L'editor que destrueix llibres

Quan li pregunto a Gabriel Bravo, un d'aquests valents que un dia es va proposar omplir les prestatgeries de les llibreries de títols interessants, en el seu cas a través del segell de la petita però amb un catàleg fascinant Editorial Morsa, si ja està treballant en algun llançament nou em respon que és un editor atípic. Per què, contraataco. "Uf! Sóc un editor molt lent perquè he de treballar en altres coses per subsistir. Tinc algunes coses al tinter però els meus llibres requereixen el seu temps, però sí hi haurà sorpreses". ¿Quan? ¿Com? "Això és més difícil de saber. Mas fàcil de respondre és que, per descomptat, tornaré a impulsar projectes amb Verkami, tret que em toqui la loteria o trobi socis capitalistes que estiguin tan bojos per l'edició com jo". Certament, la relació de Gabriel amb Verkami ve de llarg. El 2012 va publicar a través d'una campanya exitosa "Ira Klass", el debut literari del periodista, cap de redacció de Play, el suplement cultural del diari ARA, Borja Duñó. Dos anys més tard va repetir amb Les Bibliotecàries, dietari de la Biblioteca Popular Pere Vila des de 1933 fins al 1940. El seu últim i més recent projecte ha estat El Arca de Noé, obra que recull els retallables d'animals que Antonio de Lara Gavilán va publicar a la revista Crónica entre els anys 1932 i 1935.

Text: Oriol Rodríguez

Qui va ser Antonio de Lara Gavilán?

Va ser un geni, més conegut per la seva signatura, Tono, membre de "l'altra generació del 27". La de l'humor, la no exiliada, la que va intentar portar l'acudit i l'absurd a totes les facetes creatives: el dibuix, el teatre, el cinema, l'escultura i les manualitats per a nens.

Què es el que més destacaries de la seva obra?

Sobretot la seva impecable realització, el seu domini del dibuix, el seu humor fàcil i intel·ligent i les seves ganes de transmetre la creativitat a tothom.

«El micromecenatge és una preventa del llibre amb premi»

Qué es El Arca de Noé i per què us heu decidit a editar-lo per primera vegada en llibre?

El llibre és un animalari retallable publicat per entregues a la revista Crónica entre els anys 1932-1935. És una joia de la nostra avantguarda històrica feta sense cap pretensió, amb la finalitat de divertir a pares i nens.

Tu mateix ho has dit: El Arca de Noé és un antillibre.

Sí, perquè és un llibre que neix per ser destruït. S’han de retallar totes les seves pàgines per construir els animals.

Has llançat diverses referències de la teva editorial, Morsa, a través de Verkami. Quan vas saber de la plataforma?

No recordo ja com vaig conèixer la plataforma, el cas és que l'he utilitzat tres vegades amb excel·lent resultat. Decidir utilitzar-la neix de la necessitat econòmica i del desig de transmetre la cultura que comporta la meva tasca com a editor. El micromecenatge és una espècie de preventa del llibre amb premi per a persones que s'interessen per les publicacions de l'editorial o desconeguts amb ganes de participar de projectes amb els que s'identifiquen. Com he dit abans hem participat tres vegades, la primera va ser amb «Ira Klaas» de Borja Duñó, i «Les Bibliotecàries, diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939». La raó de per què aquests entre tot el catàleg no ha estat una elecció conscient, simplement quan crec en un llibre i el vull publicar moc cel i terra fins que ho aconsegueixo. Verkami m'ha donat ales i té un funcionament exemplar. Quan es presenta l'ocasió no ho dubto ni un instant.

¿Com vas viure les tres campanyes? ¿Van ser experiències molt diferents?

Les campanyes són molt intenses perquè jo sóc una mica melodramàtic, però al final sempre han anat bé, amb dinamisme i satisfacció. A la primera, no teníem ni idea de com funcionava i encara que vam aconseguir l'objectiu al final ens vam quedar curts en el finançament perquè no comptem bé les despeses que suposa un verkami: recompenses, enviaments... La segona va ser com un miracle, participàvem totes les persones que van participar en el llibre: la bibliotecària que va trobar els diaris, la creadora de tot el projecte i il·lustradora i la transcriptora. Va ser genial perquè podia sentir les ganes per part de les biblioteques i mecenes que tot sortís bé. La tercera també ha anat bé. La xifra ha superat a les anteriors. Crec que es deu a les recompenses que hem creat amb Morsa Cosas, un altre projecte de l'editorial amb el qual estem molt il·lusionats, parlo en plural perquè tinc una sòcia en aquest projecte: Julie Rivera.

"Els avantatges del micromecenatge per editorials com la meva són moltes, perquè pots publicar llibres que d'altra manera seria impossible"

Quines estratègies de difusió heu fet servir per donar a conèixer els projecte i les campanyes?

Totes les possibles: el mail, les xarxes socials (cada vegada més decrèpites), el boca orella, la ràdio... Segueixo els consells de l'equip de Verkami, que sempre són bons i et fan pensar en qui són els teus possibles mecenes.

¿Gràcies a les campanyes heu sumat nous lectors que desconeixien l'editorial?

Sí, és més, la majoria de les persones que han participat són desconeguts. La xarxa d'amics i amics dels amics és limitada. Per tirar endavant un projecte cal la fe de molta gent. En aquest sentit, la relació amb els mecenes ha estat molt bona, d'una agraïment infinit. Són persones que han fet possible ja tres llibres del catàleg. Encara que soni exagerat, és com si ells fossin també l'editorial.

Què ha estat el millor i el pitjor del viscut en aquestes tres campanyes?

Tinc sort perquè totes tres han estat molt bones experiències. Evidentment, també has de ser una mica conscient de les possibilitats de cada projecte i conèixer els teus límits.

El micromecenatge ha democratitzat el sector editorial?

I jo què puc respondre a aquesta pregunta! Sóc un editor atípic. Sempre m'he mantingut una mica al marge del sector editorial, no per pura elecció sinó perquè ha estat així. Els llibres que publico no són, diguem, molt ortodoxos. Els avantatges del micromecenatge per editorials com la meva són moltes, perquè pots publicar llibres que d'altra manera seria impossible. També permet que agents estranys al sector i lluitadors de la transmissió de la cultura puguin publicar gràcies a la preventa amb premi. Després, en el catàleg és on has de demostrar la teva coherència, i clar, això no té res a veure amb el finançament.

Quin consell donaries a aquells que, com tu, volen impulsar els seus projectes, editorials o no, a través de Verkami?

Fe i treball. No n'hi ha prou amb pujar el projecte sinó que és un treball diari fer que els teus mecenes es pugin al carro.

Acabades les campanyes on es poden comprar els vostres llibres projectats a través de Verkami?

Molt fàcil, A les llibreries i en la nostra pàgina web Morsa.es

+INFO

Campanya - El Arca de Noe
Campanya - Les bibliotecàries
Campanya - IRA KLAAS

@editorialmorsa | Facebook | Instagram | Morsa.es