L'art que lluita contra els elements
El seu nom és Rober Garay, un artista basc procedent del camp de la il·lustració i el còmic. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat una trentena de llibres, entre àlbums de còmics, novel·les gràfiques i llibres de creació gràfica. A més, ha col·laborat en un centenar llarg de revistes i mitjans editorials, impartit cursos i seminaris, dissenyat per a diversos mitjans i suports editorials i col·laborat durant diverses dècades de manera habitual amb diversos mitjans de premsa. Un crac del seu àmbit, vaja. En l'última dècada, Rober Garay s'ha endinsat en el món del landart, experiència que ara ha plasmat en Artebrutto Naturalis, 3.0 The Book, llibre que il·lustra les seves millors creacions en aquesta disciplina creativa impulsat a través d'una reeixida campanya a Verkami. "Amb deu anys de Landart a les meves espatlles i gairebé tres mil fotografies i gràfics en els meus calaixos, vaig considerar que era un bon moment per fer una humil recull de vivències i experiments esdevinguts en cadascun dels prototips d'escenaris que habitualment freqüento", explica l'artista. "Però no tenia clar si aquest llibre arribaria a connectar amb la gent, de manera que el crowfunding em va semblar l'eina més adequada per fer l'experiment".
Text: Oriol Rodríguez
El lauburu més gran del món de Rober Garay Vídeo de Santi Yaniz Aramendia
Què és el landart?
Em considero un explorador nat, i després de molts anys de viure a la Reserva Natural de l'Urdaibai i dur a terme múltiples aventures, vaig decidir explorar el costat artístic de l'entorn. Sempre em va interessar en LandArt, però ha estat fa tot just deu anys quan realment m'he submergit de ple en la intervenció efímera dels espais naturals.
Què diferencia el landart de la resta d'expressions artístiques?
Al Landart lluites contra uns elements i inclemències que des del principi treballen en contra de la teva creació. Pretens generar una harmonia on la bellesa està en el propi caos que arribarà al darrere. És el veritable ordre natural, i aquí radica la seva bellesa. La captura fotogràfica de l'obra resulta en definitiva l'única empremta que queda després la teva feina en aquests espais.
"El repte plàstic i emocional que suposa interactuar amb elements primigenis és una sensació creadora única"
Per què crear obres efímeres?
El repte plàstic i emocional que suposa interactuar amb roques, pals, pedres, gel o sorra, elements primigenis que ja hi eren fa molt de temps abans de la teva arribada, i el generar un ordre espacial premeditat, ja sigui gràfic o escultòric amb aquestes peces, és una sensació creadora única. En aquests espais el temps humà no existeix, tot es regeix a la mercè dels canvis de vent, marees o clima. El saber que res de tot el que creis perdurarà un cop t'allunyis del lloc t'inunda d'una nostàlgia molt especial que enganxa.
En aquest camp qui serien els teus principals referents? ¿I dins el landart quina ha estat l'obra que més t'ha impactat?
Tinc tants artistes de Landart als quals admiro, i tantíssimes obres que considero sublims, que no vull citar-les per no patir. Una selecció personal seria impossible i injusta.
Recordes quin va ser la teva primera expressió artística a través del landart?
Impossible oblidar-me. Va ser la sèrie de Humanoides y Cuadrúpedos, de l'arcà del bosc d’Apartola, al cor d'Urdaibai - Busturia, el 2008. D'aquí van néixer els VegetoMitos i Basajaun, Señor del Bosque, una estructura de pals i escorces de gairebé dos mil quilos i quatre metres d'altura.
On has creat? Què busques o què necessites que tinguin o expressin els llocs en què erigeixes les teves obres?
Depenent de què vulgui fer, faig primer un diagnòstic del territori, els materials que el bosc em pugui proporcionar (lianes, soques de fusta, pals, pedres, troncs secs...), o els elements presents en un penya-segat costaner en el cas de la costa, o l'estat de la sorra en cada punt de marea en l'escenari de les platges per a crear SandArts ... Després intento que el propi terreny en el qual erigiré la meva obra constitueixi un marc natural contundent i amb personalitat. Finalment, espero que la llum "passi" (és així com dic al moment lumínic de treure les fotos). I crec en l'atzar, que m'ha donat sorpreses sublims, com en el cas d'un arc de pedres en què vaig treballar una tarda sencera, i sobre el qual a l'hora de fotografiar es va superposar un lluent arc de Sant Martí. Una hora després es feia de nit i l'arc de pedres començava ja a enfonsar-se. Una il·lusió; un somni.
