel·les de barreja continuen donant moltes varietats, però per fer aquests monovarietals “anem a les diferents parcel·les de barreja i marquem els ceps de Pintaillo i això ho veremem a part. Aquesta varietat no es barreja amb la resta”, expliquen.

La qualitat per damunt de tot

A Bodegas Gratias controlen 16 hectàrees de vinya, sis pròpies i la resta arrendades a agricultors on treballen segons el seguiment i les indicacions de l’Iván, especialista en viticultura. D'aquestes terres n'han tret els 17 vins que tenen, una quantitat que no és normal per a un celler tan petit. I continuen innovant i buscant el vi més pur: “Aquest any hem tret tres vins de terra, tres vins de bobal, embotellats el mateix dia i elaborats de la mateixa manera, però un és de sòl argilós, un altre de sòl sorrenc i un altre de sòl calcari. Veiem la importància del terra en una varietat i com es nota quan estàs tastant el vi; notes la impregnació que té el terra” comenta, orgullosa, la Silvia. Són vins amb personalitat.

Algú podria pensar que no ha de ser un bon negoci si la seva producció és tan baixa comparada amb els grans cellers, però no és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. La Sílvia ho té clar: “L'ésser humà el problema que té és l'ànsia. Nosaltres volem continuar gaudint del que fem i viure de la nostra passió”. I no necessiten més. De fet, els va força bé, sobretot fora d'Espanya. El 70% de les ampolles s'exporten als Estats Units, Brasil, Japó, Canadà, Regne Unit, Dinamarca, Corea, Itàlia… “Estem molt ben valorats a l'alta restauració. No volem que es converteixin en vins elitistes i fora estan molt ben considerats. El Sol, de la varietat tardana, és al D.O.M, el restaurant número u de tot Llatinoamèrica”.

De Manchuela al món, cuidant la terra, escoltant-la, permetent-li que doni els seus fruits sense intervenir gaire, tractant el raïm com feien els seus ancestres. El vi és un ésser viu, repeteix la Sílvia. A Bodegas Gratias respecten el vi i l'acompanyen perquè s'expressi al seu gust. I al nostre.

No et perdis la seva última campanya que ja està en marxa, i descobreix un producte únic i amb impacte!

Més info

Web | Facebook | Instagram | Twitter