Després de molts anys col·laborant amb projectes amics com, l'Arròs Movie, Orxata Sound System, Falles Populars i Combatives o la Revista Bostezo, ha arribat l'imponderable moment de parlar del meu llibre:
pretenc publicar un poemari titulat "La Pasión del Hijo Apático" que arreplega himnes, diatribes i cançons escrites en els últims set anys al llarg de molt diversos estats d'ànim i heterogènies geografies: hostetgeries andalusines, la costa Atlàntica tripeira, castells templaris de Malta, altres illes menors i majors sempre mediterrànies, els laberints suburbials del Distrito Federal, la babilònica Barcelona, l'horta valenciana i els marjals saforencs. Alguns d'estos poemes ( "Nosotros Somos el Único Dios", "Oración al Dios de los Terroristas Suicidas", "¿Quién Nos Defenderá de los Insectos?" o el hit "Cocaína, Defiéndeme Tú") han sigut recitats i/o bramats en l'obra "Mi Reino No Es de Este Mundo" que vinc conduint amb gran èxit els últims tres anys de llarg a llarg de la península.
Les aportacions seran destinades per a la maquetació i impressió del llibre, que comptarà amb quinze il·lustracions a tot color de l'artista portugués Ruca Bourbon (vegeu a baix).
A part de les dues festes de presentació que celebraré tant en la meua ciutat natal, València, com en la meua ciutat d'acolliment, Barcelona, una vegada acabe tot el procés i tinga preparat el llibre al maig, em propose com a data límit per als altres enviaments el mes de juny. Més endavant també hi haurà presentacions del llibre tant a Madrid, Sevilla, el País Basc com a Porto, la meua llar lusófona. A València es podrà arreplegar el llibre en la fenomenal llibreria-abeurador Slaughterhouse, en el barri de Russafa.
Molt podria relatar sobre els atroços successos que m'ha oferit l'exercici de la poesia, des de la tímida escriptura juvenil fins al llarg camí expurgatori sobre els escenaris, amb dosis d'humor defensiu, de Dionís acomplexat, de baralla de carrer, de préstecs de mig grams, d'insults al públic, de lírica ampul·losa i tremebunda i d'himnes religiosos per a aplacar la peresa del nihilisme i el sainet frívol del relativisme moral. No obstant açò, oh no obstant açò, el que ha de quedar són tristos poemes, paraules, paraules i més paraules. I rètols!
Heus ací algunes que, com a breu exemple, esperen ansioses les vostres aportacions per a veure la tinta i la llum:
¿QUIÉN NOS DEFENDERÁ DE LOS INSECTOS?
escapan de los ojos de su madre
y aprenden a retorcer las palabras
contra los justos contra los miserables
escapan de los ojos de su madre
con serena sinceridad ensayada
escapan de los ojos de su madre
que los ven alejarse hacia la nada
o hacia el fin de la tarde
incendian dañan rasgan gritan ganan
su paz de pasiones confortables
de tal suerte vanidosa que hablan
de escapar de los ojos de su madre
pero un magma sexual de madres
los atrapa las caderas las edades
las verdades del poder
que les tienta o los atormenta
y sus madres les friegan
las bocas abiertas
con sus más lascivos canales
abandonarse a la más sucia
conciencia
o humillarse ante quien mejor sabe
que si escapan de los ojos
de su madre
¿quién les defenderá
de los insectos?
0 comentaris
Si ja ets mecenes, Inicia sessió per comentar.