“Saber que res que res de tot el que creis perdurarà un cop t'allunyis del lloc t'inunda d'una nostàlgia molt especial que enganxa"
També t'interessen i practiques moltes altres disciplines artístiques.
Si, m'apassiona el còmic, la il·lustració, la infografia, les instal·lacions artístiques, la cal·ligrafia gòtica i experimental, la literatura, la criptozoologia, els muntatges escenografics, la pintura, el disseny gràfic, els esquetxos i quaderns de camp, el gravat oriental: gyotakus i tenkaizumens, el sandArt, el Landart Inmersso, el SnowArt, la fotografia gràfica i conceptual, l'art rupestre i molts universos nous que encara començo a explorar... Tal com em va dir el gran Néstor Basterretxea: Meinteresatodismo! Podeu veure les meves galeries en els meus àlbums de GooglePhotos.
Assegures que ArteBrutto Naturalis 3.0, no és un artbook a l'ús.
Es tracta més aviat d'un llibre exploratori. Podria treure deu volums més amb el material i les experiències que vaig acumulant. En ell troben un ventall d'universos en els quals moltes de les meves incursions Landart són encara incipients. Espais com el bosc, la maresma, els penya-segats, els bancs de sorra, les dunes, la làmina d'aigua o la de neu, galliners, les grutes i cavernes, el fons del mar o els túnels de gel em plantegen més preguntes que respostes, i a mida que amplio el rang d'espais em trobo davant una mica més inabastable que s'obre davant meu. Seleccionar les obres va ser una mica instintiu. Vaig buscar models de fàcil comprensió, acompanyant-los de textos que dotaran a cada doble pàgina d'un fil conductor amb certa línia narrativa. En definitiva, apropar el Landart al públic, que el pogués gaudir la gent que mai va poder veure les meves peces in situ.
Acompanyes les imatges de textos descriptius, esbossos i gràfics que són gairebé tan important com les fotografies de les teves obres efímeres.
Sempre dic que la gran majoria de les meves creacions sorgeixen en les meves llibretes de camp. És en elles en està el veritable punt de partida de la construcció física de cada proposta, moments que de vegades són tocats per la decepció o el fracàs. Sóc humil davant els elements, i he de reconèixer que també gaudeixo quan perdo la batalla.
Per això mantinc la importància dels textos i els esquetxos en el llibre, són l'esquelet vertebrador de cadascuna de les inspiracions que em llancen a crear el bosc.
Per què vas decidir finançar el projecte a través del micromecenatge?
Vaig voler provar l'experiència del micromecenatge. Aquesta vegada no em venia de gust buscar un editor a què embarcar-se en una aventura tan personal i experimental. No tenia clar si aquest llibre arribaria a connectar amb la gent, de manera que sondejar amb el crowfunding em va semblar l'eina més adequada per fer l'experiment.
"Sóc humil davant els elements i també gaudeixo quan perdo la batalla"
Com vas viure els 40 dies de la campanya?
Realment la campanya em va semblar esgotadora. Molt dura. Aquest any 2018 pensava llançar un altre crowfunding amb un altre llibre sobre els meus Gyotakus que ja tinc molt avançat pel que fa a continguts i gràfics, però buscaré un editor que s'encarregui de tota la difusió i el màrqueting del mateix i la seva distribució i enviaments. Les de la campanya van ser tasques que em van portar moltíssim temps i energies que em van restar de fer altres coses. Verkami m'ha tractat genial. Però recomanaria als nous usuaris de la plataforma que s'armin de paciència i que tinguin present que hi ha molta feina abans, durant i després de la campanya.
Com va ser la relació amb els mecenes? Què us el que més et va sorprendre d'aquests?
La relació va ser genial. La gent es va armar de paciència i va acceptar la meva insistència amb la promoció durant la campanya.
Què creus que ha aportat el micromecenatge al món de la cultura i l'art?
Ha obert la possibilitat de tirar endavant projectes en què només els autors creuen. És una catapulta creativa, i un exquisit refugi per a la fe!
Per cert, per a aquells que van arribar tard al projecte, hi ha alguna manera de poder comprar el llibre?
Que em enviïn un correu electrònic a [email protected] i veurem el que podem fer.
1 comentari
Inicia sessió o Registra't per comentar aquesta entrada.
Miryam Anllo Vento
Estoy estupefacta. Me pregunto como puede una persona plagiar de tal manera a Jim Denevan o a Chema Madoz sin ningún tipo de pudor. No me extraña que no quiera el señor Garay hacer referencia a los artistas que le han inspirado... En este caso, lo siento mucho, no voy a participar de un proyecto que es un plagio sistemático de artistas autenticos.