Udol, bruixes i metall en vinil

Udol és una de les propostes més excitants de l’actual escena metal catalana. Riffs petris impulsats a ritmes lents i pesats, Adrià (bateria i veu) i Roque (guitarra) van iniciar la seva aventura de doom lisèrgic ara fa sis anys. 153 lliures i 17 salaris és el seu àlbum de debut, demolidor artefacte sonor publicat originalment el 2017 en format CD i que ara editen en vinil després d’assolir el seu objectiu en una exitosa campanya de micromecenatge a Verkami. «Quan vam publicar el disc no vam poder-ho fer en vinil perquè no teníem diners», se sincera Roque. «De fet, vam poder editar 300 CDs gràcies el suport de les discogràfiques No Men Records i Arni Arcada. Amb el temps, com estava funcionant bé, ens va començar a picar el cuquet de publicar-lo en vinil. Va ser així com ens vam decidir a fer el verkami». Ara només cal que, com canten Pearl Jam, comenci a girar el cercle negre.

Text: Oriol Rodríguez

Com neix Udol?

Roque: Vaig muntar una banda amb uns col·legues de l’Adrià però la cosa no va acabar de quallar. Va ser un d’ells que em va dir que coneixia un noi que tocava la bateria i que s’apuntava a totes les batalles.

L’Adrià

Roque: Efectivament. Em van passar el seu telèfon, el de l’Adrià. El vaig trucar i vam quedar un dia per assajar. Vam passar una tarda improvisant i la cosa va funcionar. Ràpidament ens vam entendre. Ja aquell mateix dia vam dir de muntar un grup.

Adri: Jo venia del món del metal i de formacions més clàssiques. No coneixia a bandes de duets. He d’admetre que al principi el fet de només ser dos em sorprenia una mica.

Roque: Això era cap a finals de 2013. Només sis mesos després de conèixer-nos vam publicar la nostra primera demo.

«Tenim bandes amigues que han finançat els seus discos amb Verkami i amb el seu èxit ens vam animar nosaltres»

Udol no es la vostra primera banda?

Roque: No. Jo, al principi, havia estat en bandes de post-hardcore. Després vaig entrar a Sweet & Sour, que fèiem post-punk amb elements més rock. Després vaig estar a una banda que es deia The Res. Fèiem rock progressiu. Tot molt lisèrgic però amb una part fosca i durilla. I, finalment, Evil Horse, molt probablement el referent mes directe abans de formar Udol.

Adrià: Jo vaig començar a tocar la bateria bastant tard, als 23 anys. El meu primer grup va ser de versions. Després em vaig ficar molt de cap en l’escena hardcore i a tocar en diversos grups. Ara, a part d’Udol, també estic en un grup que es diu Turment.

De fet, Udol sona a la suma de tots aquests sons que heu citat: metal, rock progressiu lisèrgic....

Roque: Veníem de mons diferents i quan ens vam conèixer vaig pensar que el millor seria intentar fer alguna cosa que ens agradés a tots dos. Estem molt oberts a tot, encara que la base sigui el doom i els ritmes i els sons més lents i pesats del metal. També és cert que jo, que tinc 40 anys, em vaig criar amb el grunge, i tinc molts rampells grunges.

Cert, en alguns moments podeu recordar a Melvins o, fins i tot, als Soundgarden i els Alice in Chains més lents i pesats.

Roque: Totalment. Som una mica una fusió de diverses coses. Però si parlem de referents hauríem de citar també a bandes com Neurosis o Electric Wizard. També m’agrada molt una banda que es diu Yob, tot i que la seva influència potser no queda gaire reflectida a les nostres cançons.

Vau publicar la maqueta el 2014 i vau trigar tres anys llargs a publicar el disc, 153 lliures i 17 salaris (No men records/Arni Arcada, 2017).

Roque: El que ens va passar amb el disc és que tot es va allargar molt. Érem novells i vam pagar la novatada. Ara que ja estem treballant en un nou disc, molta part del procés de gravació i molts dels conceptes ja els tenim apamats. Tot serà més fàcil, senzill i ràpid.

