El 22 de Març de 2014, van confluir a Madrid les diferents columnes de la "Marxa de la Dignitat" provinents de diversos punts de l'Estat espanyol. Reclamant pa, treball i sostre, aquest gran moviment, va fer visible la insatisfacció generalitzada amb les polítiques econòmiques del govern, i la incapacitat de l'estructura política actual per assegurar una vida digna a tots els ciutadans. No obstant això, una de les manifestacions més significatives en aquest país, va ser reduïda només a una qüestió d'ordre públic amb ajuda de l'aparell mediàtic. Les seves imatges van ser les que van predominar en les nostres pantalles, però no van aconseguir a combatre la força de la nostra memòria. Aquí comença a escriure's un altre 22M, altres imatges, una altra història.
**UNA RECERCA EN TRES TEMPS:
EL REGISTRE - SOBRE LES IMATGES - EN CONSTRUCCIÓ**
1. El registre
Aquest documental sorgeix com a iniciativa de la Comissió de Comunicació de la Marxa de la Dignitat Catalunya. Abans del 22 de març, i per consens assembleari, es va decidir realitzar una transmissió en viu dels esdeveniments, destinada a mantenir informats a els qui no poguessin anar a Madrid i fent, alhora, d'arxiu d’imatges per a la seva posterior visualització. Mitjançant aquest dispositiu es va acompanyar a la Columna Catalunya i la Columna Nord-est durant l'últim tram del seu recorregut. El 22 de Març es va registrar tota la Marxa des d’Atocha a Colón i, els dies posteriors, també es van transmetre les accions dutes a terme en diversos espais de la ciutat
2. Sobre les imatges
En tornar, vam revisar tot el material. Ens vam adonar que efectivament les imatges fetes per nosaltres eren suficients com per enfrontar el relat mediàtic que s'havia activat aquests dies. No obstant això, després de viure l'experiència des de l'interior del moviment i fer l’avaluació del 22M en col•lectivitat, vam entendre que no es tractava de posar una imatge sobre un'altra, no es tractava de grans plànols de multituds marxant, ni de la construcció lineal d'un relat triomfalista propi dels productes mediàtics. Aparentment, aquell 22 de març havia significat, per cadascun, alguna cosa més gran, una experiència molt difícil de plasmar. Llavors, ens vam preguntar: Quins són les imatges capaces de materialitzar aquell moment històric? Com fer front al monopoli de producció d'imatges des del discurs oficial? Hem de combatre amb les seves mateixes estratègies mediàtiques, o bé buscar una via alternativa? Quines imatges poden ser útils per acompanyar la mobilització social, la lluita de cadascun d'aquells homes i dones que van marxar cap a Madrid?
3. En construcció
Entre els arxius, vam descobrir alguns que havien fallat. Estaven borrosos, intermitents, a vegades en silenci. Per l’hora, vam saber identificar en quin moment havien estat registrats. Vam començar a recordar, a recrear aquell instant que no es va poder filmar. Va ser quan vam descobrir que teníem altres imatges, aquelles de la nostra memòria, aquelles capaces d’emplenar aquells espais buits per escriure una altra història. La memòria col•lectiva és aquell espai, fet d’aquelles postals no enviades, d'ahir i d'avui, fetes d'un març i molts marços. Un lloc que es resisteix a ser amagat per la enlluernadora llum de l'aparell mediàtic. Vam saber que aquí començava aquesta recerca. Per això aquest projecte intenta ser alguna cosa més que un retrat o una comunicació sobre un acte polític concret. Pretén ser un acte polític en si mateix. Un instrument poètic-polític per reflexionar, analitzar i proposar cursos d'acció. Una part activa d'un procés polític que està en marxa, més que el seu mer testimoniatge. I aquest procés es construeix amb les mans dels homes i dones que estan escrivint una Història encara més gran, aquella que té la mirada posada a enrere, els peus marxant cap endavant i la veu de la dignitat en aquest perseverar.
A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS
El finançament, fruit de les aportacions, estarà destinat a cobrir despeses de desplaçament i material tècnic utilitzat per a la cobertura de les Marxes de la Dignitat, així com per una segona etapa de filmació d'entrevistes en diferents territoris de Catalunya i a Madrid després del 22 de març. Finalment, s'assignarà una suma a les despeses de Muntatge i Material de Difusió, per finançar l'equip tècnic i humà durant el procés de muntatge, així com l’adquisició del material necessari per presentar-ho i difondre-ho (materials per realitzar els Dvd's, material gràfic de difusió).
CALENDARI
El documental es finalitzaria, idealment, per als últims dies de juny o els primers dies de juliol. Pel treball que implica el muntatge i el material que encara falta per filmar, les dates són susceptibles de variar. No obstant això , cada mes, es publicaran tres episodis (fragments o, en aquest cas, “postals audiovisuals”) que aniran avançant el contingut del producte final. Així mateix, les recompenses als mecenes es lliuraran una vegada acabat el tall final i després de la primera exhibició, aproximadament a la fi del mes de juliol o a inicis del mes d'agost.
MÉS INFORMACIÓ:
www.marxadeladignitat.org
SEGEUIX-NOS!
0 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.