El Drogas, un paio al·lucinant

Per a un adolescent dels anys noranta representava el màxim exponent de llibertat i rebel·lia. Llarguerut, melenut i amb cara de cabrejat però simpàtic, era el baixista i cantant d'un dels grups referencials de el rock urbà, Barricada, i esgargamellava a vivaveu himnes pagans com aquell que deia alguna cosa així com "quiero ser más rápido que ellos, echar todo a perder un día tras otro y un buen rato después saber llegar a casa antes de que el sol me diga que es día". A sobre, per més deliri de púber inconformista, es feia dir (o li deien) El Drogas. Al·lucinant. Un personatge únic, Enrique Villarreal (que és com realment es diu) que ara veurà la seva trajectòria vital i musical recollida en un documental (de nom tan senzill com gràfic i il·lustratiu com El Drogas, el documental) que els seus realitzadors han impulsat a través d' una reeixida campanya a Verkami.

Text: Oriol Rodríguez

Com sorgeix la idea de rodar un documental sobre El Drogas?

Va ser el 2017. Natxo Leuza i jo, Andrés García, companys al festival de cinema documental Punto de Vista, vam decidir rodar un documental sobre un tema relacionat amb la música. De forma natural, vam triar fer-ho sobre Enrique Villarreal , El Drogas, el músic més important de Navarra, a més d'una persona molt familiar amb facetes desconegudes fins i tot per als seus fans. En definitiva, tot un personatge amb un gran interès com a protagonista d'una pel·lícula.

Com va reaccionar el quan li vau proposar la idea el documental?

Encara que ens constava que havia rebutjat alguna proposta similar, va ser fonamental perquè acceptar el fet que havíem coincidit en algun projecte amb ell i, sobretot, que el nostre director de fotografia, Iñaki Alforja, és col·lega seu, a més de veí de la Txantrea, i li havia realitzat diversos videoclips. Quan va acceptar, la seva actitud va ser d'absoluta generositat i d'obrir-se en canal per al documental.

Insistiu molt que no volíeu fer un documental sobre Barricada sinó sobre el personatge, Enrique Villarreal , ¿què és el que us crida tant l'atenció d'ell?

Ens criden l'atenció moltes coses d'ell: la seva faceta d'avi rocker que un dia ho dóna tot a l'escenari i el següent passa la tarda fent txipi-txapa amb els seus néts al riu. La seva profunda militància i compromís, malgrat la seva edat, amb causes com l'alzheimer, la síndrome de Down, el feminisme o la memòria històrica. La seva audàcia i convicció per analitzar el moment que vivim. L'enorme respecte que li té tota la professió…

"El Drogas ha estat capaç d'arribar al més alt dues vegades primer al capdavant de Barricada i amb el seu projecte personal"

I musicalment?

Valorem la seva passió per la seva feina. El Drogas ha estat capaç d'arribar al més alt dues vegades, primer al capdavant de Barricada, i després amb el seu projecte personal. Al capdavant de Barricada, Enrique ha creat algunes de les cançons de la banda sonora vital de diverses generacions en aquest país. Barricada ha estat la banda més important del rock estatal durant molts anys. I al marge dels estrictament musical, creiem que la veu d'Enrique és una de les més eloqüents de país.

Quina és la diferència entre Enrique Villarreal i El Drogas?

Enrique es mostra com una persona molt propera, càlida i familiar, i el Drogas es mostra com un rocker d'escenari. Tot i que és una persona molt sincera i res del que fa té impostura, és cert que des dels seus inicis com a músic, Enrique ha estat un artista convençut que sobre l'escenari cal oferir alguna cosa més que música: un espectacle. I aquí és important tot, la imatge, el vestuari ... per això ha recorregut al glam per la seva vestimenta actual.

Treballant en el documental, què és el que més us ha sorprès d'Enrique Villarreal ? Què heu descobert que no coneixíeu d'ell?

Encara que coneixíem a Enrique de sempre i ens vam documentar molt per iniciar el projecte, Enrique sempre et sorprèn. Entre les coses que més ens han captivat destaca la relació que té amb la seva "sòcia" Mamen. Ha estat al seu costat sempre, des de l'adolescència, com a parella, amiga, sòcia, ajudant... Tampoc sabíem que tenia una relació tan xula amb els seus fills i néts. És un tipus molt familiar.

A l'hora de començar a treballar, ¿vau tenir com a referència i influència cap altre documental o pel·lícula?

Sí, sobretot documentals musicals com The Filth and the Fury de Julian Temple sobre els Sex Pistols, 20.000 días en la tierra de Iain Forsyth i Jane Pollard sobre Nick Cave i Mi vida entre las hormigas de Chema Veiga i Juan Moya sobre Los Ilegales.

¿Formalment i cinematogràficament quin enfocament li heu donat al documental? ¿Es basa en entrevistes actuals? ¿Heu inclòs material d'arxiu?

El documental es basa en bastants entrevistes actuals, realitzades ad hoc, i abundant material d'arxiu.

"Enrique ha estat un artista convençut que sobre l'escenari cal oferir alguna cosa més que música: un espectacle"

Més enllà del personatge central, qui més participa del documental?

A més d'Enrique, en el documental intervé la seva sòcia Mamen, els seus fills, la seva germana Isabel, Marino Goñi (fundador del mític segell discogràfic Soñua)... A més, apareix algun periodista molt conegut amic d'Enrique i uns quants músics de primeríssim nivell que preferim no desvetllar fins que s'acosti l'estrena.