Adrià: També hi ha un altre fet i és que des del principi hem tocat molt. I som una mena de grup que, perquè soni bé el directe, necessitem assajar. I si assagem pels directes no tenim temps per fer temes. Per això ara hem decidit deixar d’actuar durant un temps, per poder centrar-nos en fer temes nous per al pròxim disc.

Roque: També hem parat perquè hem cremat tota l’àrea de Barcelona on hem tocat moltíssim. Ens agradaria sortir a fora. Però no hi ha moltes oportunitats. Tot i que ara a l’abril ens anem a Ucraïna a tocar.

A Ucraïna!?

Adrià: Mola molt! Tenim un parell de concerts tancats. Ens els ha organitzat un seguidor del grup que és d’allà però viu aquí. Ens va dir que volia portar bandes catalanes al seu país i que nosaltres li molàvem molt. La Setmana Santa ens anem cap allà. Anem una mica a l’expectativa. Ens deia que els ucraïnesos, com no coneixen el català, es pensaran que cantem en llatí (riu).

«A l’abril marxem a Ucraïna a tocar. Tenim un parell de concerts tancats allà que ens ha organitzat un seguidor del grup»

Cada vegada sou més les bandes de metal que canteu en català, un fet que hauria de ser de tot normal l’any 2019.

Adrià: Sí, cada vegada som més. Jo crec que un dels problemes que hi havia era que en el rock fet en català encara pesava els estereotips de la generació del rock català dels 90.

Roque: Allò ho va petar molt fort i molts dels que van venir després, per distanciar-se, van decidir cantar en anglès. Amb el pas del temps ens hem adonat que cantar en català, que és la nostra llengua, és molt més honest i natural.

Adrià: I per això cada vegada hi ha més bandes de gèneres com el metal que canten en català que abans, que gairebé no hi havia.

El disc ha tingut molt bona acollida. Tot el que he llegit sobre 153 lliures i 17 salaris són ressenyes positives.

Roque: Al principi va costar un mica. Després, sí, la cosa es va posar en marxa i hi ha hagut molts mesos que hem arribat a fer dos concerts sinó quatre, que per una banda com nosaltres és molt. I és que, pot semblar un obvietat, però si vols tocar, has de tocar.

Adrià: Hem tingut molta sort, però. Mai ens hem hagut de preocupar gaire de buscar concerts. El Pol Abran i la Marta Maldonado de Branca Studio, bons amics nostres, tenien una promotora i ens han ajudat a muntar i a buscar concerts.

Rere 153 lliures i 17 salaris s’amaga tota una història molt interessant.

Roque: Sempre ens ha agradat crear tot un concepte en els nostres treballs. Ja a la maqueta ens vam deixar dur per la mitologia grega. Continuant en aquesta línia, va coincidir que llegint un llibre vaig saber d’una història que va passar al nostre poble, Caldes de Montbui. Immediatament vaig saber que aquell havia de ser el concepte del disc.

I quina és la història?

Roque: El que va passar és que durant uns anys a inicis dels segle XVII va haver males collites. La gent va dir que allò era cosa de les bruixes i es va acusar a tot un seguit de dones de ser-ho. Va haver tot un procés i es van penjar a set d’aquelles dones. El concepte del disc parla d’aquests fets.

Com us vau decidir a editar el disc en vinil a Verkami a través d’una campanya de micromecenatge?

Adrià: Tinc amics que estan molt ficats en els jocs de taula i aquest és un món en què financen molts dels seus projectes a través de campanyes de Verkami.

Roque: També tenim bandes amigues que han finançat els seus discos amb Verkami, com The Mothercrow, de Barcelona. Campanyes amb què hem col·laborat. Amb el seu èxit ens vam animar nosaltres.

Com vau muntar la campanya?

Adrià: Podríem haver oferit simplement una pre-order del disc en vinil, que era el que volíem aconseguir: publicar el disc en vinil, però vam creure que ja que ho fèiem havíem de preparar una campanya més elaborada, amb recompenses com samarretes del grup, tote bags i entrades pel concert que oferirem exclusivament pels mecenes.