Hi ha algú que us agradaria que hi hagués estat però no ha participat a la pel·lícula?

Absolutament totes les portes que hem tocat s'han obert. No hi ha hagut ningú que s'hagi negat a aparèixer en la pel·lícula. Una cosa que atribuïm a l'afecte i al respecte que la gent té a l'Enrique. I també a el fet que el propi Enrique s'ha involucrat al màxim en aquesta història.

¿El fet d'estar associat a estils tan poc apreciats com el rock urbà i el rock radikal basc creieu que ha provocat que personatges com ell no hagin tingut el reconeixement que es mereixen?

Sens dubte. Hi ha hagut uns quants artistes fantàstics que la seva qualitat s'ha vist diluïda en qüestions polítiques i socials. Encara que últimament es viu una reivindicació d'aquella època. Un exemple és que La Polla han tornat esgotant les entrades en tots els seus concerts. És una cosa que no ha passat amb Enrique, que no ha deixat de ser un artista respectat i reivindicat. Potser té a veure amb la seva constància i capacitat de reinvenció.

¿D'alguna manera el documental també és un tribut a tota aquella generació de músics?

D'alguna manera sí que ho és, com també ho és a una època en si mateixa. En general, el documental recorre la vida, la societat i el país en què ha viscut Enrique.

El Drogas. El documental és una pel·lícula pensada per als seguidors del rock urbà i el rock radikal basc o és una pel·lícula que pot interessar a un públic molt més ampli?

Evidentment, creiem que el documental interessarà, en primer lloc, als seus seguidors i als fans del rock estatal. Però no hem volgut fer un producte per a fans, sinó per a qualsevol. Hem intentat imprimir valors cinematogràfics a la pel·lícula. I hem intentat construir i retratar un personatge humà, mostrant els seus conflictes i emocions. En aquest sentit, hem intentat construir una obra universal que pot interessar a tothom.

¿Ha estat complicat dur endavant un projecte com aquest?

Com qualsevol projecte audiovisual en aquest país, hi ha hagut moments complicats, pel finançament, per les agendes de l'equip (tots tenim altres treballs), però mai hem pensat en llençar la tovallola.

Per què vau decidir impulsar el projecte a través de Verkami?

Perquè sabíem que ha impulsat molts projectes similars i per consell de gent propera que havia tingut bones experiències.

L'objectiu inicial de la campanya eren 18.000 euros que vau assolir àmpliament. ¿A què creieu que es deu el secret del vostre èxit?

D'una banda al propi Drogas, que té moltíssims seguidors molt acèrrims disposats a donar-li suport a tots els nivells. D'altra banda, vam treballar detaladament la difusió en xarxes socials i amb una campanya en mitjans que va donar molta visibilitat al projecte.

Com vau dissenyar i com vau viure la campanya?

Vam muntar un teaser per mostrar el to i vam llançar una campanya als mitjans anunciant que anàvem a rodar una pel·lícula del Drogas i que, al mateix temps, obríem una campanya de microfinançament. La vam viure amb molta intensitat però ens va ajudar molt que sempre vam estar acompanyats per l'equip de Verkami.

"Hem intentat construir una obra universal que pot interessar a tothom"

Com va ser la relació amb els mecenes?

La majoria eren seguidors de Facebook, així que ens vam dirigir a ells a través del correu electrònic i de les publicacions.

I les recompenses, com les vau pensar?

Vam pensar en recompenses que poguessin motivar, en primer lloc, als seguidors de la música del Drogas. Tenint en compte que una bona part és gent major de 40 anys molt aficionada al rock, vam apostar per oferir-los productes analògics signats per Enrique: cartells, discos, llibres... I també la possibilitat d'estar a prop seu, amb invitacions a assajos i la preestrena.

En quin estadi es troba el projecte?

Estem tancant detalls de postproducció i planificant la campanya de difusió i l'estrena, que serà a la tardor de 2020.

Què ha estat el millor i el pitjor de l'experiència del micromecenatge?

El millor ha estat comprovar que no estàvem bojos i que hi ha 400 persones que han volgut donar-nos suport. El pitjor, els moments en què hi havia poc moviment i crèiem que no ens en sortiríem. Aquest procés té les seves inèrcies i no cal tenir pressa, molta gent s'anima a al final.

Què creieu que aporta el crowdfunding a creadors com vosaltres?

Ens aporta autonomia i llibertat.

Quin consell donaríeu a aquells que com vosaltres volen impulsar els seus projectes a través de Verkami?

És fonamental pensar bé les recompenses, ja que després cal lliurar-les i et pots hipotecar si no les dissenyes de forma realista. I és fonamental comptar amb una àmplia xarxa de contactes (personals, via mail, newsletter, xarxes socials...). En el nostre cas, va resultar molt eficaç generar de forma prèvia una comunitat de 2.000 seguidors a Facebook.

Algun documental nou en cartera? I si és així, ¿tornareu a buscar finançament amb Verkami?

De moment no hi ha projectes a la vista, estem centrats en moure aquest. Però hi haurà altres, segur, i és molt probable que repetim amb Verkami perquè l'experiència ha estat molt positiva.

+ Info

Campanya El Drogas, El Documental

Web I Facebook