«El nostre concert de recompensa pels mecenes serà al claustre del monestir de Santa Maria de Lluçà»

Un concert ben especial.

Roque: Vam tenir la idea anant a un concert d’una banda amiga al claustre del monestir de Santa Maria de Lluçà. Vam flipar. I com que just aleshores estàvem buscant un emplaçament diferent per fer el nostre, vam decidir fer-ho allà també. Així que el nostre concert de recompensa pels mecenes serà al claustre del monestir de Santa Maria de Lluçà.

Adrià: Un concert on hi haurà altres al·licients. Un amic que fa cerveses artesanes, per exemple, serà l’encarregat de muntar la barra. Com a teloneres tocaran Falç de Metzinera, un trio femení que tot just estan començant però que tenen un espectacle en directe brutal. Ara hi ha gent que ens pregunta on pot comprar les entrades. No es poden comprar enlloc. Serà un concert exclusiu per al centenar de mecenes que ens va recolzar en la campanya. Un nit ben especial.

Com vau viure els 40 dies de la campanya?

Adrià: La primera setmana ja vam aconseguir la meitat dels 2500 euros que demanàvem. Crèiem que aleshores començaria la part més dura, però no. Les aportacions van seguir i deu dies abans ja havíem assolit l’objectiu. I després encara va anar a més. Va ser una experiència molt xula.

Verkami i el crowdfunding han ofert una alternativa al sistema de publicació discogràfic tradicional?

Adrià: De no haver pogut optar pel micromecenatge no haguéssim pogut editar el disc en vinil. Tot i que tenir una discogràfica al darrere també té aspectes positius, com el fet de la promoció entre els mitjans i, conseqüentment, arribar a gent a la qual fins aleshores no has arribat.

Repetireu experiència de micromecenatge?

Adrià: Tinc la sensació que si tornem a fer una campanya de micromecenatge seria abusar de la confiança de la gent que ens segueix.

Roque: Jo no ho veig així. Per a mi estàs demanant un cop de mà a la gent que et segueix, confiança que després retornes amb un disc i d’altres recompenses. Jo no ho descarto, tot i que, i això pot servir de consell per les bandes que s’ho estiguin plantejant: és una feinada a la qual has d’invertir molt de temps. Amb tot, ha estat una experiència extraordinària. I quan comencem a veure els mecenes amb les samarretes que hem dissenyat especialment per a ells, encara més.

Al concert no hi podrem anar, però els que no ens vam assabentar de la vostra campanya i volem una còpia del disc en vinil, el podem comprar per altres vies?

Adrià: Sí. Hem fet un tiratge de 300 vinils i per la campanya de Verkami destinarem poc més de 100. Com vam superar l’objectiu que ens vam marcar d’inici, hem pogut fer un tiratge més gran. Es podrà comprar a través d’Internet o als nostres concerts.

Ja esteu preparant el pròxim disc, oi?

Roque: Sí. Vam fer l’últim bolo al desembre i des d’aleshores que venim quedant un parell de dies per setmana per treballar en temes nous. A casa tinc un mica d’estudi i allà ens hi tanquem i anem provant harmonies, riffs de guitarra... Una mica de laboratori per després anar al local i acabar de donar forma a tot plegat.

«Cap a l’estiu podem tenir els nous temes ja gravats i tenir el disc enllestit i preparat per publicar abans que acabi l’any»

Ja teniu el concepte que englobi tots aquests temes nous?

Adrià: Sí. Jo sóc un malalt de tot l’univers Tolkien i m’he muntat una pel·lícula d’un rei a qui se li mor la dona i el fill, entra en depressió i el posseeix un dimoni.

Si més no... impactant.

Roque: (Riu) És un relat fantàstic amb molts elements de cavallers, possessions malignes, encanteris... Sobre aquest relat estem intentant teixir el concepte del disc. Si tot va rodat, crec que cap a l’estiu podem tenir els temes ja gravats i tenir el disc enllestit i preparat per publicar abans que acabi l’any.

+ Info

Campanya Verkami - Udol

Facebook | Instagram | Bandcamp